Dia: Divendres, 4 de juliol
Hora: 5.00 de la tarda (Hora central europea)
11.00 am (H/Est dels EUA)
Enllaç per a inscriure’s: Schiller Institute
–Amb interpretació simultània a l’alemany, espanyol, francès i anglès–

Si us plau, convida i mobilitza els teus amics, col·legues i organitzacions
Animem a tots els membres de la raça humana que desitgin una pau veritable i duradora al fet que ens acompanyin aquest divendres a les 5 de la tarda (Hora Central Europea); 11.00 am (Hora de l’Est dels EUA). Hi haurà amb nosaltres, entre altres persones, Jonathan Kuttab, Juan Carrero, i tindrem informes d’organitzadors de tot el món.
Envia els teus informes i iniciatives per al programa d’aquest dia el més aviat possible.

Amics de la Coalició Internacional per la Pau:

Aquest divendres 4 de juliol, marcarà l’inici d’un any de commemoració i record del 250 aniversari del naixement dels Estats Units d’Amèrica. L’ex-congressista i ex-candidat presidencial (2004, 2008) Dennis Kucinich, va publicar una declaració el 1r de juliol titulada “4 de juliol de 2025: La profanació de la Declaració d’Independència i una crida a la renovació”. El document comença amb la seva pròpia resolució: “Si els Estats Units volen continuar sent el que la Revolució va imaginar el 1776, una nació governada per lleis, llavors nosaltres, el poble, hem d’alçar la veu, hem d’actuar i defensar aquesta visió”.

Quan l’Institut Schiller va ser fundat, va publicar una “Declaration of the Inalienable Rights of Man” (Declaració dels Drets Inalienables de l’Home), que és molt similar a la Declaració d’Independència. Llavors, la proposta d’Helga Zepp-LaRouche, igual que ara, és que les nacions del Sud Global, el grup de nacions ara ampliat que es va reunir originalment fa 70 anys a Bandung, Indonèsia, i que llavors es va declarar Moviment de Països No Alineats, adoptessin els principis de la Declaració d’Independència, abandonada temporalment pels Estats Units mateix, però que continua sent, i sempre serà, universalment vàlida. El principi que “tots els homes són creats iguals, que estan dotats pel seu Creador d’uns certs drets inalienables, entre els quals es troben la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat” no és un decret, sinó una llei de la naturalesa humana. Hi ha drets inalienables que no poden ser arrabassats a cap ésser humà, perquè són universals i no provenen de cap Estat. Aquestes són les aspiracions de les quals es parla en els programes dels països del BRICS, programes que han rebut una expressió física i econòmica concreta en obres com l’Informe  Especial d’EIR del 2014 “The New Silk Road Becomes the World Land-Bridge”. (La Nova Ruta de la Seda es torna el pont terrestre mundial).

En els seus “Deu principis per a una nova arquitectura internacional de seguretat i desenvolupament”, el desè principi de Zepp-LaRouche diu el següent: “El supòsit bàsic per al nou paradigma és que l’home és fonamentalment bo i capaç de perfeccionar infinitament la creativitat de la seva ment i la bellesa de la seva ànima, sent la força geològica més avançada de l’univers, la qual cosa demostra que les lleis de la ment i les de l’univers físic estan en correspondència i cohesió, i que tot el mal és el resultat d’una falta de desenvolupament, i per tant pot ser superat”.

Hi ha qui, a Silicon Valley i a la City de Londres, discrepen vehementment. Són els “nous eugenistes”, que creuen que poden refer una raça “transhumanista” a imatge i semblança seva. Els “no aptes”, en particular els pobres, simplement seran eliminats de la raça humana. “Rebutjada en el seu moment en gran manera a causa de les atrocitats nazis, l’eugenèsia està sent acollida tant per l’esquerra com per la dreta. Tanmateix, el seu cor no batega en la política, sinó en els enfocaments impulsats per la tecnologia”, escriu Joel Kotkin. “Una gran diferència amb l’eugenèsia del segle XX és que l’esforç actual és en gran manera un assumpte privat, almenys fins ara, i no està determinat per l’Estat, sinó per l’elit tecnocràtica. El que està sorgint és una versió moderna dels ‘elegits’ protestants de Joan Calví”. Són aquestes criatures de INCUTEL, Palantir, etc., una “nova raça” de soldats anticristians que porten la raça humana a la guerra?

Per exemple, qui ha decidit que la “governança” dels Estats Units estigui en mans del “Partit de la Guerra”? No és el poble dels Estats Units. Aquest s’oposa a l’actual política bèl·lica i va votar per un president que s’oposava a les “guerres sense fi”; tanmateix, la guerra ha esclatat de totes maneres. Per què els Estats Units lliuren guerres contínues, contra la voluntat del poble, independentment de qui triï, fins i tot quan la seva economia física i el manteniment de la seva població es deterioren a un ritme accelerat?

No obstant això, no es tracta només de la guerra. Fa tres setmanes, el 19 de juny, “un tren xinès de levitació magnètica, que utilitza un trineu de prova de 1,1 tones i un sistema de propulsió electromagnètica, va accelerar fins a aconseguir una velocitat de 650 quilòmetres per hora (404 mph) després de recórrer només 600 metres, la velocitat més ràpida mai aconseguida per un tren maglev; després va frenar fins aturar-se en 220 metres”. Però els físics estatunidencs James Powell i Gordon Danby, del Laboratori Brookhaven de Long Island, Nova York, van obtenir la primera patent per al disseny del maglev fa gairebé 60 anys. Potser el Partit Comunista Xinès va impedir als Estats Units construir els seus trens de levitació magnètica, o trens d’alta velocitat, durant els últims 60 anys, o va ser el Partit de la Guerra? Per què [el finançament per a] la NASA, el nucli del programa espacial estatunidenc, ha estat retallat en el “Big Ugly Bill” (el “lleig i gran projecte de llei”) que acaba d’aprovar el Senat dels Estats Units, per a romandre en els nivells de finançament anteriors al programa lunar de Kennedy, i inclou la pràctica desaparició del programa lunar Artemis?

Són les mateixes persones que van decidir aquestes coses les que van decidir que els Estats Units se submergirien en una altra guerra sense sortida contra l’Iran, una guerra planejada des del 2001? Diversos comentaristes, des de Scott Ritter fins a Jeffrey Sachs, s’han trobat les últimes 48 hores debatent la possibilitat que Netanyahu, d’Israel, utilitzi armes termonuclears o, fins i tot, en determinades circumstàncies, que les utilitzin els Estats Units, ja que l’Iran ha decidit oficialment no permetre que l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) torni a entrar al seu país.

I amb raó. El periodista Kit Klarenberg acaba de cridar l’atenció en el seu informe “Spying on Iran: How MI6 Infiltrated the IAEA” (Espiant l’Iran: com l’MI6 es va infiltrar a l’OIEA) publicat al portal The Grayzone, sobre el cas de l’agent britànic de l’MI6, Nicholas Langman, el nom i l’autodescripció del qual van ser descoberts en “una col·lecció de documents filtrats que detallen les activitats de Torchlight, una prolífica agència d’intel·ligència britànica”. Langman diu que “va treballar per a impedir la proliferació d’armes de destrucció massiva mitjançant… el suport a la [OIEA] i a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques [OPAQ] i a través d’associacions internacionals d’alt nivell”. També diu que “va fer possible el gran èxit diplomàtic de l’acord nuclear i de sancions amb l’Iran”.

Klarenberg escriu: “La influència que Langman afirma haver exercit sobre l’OIEA reforça les acusacions iranianes que l’organisme internacional de regulació nuclear va conspirar amb Occident i Israel per a vulnerar la seva sobirania. El govern iranià ha acusat l’OIEA de facilitar la identitat dels seus principals científics nuclears a la intel·ligència israeliana, la qual cosa va permetre el seu assassinat, i va proporcionar informació decisiva als Estats Units i Israel sobre les instal·lacions nuclears que van bombardejar durant el seu atac militar el juny”.

És a això al que ha arribat Estats Units, a la vigília del seu 250 aniversari? Pitjor que actuar com “una llanxa a rem a la cua d’un vaixell de guerra britànic” és el desplegament de les enormes forces militars estatunidenques, no en nom del benestar general del poble estatunidenc, sinó en nom del que és, tant a Ucraïna com al sud-oest d’Àsia, la política imperial britànica de guerra total contra Rússia. Quan Binyamin Netanyahu i Donald Trump es reuneixin la setmana vinent a Washington, amb quins agents britànics s’hauran reunit cadascun d’ells prèviament? Com d’independent és realment, 250 anys després de la seva creació, el govern dels Estats Units o el poble estatunidenc?

Kucinich conclou la seva declaració sobre el 4 de juliol de 2025: “Si els Estats Units volen continuar sent el que la Revolució va imaginar el 1776, una nació governada per lleis, llavors nosaltres, el poble, hem d’alçar la veu, hem d’actuar i defensar aquesta visió. La nostra llibertat depèn en última instància d’una ciutadania il·lustrada i activa. En cas contrari, traïm el passat i renunciem al futur, i la nació fracassa”. Tanmateix, per ciutadania hem d’entendre ara una ciutadania mundial, organitzada no principalment per partits o nacionalitats, sinó per intencions.

Si el món no sols vol sobreviure, sinó també créixer i desenvolupar-se, els ciutadans, en particular els joves d’arreu del món, han de llegir primer la “Declaració dels Drets Inalienables de l’Home” i els “Deu Principis per a una Nova Arquitectura Internacional de Seguretat i Desenvolupament” de l’Institut Schiller, i després participar, en persona o en línia, en la seva conferència del 12 i 13 de juliol “L’home no és un llop per a l’home: Per un nou paradigma en les relacions internacionals”, que tindrà lloc a Berlín, Alemanya, amb interpretació simultània a l’espanyol i altres idiomes. Així mateix, especialment durant el pròxim cap de setmana del 4 de juliol, onsevulla que es trobin, ajudin a difondre i distribuir, als carrers i per internet, la declaració “Hi haurà focs artificials termonuclears el 4 de juliol?”.

——————–

A continuació, trobaran una Declaració d’Emergència de l’Institut Schiller per a la seva distribució àmplia i immediata. Si us plau, llegeixin-la, utilitzin-la en el seu procés organitzatiu i distribueixin-la. Hi ha molts organitzadors que estan sortint a distribuir-la, estan fent crides i organitzant els carrers a nivell internacional. Si desitgen unir-se a un equip, si us plau posin-se en contacte amb nosaltres per a coordinar-nos.

——————–

Declaració: Hi haurà focs artificials termonuclears per al 4 de juliol?

Li correspon a la gent salvar-se a si mateixa, i també salvar la civilització pròpiament, alçant la veu i actuant. El món necessita sentir ciutadans lliures dir: “No als assassinats, ni als canvis de règim, ni a la guerra termonuclear!” Ja és hora de canviar el nostre món, abans que no quedi cap món per a canviar.

Per a més informació pots escriure a:  preguntas@schillerinstitute.org

——————–

A continuació, els proporciono els videoclips de John Steinbach, Comitè per la Pau d’Hiroshima i Nagasaki de l’Àrea de la Capital Nacional, per al seu ús en la difusió a les xarxes socials, llocs web i altres.  També els facilito l’enllaç al document del Sr. Steinbach sobre el Programa d’Armes Nuclears d’Israel.

1) Folder with John Steinbach Clips (anglès).
(Si us plau, dóna crèdit a la Coalició Internacional per la Pau)

2) Document sobre Israel’s Nuclear Weapons Program (Programa d’Armes Nuclears d’Israel; en anglès).

Font: Schiller Institute