Oliver Vargas ha viatjat amb Evo Morales quan ha tornat triomfant a Bolívia després del seu exili arran del cop d’estat recolzat pels Estats Units el novembre de l’any passat

La tornada d’Evo Morales a Bolívia el dilluns 9 de novembre, un dia després de la presa de possessió del president Luis Arce, ha marcat la fi formal del cop d’estat de l’any passat recolzat pels Estats Units. Què significa la seva tornada per a Bolívia i per al món? És només un expresident al qual els mitjans recorreran periòdicament per fer comentaris? És la notícia d’ahir per al seu partit? Les respostes a aquestes preguntes no estan clares, però el que sí està clar és que la seva gira de tornada de tres dies va ser una declaració que té la intenció de proporcionar un fort lideratge als moviments socials a Bolívia i a l’estranger.

Els mitjans de comunicació corporatius, tant nacionals com internacionals, han estat promovent una narració de que Morales està d’alguna manera en conflicte amb el govern entrant de Luis Arce. Un recent article al New York Times va declarar: La tornada del Sr. Morales ara corre el risc de soscavar els esforços del Sr. Arce d’unir la nació per superar la crisi”, i Reuters va classificar Arce com “a l’ombra d’Evo”.

Per descomptat, el govern colpista de Bolívia sabia que Evo Morales enfortiria, no afebliria, qualsevol futur govern del MAS. Van entendre que era, i és, el líder dels poderosos moviments socials de Bolívia. Sabien que l’havien de mantenir fora del país, de manera que van acumular més de 20 càrrecs criminals i una ordre d’arrest immediat si mai posava un peu en terra boliviana. Els càrrecs incloïen terrorisme, sedició, genocidi i més.

Morales es va veure obligat a fugir a Mèxic després del cop d’Estat, i després es va traslladar a l’Argentina, on també se li va concedir asil. L’absurditat dels càrrecs va quedar demostrada quan el règim colpista, per la seva pròpia arrogància, els va portar a la Interpol en un esforç per obligar el país adoptiu de Morales a lliurar-lo. Per descomptat, la Interpol va rebutjar els dos intents de posar en “alerta roja” Morales, ja que van considerar que els càrrecs contra ell eren polítics i sense cap fonament jurídic.

Refusada pels organismes internacionals, la persecució legal contra Morales també es va ensorrar al país. Just després que els resultats de les eleccions del 18 d’octubre donessin la victòria al MAS, el poder del règim per pressionar els tribunals bolivians es va evaporar immediatament, i la seva ordre d’arrest va ser aixecada pocs dies després de les eleccions.

L’escenari estava a punt per al seu retorn a Bolívia. El 9 de novembre va ser un festival digne d’un rei. Va creuar la frontera a peu, des de la ciutat argentina de la Quiaca fins a la ciutat boliviana de Villazón, amb desenes de milers de seguidors disposats a rebre’l. Com qualsevol altre dels molts periodistes que hi havia, vaig ser prou ingenu com per creure que les multituds serien mantingudes a ratlla pels activistes sindicals de la regió de Chapare que eren la seguretat designada, però ràpidament vaig perdre la meva bona posició ja que les masses de partidaris reunits van aclaparar immediatament els homes corpulents que se suposava que formarien un anell protector al voltant d’Evo.

Mirant cap al futur

Les nostres càmeres van ser sacsejades quan vam ser perillosament aixafats pel pes dels que intentaven tocar-lo o almenys fer una foto. La seva desfilada de la victòria va ser des de la frontera fins a la plaça central de la ciutat, a unes cinc illes del pont pel qual va entrar.

Quan es va preguntar als presents què significava Morales per a ells, les respostes no descrivien una figura estimada, però passada, la majoria parlava en futur. Juan, un miner de Potosí, va dir: “Hem de rebre’l i assegurar-nos que arribi bé, perquè és el nostre líder, tant a nivell nacional com internacional. Vull saludar Arce i Choquehuanca, però el nostre veritable líder indiscutible és Evo Morales Ayma i sempre ho serà”.

Un sindicalista argentí va creuar la frontera per al míting de Villazón i em va dir que “Evo és un líder llatinoamericà i serà la clau per a construir un continent unificat, fort, sobirà i per al poble, per als treballadors. Per això estem aquí, això també ens concerneix.”

El primer discurs de Morales a Bolívia, pronunciat a la plaça de Villazón, va tenir un to similar, discutint el futur en lloc de rememorar la glòria passada. “Hem de seguir treballant, la nostra tasca ara és protegir el president Arce i el nostre procés de canvi, perquè la dreta no dorm i l’imperi sempre està mirant els nostres recursos naturals, però farem servir la nostra experiència per avançar encara més fort”.

Llavors, com ho pensa fer? Morales no és un ciutadà com un altre. Ara ha assumit el seu paper com a president de les 6 federacions de Trópico, el poderós sindicat de treballadors rurals de la regió de Chapare que va dirigir durant els anys 90 i des del qual va fundar el MAS. També segueix sent el president del MAS, el Moviment al Socialisme. No és el líder de l’estat, però és el líder polític del partit governant.

La benvinguda d’un heroi

Després del míting de Villazón, Morales i els seus camarades, i els que cobríem la gira, vam pujar als nostres vehicles i vam marxar a tota velocitat per al que va ser el començament d’un llarg i físicament esgotador viatge de tres dies per carretera. S’han acabat els dies en què Evo era transportat en helicòpter. Després de més de vuit hores de viatge per les gelades terres altes de Potosí, arribem a la concentració a la ciutat minera d’Atocha, fent només una breu parada abans de tornar al cotxe durant una altra hora fins a la ciutat d’Uyuni, arribant-hi a les 11:30 del vespre. Tenint en compte que el míting havia de ser a les 6 de la tarda, i que les temperatures havien baixat a 7 graus centígrads, vaig suposar que l’esdeveniment s’havia cancel·lat o que tots se n”haurien anat a casa. Em vaig equivocar. Milers de persones estaven concentrades, omplint tota la plaça.

Arribem a conèixer l’esgotador programa que ha estat la norma per a Evo durant molt de temps. Durant el seu temps com a president i abans, ha estat famós per treballar des de les 4 del matí fins a la mitjanit, sense prendre’s els caps de setmana lliures. Aquesta nit, tots anem al llit a les 3 de la nit i ens vam haver de llevar i estar a punt abans de les 7 del matí per la seva conferència de premsa matutina, durant la qual va abordar el tema de les reserves de liti del país, fent referència a l’exabrupte a Twitter d’Elon Musk sobre la seva participació en el cop. Morales va declarar clarament:

“El cop va ser pel liti, l’imperialisme no vol que desenvolupem productes de valor afegit dins de Bolívia, volen que les empreses transnacionals s’ho emportin tot”.

Després va explicar que la setmana passada es va reunir amb el ministre de Ciència de l’Argentina per elaborar un pla binacional per processar el recurs natural. Per descomptat, no és un càrrec del govern, de manera que no pot signar cap acord, però la seva participació en aquestes reunions és una prova de la seva relació amb el nou govern del MAS, assistint-hi quan sigui possible, però amb el recent elegit executiu fermament establert. Aquest enfocament està d’acord amb el que Luis Arce va exposar en una entrevista amb la BBC quan va declarar que “Evo Morales és molt benvingut per ajudar-nos, però això no vol dir que hagi d’estar en el govern”.

Aquells en els mitjans que cerquen desesperadament un exemple de Morales eclipsant el nou govern, o de Morales sent deixat de banda, encara estan cercant proves d’això. Mentrestant, Evo segueix treballant en el que sempre va ser el seu objectiu, ajudar Luis Arce i enfortir el MAS des de la seva posició com a líder del moviment social i president del partit.

La resta de la caravana va ser igualment esgotadora, conduint tot el dia a través de Potosí fins al poble natal d’Evo, Orinoca, a Oruro, on va visitar la casa de la seva infància construïda amb fang sec i un sostre de palla. Orinoca, però, no és la seva única llar.

De nen, la seva família va abandonar el poble, expulsada per l’extrema pobresa que la majoria dels bolivians del medi rural afrontaven durant el segle XX. Finalment es van instal·lar a la regió de Chapare, on Morales es va convertir en el líder del sindicat de cocalers durant la lluita contra la presència de la USAID i la DEA a la regió.

Després d’una molt curta manifestació a la propera ciutat d’Oruro, vam conduir durant tota la nit sense parar fins a la casa política d’Evo, el Chapare, també conegut com el Trópico de Cochabamba. Arribant a les 5 del matí de l’endemà, Morales va descansar durant només dues hores abans de sortir a les 7 per reunir-se amb els senadors i batlles locals.

El que va venir després va ser el gegantí míting de tancament a l’aeroport de Chimoré, la base aèria de la regió de Chapare des d’on Morales va partir cap a Mèxic l’any passat. Més de mig milió de persones van omplir la pista d’aterratge on va pronunciar un discurs imparable exposant la seva política:

“Som antiimperialistes, això és indiscutible. Però germanes i germans, escolteu bé, no es tracta de ser ‘populista’ o ‘progressista’ o ‘solidari’. Si no ets antiimperialista, llavors no ets revolucionari. Fiqueu-vos això al cap, germans i germanes”.

Què li espera a Evo en el futur?

La pols ja s’ha dissipat, sense més grans mítings ni viatges amb cotxe. Evo ha establert una base al poble de Lauca Ñ a les oficines de les 6 federacions de Trópico i la seu del seu mitjà de comunicació sindical, Radio Kawsachun Coca.

Les grans multituds ja no es concentren, però el veritable treball polític ha començat. Cada hora s’ha omplert de reunions privades amb cada líder local del MAS de cada regió del país. Tot i que, igual d’important ha estat el treball internacional.

Morales ha estat rebent delegacions del moviment indígena de l’Equador, així com dels principals sindicats de treballadors de l’Argentina, on han llançat la convocatòria per a un congrés de moviments socials de tota l’Amèrica Llatina, amb el propòsit de crear una nova organització indígena internacional i llançar projectes d’integració regional sobre la base del “plurinacionalisme” i l’anticapitalisme. Després de llançar la convocatòria per al congrés internacional, Leonidas Iza, líder de l’organització indígena equatoriana CONAIE, va dir d’Evo: “Ens sentim representats per ell, no només és reconegut a Bolívia, sinó a tot el continent”.

Està clar que Morales té un futur com a líder polític a l’Amèrica Llatina. Alliberat de les traves burocràtiques del poder, pot guiar els moviments socials a nivell nacional i internacional, utilitzant les experiències que ha acumulat amb èxit portant les lluites socials al poder i ajudant a derrotar un cop d’estat després de només un any. Aquests èxits per si sols el converteixen en una figura òbvia per a un projecte d’unificació de l’esquerra llatinoamericana en particular. Aquells arreu del món que cerquen repetir aquest èxit podrien trobar en ell una figura que pugui orientar i proporcionar lideratge a aquells que ho necessiten.

Foto: L’expresident bolivià Evo Morales assisteix a una manifestació de benvinguda a Chimoré, Bolívia, l’11 de novembre de 2020, des d’on es va exiliar fa un any. Joan Karita | AP

Oliver Vargas és un periodista britànic-bolivià que cobreix l’actual cop d’estat a Bolívia per MintPress News. Els seus escrits han aparegut a teleSUR, Redfish i The Grayzone entre d’altres.

Font: MintPress News