A la frustració del president Obama per no aconseguir al seu país el control de les armes de foc hi hauria d’afegir la de no haver justificat el premi Nobel de la Pau, que li va ser conferit immerescudament, i la de no evitar que el vaixell que aparentment condueix faci aigües, tot i que s’ha de reconèixer que ja s’estava enfonsant abans que ell maniobrés per a tenir un poder, que mai va obtenir. Una frustració més.

Els especialistes afirmen que són quatre els problemes que provocaran una nova crisi, pitjor que les anteriors: La caiguda en la borsa de valors de la Xina, la crisi general de l’eurozona, el baix preu del petroli i les altres matèries primeres i el deute públic dels EUA, que ha pres l’aspecte d’una malaltia incurable. Cap d’aquests mals és tan greu com l’últim, al qual l’anecdòtic multimilionari Warren Buffett el descriu com una “bomba financera de rellotgeria” per a les economies i els ciutadans corrents.

El culpable d’aquesta desfeta és el Sistema de la Reserva Federal dels EUA, la FED, una institució privada de servei públic que respon als interessos de Wall Street. És un banc central independent que, des de la seva creació el 1913, pertany a dotze institucions financeres les decisions de les quals no han de ser ratificades pel president dels EUA ni per cap altre òrgan executiu del Govern. La FED emet accions a l’interès del 6%, part de les quals compren governs estrangers; de manera que la FED també és propietat d’altres estats.

Malgrat que en el primer article de la Constitució dels EUA es llegeix: “El Congrés té el dret d’encunyar moneda, reglamentar el seu valor i el de les monedes estrangeres…” aquesta funció la realitza la FED. Per estar en mans d’aquesta corporació privada, el dòlar nord-americà no és de propietat de l’Estat. Si el govern dels EUA necessita diners, es dirigeix ​​a la FED, que l’imprimeix i l’hi presta. En altres paraules, es crea diners del no-res.

D’altra banda, el Govern autoritza la FED a emetre bons del Tresor que després ven al mercat de valors i la taxa d’interès recau sobre les espatlles del ciutadà nord-americà, que paga d’interès prop de 500.000 milions de dòlars per any per un deute de gairebé 18.5 bilions de dòlars, més que el doble del valor de tot l’or extret fins a la data en el món sencer.

Aquesta capacitat de crear diners del no-res s’ha convertit en el major recurs dels EUA, ja que poden imprimir el que necessiten i consumir les riqueses del món sense haver-les treballat. El seu deute públic és la seva major riquesa, perquè mentre nosaltres suem la cansalada per produir el que exportem, ells ens lliuren papers a canvi dels nostres productes. Si ens neguem, ens ofeguen.

La FED, un veritable paràsit econòmic que fa el que li ve de gust, compra la classe política nord-americana igual que vostè adquireix productes en els supermercats. La manca de regulacions li permet imprimir diners al seu gust i paladar, el que converteix les finances mundials en un atzar en el qual només els banquers poderosos poden guanyar. Es tracta d’un joc sense regles, millor dit, amb regles imposades per afavorir només a ells, els altres han d’acudir a fetillers de tot tipus per tal de sobreviure a la fallida catastròfica que ineludiblement arribarà quan s’ensorri la piràmide diabòlica financera dels EUA; perquè no en tingui cap dubte, entri a http://www.usdebtclock.org : real time. Alguna cosa no apte per a cardíacs.

El Caos i la Bèstia

De les quatre potes que té la Bèstia (la militar, l’econòmica, la industrial i la ideològica), la primera va decidir governar el món mitjançant el caos controlat. Es va oblidar que només Zeus va aconseguir organitzar el Caos per així construir l’univers, per als altres és impossible aquesta tasca. Va creure la Bèstia, després d’arrasar amb l’Afganistan, l’Iraq, Líbia, Síria i l’Iran, que empassar-se Rússia i Xina era tasca pueril. Greu error, la Rússia indòmita i la Xina mil·lenària es van aliar per protegir-se. Van deixar anar llavors la presa iraniana i van anar directament a Ucraïna, la jugular russa. Van suposar: primer Kíev, després Crimea, van oblidar el factor pàtria. Resultat real, Crimea va retornar al si de la seva mare, Rússia. De res els va servir la cinquena columna que van organitzar a Rússia, tampoc imposar el nazisme a Ucraïna, ara en fallida, i ni tan sols els va servir de molt tombar un avió civil, crucificar nens a Slaviansk, arrasar llogarets i ciutats del Donbass, cremar viu el poble d’Odessa, i acusar per aquests actes a Rússia; en un inici els van creure, ara gairebé ningú els creu.

Després com a arma geopolítica van declarar la guerra econòmica al món. Sancions a Rússia i petroli a menys de 50 dòlars el barril perquè els pobles productors es revelessin contra els seus governants, i imposar-se així en el món. Resultat real, els agredits es van organitzar i els sancionadors van ser els perjudicats; les nacions productores van suportar l’escomesa de la Bèstia i, fins i tot, l’Iran està disposat a augmentar les seves exportacions en un milió de barrils diaris. Segons el president Putin, “els complots sempre són possibles, però en aquest cas colpegen els propis conspiradors”.

Un altre resultat inesperat, la fallida de les empreses de “fracking”, mètode d’extracció de cost elevat que impulsen els EUA; aquestes petrolieres no van poder suportar el caos causat per la manca de beneficis i no van tenir altre remei que tancar més de la meitat de les seves plataformes. La compra dels deutes d’aquest sector va ser la solució pegat que va trobar la FED per impedir que el pànic envaís els mercats financers i es produís l’efecte dòmino. Per obtenir els dòlars van posar a funcionar la impressora de dòlars i els van emetre de manera inorgànica; resultat real, un deute públic piramidal de 18.5 bilions de dòlars que, com ja s’ha dit, és molt més que el doble del valor de tot l’or extret fins a la data en el món sencer.

Una piràmide infernal que està a punt d’enfonsar-se perquè Rússia i la Xina ja s’han cansat de viure sota la fèrula d’un dòlar que li dóna als EUA l’accés a una economia parasitària que els permet mantenir bases militars amb les que des de fa molt temps els envolta perillosament. No és tan complicat fer-ho ja que els russos són experts en escacs i els xinesos en go, combinació invencible; a més, les economies xinesa i russa han crescut prou com per donar el cop final i arribat el moment enterrar l’hegemonia del dòlar. Quan això passi, el resultat real serà pitjor que la Gran Crisi: El plor i el cruixir de dents del qual parlava Jesús.