Una Unió Europea que no només s’ha rendit, sinó que està fent servir el seu propi poble. Aquest és el llegat d’Ursula von der Leyen i de tots aquells que la recolzen.
Com es podia preveure, la classe política dominant de la Unió Europea, i dels seus Estats membres, ha acabat perllongant l’agonia, la decadència i el servilisme dels assumptes europeus als interessos dels Estats Units. I ara, durant cinc anys més, haurem de viure, altre cop, amb Ursula von der Leyen.
A més, en el futur, tots recordarem els seus discursos sobre la “seguretat de la cadena de valor”, en què el gran mèrit d’Ursula va ser reforçar encara més la dependència mundial de les cadenes de valor xineses, demostrant que, en contra del que anuncia amb tanta ràbia com odi, els seus aranzels, sancions i condicionaments ens causen tant dolor com alleugen els altres. A la UE, en 10 anys haurem renunciat a la major reserva de minerals, aliments, energia i matèries primeres del món i, tret que es produeixi un aixecament, també haurem renunciat al major mercat de consum del planeta i el que més creixerà els propers anys. Aquests són els grans mèrits de von der Leyen.
En vista d’aquests antecedents, es podria pensar que els propers cinc anys es produirà un canvi de rumb. Però no. Ursula von der Leyen continuarà lluitant en contra dels propis pobles de la UE, dient-los una cosa i fent la contrària, i un dels àmbits en què podem comprovar, sense cap mena de reserves, que la Unió Europea –aquesta Unió Europea– ha renunciat als seus pobles autòctons, és en relació amb el que actualment és un dels principals focus de tensió social: la immigració.
Qualificant la situació actual del mercat laboral europeu com a afectada per una greu “escassetat de mà d’obra”, el comunicat de la Comissió Europea, titulat “Reforçar el diàleg social a la Unió Europea: aprofitar tot el seu potencial per gestionar transicions justes”, és clar sobre les intencions de von der Leyen sobre això.
No es deixi enganyar per aquest discurs aparentment racional: “reforçar el diàleg social” s’ha de llegir com “garantir la pau social davant de mesures que retallaran encara més els salaris i les condicions de vida”; “aprofitar-ne tot el potencial” s’ha de llegir com “augmentar l’exèrcit de reserva de mà d’obra per contenir el creixement salarial”; i “gestionar transicions justes” s’ha de llegir com “garantir que tothom es veurà obligat a adoptar el model econòmic i social de la UE, sense reserves”.
Com sempre, en embolicar les seves draconianes intencions en ocasionals floritures discursives, Ursula von der Leyen està fent Europa més pobre, menys independent i més perillosa. Molt més perillosa. Cada cop que obre la boca, el millor és interpretar que les seves paraules tenen un significat ocult, que sovint és el contrari del que realment ha dit.
Pel camí cap a l’augment de l’explotació dels pobles d’Europa, la Comissió Europea comença, amb raó, per assenyalar els canvis demogràfics que s’han produït les darreres dècades. Senzillament, els europeus tenen menys fills. El resultat és que la població activa nadiua europea s’ha anat reduint i la previsió és que, estant avui al voltant dels 265 milions de treballadors, el 2040 aquesta xifra rondarà els 250 milions i el 2050, els 240 milions. És a dir, una reducció d’un milió per any.
Davant d’un problema d’aquesta magnitud, les conseqüències del qual a llarg termini no només seran la reducció de la població autòctona, sinó també l’aparició de vastes zones desertes i sense explotar, la desaparició de certes cultures i tradicions, caldria un estudi en profunditat i mesures capaces d’invertir la tendència al descens de la població i de les taxes de fecunditat i natalitat.
Aleshores, què proposa la Comissió Europea per resoldre el que identifica com una greu “escassetat de mà d’obra”? Les mesures proposades per la Unió Europea van encaminades a promoure un augment brusc de l’estoc de mà d’obra disponible. A través del que anomena “polítiques d’activació”, la UE vol –diu– assolir la desocupació “zero”, que és la primera contradicció que podem identificar. Aleshores, volen aconseguir l'”atur zero” i, alhora, augmentar l’estoc de mà d’obra disponible?
La veritat és que les “polítiques d’activació” preveuen donar feina a joves NEET (Not in Employment, Education or Training) i avaluar l’impacte d'”algunes pensions de jubilació”, és a dir, avaluar en quina mesura aquestes pensions no estan enviant a la jubilació persones capaces de treballar, desactivant-les en lloc de mantenir-les al mercat laboral. Això significa centrar-se en l’anomenat mercat de “l’envelliment actiu”. Una altra mesura és identificar les “bosses” de mà d’obra disponible que puguin existir entre la població discapacitada, “emancipant ” aquestes persones, cosa que seria lloable, però no quan es fa per les raons equivocades. Com veurem més endavant.
Una altra mesura important que es presenta és la mobilitat intraeuropea, transferint la mà d’obra disponible a nivell nacional als països més rics, deixant la resta sense la inversió que han realitzat en educació i formació, agreujant la ja desigual divisió europea del treball, continuant la concentració de les activitats de més valor afegit i els salaris més alts als països del nord i convertint la resta en simples reserves de mà d’obra barata, bé per abastir els més rics, bé per instal·lar activitats de menor valor afegit i salaris més baixos, perpetuant les asimetries regionals. I tot això ho fa Ursula von der Leyen, mentre declara els objectius contraris.
Pel que fa al que la Comissió Europea anomena “promoció de les condicions de treball”, el seu objectiu és afavorir la inserció precoç al mercat laboral mitjançant el foment de les pràctiques, l’aprenentatge i la formació professional, desviant molts joves, sobretot els més pobres, de l’ensenyament superior cap a la formació professional precoç. Com demostren les estadístiques, els joves que cursen formació professional tendeixen a accedir a l’ensenyament superior amb molta menys freqüència que els que cursen educació general. D’aquesta manera, es construeix una elit a la qual es confia l’alta direcció, mantenint la resta en els rangs mitjans i els emigrants en feines poc qualificades.
Però és en solucionar l'”escassetat de mà d’obra” en les activitats més infravalorades on la UE està posant tota la seva inversió. L’economia europea continua necessitant grans quantitats de mà d’obra per a les activitats que la fan servir de manera intensiva. En aquest cas, els plans de la UE passen per reforçar les polítiques migratòries i atraure els treballadors necessaris de fora de la UE. I així és com tantes persones que diuen estar en contra del que anomenen “política de reemplaçament demogràfic” acaben recolzant una Unió Europea que vol fer de les polítiques migratòries un dels seus principals objectius estratègics per atraure treballadors. D’aquesta manera, la UE pretén establir el que anomena una “reserva europea de talents” i una “Plataforma de Migració Laboral”. Ambdues mesures es basen en atraure treballadors de tercers països.
Ara comparem aquestes propostes amb les dades següents:
– La taxa mitjana d’atur a la Unió Europea ronda el 6,5%, per la qual cosa encara queden uns 17 milions de treballadors per col·locar, una part important joves (el 14,5% és a l’atur) d’entre 18 i 25 anys. Tot i que la UE diu que cal millorar la qualificació d’aquestes persones i que les llacunes laborals són més agudes en uns sectors que en altres, la veritat és que encara queda molt per fer a casa per assolir “l’atur zero” abans de cercar mà d’obra en tercers països.
– El potencial de robotització, automatització i digitalització de l’economia europea continua sent molt elevat, especialment als països menys avançats, cosa que per si mateix alliberaria enormes quantitats de mà d’obra disponible que es podria utilitzar en altres sectors si s’aprofités aquest potencial.
– En general, la Unió Europea no desenvolupa polítiques que protegeixin la natalitat i el dret a la paternitat, i encara menys que protegeixin les dones en edat fèrtil, que tan sovint han de renunciar a la fertilitat en detriment d’una carrera professional.
Aleshores, si aquestes tasques encara no s’han complert, per què vol la Comissió Europea posar a treballar els ancians, els joves adolescents, els discapacitats i els invàlids? Per què vol atraure de l’estranger treballadors qualificats i menys qualificats? La raó és clara i té a veure amb la contenció salarial. La intenció és fer-ho augmentant l’anomenat “exèrcit de reserva de mà d’obra”. Més mà d’obra disponible, més demanda de treball, salaris més baixos. És molt senzill. Això no vol dir que els salaris no pugin, però ho faran a un ritme inferior al de l’economia, cosa que provocarà una pèrdua de poder adquisitiu i un deteriorament relatiu de les condicions de vida.
I no cal anar gaire lluny per entendre per què la Unió Europea va per aquest camí. La primera resposta és tan clara com l’aigua: tallar les relacions amb la Federació Russa ha encarit el valor de les matèries primeres, i cal compensar-ho reduint els salaris, entre altres coses perquè l’estratègia és competir amb la Xina als mercats mundials pel mateix tipus de productes.
I si necessitem compensar aquesta pèrdua d’energia i primeres matèries barates, per què ho compensem amb salaris més baixos? Per exemple, a Portugal, la Confederació de Turisme, que agrupa els empresaris vinculats al turisme, ha proposat al govern un Simplex Laboral, per facilitar la contractació de mà d’obra immigrant de tercers països. En altres paraules, els empresaris europeus proposen una política que faciliti la immigració procedent de països tercers. Aquest tipus de solució també és defensada per Eurobusiness, que agrupa els empresaris europeus.
Les polítiques migratòries i la inundació de la Unió Europea amb mà d’obra immigrant són polítiques demanades per la patronal europea, afavorides per la classe política del centre neoliberal i globalista i des dels interessos afins a l’economia transnacional, i pretenen, davant del descens de les taxes d’atur i la necessitat d’adoptar una política de gestió laboral més racional, que hi continuï havent prou mà d’obra disponible perquè les empreses no es vegin obligades a augmentar els salaris.
Una altra de les fal·làcies que podem identificar en el discurs d’Ursula von der Leyen surt a la llum quan fa referència a la necessitat d'”eliminar el risc” de la Xina perquè els seus productes barats estan destruint llocs de treball a Europa. Aquestes propostes de la UE demostren que no es tracta de “protegir l’ocupació” sinó de marges de benefici i nivells d’acumulació que posen més del 20% de la riquesa produïda cada any en mans de només l’1% dels més rics. Si es tractés de protegir l’”ocupació”, les polítiques serien diferents. Proteccionistes? Sí, potser. Però estarien essencialment dirigides a protegir la feina i la qualitat de vida dels europeus.
I aquí és on ens trobem amb una altra fal·làcia. En aquest comunicat, que constata els “canvis geogràfics”, no hi ha ni una paraula sobre la millora de les condicions d’estabilitat en l’ocupació i en la vida, sobre l’accés a l’habitatge en propietat, que permetria als adults en edat fèrtil establir-se i fundar una família; en el seu lloc, es posa èmfasi en la “mobilitat”, aquesta mobilitat que obliga els joves a abandonar els països més pobres per altres de més rics a la recerca de millors salaris, però que, en moltes situacions, es fa a costa de posposar la intenció d’establir-se i de fundar una família.
Promoure un estil de vida més sostenible i estable per als joves, combatent la precarietat laboral, invertint en habitatges més barats i en ajudes a la natalitat i la paternitat, posaria en qüestió el model econòmic de divisió del treball a la Unió Europea. Posaria en perill els interessos dels països més poderosos per atraure els treballadors més qualificats. I això no és que canviï, és que es manté i fins i tot empitjora.
La Unió Europea, aquesta Unió Europea, renuncia així a renovar les seves poblacions autòctones, optant pel camí més fàcil, que no qüestiona el projecte neoliberal, globalista i hegemònic que és. En aquest sentit, bé podríem dir que si hi ha un projecte contra la família i els pobles originaris dels estats membres, és aquest mateix projecte europeu. Però, sobretot, està en contra de totes aquestes coses, perquè és un projecte en contra dels interessos dels propis pobles, siguin quins siguin.
Quan tothom esperava que la introducció de les noves tecnologies i el consegüent augment de la productivitat –la humanitat mai no ha produït tant i amb tanta qualitat en tan poc temps– portaria a una reducció de la jornada laboral normal, ja que es necessiten menys recursos per produir el mateix, la Unió Europea ens està dient el contrari. Ens diu que necessitem cada cop més mà d’obra humana. Encara que calgui aconseguir aquesta mà d’obra de tercers països. I aquí és on callen tots els que diuen que els estan “envaint”. I callen perquè saben que els treballadors immigrants només vénen perquè troben feina, perquè els empresaris els atrauen de moltes maneres. Aquests mateixos interessos viuen de les terribles condicions en què arriben i viuen aquests treballadors, perquè com més gran sigui l’esforç que facin per creuar la Mediterrània, o per trobar un habitatge digne, més baixos seran els seus salaris i més degradants les condicions d’habitatge que acceptin.
Els qui critiquen els treballadors immigrants per viure amuntegats, per omplir els carrers pels quals circulem, acusant-los de treure’ns la feina, mai no els he vist acusar els que els atrauen, els que desenvolupen les polítiques i el model econòmic que legitima tot això. No els he vist mai acusar una Unió Europea que deixa enrere el poble, tot el poble.
Una Unió Europea que no només ha abandonat, sinó que està utilitzant el seu propi poble!
Aquest és el llegat d’Ursula von der Leyen i de tots els que li donen suport!
Hugo Dionísio és advocat, investigador i analista geopolític. És propietari del bloc Canal-factual.wordpress.com i cofundador de MultipolarTV, un canal de Youtube dedicat a l’anàlisi geopolítica. Desenvolupa la seva activitat com a activista dels drets humans i socials com a membre de la junta directiva de l’Associació Portuguesa d’Advocats Demòcrates. També és investigador de la Confederació General de Treballadors Portuguesos (CGTP-IN).
Font: Strategic Culture Foundation
Ursula von der Leyen és reelegida presidenta de la Comissió Europea per àmplia majoria (euronews, 18.07.2024)