El silenci dels mitjans de comunicació occidentals sobre les causes de l’enfrontament i la implicació criminal dels seus governs és una complicitat en la creació de les condicions per a la guerra.
Rússia ha aportat aquesta setmana més proves que l’OTAN i el règim de Kíev estaven planejant una ofensiva mortal a Donbass, a la qual Rússia es va avançar amb la seva intervenció militar a partir del 24 de febrer. Rússia ha qualificat la seva intervenció com una operació militar especial, mentre que els Estats occidentals l’han condemnat com a “una invasió no provocada” d’Ucraïna.
S’intueix que és absolutament imperatiu que els mitjans de comunicació occidentals neguin totes les afirmacions de Rússia sobre els motius pels quals va emprendre l’acció militar. Fer-ho podria dur a reconèixer que Rússia té una causa justa, així com atribuir una responsabilitat greu als governs occidentals.
També cal tenir en compte, encara que els mitjans de comunicació occidentals també ho neguin, que Moscou va intentar assíduament abordar els problemes de seguretat mitjançant el diàleg amb els Estats Units i els seus socis de l’OTAN. Però aquests esforços van ser rebutjats contínuament. Es va tractar Moscou com si fos una entitat inexistent les preocupacions de seguretat de la qual des de fa temps eren inexistents o un producte de la seva imaginació.
L’última informació que Rússia ha presentat aquesta setmana i que corrobora les afirmacions implica una greu amenaça multidimensional per a la seguretat nacional. La gravetat de les amenaces fa que siguin impossibles d’ignorar, cosa que fa que el silenci dels mitjans de comunicació occidentals sigui encara més condemnable. Moscou diu que els analistes de seguretat encara estan processant tota la informació i que proporcionarà més detalls en una data futura. Només cal dir que, fins ara, Rússia ha identificat tres àrees principals en què la seva seguretat nacional estava sent amenaçada pel règim d’Ucraïna recolzat pels Estats Units i l’OTAN. Aquestes amenaces eren més grans i més urgents del que s’entenia fins ara, cosa que presagiava el conflicte militar que està en marxa a Ucraïna.
En primer lloc, ha sorgit més informació que el règim de Kíev estava planejant llançar una gran ofensiva sobre l’autodeclarada república popular de Donetsk i Luhansk. Les formacions militars assignades per a l’atac eren la Guàrdia Nacional, les files de la qual estan plenes de brigades neonazis, com el tristament cèlebre Batalló Azov. Aquestes brigades han estat entrenades i armades pels Estats Units, la Gran Bretanya, el Canadà, Polònia i altres membres de l’OTAN. El règim de Kíev ha estat lliurant una guerra de baixa intensitat contra les poblacions russoparlants de les repúbliques de Donetsk i Luhansk durant els darrers vuit anys, des del cop d’Estat recolzat per la CIA el 2014. Unes 14.000 persones han mort i fins a un milió han estat desplaçades de casa seva. La nova ofensiva intensificada es llançaria aquest mes. Així, quan Moscou va reconèixer la independència de les repúbliques del Donbass el 21 de febrer i va sortir a defensar-la tres dies després, el 24 de febrer, es va avançar de fet a un atac militar que amb tota probabilitat hauria estat coordinat per les potències de l’OTAN. Rússia ha dit que els seus objectius a Ucraïna són desnazificar i desmilitaritzar el règim de Kíev. Això vol dir necessàriament portar l’operació militar a la capital ucraïnesa i acabar la seva condició de centre de poder hostil.
En segon lloc, l’amenaça de convertir Ucraïna en un estat amb armes nuclears era un projecte encobert real, no una amenaça buida, segons la intel·ligència exterior russa. Afirma tenir proves que els Estats Units i altres potències de l’OTAN estaven al corrent dels plans perquè Ucraïna adquirís armes nuclears. Quan el president ucraïnès, Vladimir Zelensky, va esmentar a la Conferència de Seguretat de Munic el 19 de febrer que el seu país podria derogar el Memoràndum de Budapest del 1994, que prohibeix aquest tipus d’armes a l’antiga república soviètica, no es tractava d’un simple caprici o una fanfarronada.
En tercer lloc, ara s’ha sabut que els Estats Units estaven finançant laboratoris de guerra biològica a dotzenes de llocs d’Ucraïna. Això ha estat durant molt de temps una preocupació russa des de la independència d’Ucraïna el 1991. Però aquesta setmana, les autoritats russes han pogut citar documents recuperats dels laboratoris que demostraven que aquestes instal·lacions es dedicaven efectivament a produir patògens mortals o agents de guerra bacteriana. Pel que sembla, es va ordenar a les instal·lacions que destruïssin precipitadament les mostres el 24 de febrer. Aquesta activitat constitueix una violació dels tractats internacionals sobre guerra biològica i suposa una amenaça inacceptable per a la seguretat nacional de Rússia. El Pentàgon té constància de finançar públicament els laboratoris. La funcionària del Departament d’Estat responsable d’Ucraïna, Victoria Nuland, va confirmar aquesta setmana a les audiències del Congrés que els laboratoris estaven involucrats en la producció de materials perillosos perquè va expressar el seu temor que les forces russes els poguessin obtenir. Si no eren perillosos o il·lícits, per què es va alarmar tant Nuland?
En definitiva, aquests tres temes proporcionen proves prima facie de per què Rússia necessitava llançar la seva operació militar a Ucraïna fa gairebé tres setmanes. Des del cop d’Estat orquestrat per la CIA el 2014 contra el president ucraïnès electe, Viktor Ianukóvitx, el país ha estat esquinçat per la guerra civil i utilitzat com una urpa de felí per desestabilitzar el veí oriental, Rússia. Això, per descomptat, s’ajusta perfectament a la profunda planificació imperial dels Estats Units, tal com l’articulen persones com Zbigniew Brzezinski, per continuar amb la seva hostilitat cap a Rússia i continuar amb la divisió de les relacions geopolítiques de la Guerra Freda.
El que és instructiu, però, és el silenci gairebé total entre els mitjans de comunicació occidentals sobre tot això. A favor seu, Tucker Carlson, de Fox News, ha estat gairebé l’únic entre els mitjans corporatius que ha destacat la duplicitat bel·licista de l’administració Biden i els seus acòlits de l’OTAN.
Tot i això, en general, els mitjans de comunicació occidentals han ignorat o omès les circumstàncies vitals que expliquen l’actual conflicte a Ucraïna. Qualsevol breu esment a les preocupacions de Rússia que es pugui emetre és ràpidament rebutjada i ridiculitzada com a “propaganda del Kremlin”. Certament, no ajuda a l’interès públic el fet que els Estats occidentals hagin pres recentment mesures draconianes per prohibir l’emissió dels mitjans de comunicació russos. La hipocresia de les afirmacions occidentals sobre la llibertat dexpressió és sorprenent.
Però el que encara és més deplorable és l’intent dels governs occidentals i els seus mitjans de comunicació obedients de diabolitzar i criminalitzar Rússia. El clima de russofòbia està donant llicència a atacs violents contra els ciutadans russos a l’estranger. Un incident reprovable va ser l’atac amb un camió a l’ambaixada russa a Irlanda.
La ignorància i el fanatisme que fomenten els mitjans de comunicació suposadament lliures afavoreixen les polítiques d’hostilitat i agressió de les potències de l’OTAN. Les armes i el finançament de la guerra s’estan canalitzant cap a Ucraïna des dels contribuents estatunidencs i europeus amb el pretext de “defensar la democràcia de l’agressió russa”. Hi ha raons reals per les quals ha esclatat el conflicte a Ucraïna i hi ha una responsabilitat greu per part dels governs de l’OTAN. El silenci dels mitjans de comunicació occidentals sobre les causes de l’enfrontament i la implicació criminal dels seus governs és una complicitat en la creació de les condicions per a la guerra.
Aquesta setmana el govern rus ha tornat a expressar la seva disposició a un compromís diplomàtic per posar fi a la guerra a Ucraïna. Vol un compromís per posar fi a l’amenaça sistèmica de l’OTAN, la fi de l’agressió per part del règim de Kíev amb el suport de l’OTAN i el reconeixement de la seva històrica reclamació territorial sobre Crimea. El diàleg racional pot resoldre el conflicte i garantir la pau. Però, com és possible el diàleg quan els governs i els mitjans de comunicació occidentals ni tan sols comencen a acceptar una perspectiva alternativa, i encara menys una que pugui ser vàlida?
Font: Strategic Culture Foundation
Victoria Nuland, subsecretària d'estat, confirma l'existència de laboratoris estatunidencs d'armes biològiques a Ucraïna (09.03.2022)
La Xina demana als Estats Units que expliquin la veritat sobre els seus laboratoris d'armes biològiques a Ucraïna (09.03.2022)