Aquest tràgic estat de coses, justificat per una malaltia amb una taxa de supervivència superior al 99%, no pot continuar indefinidament.
Tot i que els estudis científics demostren que els vaccins per si sols no poden treure la humanitat de la crisi de la Covid-19, els governs es precipiten cap a la creació d’una “economia vaccinada” sense tenir en compte les conseqüències. És l’hora d’una injecció de seny i un debat democràtic informat.
Aquesta setmana ha passat una cosa sorprenent que, si no fos pel complex industrial dels mitjans de comunicació que mima i consenteix els poders fàctics, hauria d’haver incitat els periodistes a posar el crit al cel pel nostre planeta cada vegada més empresonat. El que el món ha obtingut, en canvi, ha estat l’ensordidora cacofonia dels grills.
Quan un periodista va preguntar a la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, sobre la possibilitat que la nació insular del Pacífic es fragmentés en dues classes diferents de ciutadans –els vaccinats i els no vaccinats–, Arden no va perdre el temps i va respondre amb el seu característic somriure de Cheshire: “Això és el que hi ha. Així que sí. Sí”.
Després que el deferent periodista li preguntés per què estava a favor de l’apartheid, Ardern, que ja ha imposat els vaccins als empleats del govern, va respondre, de manera poc científica, que “la gent que ha estat vaccinada voldrà saber que està envoltada d’altres persones vaccinades; voldrà saber que està en un entorn segur”.
En condicions normals –és a dir, abans que la investigació científica fos enviada de tornada a l’Edat Mitjana–, l’escandalós comentari d’Ardern hauria estat acollit per un debat fort i vigorós tant de la comunitat política com de la mèdica. Al capdavall, els vaccinats haurien de sentir-se absolutament tranquils barrejant-se amb els no vaccinats en llocs públics tancats, atès que estan, suposadament, protegits… ¿No és aquest l’objectiu dels vaccins, protegir els vaccinats i fer que tornem a una certa aparença de “normalitat”? Si no és així, per què la incessant pressió per vaccinar totes les persones del planeta, i no només una vegada, com es va prometre inicialment, sinó diverses vegades? La resposta, almenys segons la reina Ardern, és perquè tothom pugui tornar a sentir-se “segur” entre els seus semblants. Això no té sentit, sobretot perquè els nous estudis no mostren cap disminució perceptible de les taxes d’infecció entre els vaccinats. Així que, per què arriscar-nos quan sembla que està passant just el contrari?
En un estudi recent realitzat per investigadors de Harvard, publicat a l’European Journal of Epidemiology, s’ha descobert que, observant les estadístiques de tot el món, “no sembla haver-hi una relació discernible entre el percentatge de població totalment vaccinada i els nous casos de COVID-19…” A continuació, els investigadors han assestat un brutal cop al pensament (polític) convencional en revelar que “la línia de tendència suggereix una associació marginalment positiva, de manera que els països amb un percentatge més alt de població totalment vaccinada tenen un MAJOR (èmfasi afegit) nombre de casos de COVID-19 per cada milió de persones”.
Es tracta d’un descobriment realment impactant, que mereix un debat públic seriós ara que s’està implantant un règim de vaccinació obligatòria –ple de pèrdua de llocs de treball i vides– a gran part del món. Però en lloc d’abordar la crisi sanitària amb un mínim de moderació i humilitat, molts polítics estan aprofitant alegrement la pandèmia, utilitzant-la com una oportunitat per acumular cada cop més poder polític. Aquesta inquietant tendència es dóna a gran part de l’hemisferi occidental, on, en el que ha de ser una de les coincidències més grans dels temps moderns, una camarilla de líders liberals afins té el destí de la humanitat a les seves pròpies mans. Això no es pot considerar una cosa bona ni molt menys. Encara que potser aquests individus no deguin cap favor especial a la indústria farmacèutica, les seves accions col·lectives –negant als no vaccinats els mateixos drets inherents a la llibertat que als altres ciutadans, incloent-hi la classe empresarial– no donen suport a aquesta premissa.
Aleshores, com explicar aquesta presa de poder sense precedents que està passant arreu del món? El millor és examinar l’incomparable poder dels mitjans de comunicació que promouen el missatge dels autoritaris de la Covid, com Jacinda Ardern, i la seva devoció indestructible per un estat fragmentat d’apartheid. Tot en nom de la salut, és clar.
La comentarista política Chantelle Baker va dir a Sky News Austràlia que Ardern gaudeix pràcticament del “control total” de la narrativa a Nova Zelanda perquè el govern ha pagat “centenars de milions” als mitjans de comunicació. Ara, a canvi, els ciutadans estan a mercè de periodistes compromesos que “només impulsen la promoció de Jacinda i… les seves idees ideològiques”.
Al voltant del globus, en un altre punt calent del poder liberal, el primer ministre canadenc Justin Trudeau també gaudeix de no poc suport dels principals mitjans de comunicació. Al pressupost del 2019, el govern federal va concedir subvencions a determinats mitjans de comunicació per valor de 600 milions de dòlars, i la major part de la generositat va anar a parar a les publicacions d’esquerres, és clar.
“El rescat dels mitjans de Trudeau no salvarà el sector de la premsa”, va advertir Derek Fildebrandt, editor del Western Standard, una de les darreres veus dels mitjans lliures i independents del Canadà. “El posarà en un estat complaent i comatós, amb respiració assistida, temorós que si actua en contra del seu amo, l’endoll podria ser desconnectat en qualsevol moment”.
Al sud de la frontera, als Estats Units de la Submissió, els mitjans de comunicació dominats pels liberals estan alineats gairebé al 100% amb Joe Biden i el seu règim de vaccins obligatoris. L’encobriment del tema per part dels mitjans de comunicació es produeix fins i tot quan diversos estats, entre ells Texas, Florida i Arizona, han traçat una línia a la sorra, permetent als seus ciutadans llacunes per escapar-se de la postura salvatgement draconiana de “vaccina’t o perd la teva feina”.
Tornant a la conca del Pacífic, a Austràlia, on els nous casos de Covid s’han reduït a un degoteig, el primer ministre de Victòria, Daniel Andrews, està esnifant fortament de la partida de poder absolut, intentant fer aprovar un projecte de llei que el facultaria per declarar, com qualsevol Cèsar degenerat, totes i cadascuna de les futures pandèmies i les disposicions d’emergència necessàries.
En un deliciós document titulat “Full de ruta” –que s’assembla una mica a una seqüela de Mad Max– Andrews, que aparentment té una pluriocupació com a doctor quan no pretén ser un líder, postula que “arribarà un moment en què els victorians que decideixin no vaccinar-se es quedaran enrere…” mentre els australians comencen “la transició a una ‘economia vaccinada’ en aquest estat, i s’asseguren que tenim els sistemes adequats”.
Es tracta d’unes paraules realment inquietants, que poca gent esperaria que fossin pronunciades alegrement per un líder occidental al segle XXI. De fet, van contra la teoria democràtica fins al punt que no es pot descartar la qüestió de l’abús de poder. Sospito que aquesta és la veritable raó per la qual els radicals “progressistes” que ara fan hores extres als Estats Units per fracturar les societats de tot el planeta són els mateixos que desitgen eliminar Thomas Jefferson dels anals de la història estatunidenca, començant per les representacions en pedra de la seva existència.
Jefferson, al segon paràgraf de la Declaració d’Independència, de la qual en va ser autor, afirma de forma cèlebre “Sostenim que aquestes veritats són evidents, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador amb certs Drets inalienables, entre els quals hi ha la Vida, la Llibertat i la recerca de la Felicitat”.
A l’anomenada aliança dels Cinc Ulls, formada pels Estats Units, el Regne Unit, Austràlia, Canadà i Nova Zelanda, una tirania interna basada en un apartheid sanitari progressiu està amenaçant “la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat” pitjor que tots els tirans de la història plegats. La Covid-19 no ha creat les condicions insuportables que ara pateixen milions de persones des d’Auckland fins a Alaska; el que ha creat la nostra crisi actual és la imprudent resposta a la Covid-19, que cada cop més sembla no estar basada en la ciència mèdica, sinó en un cru oportunisme polític. Aquesta situació tràgica, justificada per una malaltia amb una taxa de supervivència superior al 99%, no pot continuar indefinidament. De fet, s’ha d’acabar immediatament.
Font: Strategic Culture Foundation
Immunòleg Dan Stock: sobre els vaccinats que s'encomanen i l'absurditat dels passaports Covid (08.08.2021) Estudis als quals es fa referència al vídeo: https://hancockcountypatriots.blogspot.com/2021/08/dr-dan-stocks-presentation-to-mt-vernon.html