La fi de la invasió i de la guerra a Ucraïna només es pot garantir si es garanteix la seguretat de Rússia. La seguretat és en gran mesura indivisible. La seguretat d’un Estat requereix la seguretat dels altres, diu el Grup d’Estudi de Los Alamos.

Un dels grups antinuclears més respectats i més ben informats del món és el Grup d’Estudi de Los Alamos. Fundat al final de la Guerra Freda a Los Alamos, Nou Mèxic, on es van dissenyar i construir les primeres bombes nuclears, l’objectiu del LASG és treure les armes nuclears de la política exterior. Ha guanyat judicis històrics en matèria de medi ambient, drets civils i llibertat d’informació als Estats Units, ha proporcionat centenars d’informes d’alt nivell i ha tingut un paper crucial en la prevenció de la producció dels elements bàsics dels caps nuclears de plutoni. Davant l’amenaça d’una guerra nuclear a Ucraïna, el LASG ha publicat aquesta anàlisi notable i urgent dels riscos i les solucions. – John Pilger.

Des que va començar la invasió russa d’Ucraïna, el que era un conflicte regional s’ha convertit en una guerra híbrida global amb interessos cada vegada més grans, entre ells el risc d’una guerra nuclear.

Potser el perill més gran rau en la diferència de motius entre les parts, que és també la causa fonamental d’aquesta guerra: Rússia cerca la seguretat, mentre que els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN han estat utilitzant Ucraïna per negar aquesta seguretat, per “trencar Rússia”, segons la frase d’Henry Kissinger del 2015. Els Estats Units no volen la pau, llevat que sigui la pau d’una Rússia conquerida. Per això no hi ha un final obvi per a les escalades i contraescalades. Els Estats Units i l’OTAN veuen una oportunitat en la guerra que tant han intentat provocar.

La tragèdia és que poca gent sembla entendre que a l’arrel de la crisi d’Ucraïna s’hi troba una estratègia específica coneguda com la Doctrina Wolfowitz, anomenada així per Paul Wolfowitz, que, com a subsecretari de Defensa a l’administració de George HW Bush, va ser un dels autors d’un document del 1992 que exposava un manifest neoconservador destinat a assegurar el domini estatunidenc dels assumptes mundials després del col·lapse de la Unió Soviètica.

“El nostre primer objectiu”, deia el document, “és impedir la reaparició d’un nou rival [dels Estats Units], ja sigui al territori de l’antiga Unió Soviètica o a qualsevol altre lloc… Aquesta és una consideració dominant que és subjacent a [una] estratègia de defensa regional i requereix que ens esforcem per evitar que qualsevol potència hostil domini una regió els recursos de la qual, sota un control consolidat, serien suficients per generar un poder global”.

La Doctrina Wolfowitz va desencadenar l’ús de l’OTAN després de la Guerra Freda com a instrument d’agressió sagnant contra Iugoslàvia, l’Afganistan, l’Iraq i Líbia. Va declarar, en efecte, que la diplomàcia havia mort i que el poder estatunidenc governava mitjançant la violència si calia. Una Rússia renaixent liderada per Vladimir Putin era la següent, i a l’horitzó, una Xina renascuda.

El cop d’Estat del 2014 a Ucraïna, organitzat per Washington, que va destituir un líder elegit que pretenia reforçar la relació del seu país amb la veïna Rússia, va ser un producte de la Doctrina del 1992 i de l’extremisme que representava. Victoria Nuland, ideòloga neoconservadora i “persona clau” del president Barack Obama a Ucraïna, ha exercit el mateix paper al Departament d’Estat del president Joe Biden.

La Doctrina del 1992 està elaborada en un infame estudi de la RAND sobre com sobrepassar i, en paraules de Kissinger, “trencar Rússia”. Aquesta és la política exterior dels Estats Units actualment: un fet ben comprès pels dirigents russos que consideren que el seu país està efectivament assetjat pels Estats Units.

La possibilitat que els míssils estatunidencs apuntin a Moscou des dels antics països satèl·lits soviètics, juntament amb els desplegaments de tropes de l’OTAN, és la realitat que hi veuen. Una Ucraïna militaritzada i virulentament antirussa que és utilitzada com a eina pels Estats Units, amb un desig exprés d’obtenir armes nuclears, a punt d’envair províncies simpatitzants de Rússia a la frontera russa: tot això era massa per a Rússia. Què suposen que farien els Estats Units si una situació així es donés a Mèxic o al Canadà?

Des del 2014, el Grup d’Estudis de Los Alamos ha convertit en part de la nostra activitat la comprensió del conflicte a Ucraïna i la seva importància per al món. Aquell any vam celebrar reunions públiques i xerrades per discutir-ho i des de llavors hem intentat examinar els esdeveniments en la mesura que és possible. A l’Administració Obama, vam portar les nostres preocupacions a les oficines del Consell de Seguretat Nacional, i ens va esgarrifar la manca de coneixement i comprensió que hi vam trobar.

Moltes organitzacions no governamentals (ONG) han pres posicions sobre aquest conflicte. Al nostre parer, la majoria de les seves declaracions (no totes) són superficials, i/o ometen les causes de la invasió tal com les entén Rússia, o s’ajusten a la propaganda dels Estats Units i l’OTAN.

Conclusions bàsiques del Grup d‘Estudi

– Entendre per què Rússia ha envaït no és condonar la invasió. El punt de vista de Rússia és el dels perills existencials per a la seva pròpia existència. La sinceritat d’aquest punt de vista és evident en els riscos greus que Rússia està assumint en aquesta invasió que, de nou, no necessitem justificar ni condemnar. Cal respectar l’opinió de Rússia, hi estiguem o no d’acord. El fet que els Estats Units i l’OTAN no hagin respectat durant dècades la posició de Rússia i no hagin proporcionat una resposta humana i raonable a les seves necessitats de seguretat és la principal, si no l’única causa material del present conflicte.

– Dir a Rússia el que ha de fer és el problema, no pas la solució. Nosaltres, als països de l’OTAN i a Occident en general, i als grups orientats a la pau, hauríem de limitar els nostres imperatius i judicis al que nosaltres mateixos podem fer, als nostres propis països i en relació amb l’OTAN. És imperatiu dur la pau a Ucraïna tan bé com puguem i no inflamar o ampliar aquest conflicte. Les nostres paraules poden matar o guarir.

– Només es pot garantir la fi de la invasió i la guerra a Ucraïna si es garanteix la seguretat de Rússia. La seguretat és en gran mesura indivisible. La seguretat d’un Estat requereix la seguretat dels altres. Aquest és un principi bàsic de la seguretat europea en el qual Rússia insisteix amb raó. Els Estats Units ho haurien de respectar. La causa fonamental del conflicte actual és el desig dels Estats Units d’afeblir o “trencar” Rússia.

– Els drets humans, inclòs el dret d’autodeterminació política, són pilars dels valors i les institucions occidentals. El govern d’Ucraïna ha negat els drets humans i l’autodeterminació política als pobles del Donbass. Unes 13.000 persones han mort durant els vuit anys transcorreguts des del cop d’Estat del 2014, segons les Nacions Unides. El govern ucraïnès té polítiques obertament genocides cap a les minories russes. Des del cop d’Estat del 2014, patrocinat pels Estats Units, aquest país i els seus aliats europeus han utilitzat Ucraïna per soscavar la seguretat russa.

– Les formacions i ideologies nazis i neonazis a Ucraïna representen un clar perill per als drets humans i la vida humana arreu del món.

– Les organitzacions per la pau i el desarmament nuclear haurien d’estar alarmades pel suport de les ONG als esforços dels Estats Units per diabolitzar i desestabilitzar Rússia.

El que vol el Grup d’Estudi

1. Volem una pau negociada com més aviat millor. Als nostres propis països s’haurien de fer tots els esforços possibles per aconseguir-ho. No veiem aquests esforços.

2. Volem que es posi fi a l’escalada i ampliació del conflicte, que amenaça el benestar i la seguretat de tot el món. Cap dels nostres països hauria d’introduir o transportar armes o fer activitats militars o proporcionar entrenament o suport de cap mena a Ucraïna. Els grups pacifistes s’haurien d’oposar a tota aquesta escalada. “Ajudar Ucraïna” amb “ajuda” militar no és més que una forma d’aconseguir més morts al servei dels objectius a llarg termini dels Estats Units de destruir Rússia.

3. No s’han de proporcionar armes a individus civils, bandes, criminals, nens i grups de “resistència”, guerrilla o grups populars. Això només infligeix ​​un patiment innecessari i perjudica les perspectives de pau ara i a llarg termini. No hi ha honor ni legitimitat en aquestes tàctiques en les circumstàncies actuals.

4. S’han d’aixecar totes les sancions econòmiques, que perjudiquen més els ciutadans corrents que les elits. Les sancions econòmiques són armes de destrucció massiva amb efectes globals.

5. Volem una desnazificació quantificable, justa i de iure del govern i les lleis ucraïneses.

6. La independència de la regió del Donbass dins dels límits administratius anteriors al conflicte ha de ser acceptada per totes les organitzacions de pau i els Estats.

7. La decisió democràtica de Crimea de tornar-se a unir a Rússia ha de ser acceptada per totes les organitzacions de pau i els Estats.

8. Els grups de pau haurien de donar suport a una Ucraïna neutral i desmilitaritzada (és a dir, sense armes pesades ni capacitat de projecció de forces), que sigui similar, si no idèntica, al resultat que cerca Rússia.

9. Les zones civils no han de ser utilitzades com a bases militars o d’artilleria. Això és il·legal, de fet. Hi ha proves que les Forces Armades ucraïneses estan realitzant aquesta odiosa pràctica.

10. No s’ha de permetre que Ucraïna entri a l’OTAN. Aquesta és una exigència capital de Rússia i a la qual tots hi hauríem de donar suport.

11. L’OTAN s’hauria de dissoldre. L’aliança militar més gran del món, l’OTAN, consumeix més recursos que tots els exèrcits del món junts, i ha dut a terme múltiples guerres d’agressió, violant la Carta de l’ONU i els principis de Nuremberg. L’OTAN també és una aliança amb armes nuclears.

12. Els Estats Units i els cinc estats que alberguen armes nuclears estatunidenques haurien de posar fi, conjuntament o individualment, als acords d’allotjament nuclear, així com a la formació de pilots no estatunidencs en l’ús d’armes nuclears i al possible ús d’avions de doble capacitat no estatunidencs per a missions nuclears.

13. És clar que tot això és urgent si es vol acabar amb les matances i que hi hagi una pau duradora a Europa.

Greg Mello és el director executiu del Grup d’Estudi de Los Alamos a Albuquerque, Nou Mèxic.

Font: Consortium News