Anàlisi de com el règim dictatorial i segregacionista, en el poder a Rwanda des del 1994, manipula l’opinió pública i enganya els responsables polítics internacionals per a obtenir els mateixos privilegis, exempcions i immunitats que es concedeixen a l’Estat d’Israel a l’Orient Pròxim

Constatació: creences errònies i àmpliament compartides

Els darrers anys, a Occident, quan s’evoca la situació política i de seguretat de la regió dels Grans Llacs, hi ha una idea que es repeteix gairebé sistemàticament. Diplomàtics, periodistes, investigadors, politòlegs o fins i tot persones amb vincles familiars a la regió coincideixen gairebé unànimement en una observació.

Quan s’esmenta el paper que el règim dictatorial de Rwanda sota Paul Kagame ha exercit i continua exercint en la desestabilització de la regió, en particular del seu gran veí, la República Democràtica del Congo, gairebé tots els interlocutors esmenten el fet que Rwanda, sota el domini de Paul Kagame i la seva camarilla, procedent en la seva majoria d’Uganda, hauria de rebre el mateix tracte que l’Estat d’Israel a l’Orient Pròxim i, per tant, els tutsis haurien de ser considerats i tractats com els jueus de l’Àfrica Central i Oriental i beneficiar-se d’una certa tolerància cap als seus actes, o fins i tot d’un tracte de favor, per a garantir la seva seguretat.

Els més pedagògics entre ells afegeixen i insisteixen que, igual que el poble jueu que va patir l’Holocaust el 1940-1945, l’Estat d’Israel va ser creat per l’ONU i es va instal·lar a Palestina el 1948, i que els tutsis també van patir el genocidi del 1994 a Rwanda abans de conquerir-la militarment, tots dos pobles –jueus i tutsis– haurien de gaudir dels mateixos privilegis i excepcions per part de la comunitat internacional.

Aquest raonament, repetit sovint de bona fe, és en realitat fruit de la propaganda del règim de Kagame. Per tant, és necessari demostrar que la comparació entre Israel i Rwanda, entre jueus i tutsis, és enganyosa i perillosa.

Fonaments històrics: jueus i ruandesos, Israel i Rwanda

Per a comprendre i denunciar l’engany i les maniobres d’intoxicació que indueixen a error a l’opinió pública, maniobres a les quals es dedica el règim dictatorial de Paul Kagame a Rwanda en impulsar l’assimilació dels tutsis amb els jueus i de Rwanda amb Israel, cal examinar els fonaments sobre els quals es basen respectivament la nació jueva, la nació ruandesa, l’Estat d’Israel i l’Estat de Rwanda, per a veure que no s’han d’assimilar.

La nació jueva

Segons la Bíblia, la nació jueva existeix des de diversos segles abans de la nostra era, ja que prové i està formada per les dotze tribus d’Israel, descendents dels dotze fills del patriarca Jacob, també anomenat Israel, fill d’Isaac i net d’Abraham.

La nació ruandesa

Segons alguns historiadors, la nació ruandesa es va constituir el segle XV dC, quan els ramaders i nòmades tutsis es van imposar als agricultors hutus i als caçadors twes, creant el regne de Rwanda. Per tant, la nació ruandesa no pot concebre’s sense els seus tres components: hutus, tutsis i twes.

L’Estat d’Israel

Un Estat jueu que existia des de l’època bíblica dels reis David, Salomón… estava constituït en una certa època per dos regnes, el de Samaria al nord i el de Judà al sud. Tots dos regnes van desaparèixer, un cap a l’any 720 aC, el d’Israel, conquerit per l’Imperi assiri, i l’altre, el de Judà, cap a l’any 580 aC, quan va ser destruït pels babilonis sota el comandament de Nabucodonosor.

Des de llavors, els jueus es van dispersar arreu del món, però sense reconstituir un Estat jueu com a tal fins al 1948, després de la Segona Guerra Mundial, quan l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va crear l’actual Estat d’Israel i el va implantar a Palestina.

L’Estat de Rwanda

L’Estat modern de Rwanda només existeix des de l’1 de juliol de 1962, quan el territori sota mandat i després sota tutela belga de l’ONU des del 1919, el territori de Rwanda-Urundi, va ser declarat com dos Estats independents: Rwanda al nord i Burundi al sud. Això es deu al fet que el regne feudomonàrquic de Rwanda no va ser conegut pel món «civilitzat» –que utilitzava l’escriptura– fins després del descobriment per part dels primers exploradors blancs de la regió i, sobretot, durant la Conferència de Berlín de 1885.

Naturalesa dels règims

Per a destacar encara més les diferències entre Israel i Rwanda, igual que entre els jueus i els tutsis, convé examinar també la naturalesa dels règims instaurats en aquests països.

Des de la seva creació el 1948, Israel va adoptar un règim democràtic en el sentit occidental del terme. Tot i que la seva població és majoritàriament jueva, concedeix la ciutadania a algunes minories àrabs. La seguretat nacional és la seva prioritat, la qual cosa justifica que compti amb un dels aparells militars i d’intel·ligència més poderosos del món.

El 1994, elements tutsis de l’exèrcit ugandès van conquerir militarment Rwanda després d’una guerra de quatre anys. Sent una minoria (menys del 15% de la població), van imposar un règim dictatorial i segregacionista. El Front Patriòtic Ruandès (FPR) de Paul Kagame va instaurar un sistema d’apartheid de facto, relegant els hutus i els twes (més del 85% de la població) a la categoria de ciutadans de segona classe.

Assimilar la Rwanda actual a Israel equival, per tant, a legitimar una dictadura minoritària basada en el terror.

Immunitat i impunitat: una comparació fal·laç

Israel gaudeix d’una tolerància internacional especial, justificada per l’Holocaust i la necessitat vital de garantir la supervivència dels jueus.

El règim de Kagame intenta traslladar aquest estatus a Rwanda invocant el genocidi del 1994. Però aquesta comparació és abusiva, ja que l’Holocaust i el genocidi ruandès difereixen profundament.

A més, es poden observar diferències importants entre l’Holocaust i el genocidi de 1994 a Rwanda.

L’Holocaust, paraula hebrea que significa «catàstrofe», designa la persecució i l’extermini sistemàtics i burocràtics d’uns sis milions de jueus per part del règim nazi del Tercer Reich alemany i els seus col·laboradors entre 1940 i 1945.

Aquest extermini sistemàtic dels jueus, decretat i executat pel règim nazi d’Alemanya, es va produir en el context de la Segona Guerra Mundial, que va enfrontar dos bàndols: les potències conegudes com l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) i les potències aliades (França, el Regne Unit, URSS i els Estats Units d’Amèrica).

Els jueus, en no tenir Estat, no disposaven d’exèrcit propi i, per tant, no van participar en aquesta guerra com a jueus, però van ser objecte d’extermini únicament per ser jueus. Això és l’Holocaust!

Per contra, el genocidi de 1994 es va desencadenar i es va cometre en un context de guerra d’invasió de Rwanda per un exèrcit tutsi procedent d’Uganda.

El 6 d’abril de 1994, l’atemptat contra l’avió presidencial que va costar la vida als presidents Habyarimana (Rwanda) i Ntaryamira (Burundi) va precipitar les massacres interètniques. Aquestes, qualificades de genocidi, van causar víctimes entre els hutus i els tutsis, sent els hutus els més afectats numèricament.

Assimilar l’Holocaust al genocidi de Ruanda equival a falsificar la història i a instrumentalitzar la memòria de les víctimes.

Els danys causats i els perjudicis soferts a causa d’aquest engany i aquests mimetismes

En intentar equiparar l’Holocaust dels jueus durant la Segona Guerra Mundial amb el genocidi de Rwanda de 1994, que el propi FPR va desencadenar i en el qual va participar activament, el règim de Paul Kagame insulta la memòria de les víctimes jueves de l’Holocaust i fereix els descendents dels supervivents. Assimilar l’Holocaust i el genocidi ruandès insulta la memòria de les víctimes jueves i constitueix una forma de negacionisme.

En intentar equiparar una part dels components de la nació ruandesa, és a dir, una camarilla de tutsis procedents d’Uganda, amb els veritables habitants i propietaris de Rwanda, el règim de Paul Kagame no només intenta destruir una nació mil·lenària, sinó que també sembra un racisme extrem entre els ciutadans d’un mateix país que haurien de compartir la mateixa destinació.

En aquest context, en exigir a la comunitat internacional que reconegui els tutsis com els jueus dels Grans Llacs i que se’ls reconeguin els mateixos drets i se’ls garanteixi el mateix tracte que es concedeix a Israel a l’Orient Pròxim, el règim de Paul Kagame ridiculitza aquesta comunitat internacional i li resta tota credibilitat davant tots els altres pobles de la regió i fins i tot de tota l’Àfrica.

Reaccions esperades

L’Estat d’Israel hauria d’acusar ja el règim de Paul Kagame a Rwanda de «negacionisme», ja que assimilar l’Holocaust dels jueus al genocidi ruandès desencadenat per la pròpia junta militar tutsi és menysprear l’Holocaust i, en última instància, negar-lo. Atès que el negacionisme és un delicte punible i imprescriptible, haurien d’iniciar-se procediments a tot arreu.

Les organitzacions jueves d’arreu del món haurien d’acusar el règim de Paul Kagame a Rwanda d’antisemitisme. De fet, en insinuar que els jueus el 1940 posseïen un exèrcit en guerra contra la Wehrmacht del Tercer Reich de Hitler i que, per tant, podien ser assassinats per l’enemic en el front, com a Rwanda el 1994, quan l’exèrcit de l’FPR estava en guerra amb les FAR (Forces Armades de Rwanda), al final de la qual es va produir el genocidi ruandès, el règim de Paul Kagame es burla dels jueus en assimilar-los als tutsis, als qui va sacrificar per a fer-se amb el poder polític a Rwanda passant per sobre dels seus cadàvers.

Com per a insultar encara més la memòria de les víctimes jueves de l’Holocaust i burlar-se de França, els nivells administratius de la qual i fins i tot judicials estan sota el control dels lobbies del règim dictatorial de Paul Kagame a Rwanda, un d’aquests extremistes tutsis ben coneguts per nosaltres i la declaració dels quals té força de llei a França, des de l’Elisi fins a l’ajuntament més petit de França i els seus territoris d’ultramar, acaba de batre aquest trist rècord.

De fet, reaccionant i alegrant-se per l’insult a tot ésser humà i a la justícia internacional que suposa la negativa de l’alcalde d’Orleans de donar sepultura a França a Protais Zigiranyirazo, alguns fanàtics del règim de Kagame estan difonent a les xarxes socials que: «Els hutus que es van refugiar a França després del genocidi són com els SS que es van refugiar a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial i que fugien de la justícia».

Tanmateix, Protais Zigiranyirazo va ser absolt dels sis càrrecs que se li imputaven, entre ells «conspiració per a cometre genocidi», «genocidi» i «crims de guerra i contra la humanitat», pel Tribunal Penal Internacional per a Rwanda (TPIR), després de cinc anys de judici, en una sentència de més de 500 pàgines.

Davant aquest afront, l’Estat d’Israel, igual que tots els jueus, començant pels que viuen a França, hauria de denunciar i combatre aquest cinisme del règim de Paul Kagame per tots els mitjans al seu abast.

Sense fer-se il·lusions sobre la França d’Emmanuel Macron, que es troba completament sumida en el fang en el qual l’ha sumit el règim de Kagame, els ciutadans honestos i les ments cartesianes amants de la justícia i la humanitat, que encara existeixen a França, haurien de denunciar i oposar-se a aquesta deriva deshonrosa i inhumana.

Pel que fa a la comunitat internacional, l’ONU, que té la responsabilitat històrica d’haver creat l’Estat d’Israel i d’haver-lo instal·lat a Palestina el 1948, just després de la Segona Guerra Mundial i després de l’Holocaust, hauria de condemnar qualsevol règim dictatorial i racista que intenti assimilar-se a Israel, com ho fa el règim de Paul Kagame de Rwanda i la seva camarilla.

Per part seva, la Unió Europea, al mateix temps que secunda i finança les operacions militars del règim dictatorial de Paul Kagame a Rwanda contra els seus veïns, hauria de comprendre que assimilar els tutsis dels Grans Llacs d’Àfrica amb els jueus no només seria un greu error d’apreciació, sinó també una granada antipersones sense espoleta llançada a l’Àfrica Central i Oriental, on conviuen poblacions de diferents orígens i ètnies.

Els Estats Units d’Amèrica, com a primera potència militar i econòmica del món i gran aliat i protector de l’Estat d’Israel, per a ser coherents amb si mateixos, no haurien de deixar-se enganyar fins al punt d’equiparar una camarilla que s’ha apoderat d’un país per les armes amb Israel.

De la mateixa manera, la insinuació que el genocidi de 1994 desencadenat per l’exèrcit de Paul Kagame seria comparable a l’Holocaust dels jueus de 1940-1945 hauria de ser condemnada i sancionada severament pels Estats Units. Esperem que mai sigui massa tard a Washington per a rectificar el rumb.

Conclusió

Retem homenatge a la memòria de les víctimes de l’Holocaust i afirmem la nostra solidaritat amb els seus descendents. Però rebutgem la instrumentalització d’aquesta tragèdia per part del règim de Paul Kagame.

La Rwanda actual no és l’Israel de l’Àfrica, i els tutsis no són els jueus de la regió dels Grans Llacs. La veritable seguretat dels tutsis, com la de tots els ruandesos, només podrà garantir-se en un règim democràtic, igualitari i respectuós amb els tres components històrics de la nació: hutus, tutsis i twes.

Font: Echos d’Afrique

Imatge: Les banderes d’Israel i Rwanda

Rwanda: 30 anys de manipulació d'un genocidi encobert per Occident! (Investir Au Pays, 17.06.2024)