Des del cop turc-takfirista a Síria, recolzat pels Estats Units, Israel, Qatar i Occident, els cristians estan altre cop amenaçats
Maalula és sinònim de martiri i miracles. Escalant els penya-segats que la contenen, les meravelles arquitectòniques sagrades i profanes de Maalula s’eleven diversos pisos, generalment amb un rentat de floridura blava. Si no fos per les vinyes i els horts d’oliveres i albercocs que entapissen la vall circumdant, un visitant casual es podria preguntar com han sobreviscut els habitants del poble durant mil·lennis al paisatge àrid i sec del sol de les muntanyes.
Mitchell Prothero 2008
Maalula és una ciutat cristiana situada a uns 50 km de Damasc, al nord-est de la campanya damascena, a l’ombra de les muntanyes de Qalamoun.
Els habitants de Maalula segueixen ensenyant i parlant la mateixa llengua que parlava Jesús de Natzaret: l’antic arameu es va originar més de 900 anys abans de Crist i es va utilitzar àmpliament a tot el Pròxim Orient des del 1200 aC fins al 700 dC.
El govern sirià del president al-Àssad va crear un nou Institut de Llengua Aramea a Maalula per preservar la llengua aramea, que s’estava extingint gradualment a la regió. Això és d’un article de The Guardian del 2009:
“A Síria hi ha molts grups minoritaris: circasians, armenis, kurds i assiris, per la qual cosa és una gran decisió permetre l’ensenyament d’altres llengües a les escoles públiques. Però el govern està interessat a promoure la llengua aramea perquè es remunta molt enrere en la història de Síria.”
Maalula s’asseu a la capçalera d’una fèrtil vall. L’agricultura és la principal indústria local i el poble és conegut per la qualitat dels seus productes. També és mundialment conegut per la singular celebració de la Festa de la Santa Creu que se celebra aquí des de fa segles. La festa commemora la troballa de la «veritable Creu» a Jerusalem al segle IV, per l’emperadriu Helena, mare de l’emperador Constantí. Segons la tradició, Helena va ordenar encendre fogueres a les altes muntanyes de la regió per anunciar la troballa. La nit anterior a la celebració, el 14 de setembre, s’encenen fogueres al cim de les dues muntanyes, al nord i al sud de la ciutat, per marcar el començament de la festa.
Maalula alberga alguns dels llocs sagrats més antics de la cristiandat, com el monestir greco-catòlic melquita de Sant Sergi i el convent ortodox antioquè de Santa Tecla.
Construït a principis del segle IV sobre les restes d’un temple pagà, Sant Sergi domina la ciutat des de dalt d’un turó. Dirigit pels Pares Salvatorians Basilians, el monestir commemora dos soldats romans, Sergi i Bacus, a qui l’emperador romà Maximià va exiliar a Síria per les seves creences cristianes. Decidits en la seva fe, van ser executats (cap al 303) i enterrats a Síria. La devoció a Sergi i Bacus, sobretot entre oficials i soldats, es va estendre ràpidament per tot l’imperi després de l’edicte de tolerància religiosa de Constantí el Gran el 313.
“A prop d’una bretxa a la muntanya, al peu de la cresta, s’alça un convent del segle X que conté un santuari construït al voltant d’una cova en honor de la primera màrtir femenina del cristianisme: Santa Tecla, deixebla de l’apòstol Pau i considerada per l’Orient cristià «igual als apòstols i protomàrtir.”
Segons l’apòcrif ‘Fets de Pau i Tecla’, un text del segle II d’origen copte, la jove verge de llinatge noble va trobar la cova en fugir d’uns soldats que pretenien executar-la després de negar-se a les insinuacions d’un noble de la propera Antioquia pisidiana. En arribar al vessant de la muntanya, Tecla va implorar al Senyor que la salvés i la cresta es va obrir, revelant el seu refugi cavernós. D’aquesta història procedeix el nom de la ciutat. En arameu, Maalula vol dir ‘porta’ o ‘entrada’.”
La primera invasió d’al-Qaida a Maalula el 2013
Jo mateixa i la periodista independent Eva Bartlett informaríem més tard sobre els crims comesos pels anomenats «rebels» contra civils cristians desarmats. El 2016 Bartlett va escriure:
“El 4 de setembre del 2013, un terrorista suïcida jordà va fer explotar el seu camió al lloc de control de l’exèrcit sirià a la porta arquejada fora del poble. Immediatament després es van produir atacs contra soldats sirians als voltants, principalment per part de terroristes d’al-Nusra (al-Qaida a Síria) i de l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS), entre els quals hi havia txetxens, uigurs, turquestans, libis i saudites, així com vilatans.”
Els vilatans creuen que les famílies musulmanes i els veïns dels residents cristians havien donat menjar drogat als soldats de l’Exèrcit Àrab Sirià al lloc de control perquè fossin impermeables a les advertències i alarmes donades pels residents quan van veure el camió-bomba terrorista que es dirigia cap a la porta d’entrada.
Segons els vilatans, entre els combatents hi havia gent de l’Exèrcit Sirià Lliure, les Brigades al-Farouq, Ahfad al-Rasul, Jabhat al-Nusra, Jaish al-Islam, Ahrar al-Xam, Jabhat Islammiya, combatents palestins de Hamàs (Jabhat Tahreer al-Qalamoun) i Jabhat al-Ruhr Qalomoun. Entre ells hi havia combatents de Líbia, Tunísia, Afganistan, Txetxènia i xinesos turcs uigurs, així com sirians.
Els militants van ocupar per primera vegada les terres septentrionals de Maalula (prop de Qalamoun) el desembre del 2012. El 8 de febrer del 2013 van ocupar el popular i espectacular hotel Safir, que domina la ciutat, i el van convertir en la seva caserna general.
El 7 de setembre del 2013, els terroristes van assassinar a boca de canó tres homes desarmats de Maalula després de negar-se a convertir-se a l’islam, ferint de gravetat la germana d’un d’ells. Més tard em van dir que els homes van ser executats un per un, obligats a veure com mataven els seus amics davant d’ells per negar-se a convertir-se a l’islam.
Bartlett escriu:
“Antoinette va explicar com, sagnant dins de la casa, va sentir com assassinaven el seu germà, el seu cunyat i el seu nebot.
‘Els terroristes li van dir a Anton que recités la Shahada. Anton els va dir: Vaig néixer cristià i moriré cristià’, va recordar Antoinette. A Mikhael i Sarkis també els van ordenar que es convertissin a l’Islam, i en negar-se també van ser assassinats.”
Pocs dies després, el 7 de setembre, van segrestar sis joves. El que és particularment difícil de perdonar per a la comunitat cristiana de Maalula és el fet que “quatre dels sis joves van ser segrestats pels veïns sunnites que treballaven amb els terroristes i després van ser executats pel líder musulmà de Maalula, Emad Diab, i la seva banda local”. Els seus cossos van ser finalment descoberts el 2016. Vaig assistir al seu funeral a Damasc.
El 2 de desembre del 2013, Jabhat al-Nusra va segrestar 13 monges ortodoxes gregues del convent de Santa Tecla. Van estar retingudes durant tres mesos a diversos llocs, acabant finalment a Yabroud, abans que les negociacions en què van participar els governs qatarià, libanès i sirià donessin com a resultat el seu alliberament el 9 de març de 2014, a canvi de 150 dones detingudes a presons de Síria. (Hart UK)
Els terroristes van prendre posicions a l’hotel i a les crestes muntanyoses que dominaven Maalula i van poder disparar als residents quan sortien a camp obert per recollir aigua o aliments. Van cremar i destruir icones, inclosa l’estàtua de la Mare de Déu que sempre havia dominat la ciutat. Les faccions terroristes omplien pneumàtics amb material inflamable i els feien rodar sobre les teulades de les cases civils que hi havia a sota.
L’alliberament va arribar finalment el 14 d’abril del 2014. Un any després, una nova estàtua de la Mare de Déu va ser col·locada en un dels pinacles rocosos que dominen la ciutat per reemplaçar la que havia estat destruïda pels combatents islamistes. A Maalula queden les cicatrius, testimoni dels estralls dels insurgents sectaris recolzats per Occident i els sionistes que, altra vegada, amenacen avui la ciutat després del cop terrorista del 2024 que finalment ha sumit Síria en l’era més fosca a què s’ha enfrontat fins ara.
Maalula 2024 – atacada de nou per elements takfiristes
La nit de Cap d’Any del 2024 van circular per les xarxes socials informes que s’havien tallat els serveis d’Internet a Maalula i no es rebien comunicacions dels residents que quedaven a Maalula. Se sap que membres de la comunitat cristiana han fugit a Damasc tal com es van veure obligats a fer el 2013. Les faccions terroristes se’n van burlar mentre fugien.
L’Exèrcit Àrab Sirià ha estat substituït per faccions afiliades a Haiat Tahrir al-Xam (HTX) dirigides per membres de la família Diab que van ser bandejats de Maalula el 2014 (pel president al-Àssad). El terror del 2013/14 està tornant a Maalula desproveït de qualsevol protecció militar legítima i enfrontant-se a bandes impulsades per la venjança que pretenen acabar el que no van aconseguir fer el 2013: netejar ètnicament Maalula dels seus habitants cristians. Aquestes faccions van entrar a Maalula corejant:
“Us farem provar el que nosaltres hem provat durant 14 anys”.
L’agència de notícies catòlica ACI MENA va confirmar el següent:
– Desplaçament massiu de cristians de Maalula sota amenaça de mort si es queden.
– Incautació de negocis i propietats.
– Tornada de militants exiliats i còmplices implicats en l’assassinat i segrest de cristians el 2013/14.
– La banda takfirista turca està al comandament de la “Brigada Sultà Suleyman Shah” de Maalula
– Intent d’assalt i robatori per milicians armats a la granja d’un pare i el seu fill. Un dels homes armats va morir durant els enfrontaments. El granger cristià es va lliurar al sacerdot local, que el va traslladar a les autoritats de l’HTX a Damasc.
La mort d’un armat insurgent va provocar la humiliació dels cristians de Maalula, obligats a assistir al funeral del militant mort en defensa pròpia per un pacífic granger cristià la família i parents del qual van ser expulsats a la força de casa seva pels pinxos armats.
Des de la invasió inicial de Maalula després del cop d’Estat per part de les faccions dirigides per Turquia i Diab, HTX ha desplegat suposadament les seves forces de “Seguretat General” a la ciutat, però només després de la fugida de múltiples famílies sota l’amenaça d’execucions per venjança i segrestos.
Tot i que l’HTX, dirigit per al-Julani, originari d’al-Qaida/ISIS, ha donat suport públic a les celebracions i decoracions nadalenques, l’arbre de Maalula segueix sense decorar i nu. L’arbre de la localitat cristiana d’Al-Sqeilbiyyeh, al nord de Hama, va ser incendiat per les bandes armades d’ocupació.
Els Estats Units van fer pública una silenciosa condemna dels atacs de venjança contra les “restes del règim”, un terme genèric per justificar l’execució extrajudicial o el segrest de més de 400 persones des del cop d’Estat a Síria recolzat per Turquia, Israel, Estats Units i Qatar. Se sospita que molts més han desaparegut i hauran estat liquidats.
Al-Julani, clarament manejat per agents de renom de l’MI6, va convocar una reunió amb líders de la fe cristiana proporcionant una sessió fotogràfica com a antídot per als seus sequaços dels mitjans de comunicació occidentals.
Gairebé simultàniament, l’Orthodox Times va publicar un informe: “Els líders cristians a Síria emeten una declaració conjunta d’esperança i de reconciliació enmig de la transició”.
“En aquest moment històric, en què Síria travessa una nova transició, nosaltres, els caps de les Esglésies cristianes de Síria, ens dirigim a l’opinió pública amb un missatge d’amor i d’esperança.”
Els dirigents es refereixen a la nova constitució –al-Julani ha indicat que la reforma constitucional durarà tres anys i que no se celebraran eleccions fins d’aquí a quatre anys–, contrària al concepte de transició del règim de l’HTX, mentre que al-Julani nomena mercenaris estrangers per als llocs de comandament militar i terroristes “redimits” per als llocs de poder del règim.
“La necessitat que el procés de redacció de la Constitució sigui inclusiu i exhaustiu, amb la participació de tots els components de la societat siriana, incloses les diverses ètnies, confessions, homes i dones, joves i ancians, per garantir que la Constitució representi la voluntat del poble en tota la seva diversitat.”
La declaració completa es pot llegir aquí.
Vaig demanar a l’exambaixador a Síria (2003-2006) Peter Ford i a la periodista àrab libanesa Myriam Charbaty que comentessin la declaració a la llum de les recents amenaces a Maalula per part de les faccions armades turques. Pots escoltar la meva conversa anterior amb Charbaty aquí.
Peter Ford:
“La declaració dels patriarques desperta profundes sospites. És realment autèntica? No tinc cap dubte que els patriarques van donar la seva aprovació, possiblement sota coacció, però van ser realment autors d’una declaració en perfecte anglès que sembla més redactada a Langley, Virginia , que a Damasc? No hi ha botó de despertador que no es toqui, fins i tot es fa referència a la “incitació a l’odi”!
L’altre signe revelador que la declaració ha estat redactada per altres mans és la importància que es dóna a la petició que s’aixequin les sancions. Els líders cristians, sol·lícits pel seu ramat, demanarien realment la renúncia immediata de la principal palanca que tenen les potències occidentals per garantir el bon comportament cap als cristians i altres persones per part del nou règim gihadista?
Per què els Estats Units voldrien ordir aquesta declaració, que només pot contribuir a rentar la imatge dels terroristes i a fer-los respectables internacionalment? Perquè l’Estat Profund dels Estats Units té tot l’interès a preparar el seu protegit al-Julani perquè es converteixi en un client dels EUA acceptat nacionalment i internacionalment i en un actiu respectable amb comandament complet sobre la part de Síria que els amos dels EUA i Israel decideixin assignar-li del cadàver de la República Àrab Siriana.
La declaració resulta especialment estranya en un moment en què els opressors dels cristians estan especialment actius al bastió cristià de Maalula. Ni tan sols una referència indirecta a aquesta i altres tribulacions que pateixen els cristians de Síria? Només «reconciliació» amb els opressors?
Una altra curiosa omissió és la signatura de qualsevol dignatari que representi la nombrosa comunitat maronita de Síria. Això es podria deure a que el cap maronita resideix al Líban, cosa que fa més difícil pressionar-lo?
En la meva anàlisi, el text dels patriarques és una declaració d’ostatge que seria una caritat cap als seus signants ignorar. Una altra possibilitat és que es tracti d’un trist cas de síndrome d’Estocolm, on els segrestats arriben abraçar la causa dels seus segrestadors.”
Myriam Charbaty:
“Amb el respecte degut, la declaració emesa pels patriarques de Síria es queda molt curta a l’hora d’abordar els greus desafiaments a què s’enfronta la comunitat cristiana i el poble sirià en conjunt, especialment enmig de l’auge de la ideologia takfirista en les seves diverses formes.
Tot i que la declaració es pot haver fet de bona fe, reflecteix una comprensió limitada de la dinàmica regional més àmplia. Occident continua estrenyent el control sobre la regió, fragmentant encara més les ja dividides entitats Sykes-Picot, entitats que, si s’unissin, podrien formar un món àrab fort i amb capacitat d’alliberament.
Enmig dels persistents esforços occidentals per desestabilitzar l’Eix de la Resistència i desmantellar la identitat àrab, la declaració dels patriarques no afronta les amenaces existencials que planen sobre el poble sirià. Els takfiristes estan duent a terme una brutal campanya de decapitacions, tortures i assassinats, dirigida contra qualsevol que defensi la posició històrica de Síria com a Estat àrab independent, favorable a la Resistència i contrari a Israel, que engloba totes les sectes i grups ètnics sota una identitat àrab unificada i col·lectiva.
Mentre llocs com Maalula, Wadi al-Nasara i Souqailabiyeh s’enfronten a amenaces i atacs oberts, els cristians i altres sirians han demanat reiteradament als seus dirigents cristians que els donin poder per defensar la seva presència i la seva existència. Han demanat que se’ls armi contra forces com Abu Mohammad al-Julani i la seva milícia takfirista, formada per mercenaris d’arreu del món.
En canvi, sota el lema bíblic “Benaurats els pacificadors, perquè ells seran anomenats fills de Déu” (Mt 5,9), els dirigents de l’Església semblen advocar pel pacifisme davant la violència i les atrocitats imminents. Tot i això, la Bíblia –i el mateix Jesucrist– no criden a la passivitat davant la injustícia. Al contrari, ens crida a defensar la justícia, fins i tot a costa de grans sacrificis, ja que només a través de la justícia es pot assolir la veritable pau. La pau no pot coexistir amb l’opressió o la subjugació; ha d’estar arrelada en l’alliberament.
Com va escriure una vegada el pare Gustavo Gutiérrez: “La denúncia de la injustícia implica el rebuig de l’ús del cristianisme per legitimar l’ordre establert”. Avui ens hem de fer ressò amb urgència d’aquest sentiment.
Tot i que el to diplomàtic dels patriarques pugui pretendre preservar vides, la realitat és que les amenaces a què ens enfrontem són existencials. El que cal ara no és mera retòrica, sinó una postura ferma i activa de Resistència.
Ens enfrontem a les ambicions expansionistes de l’enemic israelià, orquestrades i recolzades pels Estats Units.
El nostre poble està sent assassinat i desplaçat, i la rica història de Síria –la nostra identitat àrab compartida i el nostre teixit social– està sent sistemàticament esborrada, tant dels museus com de la memòria col·lectiva.
Lamentablement, l’únic camí viable que ens queda és el de la Resistència Popular Armada. La llibertat no serà concedida; ha de ser conquerida amb força i determinació. Maalula, Wadi al-Nasara i Souqailabiyeh ho van aprendre bé la primera vegada i aquesta vegada no ha de ser diferent. La nostra existència en aquesta terra requereix sacrifici i això, segons el manament de Crist, és la forma més gran d’amor.
Que quedi clar: el conflicte a Síria no és una guerra civil. És una batalla contra mercenaris estrangers i col·laboradors interns que promouen agendes occidentals, dirigides pels Estats Units, dissenyades per fragmentar i dominar la nostra regió.”
Com Myriam em va explicar més tard, els cristians no són una amenaça per als takfiristes, no com les comunitats alauites, xiïtes i sunnites que s’oposen al takfirisme recolzat per l’estranger. L’èxode forçós de cristians de la regió forma part del reordenament demogràfic de l’Orient Mitjà. L’expulsió dels cristians deixa el camp lliure a les guerres sectàries orquestrades centrades en els musulmans que serveixen les agendes sionistes i occidentals.
Mentre es persegueix “discretament” els cristians, Occident pot continuar amb una política de defensa cosmètica dels cristians de la regió. La campanya per amagar l’agenda fosca i presentar la vida com a “normal” a les ciutats cristianes multiconfessionals de Síria està dissenyada per evitar qualsevol resistència localitzada fins al moment en què tots siguin desplaçats o massacrats. Com va dir Charbaty:
“HTX no té els números per consolidar el poder en plena confrontació amb totes les sectes de Síria. Necessita dividir i conquerir.”
Charbaty també va afegir:
“Aquestes institucions no tenen valor per defensar la nostra existència. En el seu desig d’una vida tranquil·la, han abandonat la rectitud, la veritat i la solidaritat amb els seus germans de les regions costaneres de Síria i més enllà. Cercant només preservar la seva forma humana d’existència, s’han apartat de la justícia i dels nobles sacrificis necessaris per defensar-la.
Han abaixat el cap per no ser confosos amb una amenaça. Un moviment que, amb el temps es demostrarà, ha estat una rendició barata sota el vel de l’autoconservació.”
A mesura que Síria comença el 2025 en la foscor i el vessament de sang, els llambreigs d’una resistència contra aquestes agendes comença a sorgir de l’agitació inicial, la confusió i la por, basat en l’amor a la comunitat, la fe i la justícia . El nou paradigma de les Croades no vencerà aquesta resistència.
Com va dir Malcolm X:
“Quan la gent que és al poder vol […] crear una imatge, per justificar una cosa que és dolenta, utilitzen la premsa. I utilitzaran la premsa per crear una imatge humanitària, per a un dimoni, o una imatge de dimoni per a un humanitari. Prendran una persona que és víctima del crim i faran que sembli que és el criminal, i prendran el criminal i faran que sembli que és la víctima del crim.”
Romanguin vigilants i no abandonin Síria.
Font: Vanessa Beeley
Foto: Setmana Santa de 2018 a Maalula (Vanessa Beeley)
'Remnant (Resta)': el documental que narra la persecució de cristians a Síria (Instituto CEU, 29.10.2021)