Les conseqüències del brot de Covid-19 posen Beijing i Washington en una trajectòria de col·lisió

Entre els innombrables efectes geopolítics del coronavirus, un ja és evident gràficament. La Xina s’ha reposicionat. Per primera vegada des del començament de les reformes de Deng Xiaoping el 1978, Beijing considera obertament els Estats Units com una amenaça, com va declarar fa un mes el ministre d’Afers Exteriors Wang Yi a la Conferència de Seguretat de Munic durant el pic de la lluita contra el coronavirus.

Beijing està, curosament, donant forma gradualment a la narració que, des del principi de l’atac del coronavirus, els líders sabien que es trobava sota un atac de guerra híbrida. La terminologia de Xi és una pista important. Va dir, perquè consti, que això era una guerra. I, com a contraatac, calia llançar una “guerra popular”.

A més, va descriure el virus com un dimoni o un diable. Xi és un confucionista. A diferència d’altres antics pensadors xinesos, Confuci era poc inclinat a discutir les forces sobrenaturals i el judici en l’altra vida. Tanmateix, en el context cultural xinès, diable significa “diables blancs” o “diables estrangers”: guailo en mandarí, gweilo en cantonès. Era Xi fent una poderosa declaració en codi.

Quan Zhao Lijian, un portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, va expressar en un tweet incandescent la possibilitat que “podria ser l’Exèrcit dels Estats Units qui va portar l’epidèmia a Wuhan” –la primera explosió a aquest efecte provinent d’un alt funcionari– Beijing estava enviant un globus de prova assenyalant que les espases estaven finalment alçades. Zhao Lijian va fer una connexió directa amb els Jocs Militars a Wuhan l’octubre del 2019, que va incloure una delegació de 300 militars estatunidencs.

Va citar directament el director del CDC dels Estats Units, Robert Redfield, que, quan se li va preguntar la setmana passada si algunes morts per coronavirus havien estat descobertes pòstumament als Estats Units, va respondre que “alguns casos han estat realment diagnosticats d’aquesta manera als Estats Units avui”.

La conclusió explosiva de Zhao és que el Covid-19 ja estava en circulació als Estats Units abans de ser identificat a Wuhan, a causa de la ja completament documentada incapacitat dels Estats Units per provar i verificar les diferències en comparació amb la grip.

Afegint tot això al fet que les variacions del genoma del coronavirus a l’Iran i Itàlia van ser seqüenciades i es va revelar que no pertanyen a la varietat que va infectar Wuhan, els mitjans de comunicació xinesos estan ara fent preguntes obertament i dibuixant una connexió amb el tancament l’agost de l’any passat de l’”insegur” laboratori militar d’armes biològiques a Fort Detrick, els Jocs Militars i l’epidèmia de Wuhan. Algunes d’aquestes preguntes s’han fet, sense resposta, dins dels mateixos Estats Units.

Hi ha preguntes addicionals sobre l’opac Esdeveniment 201 a Nova York el 18 d’octubre del 2019: un assaig d’una pandèmia mundial causada per un virus mortal, que va resultar ser un coronavirus. Aquesta gran coincidència va passar un mes abans del brot a Wuhan.

L’Esdeveniment 201 va ser patrocinat per la Fundació Bill i Melinda Gates, el Fòrum Econòmic Mundial (FEM), la CIA, Bloomberg, la Fundació John Hopkins i l’ONU. Els Jocs Militars Mundials es van inaugurar a Wuhan exactament el mateix dia.

Independentment del seu origen, que encara no està establert de forma concloent, per molt que Trump tuitegi sobre el “virus xinès”, el Covid-19 ja planteja preguntes immensament serioses sobre la biopolítica (on és Foucault quan el necessitem?) i el bioterrorisme .

La hipòtesi de treball que el coronavirus és una arma biològica molt poderosa però que no provoca l’Armagedón, el revela com un vehicle perfecte per a un control social generalitzat a escala mundial.

Cuba s’erigeix ​​com una potència biotecnològica

Igual que un Xi totalment emmascarat que va visitar el front de Wuhan la setmana passada va ser una demostració gràfica per a tot el planeta que la Xina, amb un immens sacrifici, està guanyant la “guerra popular” contra el Covid-19, Rússia, en una maniobra de Sun Tzu a Riad el resultat final de la qual va ser un barril de petroli molt més barat, va ajudar a tots els efectes pràctics a iniciar la inevitable recuperació de l’economia xinesa. Així és com funciona una associació estratègica.

El tauler d’escacs està canviant a una velocitat vertiginosa. Una vegada que Beijing va identificar el coronavirus com un atac amb armes biològiques, la “guerra popular” va ser llançada amb tota la força de l’estat. Metòdicament. Sobre la base “del que calgui”. Ara estem entrant en una nova etapa, que serà utilitzada per Beijing per recalibrar substancialment la interacció amb Occident, i sota marcs molt diferents quan es tracta dels Estats Units i la UE.

El poder tou és primordial. Beijing va enviar un vol d’Air Xina a Itàlia amb 2.300 grans caixes plenes de màscares amb el lema, “Som ones del mateix mar, fulles del mateix arbre, flors del mateix jardí”. La Xina també va enviar un important paquet humanitari a l’Iran, en gran part a bord de vuit vols de Mahan Air, una aerolínia sotmesa a les sancions il·legals i unilaterals de l’administració Trump.

El president serbi Aleksandar Vucic no podia haver estat més explícit: “L’únic país que pot ajudar-nos és la Xina. A hores d’ara, tots vostès han comprès que la solidaritat europea no existeix. Això era un conte de fades sobre el paper”.

Sota dures sancions i demonitzada des de sempre, Cuba encara és capaç de realitzar grans avanços, fins i tot en biotecnologia. L’antiviral Heberon –o Interferon Alfa 2B–, un medicament terapèutic, no una vacuna, ha estat utilitzat amb gran èxit en el tractament del coronavirus. Una aliança d’empreses a la Xina està produint una versió inhalable, i almenys 15 nacions ja estan interessades en importar el medicament terapèutic.

Ara comparin tot això amb l’administració Trump que ofereix mil milions de dòlars per a caçar furtivament els científics alemanys que treballen a l’empresa de biotecnologia Curevac, amb seu a Turíngia, en una vacuna experimental contra el Covid-19, per tenir-la com a vacuna “només per als Estats Units”.

Operació psicològica d’enginyeria social?

Sandro Mezzadra, coautor amb Brett Neilson de l’obra fonamental “La política de les operacions: Excavant el capitalisme contemporani”, ja està tractant de conceptualitzar on som ara en termes de la lluita contra el Covid-19.

Ens enfrontem a una elecció entre una vessant maltusiana –inspirada en el darwinisme social– “liderada per l’eix Johnson-Trump-Bolsonaro” i, d’altra banda, una vessant que apunta a la “requalificació de la salut pública com a eina fonamental”, exemplificada per la Xina, Corea del Sud i Itàlia. Hi ha lliçons clau que es poden aprendre de Corea de Sud, Taiwan i Singapur.

L’opció més descarnada, assenyala Mezzadra, es troba entre una “selecció natural de la població”, amb milers de morts, i “defensar la societat” emprant “graus variables d’autoritarisme i control social”. És fàcil imaginar qui es beneficiarà d’aquesta reenginyeria social, una remescla del segle XXI de “La màscara de la mort vermella” de Poe.

Enmig de tanta feixuguesa, comptin amb Itàlia per oferir-nos ombres de llum a l’estil de Tiepolo. Itàlia va triar l’opció de Wuhan, amb conseqüències immensament serioses per a la seva ja fràgil economia. Els italians en quarantena van reaccionar notablement cantant als seus balcons: un veritable acte de revolta metafísica.

Sense esmentar la justícia poètica de l’actual Santa Corona, que està enterrada a la ciutat d’Anzu des del segle IX. Santa Corona va ser una cristiana assassinada sota Marc Aureli el 165 d.C., i ha estat durant segles una de les santes patrones de les pandèmies.

Ni tan sols bilions de dòlars plovent del cel per un acte de misericòrdia divina de la Reserva Federal han estat capaços de resoldre el problema del Covid-19. Els “líders” del G-7 van haver de recórrer a una videoconferència per adonar-se que están molt despistats, fins i tot quan la lluita de la Xina contra el coronavirus va donar a Occident un avantatge de diverses setmanes.

El Dr Zhang Wenhong, amb seu a Xangai, un dels principals experts en malalties infeccioses de la Xina, les anàlisis del qual han estat encertades fins ara, diu ara que la Xina ha sortit dels dies més foscos de la “guerra popular” contra el Covid -19. Però no creu que això s’acabi l’estiu. Ara extrapolem el que està dient al món occidental.

Ni tan sols és primavera encara, i ja sabem que es necessita un virus per destrossar sense pietat la Deessa del Mercat. Divendres passat, Goldman Sachs va dir a no menys de 1.500 corporacions que no hi havia risc sistèmic. Això era fals.

Fonts bancàries de Nova York em van dir la veritat: el risc sistèmic s’ha tornat molt més sever el 2020 que el 1979, 1987 o 2008 a causa de l’enorme perill que el mercat de derivats de 1.500 bilions de dòlars es col·lapsi.

Com diuen les fonts, la història mai havia vist res com la intervenció de la Reserva Federal a través de la seva poc compresa eliminació dels requisits de reserva dels bancs comercials, desfermant una potencial expansió il·limitada del crèdit per evitar una implosió derivada d’un col·lapse total del mercat de productes bàsics i del mercat de valors arreu del món.

Aquests banquers van pensar que funcionaria, però com ja sabem, tot el soroll i la fúria no van significar res. El fantasma d’una implosió de derivats –en aquest cas no causat per la possibilitat anterior, el tancament de l’Estret de Hormuz– roman.

Tot just comencem a comprendre les conseqüències del Covid-19 per al futur del turbo-capitalisme neoliberal. El que és segur és que tota l’economia mundial ha estat colpejada per un insidiós, literalment invisible interruptor de circuit. Això pot ser només una “coincidència”. O això pot ser, com alguns estan argumentant audaçment, part d’una possible, massiva operació psicològica creant el perfecte ambient geopolític i d’enginyeria social per al domini de l’espectre complet.

A més, al llarg del dur camí que queda per recórrer, amb un immens i inherent sacrifici humà i econòmic, amb o sense un reinici del sistema mundial, una pregunta més urgent roman: les elits imperials seguiran optant per seguir lliurant una guerra híbrida d’espectre complet contra la Xina?

Font: Asia Times