Dues prestigioses revistes jurídiques censuren un acadèmic palestí per proposar un marc jurídic que vincula el genocidi de Gaza amb la neteja ètnica de Palestina el 1948.

Qualsevol que imagini que hi ha una cosa semblant a la llibertat acadèmica als Estats Units, o a qualsevol altre lloc d’Occident, ha de llegir aquest article de The Intercept sobre un extraordinari –o possiblement no tan extraordinari– episodi de censura d’un acadèmic palestí. Mostra com els donants són els qui realment mouen els fils a les nostres institucions acadèmiques.

Això és el que ha passat:

1. La prestigiosa Harvard Law Review tenia previst publicar el primer assaig d’un jurista palestí a finals de l’any passat, poc després de l’atemptat de Hamàs contra Israel del 7 d’octubre. Hurra (per fi) per la llibertat acadèmica!

2. Tanmateix, l’assaig, que pretenia establir un nou concepte jurídic de la Nakba –l’expulsió massiva de civils palestins de la seva pàtria el 1948 per crear el que es convertiria en l’autodefinit Estat jueu d’Israel– va ser retirat el darrer moment, malgrat que els editors l’havien sotmès a un intens control i escrutini editorial. La Harvard Review se’n va penedir, presumiblement per la certesa que l’assaig ofendria molts dels donants de la universitat i crearia una reacció política.

3. Els editors de la revista rival Columbia Law Review van decidir agafar el relleu. Van demanar al mateix acadèmic, Rabea Eghbariah, que presentés una nova versió, molt més llarga, de l’assaig per publicar-lo. Seria la primera vegada que un jurista palestí fos publicat també per la Columbia Law Review. Hurra (per fi) per la llibertat acadèmica!

4. Conscients de les inevitables reaccions en contra, 30 editors de la revista van dedicar cinc mesos a editar l’assaig, però ho van fer en secret i majoritàriament de forma anònima per protegir-se de les represàlies. L’article va ser sotmès a un escrutini sense precedents.

5. Alertats que l’assaig s’havia filtrat i que estaven augmentant les pressions de poderoses figures associades a la universitat de Columbia i a l’establishment de Washington per impedir-ne la publicació, els editors han publicat l’article aquest mes, sense avís previ, al lloc web de la Review. Hurra (per fi) per la llibertat acadèmica!

6. Però al cap de poques hores, el consell d’administració de la Review, format per professors de Dret i antics alumnes, alguns amb càrrecs oficials al govern federal, ha exigit que es retirés l’assaig. Quan els editors s’hi han negat, s’ha desconnectat tot el lloc web. A la pàgina inicial s’hi llegia “Lloc web en manteniment”.

7. Hurra pel… lobby israelià (una altra vegada).

Si fins i tot la comunitat acadèmica està tan acovardida pels donants i la classe política que no gosen permetre un debat acadèmic seriós, ni tan sols sobre un concepte jurídic, quina esperança hi ha que els polítics i els mitjans de comunicació –igualment dependents del Gran Diners, i encara més sensibles a la pressió pública dels grups de pressió– actuïn millor.

La complicitat de les universitats en el genocidi de Gaza –treta a la llum per les protestes als campus– posa en relleu com les institucions acadèmiques estan estretament integrades a les empreses polítiques i comercials dels establishments occidentals.

La salvatge repressió dels campaments estudiantils per part de les universitats –que nega als estudiants tot dret a protestar pacíficament contra la complicitat en el genocidi de les mateixes institucions a les que paguen les seves taxes– subratlla encara més el fet que les universitats hi són per mantenir l’aparença d’un debat lliure i obert, però no la substància. El debat està permès, però només dins uns paràmetres estrictament controlats i vigilats.

Les institucions acadèmiques, els polítics i els mitjans de comunicació parlen a l’uníson sobre el genocidi de Gaza per una raó. No hi són per promoure una dialèctica en què la veritat i la falsedat puguin posar-se a prova mitjançant un debat obert, sinó per conferir legitimitat als programes més foscos de la classe dirigent a la que serveixen.

Els nostres debats públics estan arreglats per evitar temes que serien difícils de rebatre per a les elits occidentals, com el seu actual suport al genocidi a Gaza. Però la raó mateixa per la qual tenim un genocidi a Gaza és perquè no s’ha permès que se celebrin molts altres debats que hauríem d’haver tingut fa dècades, inclòs el que Eghbariah intentava plantejar: que la Nakba que va començar el 1948 i ha continuat des de llavors per al poble palestí necessita el seu marc jurídic propi que incorpori l’apartheid i el genocidi.

El genocidi d’Israel a Gaza ha estat possible precisament perquè les institucions occidentals han evitat qualsevol escrutini significatiu o compromís amb els esdeveniments de la Nakba durant més de 75 anys. Han fet veure que la neteja ètnica de 1948 mai va tenir lloc o que va ser decisió dels palestins netejar-se ètnicament a si mateixos.

Les dècades següents, les institucions occidentals han fingit que la colonització il·legal de Palestina per colons jueus i la realitat del règim d’apartheid a què s’enfrontaven els palestins –amagada sota la rúbrica d’una “ocupació temporal”– o bé no estaven passant, o bé podien resoldre’s mitjançant un “procés de pau” fals i de mala fe.

No hi ha hagut mai rendició de comptes, no hi ha hagut veritat ni reconciliació. La classe dirigent occidental continua evitant furiosament aquest debat 76 anys després, com demostren les experiències d’Eghbariah a les mans de les revistes jurídiques de Harvard i Columbia.

Només podem pregar perquè no hàgim d’esperar tres quarts de segle més abans que les elits occidentals es plantegin reconèixer la seva complicitat en el genocidi de Gaza.

Font: Jonathan Cook

Foto: Rabea Eghbariah

Cap a la Nakba com a concepte legal: Coneix l'advocat palestí censurat per Columbia i Harvard (Democracy Now!, 05.06.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics