Enmig de l’escalada de tensions amb la Xina, els Estats Units haurien d’haver mantingut estable la problemàtica relació amb Rússia. Però està passant el contrari. Per primera vegada des de les eleccions presidencials a Bielorússia el 9 d’agost, Washington s’ha posat obertament de la banda de les protestes a Minsk i ha desafiat Rússia a intervenir.

Berlín ha anunciat simultàniament que el líder de l’oposició russa Alexei Navalny ha estat emmetzinat per l’agent nerviós Novichok. Curiosament, els alemanys van fer pública la informació explosiva sense notificar-ho primer a Moscou. Presumiblement, els Estats Units estaven al cas, donada la posició de Navalny en la política russa.

Sens dubte, Washington i Berlín s’han mogut en tàndem sobre Bielorússia i Navalny respectivament. S’està gestant un gran enfrontament. L’advertència sobre Bielorússia es va produir a nivell del subsecretari d’Estat dels Estats Units Stephen Biegun, que va transmetre un dur missatge al Kremlin a través del micròfon de l’era de la guerra freda, Radio Liberty:

“Els darrers quatre anys han estat molt difícils per a les relacions entre els Estats Units i Rússia, però és possible que sigui pitjor. I una de les coses que limitaria la capacitat de qualsevol president, sense importar el resultat de [les eleccions presidencials estatunidenques del novembre], per desenvolupar una relació més cooperativa amb Rússia, en qualsevol esfera, seria la intervenció directa de Rússia a Bielorússia”.

En qüestió d’hores, el secretari d’Estat Mike Pompeo va intervenir “exigint un final immediat” de les mesures del govern de Bielorússia per frenar les protestes i advertint d'”importants sancions específiques” en consulta amb els socis transatlàntics de Washington.

Es tracta d’un desafiament directe al president Vladímir Putin, que havia declarat la setmana passada que Rússia està obligada a intervenir a Bielorússia en virtut del Pacte d’Unitat entre Rússia i Bielorússia del 1998 i el Tractat de Seguretat Col·lectiva (veure el meu blog Anatomia de l’intent de cop d’estat a Bielorússia, 30 d’agost de 2020)

La intenció dels Estats Units és posar Rússia en entredit amb ofensives diplomàtiques simultànies en dos fronts. L’ambaixador rus a Alemanya ha estat convocat al Ministeri d’Afers Exteriors a Berlín fa unes hores; mentrestant, les protestes a Minsk estan cobrant nova vida.

El ministre de Relacions Exteriors de Rússia, Sergey Lavrov, ha condemnat avui els “intents de diversos Estats estrangers” d’avivar les protestes a Minsk i ha assenyalat “un augment de l’activitat de l’OTAN a prop de les fronteres de Bielorússia”. Els organismes d’intel·ligència russos i bielorussos estan en contacte.

El ministre de Relacions Exteriors de Bielorússia, Vladimir Makei, ha visitat Moscou avui per conversar amb Lavrov. Els caps dels Estats Majors de Rússia i Bielorússia han discutit avui per telèfon “l’estat i les perspectives de la cooperació militar bilateral i també el ritme dels preparatius per als exercicis conjunts de la Germandat Eslava”. S’espera una visita del president de Bielorússia Alexander Lukashenka a Moscou en breu.

Mentre que l’assumpte Navalny és més aviat un assumpte de propaganda per tacar la reputació de Rússia en l’opinió occidental, Moscou se centrarà en la situació de Bielorússia. Putin va subratllar la setmana passada que entre les exrepúbliques soviètiques, Bielorússia “potser sigui la més propera, tant en termes de proximitat ètnica, com en l’idioma, la cultura, l’espiritualitat i altres aspectes. Tenim dotzenes o probablement centenars de milers, si no milions, de llaços familiars directes amb Bielorússia i una estreta cooperació industrial”.

Lavrov ha parlat sense embuts quan avui ha tornar el cop: “Moscou donarà una resposta adequada i ferma, basada en fets, als qui intenten fer descarrilar la situació a Bielorússia… (i) fer que la república s’allunyi de Rússia i soscavi els fonaments de l’Estat de la Unió”.

Quin és el pla de joc de Washington? De fet, li convé a la campanya del president Trump si es considera que la seva administració es manté ferma amb Rússia. En termes substantius, Washington probablement ha triat anar a l’ofensiva considerant que la intel·ligència russa s’ha concentrat en el projecte de la CIA per a dur a terme una revolució de colors a Bielorússia.

De fet, hi ha hagut una vertiginosa sèrie d’enfrontaments que involucren Rússia els darrers dies. Els militars estatunidencs i russos es van enfrontar fa sis dies quan un vehicle que formava part d’un comboi rus al nord-est de Síria va envestir un vehicle blindat estatunidenc, ferint quatre soldats estatunidencs, cosa que va fer que Biden es burlés de Trump: “Va sentir vostè al president dir una sola paraula? Va aixecar un dit? Mai abans un president estatunidenc havia jugat un paper tan servil amb un líder rus.”

El 31 d’agost, l’exèrcit dels Estats Units va anunciar que els propers 10 dies durà a terme exercicis de foc real a només 70 milles de la frontera russa. El 28 d’agost, Estats Units va desplegar 6 bombarders B-52 amb capacitat nuclear sobre 30 països de l’OTAN en una gran demostració de força. Dos d’ells van sobrevolar el Mar Negre i van ser interceptats per dos avions de combat russos, que van creuar a menys de 100 peus del nas d’un dels bombarders, cosa que suposadament va interrompre la seva capacitat de mantenir el rumb.

El 27 d’agost, el submarí rus de míssils guiats Omsk va sortir a la superfície davant de la costa d’Alaska i va participar en exercicis de foc real al Mar de Bering. També el 27 d’agost, el NORAD va enviar dos avions F-22 per interceptar tres grups d’avions militars de patrulla marítima russos davant de la costa d’Alaska.

Amb creixents senyals que Rússia s’està atrinxerant, el Pla B sobre Bielorússia està sortint a la superfície. Tant Bielorússia com Navalny són causes nobles que resulten útils perquè Washington mobilitzi Europa i restableixi el seu lideratge transatlàntic, que últimament s’ha vist afectat pel fet que la UE – França, Alemanya i el Regne Unit– s’unissin a Rússia i la Xina per bloquejar l’intent de l’administració Trump d’imposar sancions de “resposta ràpida” contra l’Iran.

Sobretot, Washington se sent frustrat pel fet que els seus maldestres intents d’interposar-se entre Rússia i la Xina han fracassat. La Xina ha expressat el seu suport a Lukashenka; el gegant xinès-rus està fent forats per tot arreu en l’estratègia de màxima pressió de Trump contra l’Iran.

En un article de fons titulat la Xina i Rússia aprofundeixen els seus llaços enmig de la pandèmia, el conflicte amb Occident, Ràdio Liberty ha enumerat recentment diversos nous projectes econòmics Rússia-Xina en curs per impulsar encara més les relacions.

Aquests inclouen una de les plantes de polímers més grans del món que Rússia està construint a Amur, prop de la frontera xinesa i que costa 11.000 milions de dòlars, en col·laboració amb el gegant xinès Sinopec Group; el començament del subministrament de gas natural a la Xina a través del gasoducte Power Of Sibèria, de 2.900 quilòmetres de longitud; el pla per començar a treballar en un segon gasoducte, Power Of Sibèria 2; els plans per triplicar amb escreix els lliuraments de gas rus a la Xina; la nova cooperació científica que prova vacunes per a la COVID-19; el pla concertat de “desdolarització” destinat a limitar l’ús del dòlar en les transaccions bilaterals i així successivament.

Font: Indian Punchline