Pròleg d’Isidor Marí
És un encert la publicació d’aquest llibre, que aplega una trentena d’articles de Pere Sampol sobre el procés sobiranista de Catalunya, concretament del període que va des del setembre de 2013 al gener de 2018.
Pere Sampol reuneix les condicions idònies per analitzar des d’una perspectiva illenca, documentada i crítica, aquesta llarga controvèrsia política, que no sols qüestiona la credibilitat de la democràcia espanyola, sinó que posa a prova fins i tot la fiabilitat de les institucions europees i del dret internacional.
Pere Sampol, en efecte, ha estat protagonista i testimoni dels esdeveniments polítics de les Balears i de l’Estat des de la mateixa transició. Va tenir un paper destacat en la consolidació del Partit Socialista de Mallorca, en representació del qual va ser diputat al Parlament de les Illes Balears, conseller del Consell Insular de Mallorca (1995-1999) i, sobretot, vicepresident i conseller d’Economia, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears en el govern del Pacte de Progrés (1999-2003). Elegit posteriorment senador en representació del Parlament de les Illes Balears (2007-2011), coneix també de primera mà el rerefons de la política espanyola. I sempre s’ha manifestat com un observador lúcid i de paraula brillant, i com un demòcrata insubornable en la defensa dels drets socials i nacionals, tant en les seves intervencions com en els articles d’anàlisi política que ha publicat –dels quals aquest recull és una bona mostra.
El conflicte entre les aspiracions demòcràtiques de Catalunya i la interpretació restrictiva del marc constitucional espanyol arranca d’abans del període en què van ser escrits els articles d’aquest llibre, i tal vegada convé recordar-ho breument. L’any 2005, el Parlament de Catalunya aprovava, amb un suport del 89% dels vots, una proposta de nou Estatut d’Autonomia que volia superar les tendències involutives de l’Estat en el reconeixement de la personalitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya, en el respecte de les competències i en les greus limitacions de finançament i d’inversions. Les Corts espanyoles van debatre i retallar alguns aspectes importants d’aquella proposta, que va ser aprovada l’any 2006 i ratificada en referèndum pel poble de Catalunya aquell mateix any, com a expressió del pacte constitucional.
Tanmateix, des del mateix mes de gener de 2006, el Partit Popular va organitzar una tremenda campanya contra aquell Estatut, amb una recollida massiva de firmes i una impugnació davant del Tribunal Constitucional, entre altres coses perquè s’hi reconeixia la personalitat nacional de Catalunya. Curiosament, el mateix mes de gener, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa havia aprovat la recomanació 1735, sobre el concepte de nació, en què es diu, literalment (punt 12) que “l’Assemblea creu necessari reforçar el reconeixement dels vincles de cada ciutadà europeu amb la seva identitat, cultura, tradicions i història, a fi de permetre a qualsevol individu de definir-se com a membre d’una ‘nació’ cultural, amb independència del seu país de ciutadania o de la nació cívica a què pertany com a ciutadà, i, més específicament, de satisfer les aspiracions creixents de les minories que tenen un elevat sentit de pertinença a una determinada nació cultural. El que és important, alhora des d’un punt de vista polític i legal, és encoratjar una aproximació més tolerant a la qüestió de les relacions entre l’Estat i les minories nacionals, culminant en l’acceptació genuïna del dret de tots els individus a pertànyer a la nació que senten que pertanyen, sigui en termes de ciutadania o en termes de llengua, cultura i tradicions”.
Els poders de l’Estat han ignorat completament aquesta assenyada recomanació. El juny de 2010 el Tribunal Constitucional retallava encara més l’Estatut i trencava així unilateralment el pacte referendat el 2006 pels ciutadans de Catalunya, en una decisió que un constitucionalista com Javier Pérez Royo, catedràtic de la Universitat de Sevilla, ha qualificat d’autèntic colp d’estat.
Les protestes de les institucions i de la societat catalana s’han manifestat de manera creixent des d’aleshores, sempre dins d’una màxima correcció i una voluntat pacífica de resoldre el conflicte per mitjà del diàleg. Els intents de negociar un pacte fiscal van fracassar l’any 2012, i després d’una manifestació multitudinària l’Onze de Setembre d’aquell any, les eleccions de novembre van donar pas a una legislatura centrada en el dret de Catalunya a decidir el seu futur, amb una declaració de sobirania del Parlament de Catalunya (gener de 2013), que el Tribunal Constitucional va suspendre el mes de maig –per més que l’article 96.1 de la Constitució assumeix la vigència dels tractats internacionals susbscrits per Espanya, un dels quals, publicat al BOE l’any 1977, és el Pacte de Drets Civils i Polítics de l’ONU, que en l’article 1 reconeix literalment el dret de tots els pobles a la lliure determinació.
Així arribam a l’Onze de Setembre de 2013, en què va tenir lloc una de les manifestacions més espectaculars de la història contemporània d’Europa, en suport de les reivindicacions de Catalunya: la Via Catalana, que anava des de la frontera de Catalunya amb l’Estat francès, fins als límits administratius amb el País Valencià. D’aquí arranca el primer article de Pere Sampol en el llibre que teniu a les mans.
Quan escrivim aquest pròleg, han passat unes setmanes des de la data del darrer article d’aquest llibre, i tothom està pendent del desenllaç de la investidura d’un president de la Generalitat de Catalunya, després que els partits sobiranistes hagin renovat la majoria en les eleccions del 21 de desembre de 2017, en contra de les previsions dels poders estatals, que havian mobilitzat i mobilitzen en contra seva totes les bones i males arts. El procés, per tant, no s’ha tancat. Tal vegada nous articles de Pere Sampol ens ajudaran a aclarir les etapes que vindran.
De moment, agraïm el que ara ens ofereix i esperem que el conflicte es resolgui democràticament, tant pel bé de Catalunya com pel de les nostres illes, i pel del marc estatal i europeu en general.
Compra del llibre: Lleonard Muntaner, Editor