Judici del Dr. Rwamucyo a la Cour d’Assises de París, França. Setmana 3. Resum setmanal de les audiències i comentaris d’Emmanuel Neretse.
Del dilluns 14 al divendres 18 d’octubre del 2024 s’ha celebrat la tercera setmana d’audiències en el cas presentat contra el Dr. Eugène Rwamucyo per les organitzacions liderades per la parella Alain i Dafroza Gauthier, CPCR, SURVIE, IBUKA-França, LICRA, FIDH, etc. L’objectiu d’aquests grups de pressió és promoure el règim dictatorial de Rwanda sota el partit d’Estat FPR de Paul Kagame, i transformar els crims i les violacions dels drets humans que ha comès o instigat en una font de legitimitat per al seu règim, producte de l’agressió exterior i la conquesta militar. Les audiències d’aquesta setmana han estat marcades per tot un seguit d’esdeveniments que han cridat la nostra atenció i sobre els quals tornem i compartim amb els nostres lectors.
Desfilada de testimonis de càrrec residents a Rwanda
Durant aquesta setmana, la Cour d’assises, en particular els jurats populars, han presenciat desfilades de testimonis procedents o que parlaven des de Rwanda i que tenien la missió d’impressionar-los, fins i tot utilitzant mitjans gens judicials i ni tan sols la simple lògica: mentides, emocions teatrals, en resum, feien tot el possible per ser políticament correctes als ulls del règim dictatorial de l’FPR/Kagame. I així ho han fet.
Hem estat testimonis de la processó i els discursos d’hutus confessos, detinguts o exdetinguts a Rwanda, que òbviament només anunciaven la lliçó que havien après per salvar els seus caps.
També hem vist i hem sentit tutsis que simplement havien conegut o vist el Dr. Rwamucyo, però no l’abril-maig de 1994, però que naturalment l’havien d’acusar dels crims que suposadament havia comès durant aquest període.
Sobretot, hem escoltat durant llargues hores un dels iniciadors i protagonistes dels judicis polítics que s’estan celebrant per consolidar el règim de conqueridors dirigit per Paul Kagame. Es tracta del cas del Sr. Eric Gillet, un cas que examinarem en detall.
La defensa no està en igualtat de condicions amb l’acusació
Aquesta setmana, la defensa s’ha vist especialment perjudicada perquè, a més que els seus testimonis han estat admesos pel Tribunal a comptagotes en comparació dels de l’acusació, que han estat recollits a grapats, fins i tot els pocs que han estat admesos s’han vist sovint privats del seu dret a parlar pel jutge president Lavergne, que és clarament una «part» en aquest judici. Com a exemple:
L’acusació ha pogut presentar 16 testimonis de càrrec davant només 4 de la defensa.
Encara més flagrant: 3 dels 5 dies d’audiències s’han reservat únicament a l’acusació, és a dir, dimecres 16, dijous 17 i divendres 18 d’octubre del 2024, sense que la defensa pogués dir una paraula, a banda de les declaracions desestabilitzadores dels acusats al final de la jornada, qualificades d’«interrogatoris dels acusats», que han tancat les audiències de cada dia.
El cas particular d’Eric Gillet
Eric Gillet és un advocat belga que s’ha fet famós pels judicis contra els hutus a Europa, principalment a Bèlgica i França.
Després de la conquesta militar de Rwanda per l’FPR el 1994, Eric Gillet va comprendre immediatament que aquests nous conqueridors, per assentar el seu poder i adquirir certa legitimitat, necessitarien no només perseguir els qui se’ls poguessin oposar, sinó també ocultar o justificar els crims de guerra i contra la humanitat comesos des de 1990.
Així, d’advocat dels tutsis contra els hutus en general, ha passat a ser un militant extremista del partit d’Estat FPR i un defensor del règim dictatorial de Paul Kagame.
En aquest judici, el Sr. Gillet, com a testimoni de càrrec cridat per l’acusació i admès pel president del tribunal com a «testimoni de context», va passar tot un dia presentant la seva antologia dels mites habituals utilitzats per legitimar la guerra de l’FPR i la conquesta del país per elements tutsis de l’exèrcit ugandès.
Per impressionar, esgrimeix com a trofeus de guerra les condemnes que ell mateix va provocar en el judici dels anomenats «Quatre de Butare», celebrat a la Cour d’assises de Brussel·les el 2001.
Des de llavors, ha estat el testimoni clau i permanent de l’acusació als judicis celebrats contra els hutus a França i Bèlgica.
Però després d’aquesta llarga actuació de l’antic advocat convertit en «testimoni acusador professional», el Sr. Eric Gillet, alguns es van sorprendre i fins i tot es van escandalitzar per la decisió del Tribunal a través del seu president Lavergne.
Després de la verborrea ininterrompuda d’Eric Gillet, que va durar més de 4 hores, el Tribunal es va negar a permetre que els advocats de la defensa li tornessin a preguntar, com és habitual.
El Tribunal i els acusadors no s’aturen davant de cap element ridícul o intel·lectualment deshonest per acusar l’acusat
Així que no van dubtar a exigir que se sentís per videoconferència des de Kigali un testimoni que estava visiblement fora de si i que el Tribunal finalment va admetre que estava mèdicament certificat com a malalt mental. Per tant, no havia de ser interrogat. Però com que havia d’acusar l’acusat d’haver-lo condemnat just després de 1994 com a antic president d’un dels tribunals populars Gacaca de Butare, va haver de fer una picada d’ullet als membres del jurat que no sabien res dels Gacaca. El discapacitat mental es diu Jean Baptiste Ndahumba.
De la mateixa manera, l’acusació va presentar, amb l’aprovació i l’estímul del Tribunal, testimonis que havien abandonat Rwanda molt abans de l’abril del 1994, però que van ser admesos com a testimonis de càrrec quan van imputar a l’acusat els actes que suposadament va cometre l’abril i maig de 1994 a Butare.
Aquest va ser el cas d’un tal Janvier Gasana, antic professor de la Universitat Nacional de Rwanda (UNR) que viu als Estats Units d’Amèrica des del 1993.
Es tracta d’un hutu que s’acaba d’afiliar al partit d’Estat FPR i de jurar lleialtat al règim dictatorial de Paul Kagame. Tot i que entrat en anys, continua somiant amb els llocs i títols glamurosos però buits que l’FPR ofereix als seus serfs hutus, que els adoren. Per això va confessar que recentment s’havia retractat del que havia dit abans del 2017, que era que el Dr. Rwamucyo, a qui va conèixer d’amagat a la UNR de Butare, era innocent, i que per tant l’hauria d’haver acusat de «genocidi dels tutsis», com exigia el règim de l’FPR com a prova de la seva lleialtat.
Judici polític confirmat com a tal
El president del tribunal, amb el suport de les parts civils, va desacreditar un testimoni de la defensa al·legant que pertanyia a les FDU, moviment d’oposició al règim de Paul Kagame. Per ells, oposar-se al règim dictatorial de Paul Kagame és un delicte! ¿Es pot ser més polític?
Aquest va ser el cas de Vincent Biruka. Aquest jurista va ser visiblement acusat davant uns jurats poc o gens informats, perquè ningú podria condemnar algú que lluita pacíficament contra un règim dictatorial com el de Paul Kagame. També se’l va acusar de «deshumanitzar els tutsis» en anomenar-los pel nom que ells mateixos es van donar els anys 60 «Inyenzi», que no voldir en absolut «escarabats». En resum, el caràcter polític d’aquest judici també ha quedat subratllat aquesta setmana pels fets i gestos següents:
Impressionar els membres del jurat amb el nombre de testimonis de càrrec, relats inversemblants, lliçons apreses…, però sense preocupar-se per la veritat: els fets reals.
Contradiccions flagrants dels testimonis, però irritació del president del tribunal quan la defensa les va assenyalar.
El principal acusador es va enfangar en política.
Això va passar durant l’audiència d’un testimoni que havia vingut de Rwanda específicament per acusar el Dr. Rwamucyo i que havia estat cridat per la fiscalia i les parts civils.
Un cop al tribunal, el testimoni es va retractar del seu testimoni i va deixar clar que havia estat amenaçat si no anava a declarar contra Rwamucyo. Va continuar dient que tot el que havia dit anteriorment als investigadors sobre el Dr. Rwamucyo era fals, però dictat per les autoritats. Tot seguit va dir que no volia tornar a Rwanda i que sol·licitava asil polític a França. Parlem del Sr. Emmanuel Birasa, antic funcionari del Ministeri d’Obres Públiques que condueix una excavadora.
En aquell moment, Alain Gauthier va esclatar i va perdre els estreps fins al punt d’arribar-se a creure que era l’organisme administratiu francès que concedeix o denega l’asil polític, l’OFPRA («Oficina Francesa de Protecció de Refugiats i Apàtrides»). Aleshores va declarar que es denega l’asil polític a aquest testimoni que es nega a inculpar un acusat a través del seu CPCR (Col·lectiu de Parts Civils per a Rwanda).
Als seus informes diaris, visiblement divulgats als jurats a la seva pàgina web, Alain Gauthier i la seva secretaria particular, més importants que el personal de la Secretaria de la Cour d’Assises perquè treballen frec a frec, ho van desenvolupar àmpliament a l’informe del dijous 17 d’octubre del 2024.
En resum, la setmana 3 d’aquest judici, del dilluns 14 al divendres 18 d’octubre del 2024, haurà estat «més política que judicial»!
Anunci Setmana 4
La setmana següent, del dilluns 21 al divendres 25 d’octubre del 2024, que es dedicarà exclusivament als testimonis de càrrec triats i enviats pel règim de l’FPR a Kigali (no menys de 12, dels quals 5 en persona i 7 per videoconferència ), encara ens reserva tota mena d’espectacles quan vegem el calendari provisional del judici.
Tortura moral i psicològica dels testimonis hutus que han confessat per salvar la pell.
Cinisme etnopolític dels testimonis tutsis que es presenten com a «supervivents dels crims suposadament comesos pels acusats simplement perquè són hutus».
Finalment, una demostració de la instrumentalització de la justícia per part dels grups de pressió francesos en la seva militància a favor del règim dictatorial FPR/Kagame, al poder des de fa 30 anys.
Font: Echos d’Afrique
El cafè del llibre amb el Doctor Eugène Rwamucyo, l'home la decapitació del qual vol Kagame (Gahunde Chaste, 03.10.2024)