Celebrar un Jubileu del nostre Sant Romero d’Amèrica és celebrar un testimoni que ens contagia de profecia. És assumir de manera compromesa les causes, la causa per les quals el nostre Sant Romero és màrtir. Gran testimoni ell en el seguiment del Testimoni major, el Testimoni fidel, Jesús. La sang dels màrtirs és aquell calze que tots, totes podem i hem de beure. Sempre i en totes les circumstàncies la memòria del martiri és una memòria subversiva.
Trenta anys han passat d’aquella Eucaristia plena a la Capella de l’Hospitalito. Aquell dia el nostre sant ens va escriure: “Nosaltres creiem en la victòria de la resurrecció”. I moltes vegades va dir, profetitzant un temps nou, “si em maten ressuscitaré en el poble salvadorenc”. I, amb totes les ambigüitats de la història en procés, el nostre Sant Romero està ressuscitant en El Salvador, en la Nostra Amèrica, en el Món.
Aquest Jubileu ha de renovar en tots nosaltres una esperança, lúcida, crítica però invencible. “Tot és gràcia”, tot és Pasqua, si entrem a tot risc en el misteri del sopar compartit, la creu i la resurrecció.
Sant Romero ens ensenya i ens urgeix que visquem una espiritualitat integral, una santedat tan mística com política. A la vida diària i en els processos majors de la justícia i la pau, “amb els pobres de la terra”, a la família, al carrer, a la feina, en el moviment popular i en la pastoral encarnada. Ell ens espera en la lluita diària contra aquesta mena de mara monstruosa que és el capitalisme neoliberal, contra el mercat omnímode, contra el consumisme desenfrenat. La Campanya de la Fraternitat de Brasil, ecumènica aquest any, ens recorda la paraula contundent de Jesús: “no podeu servir dos senyors, a Déu i als diners”.
Responent a aquells que, en la societat i en l’Església intenten desmoralitzar la Teologia de l’Alliberament, el caminar dels pobres en comunitat, aquesta nova manera de ser Església, el nostre pastor i màrtir replicava: “hi ha un ‘ateisme’ més proper i més perillós per a la nostra Església: l’ateisme del capitalisme quan els béns materials s’erigeixen en ídols i substitueixen Déu”.
Fidels als signes dels temps, com Romero, actualitzant els rostres dels pobres i les urgències socials i pastorals, hem de subratllar en aquest jubileu causes majors, veritables paradigmes algunes d’elles. L’ecumenisme i macroecumenisme, en diàleg religiós i en koinonia universal. Els drets dels emigrants contra les lleis de segregació. La solidaritat i intersolidaritat. La gran causa ecològica (precisament la nostra Agenda Llatinoamericana d’enguany està dedicada a la problemàtica ecològica, amb un títol desafiador: “Salvem-nos amb el Planeta”). La integració de la Nostra Amèrica. Les campanyes per la pau efectiva, denunciant el creixent militarisme i la proliferació de les armes. Urgint sempre unes transformacions eclesials, amb el protagonisme del laïcat, que va demanar Santo Domingo, i la igualtat de la dona en els ministeris eclesials. El desafiament de la violència quotidiana, sobretot en la joventut, manipulada pels mitjans de comunicació alienadors i per l’epidèmia mundial de les drogues.
Sempre i cada vegada més, quan més grans siguin els desafiaments, viurem l’opció pels pobres, l’esperança “contra tota esperança”. En el seguiment de Jesús, Regne endins. La nostra coherència serà la millor canonització de “Sant Romero d’Amèrica, Pastor i Màrtir”.
Font: Koinonia