La tragèdia “humanitària” al Iemen ha estat molt a les notícies últimament. El que la majoria dels mitjans de comunicació i les ONG no aclareixen és que no es tracta d’una misteriosa “fam” que ha passat orgànicament com a resultat d’una guerra: el poble iemenita està morint de fam deliberadament i les Nacions Unides i diversos dels seus organismes ajuden i instiguen la fam a través de la il·legítima Resolució 2216, que per començar mai hauria d’haver estat aprovada.
Molts han aplaudit el recent vot al Senat que semblava afavorir el debat sobre la possible retirada dels Estats Units del Iemen, però observadors i analistes més astuts s’han adonat de l’ús cínic de la “Farm Bill” per ofuscar i enterrar la veritable intenció de romandre al Iemen.
El cap de l’ONU, Antonio Guterres, s’ha felicitat pels “progressos realitzats” en les recents converses de pau iemenites a Suècia. Es va negociar un suposat alto el foc entre Ansarullah (moviment de resistència popular) i els “rebels” recolzats per l’Aràbia Saudita. No obstant això, un recent tweet del periodista iemenita Hussain Albukhaiti ha revelat que aquesta afirmació de l’ONU és una altra pista falsa.
El divendres 14 de desembre vaig fer algunes preguntes al Dr. Yousef Al-Haderi, portaveu del Ministeri de Sanitat del Iemen.
Vanessa Beeley: Moltes gràcies per concedir-nos el seu temps per respondre a les meves preguntes. La primera ha de ser, segons la seva opinió, per què s’està produint la guerra al Iemen i quan s’acabarà?
Dr. Yousef Al-Haderi: Des de la primera revolució al Iemen el 26 de setembre de 1962, aquestes grans potències del món han aconseguit contenir el poble iemenita políticament, intel·lectualment i econòmicament, de manera que no van lluitar contra nosaltres com ho estan fent en aquesta horrible guerra. Ens van esclavitzar i ens van governar a través dels seus presidents titelles.
La ubicació geogràfica del Iemen, la tercera millor del món, i la riquesa dels seus recursos, petroli, gas, pedres precioses, abundància agrícola i pesquera i diversitat de paisatges, haurien de convertir el Iemen en un dels països més rics del món, però això no ha passat a causa d’aquesta política de “fer-nos pobres per mantenir-nos sota control”.
El moviment que es va originar al nord del Iemen, Saada, anomenat Ansar Allah o, com diuen els mitjans de comunicació occidentals, els hutis, va sorgir de les societats més pobres i va identificar l’arrel de la causa de la pobresa del Iemen: el sistema estatunidenc, i és per això que van adoptar el lema “mort al règim estatunidenc”. La seva revolució, que va tenir èxit el 21 de setembre de 2014, va provocar que els agents estatunidencs a la regió, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, intentessin persuadir el nou govern del Iemen, representat per Ansar Allah, perquè continués el camí mercenari de dependència dels Estats Units que havien emprès els expresidents del Iemen. El moviment i la direcció d’Ansar Allah van rebutjar completament aquesta mesura.
Quan les potències mundials, representades pels règims estatunidenc, britànic i saudita, van veure que el moviment Ansar Allah era capaç d’eradicar totes les organitzacions terroristes al Iemen, com al-Qaida, que els anteriors règims iemenites havien estat incapaços d’aconseguir, van sentir l’amenaça que el moviment Ansar Allah representava per als seus projectes colonials que havien estat recolzats per la implantació deliberada d’aquests grups terroristes i van llançar l’agressió contra el Iemen el 26 de març del 2015.
L'”Operació Tempesta Decisiva”, dirigida per Aràbia Saudita, va ser llançada per l’exambaixador saudita a Washington (actual ministre saudita d’Afers Exteriors) Adil A-Jubair des de l’interior de la Casa Blanca. El primer dia es van dur a terme terribles matances entre els nens del Iemen, una d’elles al nord de la capital, Sanà (Bani Hawat), i al centre de la capital. Aquesta mateixa nit, nens i civils van ser atacats deliberadament a casa mentre dormien. Vint-i-tres dies després, el 20 d’abril de 2015, es va utilitzar una potent bomba de neutrons a Sanà i es van bombardejar totes les zones de la ciutat. Milers de llars van ser destruïdes. Tots aquests crims van ser comesos amb el suport dels Estats Units.
El final està clar. Després que la coalició saudita pogués fer caure diverses províncies del sud del Iemen –una campanya que es va caracteritzar pel caos, la destrucció, els assassinats, el terror i la por–, com testifiquen ONG internacionals i periodistes, vam ser testimonis de l’establiment de dotzenes de centres secrets de tortura i detenció, similars als establerts pels Estats Units a l’Iraq, a les presons d’Abu Ghraib. Fins i tot aquells que donen suport als Estats Units i la seva coalició saudita no van poder tornar a Aden, els Emirats Àrabs Units els van negar l’entrada. L’illa de Socotra i la província de Hadramaut van ser ocupades pels Estats Units. Les províncies a l’est del Iemen a la frontera amb Oman van ser ocupades per representants i forces saudites per obrir un oleoducte per al seu petroli cap al Mar Aràbic, al sud de la Península Aràbiga. El poble iemenita que hi vivia va experimentar un augment de la fam, la pobresa i les malalties, i no va rebre cap benefici d’aquesta ocupació.
Avui ens acostem al final del quart any d’aquesta agressió, que ha estat realitzada pels països més poderosos d’aquest món, amb tots els recursos d’aquest món i tots els exèrcits d’aquest món utilitzant totes les armes a la seva disposició. Armes que estan prohibides internacionalment, com les bombes de dispersió subministrades pels Estats Units i el Regne Unit. Podem dir que la guerra no s’acabarà fins que l’aliança d’agressió es trenqui i el règim saudita s’ensorri. L’aliança ha intentat afeblir-nos amb totes les armes del seu arsenal –bombardejos, fam, malalties, còlera, terrorisme, diftèria, desnutrició, malària– però no entenen que no cedirem fins que el Iemen sigui lliure, que mai ens rendirem encara que ocupin les nostres llars i terres.
L’acabament d’aquesta agressió depèn completament de la vigilància i humanitat dels pobles d’aquest món, no dels seus governs criminals que es beneficien del nostre sofriment.
VB: Té alguna esperança en les actuals converses de pau a Suècia?
Dr. YaH: No hi ha esperança en les actuals converses de pau, i la raó és que l’altra part no va venir a dialogar amb nosaltres, sinó que va enviar els seus mercenaris que no tenen la capacitat de prendre decisions. Ni tan sols tenen dret a tornar al seu país mentre afirmen que han estat “alliberats”, cosa que es tradueix en una ocupació. Quan tinguem els representants del govern dels Estats Units, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units a la mateixa taula que Ansar Allah, podrem dir que hi ha esperança.
VB: A la majoria de la gent d’Occident se li ha venut la idea que l’expresident Mansour Hadi, fugitiu o dimitit, és el cap del govern iemenita reconegut internacionalment. Vostè és el ministre de Sanitat de l’actual govern iemenita triat constitucionalment. Té suport popular? Per què la comunitat internacional no reconeixerà aquest govern?
Dr. YaH: Sóc el portaveu oficial del Ministeri de Sanitat a la capital iemenita, Sanà, que es va formar constitucionalment a través del Consell Constitucional de Representants, que encara és a Sanà, que és més que el quòrum. Crec que la continuació del reconeixement internacional d’Abed Rabbo Mansour Hadi com a president del Iemen es deu als diners estatunidencs i saudites i a la decisió de Nacions Unides. Hadi va presentar la seva dimissió el 19 de gener de 2015 i va ser precedida pel final de la seva presidència de consens el 21 de febrer de 2014. La seva presidència va ser prorrogada per un any, però mai va ser triat constitucionalment. Per a mi, no hi ha legitimitat per als qui assassinen el seu propi poble, assetgen i maten de fam al seu propi poble. Destrueixen el seu propi poble per ordre de la coalició dels Estats Units i l’Aràbia Saudita.
Tothom pot veure que les organitzacions que promouen l’hegemonia estatunidenca estan efectivament assetjant o matant el seu propi poble o posant pressió econòmica sobre el seu poble o simplement assegurant la propagació del caos al seu país. Ho veiem al Iemen, Síria, potencialment a l’Iran i a Corea del Nord, entre molts altres països. Desafortunadament, la major part del món està sotmesa a la devastació provocada per l’hegemonia estatunidenca en diversos graus. Els Estats Units creuen que només ells poden determinar qui o què és legítim o il·legal. La “legitimitat” ha de ser determinada pels pobles de nacions sobiranes i no per forces externes i depredadores.
El govern de Hadi, reconegut internacionalment, porta quatre anys vivint als hotels de luxe de Riad, Dubai, el Caire i Istanbul. No existeix al Iemen, ni tan sols a les zones que afirma haver “alliberat”. Mai podrà tornar al Iemen. El nostre govern a Sanà és reconegut pel poble del Iemen. Aporta estabilitat, llibertat i justícia. No se suprimeixen en absolut les consideracions doctrinals, sectàries o partidistes.
El nombre de persones que viuen a les zones del Iemen ocupades per la coalició saudita no supera el 25% dels 27 milions de iemenites. El 75% viu a les zones controlades pel govern de Sanà i la popularitat d’aquest govern de coalició és evident als fronts de lluita i en el suport popular. Són recolzats per faccions religioses i nacionals per igual i hi ha una marcada absència de rebuig públic o d’aixecament contra ell, cosa que és comú a les províncies del sud ocupades per la coalició.
VB: Reconeix l’Iran el govern iemenita? Per què l’Iran no ha assumit un paper més actiu en la defensa diplomàtica dels drets dels iemenites?
Dr. YaH: Malauradament, el govern iranià no ha fet prou contra la injustícia que suposa l’agressió contra el Iemen. Trobem més suport popular del poble estatunidenc que del govern iranià. Es neguen a reconèixer el govern de Sanà en termes de suport diplomàtic i, per ser sincers, la inacció de l’Iran dóna suport efectivament a la humiliació del Iemen per part de la comunitat internacional. El suport dels mitjans de comunicació iranians cobreix únicament els aspectes econòmics o humanitaris del conflicte i mai aborda les causes profundes. Mai hem rebut cap suport de l’Iran, encara que sempre mantindrem que el poble iranià és tan humà com el poble estatunidenc i tots els pobles que donen suport al poble iemenita contra els seus opressors globals.
VB: Ha exercit Rússia un paper al Iemen des que va començar l’agressió de la coalició saudita el març del 2015?
Dr. YaH: El règim rus, de la mateixa manera que l’estatunidenc, té objectius especials al Iemen i a l’Orient Mitjà en general. Hi ha un intercanvi de papers entre les dues superpotències al món, a Síria i al Iemen. Rússia va aprovar la resolució 2216 sense recórrer al veto. Això reflecteix l’abast de la seva complicitat. Rússia va donar la benvinguda al príncep hereu saudita Mohammed bin Salman a la 20ª cimera de l’Argentina, tot i el descobriment dels seus crims contra el Iemen i contra el periodista saudita Jamal Khashoggi.
VB: Quants nens i nenes han mort a causa de malalties prevenibles des que va començar el conflicte, a causa del bloqueig d’aliments i medicaments?
Dr. YaH: Les estadístiques que ara enumeraré sobre la mortalitat infantil no estan completes, ja que el Ministeri de Sanitat no pot registrar xifres precises a causa de qüestions específiques. Hi ha molts nens que moren en silenci, moren a casa després que els seus pares no poden proporcionar-los un hospital a causa de la pobresa, el setge i la manca de diners, per exemple.
Desnutrició: 2.300.000 nens (menors de 5 anys) dels quals 1/3 part pateix algun tipus de desnutrició, incloent-hi 400.000 nens amb desnutrició aguda severa; un nen mor cada deu minuts (segons informes de l’ONU i l’Organització Mundial de la Salut).
Des de la seva reaparició (octubre de 2017 fins a la data), 2.890 persones iemenites han estat infectades per la diftèria, de les quals 169 han mort, i els nens representen el 90% d’aquestes estadístiques.
Còlera i diarrea associada: Al voltant d’1.357.998 persones iemenites s’han vist afectades durant el període comprès entre el 27 d’abril de 2017 i ara, de les quals 2.678 han mort, i els nens representen el 70% d’aquestes morts.
Malària i dengue: Hi ha al voltant de mig milió de iemenites que pateixen de malària i trenta mil han mort de la malaltia, la majoria són nens.
130 medicaments necessaris per tractar malalties cròniques i medicaments que salven vides no estan disponibles al Ministeri de Sanitat a causa del bloqueig econòmic i el tancament de l’aeroport de Sanà des del 8 d’agost de 2016 fins avui. Aquests medicaments inclouen tractaments renals, diàlisi renal, càncer, diabetis, talassèmia, cor, epilèpsia. Desenes de milers han mort com a resultat de la manca d’aquests medicaments, la majoria dels quals són nens.
Des del tancament de l’aeroport de Sanà el 8 d’agost de 2016 fins avui, uns 200.000 iemenites no han pogut viatjar a l’estranger per rebre tractament mèdic adequat, que no està disponible al Iemen. Fins ara, 28.000 pacients han mort, el 40% dels quals són nens.
VB: S’han retardat o denegat els intents d’importar articles necessaris per salvar vides i qui els ha denegat? Podria donar-nos un exemple d’aquests articles?
Dr. YaH: S’ha prohibit l’entrada al Iemen de petroli, dels aliments bàsics i de 120 productes farmacèutics, excepte en condicions molt complexes i només per mar, i no a través de l’aeroport de Sanà, que està tancat. A causa del mecanisme de verificació i inspecció de l’ONU imposat als vaixells que entren al port de Djibouti, els medicaments romanen bloquejats durant mesos i molts d’ells hauran caducat en el moment en que finalment entrin al Iemen, si és que ho fan. El blat, per exemple, es torna immenjable després d’emmagatzemar-se a altes temperatures. Els procediments no fan més que augmentar el cost dels articles per als civils, que ja estan sumits en la pobresa. El tancament de l’aeroport de Sanà i el trasllat del Banc Nacional a Aden (des de Sanà) també tenen un efecte negatiu. Per al tractament dels ronyons –per exemple, Sirolims, Ticrolims, Brucraf, Salsypt, diàlisi renal, insulina, etc.– només podem proporcionar suficients medicaments per al 5% dels pacients a través d’organitzacions internacionals.
VB: Com s’ho fan els 5.000 (o més) pacients renals tenint en compte que no poden rebre la diàlisi necessària?
Dr. YaH: 8.000 pacients de diàlisi reben els tractaments setmanals més baixos (2 tractaments per setmana), tot i que hauria de ser un mínim de 3 tractaments per setmana, i en lloc de 5 hores per tractament fem només 3 hores (per tenir temps per a la resta de pacients). Mentre que les màquines de diàlisi treballen 24 hores els 7 dies de la setmana, 4 centres de diàlisi han estat tancats pel bombardeig saudita. 27 centres segueixen funcionant, però no podem subministrar equips ni reparar dispositius a causa del bloqueig. Lluitem per a tenir prou solucions per al tractament. Si no haguéssim comptat amb la cooperació d’algunes organitzacions internacionals i l’ajuda de la societat iemenita, hauríem estat testimonis d’una altra catàstrofe humanitària. Tot i això, no podem cobrir totes les necessitats i 1.200 pacients han mort d’insuficiència renal com a conseqüència directa del bloqueig.
VB: Encara és aplicable que qualsevol cirurgia per al càncer es realitzarà de forma gratuïta?
Dr. YaH: Al Iemen no hi ha cap assegurança mèdica per als ciutadans. L’atenció sanitària es cobra fins i tot als hospitals públics, encara que el pagament és menor que als hospitals privats. Aquesta va ser una de les principals raons de l’aixecament del setembre del 2014. El nou ministre de Sanitat, nomenat el juny del 2018, va introduir una política per reduir el dolor i el sofriment dels pacients, especialment els qui tenen càncer, i tenen accés a procediments gratuïts als hospitals públics de Sanà. També s’ha introduït una nova llei que entrarà en vigor el 2019: el Fons per a l’atenció i el tractament del càncer. Esperem que això serveixi per alleujar el patiment dels pacients amb càncer.
VB: Quants hospitals segueixen funcionant a tot el Iemen?
Dr. YaH: A les zones governades pel govern de Sanà, 79 hospitals presten serveis de salut al 75% dels iemenites (24 milions de iemenites d’un total de 27-30 milions) i a 2.000 centres de salut a tot el Iemen. D’aquests, 4 hospitals són administrats per Metges Sense Fronteres i prop del 45% dels hospitals i centres de salut han deixat de funcionar a causa del bloqueig. El treball sanitari al Iemen només funciona en un 55% i està aclaparat per la propagació de malalties epidemiològiques, psicològiques i físiques.
VB: Just abans de les converses a Suècia, es va informar que a alguns iemenites ferits se’ls havia permès volar. Quants van poder sortir volant?
Dr. YaH: Les 200.000 persones que pateixen d’aquestes malalties físiques, com càncer, cor, ronyons, ossos, etc., han estat castigades col·lectivament per la negativa de la coalició d’agressió de permetre’ls viatjar. 28.000 han mort com a resultat. L’Organització Mundial de la Salut i l’ONU van expressar la seva voluntat de realitzar dos viatges al mes, amb 100 pacients cadascun. Els qui van aconseguir viatjar abans de les converses de pau són els ferits de guerra, ja siguin combatents de primera línia o civils ferits als bombardejos saudites. No més de 50 d’aquests pacients han pogut sortir per rebre tractament i es va organitzar un viatge com a requisit previ perquè la delegació de Sanà participés a les converses de “pau”. 50.000 ferits segueixen esperant permís per viatjar per rebre tractament, milers d’ells amb discapacitats permanents.
VB: Què és el que més es necessita en matèria d’ajuda humanitària? Què és el que realment es dóna en quantitats adequades?
Dr. YaH: En realitat, el poble iemenita no necessita ajuda. Només exigeixen que s’aixequi el bloqueig i el setge, que es posi fi a l’agressió i que se’ls permeti viure en pau. Regularem els nostres propis problemes de forma pacífica i fàcil. Aquesta és la demanda més important del poble iemenita.
VB: Qui és el responsable final del genocidi al Iemen?
Dr. YaH: Els responsables oficials del genocidi al Iemen són els qui tenen els diners de destrucció massiva amb què compren armes de destrucció massiva als països de destrucció massiva avalats per les Nacions Unides i que es van reunir amb el silenci mundial mentre es destrueix el Iemen. El règim estatunidenc és el principal responsable, l’ONU i el Consell de Seguretat el segueixen de prop com a cobertura legal dels crims comesos pels Estats Units i els seus socis saudites i dels Emirats Àrabs Units, la qual cosa els permet cometre les atrocitats contra el poble iemenita. L’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units ocupen el tercer lloc en la classificació de responsabilitat i després hi ha en el nombre quatre, el fugitiu i il·legítim president Abed Rabbo Mansour Hadi i el seu equip polític a l’ONU o treballant com a ambaixadors en altres països.
Finalment, sempre li dono la benvinguda a vostè i les seves preguntes en qualsevol moment i qualsevol que sigui la pregunta, sense reserves, i li agraeixo profundament la seva constant solidaritat amb nosaltres. Les persones són de dues menes (o el seu germà en religió o el seu equivalent en la creació), vivim en una mateixa terra i som una mateixa raça, vivim una mateixa vida i el nostre destí és el mateix… tot el meu respecte per a tu i la gent del món.
Vanessa Beeley és una periodista independent, activista per la pau, fotògrafa i editora associada de 21st Century Wire. Vanessa va ser finalista d’un dels premis de periodisme més prestigiosos –el Premi Martha Gellhorn de Periodisme 2017– entre els guanyadors del qual s’hi troben Robert Parry el 2017, Patrick Cockburn, Robert Fisk, Nick Davies i l’equip del Bureau for Investigative Journalism. Si us plau, doni suport al seu treball en el seu compte de Patreon.
Font original: 21st Century Wire