Fa mal i genera molt escàndol la decisió de diputats i diputades que van avalar el veto presidencial per abaixar el pressupost a les universitats nacionals; no tenen present el mal que provoca el funcionament de les universitats i la situació dels docents que perceben salaris baixos que no cobreixen les necessitats bàsiques.

L’antigovern de Milei cerca destruir l’Estat i les institucions socials, com l’educació pública lliure i gratuïta i la salut pública, com els centres de recerca científica, portant el país a un estat de regressió, pobresa i exclusió social. El poble travessa la incertesa i la degradació institucional de l’Estat. Cal tenir present que quan l’Estat es retira de la seva responsabilitat social genera un buit institucional que és ocupat pel narcotràfic.

El govern davant de les reclamacions de les universitats, cerca imposar la por i la repressió per “les forces d’inseguretat”, silenciar les veus que denuncien les injustícies contra els jubilats, docents i alumnes, sent agredits amb bales de goma i gas pebre, i detinguts. El Comitè contra la tortura monitoritza l’acció de la policia i les seves violacions als manifestants.

El govern avança en imposar la seva política a ser una “democradura”, i no una democràcia, excloent les dues terceres part de la població, privilegiant “la Casta del capital financer” a costa de l’augment de la pobresa, la desocupació i la fam, la destrucció de l’Estat de dret i l’atomització del país.

Els diputats i diputades que van aprovar els vetos del Poder Executiu són traïdors al poble que els va votar per representar-los. No tenen ètica ni responsabilitat social i política. A aquests traïdors s’hi sumen governadors de diverses províncies en donar suport a les polítiques d’un govern negacionista i destructor de les institucions de l’Estat com l’educació, la salut i els recursos i béns del poble.

L’Educació en tots els seus nivells és un dret fonamental de vida i desenvolupament del present i futur de la Pàtria.

No tot està perdut, hi ha consciència crítica, valors i resistència social i cultural davant l’atropellament d’un govern que s’ha apropiat del país com si fos el seu vedat de caça.

És necessària la unitat en la diversitat per construir nous camins, recuperar els drets socials, culturals i polítics, anorreats per la “democradura” del govern de Milei, carregat d’odi i negacionisme.

Tinguem present que no sempre el que és legal és just i no sempre el que és just és legal.

Foto: Marxa Nacional per la Universitat pública a Viedma, el 2 d’octubre d’enguany. Milers de veïns, docents i alumnes van marxar pels carrers de la capital de Río Negro. (Marcelo Ochoa)

Entrevista a Adolfo Pérez Esquivel (Rubén Daniel Scian, 16.10.2024)