Un nom ara desconegut, però que segurament passarà a la història (lligat al de Pere Sampol i al de Mallorca) 

Fa unes setmanes em va trucar Victoire, uns dies abans que Paul Kagame tornàs a segrestar-la. Tot i que el Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles va fallar a favor seu i va condemnar-ne l’empresonament, aquest personatge fosc de trets facials demoníacs, que revelen la seva autèntica interioritat (ha arribat a tancar 7.000 esglésies i mesquites), la va tornar a segrestar, per por d’una Victoire en llibertat, ja que ben aviat expirava el període de la seva anterior i prolongada condemna.

Vam parlar durant mitja hora. Havia conegut la mort de Pere Sampol i volia que compartíssim el nostre dolor per la seva desaparició i el nostre agraïment cap a una persona tan especial. El fet de ser un amic proper d’ambdós m’ha fet sentir com una mena d’actor secundari d’uns esdeveniments que un dia, segurament, seran històrics (quan l’engany i el silenci sobre el sagnant saqueig dels immensos recursos estratègics de l’antic Zaire, avui RD del Congo, siguin ja cosa del passat). Victoire em recorda massa aquell Mahatma Gandhi que encara no era el que ara és: un dels majors símbols de la pau, algú a qui Albert Einstein considerava com l’únic veritable mestre de la seva època.

I si algú pensa que la tragèdia de Rwanda i del Zaire/Congo no és comparable a l’epopeia de l’Índia de Gandhi, crec que s’equivoca. La Història tindrà la darrera paraula. Quan el temps arrenqui el vel opac i pesat de silencis i mentides sobre aquesta tragèdia, el dia que arribin a ser portades els increïbles saquejos de les matèries primeres estratègiques de la RD del Congo, el nombre esfereïdor de milions de víctimes mortals i de centenars de milers de violacions… la humanitat serà conscient d’allò que un dia va formular amb tanta lucidesa Jon Sobrino, el supervivent de la matança dels jesuïtes a El Salvador: “El major pecat del nostre món té un nom: Àfrica”.

La nostra conversa va acabar amb aquestes paraules de Victoire: “No us preocupeu per mi: si m’assassinen, Déu farà sorgir un altre líder que dugui Rwanda cap al seu alliberament”. La integritat i la lucidesa (no sé com qualificar tal lucidesa: transpersonal, espiritual…?) són un denominador comú entre aquesta ruandesa i aquest mallorquí excepcionals. Quan, a les portes del cementeri de Montuïri, la família de Pere em va demanar que, com a amic tan proper seu, digués unes paraules abans de les intervencions oficials, no se me’n van acudir d’altres millors per acabar la meva breu intervenció que aquestes: “Pere mai es va doblegar a les mentides del poder. Per això som molts els que l’estimam tant”.

En aquesta mateixa línia, només recolliré finalment una anècdota més sobre Victoire. Una anècdota molt reveladora i de màxima actualitat en aquests dies en què, a Washington, sota els auspicis del suposat gran pacificador que pretén ser Donald Trump, acaben de signar-se uns acords de pau entre Rwanda i la RD del Congo. Tot i que l’únic que queda clar és que els Estats Units continuaran sent el gran espoliador dels extraordinaris recursos naturals de l’est de la RD del Congo.

El mateix espoli sagnant que es va iniciar sota el mandat de Bill Clinton, que la nostra fundació va denunciar des del principi (amb l’ajuda de Pere Sampol i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació) i que recentment ha tornat a ser denunciat en aquest documental de la Nicoletta Fagiolo (les imatges i testimonis del qual han provocat que YouTube trenqui el seu contracte amb www.l-hora.org), on Pere Sampol torna a jugar un paper clau. Una denúncia, la nostra, que fa uns anys va comportar gravíssimes acusacions que jo i la nostra fundació érem els finançadors dels “terroristes genocides hutus” de les FDLR, als quals encara avui s’intenta fer passar per responsables de la violència que regna a la RD del Congo.

No parlam de qualsevol cosa sense importància: amb aquestes inversemblants acusacions contra les FDLR es justifica la missió més gran de la història de l’ONU, composta per uns 20.000 membres. Tal com es pot veure al documental de Nicoletta Fagiolo, esmentat més amunt, aquesta missió és la que fa possible l’espoli de la RD del Congo. Mentrestant, s’oculten els veritables criminals: l’M23 de Paul Kagame. Va ser una conspiració contra nosaltres, dirigida des del Departament d’Estat (amb l’objectiu de desactivar les quaranta ordres de detenció que havíem aconseguit), una conspiració desemmascarada per Julian Assange, que va sortir en auxili nostre.

Aquesta és l’anècdota final a la qual m’he referit: en una de les seves estades a la nostra fundació, Victoire em va confessar que un altíssim càrrec de l’administració dels Estats Units li havia ofert un poder decisiu en el govern de Rwanda si col·laborava amb ells en l’annexió del riquíssim est de la RD del Congo. Sense poder contenir la curiositat, li vaig demanar: “I què li vas respondre tu?”. Ella va concloure: “Li vaig respondre que jo mai podria trair el poble germà de la RD del Congo”.

Font: Ara Balears

Foto: Victoire Ingabire amb Pere Sampol i Biel Barceló, representants de PSM-EM, l’any 2009. (arxiu UH)

Stop Filming, descobrint la veritat (Jaume Perelló, Mercè Pinya, Françoise Polo i Pep Ramis, 2010)