Les nostres societats en xoc són incapaces de reconèixer les evidències de l’ofensiva final dels grans “filantrops”
Primera part
2
Vaccinació, vaccinació, vaccinació!… fins i tot després de l’aparició de l’Òmicron
Als nostres països, amb percentatges altíssims de “vaccinació”, el que ja està arribant no és la immunitat de ramat tan pregonada pels “experts” televisius. Immunitat que, segons el que ens van dir durant mesos, hauria d’haver arribat fa temps. El que està arribant és el gran desastre sobre el qual ens van alertar els experts no només censurats sinó fins i tot calumniats i desacreditats de manera obscena. Però la gent prefereix continuar escoltant els “experts” televisius, assalariats d’unes cadenes els grans accionistes de les quals són els mateixos que els de les grans farmacèutiques.
Sempre hi ha una justificació nova i rebuscada per ocultar l’evidència dels fets: l’evidència que els “vaccins” no immunitzen; l’evidència que tampoc no ens protegeixen d’acabar hospitalitzats, d’acabar a les UCIs, ni de la mort; l’evidència de la gradual però cada vegada més massiva infecció dels “immunitzats” i de l’aparició d’efectes adversos greus… Fins i tot sobre la més dura i més reveladora de les casuístiques, la del percentatge de vaccinats morts per la Covid als països que van iniciar abans la vaccinació, un percentatge molt més gran ja que el percentatge de morts no vaccinats, no val la pena insistir ni documentar més. Ja ho he fet anteriorment, ja que això passa així des de fa molts mesos.
S’està complint allò anunciat sobre el mal que les vacunes ocasionen després de quatre o cinc mesos al sistema immunològic natural. Tot i que la propaganda dels mitjans de les elits, tant els insuportables NO-DOs de les televisions com la “informació” impresa, ens menteixi sistemàticament, això ja és així fins i tot a Espanya, on hi ha un retard de mesos en la “vaccinació” ” (i, per tant, en l’aparició de les nefastes conseqüències). Les dades oficials del Ministeri de Sanitat a 5 de desembre mostren que el creixent percentatge de “vaccinats” hospitalitzats, o a la UCI o morts ja és pràcticament el doble que el dels no “vaccinats”.
Tot i que el que és increïble és que les reiterades mentides anteriors no semblen fer efecte en la credulitat de la nostra incauta societat davant de les noves falsàries reformulacions de la doctrina oficial. Està passant exactament el que van anunciar des de fa molts mesos els veritables experts, però no hi ha manera que es tinguin en compte les seves encertades anàlisis sobre la responsabilitat fonamental de la “vaccinació” en la tragèdia que estem vivint, que es reconegui que ells tenien raó, que es freni la “vaccinació”, que s’entengui i accepti que el que estem vivint és un colossal i criminal engany que ha de ser considerat com un inèdit Cop d’Estat Mundial, com estan denunciant Robert Kennedy i molts altres autèntics líders de la humanitat en aquest moment crític.
Però ha aparegut la nova variant Òmicron. Un gran i providencial regal de Nadal d’aquesta Vida que durant milions d’anys s’ha anat obrint pas gràcies a les constants físiques fonamentals inscrites ja al Big Bang i als esdeveniments providencials i fins i tot accidents còsmics que li van permetre sorgir al nostre prodigiós planeta. El SARS-CoV 2 ha aconseguit el seu objectiu: expandir-se molt més eficaçment però sense acabar amb el subjecte que parasita. I el que és més important, és una tendència que segurament s’accentuarà en les variants posteriors, com afirma l’epidemiòleg sud-africà Salim Abdool Karim, una de les principals autoritats del país en matèria de Covid-19. A més, és una dinàmica que es reproduiria a la resta de països del món: “Això que veiem a Sud-àfrica hauria de ser, encara que sigui provisionalment, una bona notícia per a tothom”.
Però al costat de la Vida que reneix sempre, apareixen, sense dilació, els serfs i emissaris de la mort. Ja estan intentant adjudicar als vaccins els efectes benèfics d’aquest punt d’inflexió de la pandèmia. Intenten patrimonialitzar la gran caiguda de les hospitalitzacions i de la mortalitat malgrat l’enorme quantitat de contagis. Es tracta, és clar, de tornar a allò de sempre: Vaccinació, vaccinació, vaccinació! Davant d’una gran quantitat de contagis, però que no revesteixen la gravetat de les variants anteriors, una cosa molt semblant al que passa amb les grips estacionals (com afirmen experts com Robert Malone, l’especialista en sociologia mèdica Robert Dingwall de la Universitat de Nottingham Trent o l’epidemiòleg estatal noruec Frode Forland), seria lògic reforçar l’atenció primària i la Sanitat en general, a les quals tant van retallar prèviament els seus pressupostos. Hom fins i tot es pregunta si el col·lapse hospitalari no formava part d’aquesta gran crisi (que cada cop s’assembla més a una plandèmia que no té res d’espontània) i si realment se’n pot culpar la Covid.
Per contra, què estan fent els nostres responsables politicosanitaris i els grans mitjans corporatius? Han llançat totes les campanes al vol davant de l’“extraordinari perill” que obliga el món a imposar sense més dilació el passaport verd, tot i que saben que la nova variant no està causant danys.
La consigna, titular de telenotícies, és aquesta: “Accelerar la vaccinació!” Continuen amb les seves criminals manipulacions, ara estan exagerant la gravetat de la variant Òmicron: “[…] no sabem per què s’està generant tant enrenou” denuncia l’Associació Mèdica Sud-africana. I els nostres il·lustres catedràtics de Bioquímica, Biologia Molecular o del que sigui repeteixen com un eco: “la temible capacitat infecciosa de l’Òmicron fa que la dosi de reforç sigui imprescindible”.
Altra vegada intenten reconduir allò que per a ells és un gran contratemps, la baixíssima mortalitat de la nova variant, cap al seu projecte de control totalitari mitjançant el passaport verd. Altre cop s’esforcen amb una diabòlica energia a espantar el món amb el nou home del sac, amb el descontrolat monstre anomenat Òmicron. Repetint de nou els seus procediments bruts, començaran ara a adjudicar a aquesta variant totes les tragèdies que sens dubte s’aniran donant degudes a la “vaccinació”? Però no és estrany que estiguin preocupats: després de patir amb la variant Òmicron una infecció que no acaba sent greu, quedem immunitzats i ja no tenim necessitat ni dels seus perillosos “vaccins” ni del seu espantós passaport verd. I també ens hauran d’explicar les causes de tantes infeccions de persones vaccinades abans que l’Òmicron hagi substituït la Delta.
Els fets cada vegada són més evidents. Les contradiccions internes en què cauen la doctrina dominant i tots aquells que la defensen als púlpits mediàtics són cada vegada més descarades. Tanmateix, l’obstinació és cada cop més delirant: Vaccinació, vaccinació, vaccinació! I els arrogants mediocres que no han fet els deures, que repeteixen com a cotorres els eslògans dels “experts” televisius, que no han dedicat el temps necessari a informar-se en les fonts netes i sanes de les declaracions dels veritables i honestos investigadors… es dediquen a repartir títols de “negacionista” i “antivaccins” a qualsevol que se surti el mínim de la doctrina políticament correcta, inclosos aquests autèntics investigadors als qui mai s’han molestat a llegir o escoltar. Són veritables ignorants en la matèria, però es creuen capacitats per impartir càtedra. I no estalvien qualificatius contra els negacionistes i antivaccins: Conspiranòics, fanàtics, arrogants, agressius… És trist veure com es pot insultar així personalitats grans en humanitat i coneixements, com els doctors Malone, Yeadon i un llarguíssim etc.
Si no tenim en compte la gran quantitat d’experts mediàtics que d’una manera o altra, cobrant en metàl·lic o en espècies (càrrecs, prebendes, regals), formen part de la nòmina de les grans farmacèutiques, només sóc capaç d’explicar semblant capacitat de negació de tals evidències i contradiccions, semblant capacitat de sectarisme, per alguna mena de bloqueig emocional. Com els que pateixen aquells que cauen a les xarxes de les sectes gràcies a la xerrameca hipnòtica dels gurus o els segrestats que pateixen la síndrome d’Estocolm.
Per això la tesi central del meu darrer article no era cap altra que aquesta: les nostres pròpies febleses personals són una de les claus més importants per explicar l’extraordinari “èxit” de les farmacèutiques. Unes febleses que bloquegen pel que sembla tota capacitat de sentit crític. I entre aquestes febleses em referia en primer lloc a la por. Una por a la Covid a la que ara s’afegeix la por a les possibles conseqüències d’haver-se “vaccinat”. O la por a l’esfondrament de totes les nostres seguretats com a ciutadans d’un món suposadament democràtic, lliure i informat. Arribarà el moment, almenys per a alguns, d’admetre humilment que ens han enganyat del tot? Cosa que serà pràcticament impossible quan a tots els ingredients anteriors s’hi afegeix el narcisisme professional ferit.
Ja a la presentació del llibre Los cinco principios superiores, l’any 2015, em veia obligat a recórrer al concepte d’encanteri per intentar explicar l’inexplicable fenomen que la nostra societat toleri que el patrimoni més fonamental dels pobles, l’emissió de moneda, així com el repartiment que se’n fa, estigui en mans d’una elit cada cop més poderosa gràcies a aquest estranyíssim fenomen que són els bancs centrals en mans privades: “El califico d’encanteri perquè es tracta d’una cosa més complexa que la mera ignorància o desinformació. Un encanteri que només és possible per les nostres pròpies febleses emocionals i espirituals, pels nostres propis sentiments inadequats i les nostres pròpies projeccions: por, conformisme, petits interessos personals però insuficient interès per qüestions veritablement importants…” I parlar de bancs centrals és parlar de “vaccinació ” i passaport verd.
Cada vegada apareixen amb més nitidesa i freqüència les temàtiques que he tractat a l’apartat 1 d’aquesta Primera part de la present anàlisi. És especialment cridanera la gran coincidència que es dona amb el magnífic i important manifest de més de 2.200 universitaris, metges i sanitaris francesos que vaig rebre ahir. El seu títol és aquest: “Ha nascut a Occident la nova religió de la vaccinació”. Crida l’atenció l’alt grau de conscienciació que hi ha a França i altres països sobre aquestes qüestions importants, molt superior respecte al que es dona a Espanya. Però els nostres responsables politicosanitaris proclamen reiteradament la seva gran satisfacció pel baix grau de negacionisme i “vaccinació” que es dona a la nostra gran Madre patria.
El manifest està encapçalat per aquesta encertada anàlisi: “La ideologia de la vaccinació total i repetida de les poblacions és una mena de nova religió, amb el seu déu, els seus grans amos dels diners, els seus devots, les seves tècniques de propaganda massiva i les seves mentides descarades. En obrir el camí a la vaccinació dels nens i crear una discriminació sense precedents entre els ciutadans en règims que es reputen democràtics, viola els drets humans que es creien ‘inalienables’ i enfronta els ciutadans entre si”. I conclou amb formulacions tan lúcides com aquesta: “Té grans sacerdots i els seus devots, que acaparen més que mai la paraula a les televisions. Té la seva inquisició mediàtica que excomunica els pensadors desviats i somia poder cremar-los com ho feien amb les bruixes. I produeix massivament bocs expiatoris (els no vaccinats) que són tractats com en el passat els malalts de pesta o els leprosos, més recentment les víctimes de la sida que J.M. Le Pen volia tancar en sanatoris”.
I al manifest hi van apareixent moltes qüestions importants: una Comissió Europea dirigida per Ursula Von Der Leyen que orquestra la gran operació de vaccins mentre té un fill que treballa per a Mckinsey i un marit que dirigeix una empresa de biotecnologia centrada en teràpies gèniques; la propaganda massiva facilitada pels periodistes afins als governs; la contínua aparició als mitjans de suposats especialistes-professionals el vincle freqüent dels quals amb les indústries farmacèutiques és sempre ocultat; el nou enemic número u són “els no vaccinats”; ja no n’hi ha prou d’excloure’ls, sinó que ara volen multar-los, castigar-los i tancar-los; la base fonamental d’aquesta propaganda és la por, que permet situar els subjectes en un estat de suggestió…”
En aquest procés hipnòtic és fonamental la confusió, desconcert i atordiment que creen amb els seus continus missatges confusionals, desconcertants i atordidors. Per això, encara que no crec que valgui la pena continuar intentant mostrar tantes increïbles contradiccions i descarades falsedats, cada vegada més evidents, als qui no semblen que vulguin veure-les, i encara que cada vegada hi ha anàlisis més encertades i completes, a l’apartat 3 de aquesta Primera part faré un nou esforç de recapitulació sintètica de la situació actual. Després de seguir analitzant amb més detall la situació creada amb l’excusa del problema, pel que sembla enorme, creat per la nova variant Òmicron, problema “enorme” que està conduint cap a la imposició de la “vaccinació” obligatòria i del passaport verd, potser valgui la pena fer aquesta recapitulació.
Acabo ja aquest apartat 2 de la Primera part amb les paradoxes de la nova variant Òmicron. Una variant que, seguint el procés habitual dels virus i les pandèmies, és molt més contagiosa, però molt menys perillosa. Tot i això, els nostres responsables repeteixen unes directrius no només errònies sinó fins i tot criminals. Com les de la “vaccinació” massiva dels menors, malgrat que els mateixos experts oficialistes reconeixen la pràctica inexistència de conseqüències sanitàries quan s’infecten. Sembla que prefereixen dedicar-se a proclamar que els “vaccins” ja administrats massivament no són eficaços davant de la nova variant, per la qual cosa calen noves mesures “contundents”.
I quines seran aquestes noves mesures “contundents”? “[…] és urgent continuar els esforços per augmentar l’acceptació de la vaccinació completa en individus que actualment no estan vaccinats o que només ho estan parcialment. S’espera que l’impacte en la població sigui més gran si s’administra una dosi de reforç a la major part de la població adulta i si aquesta dosi de reforç s’administra el més aviat possible”. Sembla que prefereixen construir un nou (vell) relat sobre la nova (vella) gravetat de la situació, confonent el col·lapse en una Sanitat col·lapsada per causa de pressupostos greument retallats amb una gravetat pandèmica. Dels col·lapses hospitalaris tan freqüents per la grip hivernal no semblen recordar-se’n.
Molts experts estan sorpresos per l’alarma injustificada que s’està creant al voltant de la nova variant. Només citaré la mateixa doctora que la va descobrir. Però, gràcies a ella, han aconseguit “posar sobre la taula” el debat de l’obligatorietat del “vaccí” i començaran a avançar cap a ella. A això anaven i això és el que ens imposaran. Tant se val que es reconegui unànimement que es tracta d’una variant molt menys perillosa. No importa res. Ni tan sols importa que l’absurd d’extreure d’un esdeveniment tan anodí una decisió tan transcendental per a la humanitat sigui una cosa realment inimaginable per als qui creiem tenir encara el cap sobre les espatlles i no als budells de la por, la ignorància, la covardia i la submissió .
Tant se val que ara a Sud-àfrica, amb la substitució gairebé total de la variant Delta per l’Òmicron, l’enorme índex de mortalitat dels infectats (del 10% a finals de novembre, quan als nostres països no arriba a l’1%), hagi caigut a l’1% el desembre tot i que el seu sistema sanitari deixa molt a desitjar. Sempre hi ha arguments per afirmar que la situació a Sud-àfrica és diferent de la que es dona a Europa (les diferències són evidents, però no crec que justifiquin les conclusions tan radicals que alguns pretenen). O per insistir en les grans limitacions de la immunitat natural i en la manca d’anticossos, cosa que faria necessària la vaccinació, ignorant el que afirmen grans experts sobre la importància dels limfòcits o cèl·lules T. O per intentar convèncer-nos que el col·lapse hospitalari també se soluciona amb… la vaccinació! O per assegurar, sense que per ara hi hagi estudis, que “l’Òmicron no afecta tant els vaccinats”.
La investigació duta a terme per la Facultat de Medicina de Hong Kong confirma els informes proporcionats per Sud-àfrica: L’Òmicron és deu vegades menys agressiva que qualsevol de les variants anteriors en els teixits pulmonars, tan essencials per a la respiració i la vida; s’instal·la als bronquis, cosa que és menys greu però li permet ser expulsada molt més fàcilment a l’exterior; la qual cosa la fa setanta vegades, com a mínim, més contagiosa; aquestes dades la converteixen en un virus de característiques molt semblants a una simple grip estacional… Però res d’això importa. Cal continuar atemorint el món i vaccinant a dreta i esquerra. No importa que els contagiats i transmissors siguin precisament els “vaccinats”. L’important és tornar sempre al mateix: Vaccinació, vaccinació, vaccinació!!
Els primers contagiats de la nova variant eren “vaccinats”, igual que els qui s’estan contagiant a marxes forçades i els qui l’estan contagiant (a Noruega el contagi està sent espectacular a partir d’un sol empleat, vaccinat, d’una empresa de plaques solars arribat des de Sud-àfrica), però cal anar a cercar els “no vaccinats”. Finalment, atès que és massa reveladora tanta alarma per una variant que no només no és perillosa sinó que fins i tot ens immunitza sense necessitat de cap vaccí futur, els titulars de telenotícies ja han tornat a modificar la doctrina.
Ara ja no ens diuen: “Aquesta variant és molt menys perillosa encara que molt més contagiosa. Cal continuar vaccinant-se, perquè el vaccí funciona”. Sinó que ara la càrrega de la prova és per als “negacionistes”: “No s’ha demostrat que sigui menys perillosa”. A la qual cosa, paradoxalment, s’hi afegeix: “Encara que no està sent gaire perillosa gràcies al fet que el vaccí dona gran protecció. Per això cal vaccinar-se, vaccinar-se, vaccinar-se”. Finalment no els queda més remei que començar a reconèixer que realment és menys perillosa. Fins i tot el doctor Luis Enjuanes, que lidera el projecte del vaccí espanyol, acaba de reconèixer que tampoc en els no vaccinats sembla estar provocant cap efecte advers important. Però de tota manera la conclusió sempre és la mateixa: Vaccinació, vaccinació, vaccinació!
Què més necessitaran els nostres conciutadans per desbloquejar-se emocionalment, reconèixer tants disbarats, admetre que ens estan enganyant i acceptar que nosaltres, tan intel·ligents i autosuficients, portem dècades perduts? És esperançador que a Holanda, la paraula més votada com a paraula de l’any hagi estat Prikspijt, que vol dir “penediment per haver-se vaccinat”. O que a Austràlia s’hagin disparat les reclamacions d’indemnitzacions per efectes adversos dels vaccins. Però no serà fàcil que els nostres conciutadans es despertin d’aquest poderós encanteri.
Per això venen al meu cap unes paraules antigues amb què acabo per avui: “Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu?” (Marc 8, 18); “Qui tingui orelles, que escolti. […] es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu. S’ha fet insensible el cor d’aquest poble! S’han tapat les orelles, han tancat els ulls.” (Mateu 13, 9-15). Fins quan els nostres conciutadans continuaran escoltant els “experts” televisius i els diaris de les elits, “són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot” (Mateu 15, 14)?