De Trump a Crash Test Dummy, les «polítiques» de l’hegemon han aconseguit tota una gesta.

Han d’haver estat necessaris eons de paciència taoista perquè el president Xi Jinping expliqués alguns fets evidents de la vida a un funcionari imperial mediocre com l’assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan.

Les paraules clau de Xi:

    1. “La Xina està disposada a ser sòcia i amiga dels Estats Units”. Tot i que el contrari és molt dubtós, ja que Washington considera la Xina com una “amenaça” existencial.
    2. La Xina se centra en el benestar de tota la humanitat: aquest és el nucli del concepte de Pequín d’una “comunitat amb futur compartit” global.
    3. Tant la Xina com els Estats Units han de ser responsables de la història, dels pobles i del món. Aquest és el concepte de les tres responsabilitats.

L’última cosa de la que és responsable un hegemon unipolar és del món en general: la unipolaritat, per definició, només beneficia la pròpia plutocràcia de l’Imperi.

Little Sullivan també va impulsar les comunicacions directes, per telèfon, de militar a militar a nivell de treball. Per descomptat, perquè l’hegemon té menys de zero talps pagats infiltrats als nodes clau del sistema xinès, de manera que almenys podran escoltar petites xafarderies sobre i des dels militars xinesos.

Tanmateix, la informació clau sobre l’expedient militar ha arribat durant la sessió de Little Sullivan amb el general Zhang Youxia, vicepresident de la Comissió Militar Central de la Xina.

El general Zhang va dir sense embuts a Sullivan, en termes inequívocs, que es mantingués allunyat de Taiwan. Sullivan semblava un pollastre sense cap després de la reunió.

Tan escapçat com després de la reunió amb el ministre d’Afers Estrangers, Wang Yi:

“Els Estats Units i la Xina no han avançat en les negociacions per trobar una solució a la crisi ucraïnesa.”

Per suposat que no. Pequín hi veu a través de totes les maquinacions imperials d'”alto el foc”, en paral·lel amb els Estats Units traspassant totes les línies vermelles russes. Moscou no ha respost de forma devastadora –encara– perquè Putin té tants trets taoistes com Xi.

La Xina ha tornat: assumiu-ho

És possible que les reunions dels dirigents de Pequín amb l’enviat d’una administració estatunidenca en hores baixes només hagin estat un exercici proforma. Al capdavall, el que realment importa són els negocis.

Les exportacions xineses als Estats Units representen menys de 2% del PIB xinès. Això és insignificant. La Xina és la primera potència mundial del comerç, i el veritable i fort negoci que té al davant no és amb Occident, sinó amb la Majoria Global. La Xina ha estat jugant aquest Joc Llarg a la perfecció.

Tanta perfecció que els mitjans de comunicació imperials s’han tornat literalment bojos perquè la Xina s’ha integrat profundament en tota la Majoria Global, desafiant el que és l’«ordre» internacional liberal-totalitari de facto. Vegeu, per exemple, aquí.

De Trump a Crash Test Dummy, les “polítiques” de l’hegemon han aconseguit tota una gesta.

El paquet inclou el regal del mercat tecnològic més gran del món –Xina– exclusivament als fabricants xinesos; foragitar almenys el 75% dels principals científics xinesos de tornada a la Xina des dels EUA; i donar tot el mercat rus –més de 100 milions de consumidors– a la Xina, en paral·lel a Pequín comprant munts més d’energia barata de Rússia.

I això només és el principi. En realitat, les sancions hegemòniques van ser decisives per ajudar Pequín a desenvolupar encara més ràpid el conjunt de polítiques Made in China 2025, convertint-se en líder o segon millor en 10 sectors d’alta tecnologia. I la següent etapa són els diversos passos simultanis cap a la desdolarització, incloent-hi l’expansió del petroiuan.

Un erudit xinès de primera línia ho va resumir tot amb el seu estil deliciosament contundent (“amb l’avantatge de ser tan clar com el Leviatan”): la Xina ha tornat de debò, i ho farà durant molt, molt de temps.

No és estrany que això sigui més que un anatema per a la plutocràcia imperial i els seus vassalls atlantistes.

Estem avançant lentament i segurament cap a l’establiment d’un nou sistema-món gestionat per estats civilitzacionals sobirans: la Xina, Rússia i l’Iran són a l’avantguarda.

El camí, però, serà llarg i espinós, amb molts revessos desagradables. I això ens porta a l’actual saga judicial, tecnològica i geopolítica de Pavel Durov.

Telegram és geopolítica

Pavel Durov és ara un ostatge d’alt nivell en un dels nodes clau de l’OTAN, França.

La matriu d’intel·ligència militar/vigilància/econòmica de l’OTAN ha aconseguit finalment la influència que cercava activament des de fa tant de temps. De moment no hi ha resposta a la pregunta clau: què ha ofert Durov als seus captors per ser “recompensat” amb un règim temporal de semillibertat després de pagar una fiança que per als seus estàndards equival a diners de butxaca?

A Durov se l’acusa essencialment de no “col·laborar” o “cooperar” amb la intel·ligència occidental. La seva única obsessió és controlar el sistema de moderació de continguts de Telegram, tenir accés total per la porta del darrere i, finalment, prohibir tots els canals russos, que han estat fonamentals per portar les històries reals sobre el terreny, des d’Ucraïna fins a l’Àfrica subsahariana i més enllà.

Telegram és la xarxa social triada per la Majoria Global. Telegram és al cor de la geopolítica. Així que aquest és un altre capítol de la Guerra Híbrida sense treva de l’Occident Col·lectiu contra la Majoria Global.

Telegram també s’utilitza àmpliament a Rússia per organismes públics i militars. És gairebé segur que Pavel no té les llegendàries claus d’encriptació de Telegram, però el seu germà, el geni matemàtic Nikolai, sí que les té.

De moment, ningú no coneix els termes de l’acord que ha conduït a la semillibertat de Pavel. El que és clar és que s’ha fet algun tipus de concessió: Durov no ha esdevingut Assange 2.0. Aquestes concessions podrien incloure el lliurament d’informació seleccionada d’una manera “judicial” clàssica que no comprometria els secrets d’Estat russos.

Els germans Durov són sens dubte conscients que qualsevol informació que porti la intel·ligència occidental a assetjar bloguers i canals per la seva postura política comprometria fatalment la credibilitat de Telegram.

Depenent de com avanci la “investigació” de la megaburocràcia francesa, i de si el sistema decideix portar Durov a judici o fins i tot bloquejar Telegram a la Unió Europea, això només beneficiarà Telegram a nivell mundial.

La saga no ha fet més que començar. Tal com estan les coses, el món està esperant una paraula del mateix Pavel Durov. A Telegram.

Font: Strategic Culture Foundation

El president xinès, Xi Jinping, es reuneix amb l'assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan (CGTN, 30.08.2024)

Detenció de Durov: Qui controla Telegram? (Alexander Mercouris – SaneVox, 29.08.2024)