La guerra llampec d’Israel contra l’Iran iniciada fa cinc dies està fracassant estrepitosament. Els mitjans russos informen que: 

    1. El complex armamentístic israelià Rafael ha estat destruït. 
    2. La refineria de petroli de Haifa està en flames. 
    3. L’escut antimíssils Cúpula de Ferro ha estat perforat. 
    4. El domini aeri d’Israel és pura fantasia.

El dimarts, l’Iran va llançar per primera vegada míssils de creuer contra Israel. Una altra onada de míssils i drons iranians va atacar la base aèria de Nevatim, al sud d’Israel, on es troben estacionats avions de combat furtius, avions de transport, avions cisterna i màquines de reconeixement i vigilància electrònica, entre altres.

Alguns informes iranians afirmen que «s’elevaven columnes de fum des de zones pròximes a la instal·lació nuclear de Dimona», on s’estima que s’emmagatzemen 90 ogives nuclears israelianes. De ser cert, això ha de ser molt incòmode per a Israel, que ha mantingut una política d’ambigüitat deliberada respecte a la seva capacitat nuclear, així com per al president Donald Trump, que constantment assetja l’Iran mentre fa els ulls grossos davant els arsenals nuclears clandestins d’Israel que té davant dels seus nassos, a més d’exposar l’AIEA.

Segons l’Institut Internacional de Recerca per a la Pau d’Estocolm, les ogives nuclears d’Israel poden ser llançades a qualsevol lloc dins d’un radi màxim de 4500 km pels seus avions F-15, F-161 i F-35I «Adir», els seus 50 míssils Jericó II i III terrestres i uns 20 míssils de creuer Popeye Turbo, llançats des de submarins.

Només cal dir que les ments racionals de l’elit israeliana estan preocupades. Com és habitual, Danny Yatom, excap del Mossad, ha declarat: «Els iranians no s’agenollaran, no hissaran la bandera blanca i no es rendiran».

La cadena de televisió estatunidenca NBC ha informat que Israel va demanar a l’Iran, a través de mediadors occidentals, que aturés els seus atacs de represàlia i tornés a les negociacions nuclears. Això probablement explicaria el grandiloqüent missatge de Trump del diumenge a Truth Social, en el qual afirmava que Israel i l’Iran posaran fi al seu violent conflicte «arribant a un acord» gràcies a la seva mediació. Trump va escriure: «Aviat hi haurà pau entre Israel i l’Iran. S’estan duent a terme nombroses crides i reunions». Fins i tot va establir una analogia amb el seu recent èxit en la negociació de la pau entre l’Índia i el Pakistan.

Tanmateix, és possible que Trump s’hagi adonat que els iranians no oblidaran ni perdonaran els assassinats dels seus comandaments militars ni la destrucció i la pèrdua de vides de desenes de civils en la guerra llampec israeliana, que ha tingut com a objectiu les instal·lacions nuclears, la infraestructura militar i els edificis residencials de l’Iran a Teheran i altres ciutats.

Trump ha de prendre una decisió important els pròxims dies respecte al següent pas, concretament, com rescatar Israel de la guerra de desgast que s’acosta. La pressió perquè els Estats Units intervinguin militarment és cada vegada més gran. Trump està obligat, d’una forma o una altra, amb els tres segments del lobby israelià: els sionistes, els cristians evangèlics i les elits jueves adinerades que són els que mouen els fils de la política estatunidenca.

El pèndol oscil·la violentament en la ment voluble de Trump. El dilluns es va mostrar irritable a la cimera del G-7 al Canadà, va escurçar el seu viatge i es va enredar en una desagradable disputa pública amb el president francès Emmanuel Macron pel simple fet de comentar que Trump s’havia afanyat a tornar per a tancar un alto el foc.

Trump va escriure iradament: «El president Emmanuel Macron, de França, en el seu afany per cridar l’atenció, ha dit erròniament que vaig abandonar la cimera del G-7 al Canadà per a tornar a Washington a treballar en un ‘alto el foc’ entre Israel i l’Iran. És fals! No té ni idea de per què estic de camí a Washington, però per descomptat no té res a veure amb un alto el foc. És molt més important que això. Ja sigui a propòsit o no, Emmanuel sempre s’equivoca. Estiguin atents!».

Quatre hores més tard, va aclarir: «No m’he posat en contacte amb l’Iran per a ‘converses de pau’ de cap manera, forma o mode. Això només són més NOTÍCIES FALSES ALTAMENT FABRICADES! Si volen parlar, saben com posar-se en contacte amb mi. Haurien d’haver acceptat l’acord que estava sobre la taula. Hauria salvat moltes vides!».

Set hores més tard, Trump va afirmar: «Ara tenim el control total i absolut de l’espai aeri sobre l’Iran. L’Iran tenia bons rastrejadors aeris i altres equips defensius, i en abundància, però no es poden comparar amb els ‘aparells’ dissenyats, concebuts i fabricats als Estats Units. Ningú ho fa millor que els bons vells Estats Units».

Però uns minuts més tard, Trump va amenaçar el líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei: «Sabem exactament on s’amaga l’anomenat ‘líder suprem’. És un blanc fàcil, però allà està fora de perill. No l’eliminarem (matar-lo!), almenys ara com ara. Però no volem que es llancin míssils contra civils o soldats estatunidencs. La nostra paciència s’està esgotant. Gràcies per la seva atenció en aquest assumpte!».

Set minuts després, va seguir una altra desagradable publicació en majúscules: «RENDICIÓ INCONDICIONAL!».

Això ha estat fa nou hores. Presumiblement, Trump va acabar el dimarts ordenant a l’Iran que s’agenollés. Les possibilitats que l’Iran accedeixi són nul·les. De fet, el cap de l’Estat Major de les Forces Armades de l’Iran, el general Abdolrahim Mousavi, va declarar el dimarts que les operacions dutes a terme fins ara han servit com a advertiment dissuasiu i que les «operacions punitives» pròpiament dites començaran aviat. El general va demanar als habitants de Tel-Aviv i Haifa «que abandonin aquestes zones per la seva pròpia seguretat».

De fet, un comentari iranià va subratllar ahir que «els atacs israelians contra la infraestructura energètica de l’Iran i els ports del sud, prop del Golf Pèrsic, podrien canviar dràsticament la naturalesa del conflicte… Això és precisament el que l’Iran identifica com la seva línia vermella estratègica».

El comentari continua: «El que estem presenciant és un conflicte híbrid a diversos nivells, un complex trencaclosques que implica guerra directa, enfrontaments per mitjà de tercers, pressió diplomàtica i una ‘pau freda’ latent, tot això desenvolupant-se al mateix temps… Però tal escenari és insostenible, ja que Israel… sap que no pot suportar un conflicte prolongat d’alta intensitat».

El comentari estima que un alto el foc «probablement seria una calma tibant o una ‘pau freda’ en lloc d’una veritable estabilitat». Perquè «el que està sorgint ara és un nou equilibri de poder fluid i brutal… El Golf Pèrsic, Israel, l’Eix de la Resistència i el mercat energètic mundial ja no són escenaris separats, sinó peces interconnectades en un joc simultani d’alt risc». (aquí)

El gran dilema per a Trump és que no hi ha una solució ràpida a la vista. Ahir a la tarda, de retorn als Estats Units, Trump va dir que volia una «fi real» del conflicte i que «no estava gaire disposat a negociar». El canceller alemany, Friedrich Merz, també va assenyalar que Trump estava considerant aquesta opció. Els Estats Units estan augmentant ràpidament les seves forces a la regió del Golf.

Tanmateix, la intervenció estatunidenca podria desencadenar una guerra continental que sobreviuria a la presidència de Trump i destruiria la seva presidència, igual que la invasió de l’Iraq el 2003 va destruir la de Bush. I Trump podria oblidar-se de «America First», «MAGA», Ucraïna, Taiwan, les guerres aranzelàries, la immigració, la inflació, la Xina, etc.

Ni tan sols els aliats europeus faran costat a Trump. Macron va declarar als periodistes al marge de la cimera del G7, després de la partença de Trump: «El major error avui seria intentar un canvi de règim a l’Iran per mitjans militars, perquè això conduiria al caos». Macron va advertir que «ningú pot dir el que vindrà després… Mai donem suport a accions que desestabilitzin la regió».

Cal no oblidar que entre els escèptics es troba també el vicepresident JD Vance, la desconfiança del qual cap a les implicacions a l’estranger té el seu origen en la seva època com a marine estatunidenc a l’Iraq, on es va desil·lusionar amb els projectes intervencionistes de canvi de règim dels Estats Units i les desafortunades «guerres eternes» a la regió.

Font: Indian Punchline

Foto: La central nuclear israeliana de Dimona, des d’on, segons informes iranians, «s’elevaven columnes de fum», 17 de juny de 2025.

Chas Freeman: L’Iran ataca – Un gir per a Rússia i el món (Glenn Diesen, 18.06.2025)