Dedicada a santa Régine Kadoyimana, que, havent estimat fins a l’extrem, va morir el dia 3 de gener passat deixant orfes els seus quatre nens
Hi havia una mare ruandesa anomenada Régine Kadoyimana. El seu nom significava Regal de Déu. Posseïda totalment per la misericòrdia i la justícia, atenia a la presó, any rere any, una altra heroïna com ella, Victoire Ingabire Umuhoza, l’únic crim de la qual era haver intentat fundar un partit polític per cercar el bé del seu poble. El bé de totes les ètnies sense cap diferència. Molts temien per la seva vida, perquè ja eren nombrosos els col·laboradors de Victoire que havien estat assassinats, havien desaparegut o havien mort en estranyes circumstàncies.
I va passar un dia que, efectivament, Régine va morir de manera sobtada i summament sospitosa. I, una vegada més, cap mitjà de comunicació va fer cap al·lusió a aquesta enèsima desaparició. Ni tan sols el Vaticà. Això no era gens estrany, ja que el mateix papa Francesc, pervertint de manera desconcertant la realitat dels fets, havia demanat perdó solemnement i pública al genocida Paul Kagame, el gran gendarme a l’Àfrica de les elits anglo-occidentals i responsable directe de totes aquestes morts. Igual que de l’assassinat brutal des del 1990 de milions de ruandesos i congolesos, inclosos centenars de bisbes, sacerdots i religiosos catòlics.
Justament llavors va morir també el papa emèrit Joseph Ratzinger. I el món sencer va poder contemplar a totes les cadenes de televisió, durant diversos dies, la preparació i realització de les seves exèquies, en què hi van participar milers de cardenals, sacerdots, periodistes, etc. Després de tot això, al papa emèrit li van ser obertes les portes del Cel. Entrant-hi dos dies després que Régine, es va trobar amb una festa de tal esplendor que no hi ha paraules adequades per expressar-ho, ni fins i tot aproximativament. En això, el Senyor mateix en persona el va venir a acollir amb un amor inefablement entranyable. Però, per sorpresa seva, li va dir això:
“Fill meu estimat, seu de moment en aquesta darrera fila fins que s’acabin els dies de festa per Régine. Tu ja has rebut a la terra tots els honors que has contemplat des de fora del teu cos mortal. En canvi, Régina no ha tingut els que el seu gran amor i el seu sorprenent coratge es mereixien. Però aquí al Regne Celestial els primers són els darrers i els darrers són els primers. Com ja us vaig explicar quan vivia entre vosaltres i ara us recordo, aquell que es consideri el més important s’ha de fer, no en la teoria sinó realment, el servidor de tots. Durant segles, molts dels meus deixebles heu anat configurant els vostres criteris i comportaments als del món i als del poder. I des de l’estranya mort (una més) de Joan Pau I, els poderosos que des de fa dècades ja ho controlen tot a Occident no han tingut necessitat d’assassinar-vos a cap dels seus successors, com van assassinar Joan el baptista o a mi mateix. No en tenen necessitat, perquè ja són dins del Vaticà. Són capaços d’aconseguir que fins i tot sigui consagrat com a cardenal un veritable criminal. Però aquí la Llum del Pare fa transparent tot allò que s’ocultava als cors”
Paràbola inspirada en: Lluc 16, 19-35; Mateu 20, 16 i 26-28.