Similitud de les justificacions de la invasió i divergències en l’avaluació per part de la comunitat internacional en la guerra entre Rússia i Ucraïna
En el marc dels processos de Washington i Doha destinats a resoldre el conflicte a l’Est de la RDC, els mitjans de comunicació internacionals van informar que un acord entre Kinshasa i Kigali va fixar l’1 d’octubre de 2025 com a data per a l’inici de les operacions de neutralització de les Forces Democràtiques d’Alliberament de Rwanda (FDLR), així com per a l’ «aixecament del dispositiu anomenat defensiu» de Rwanda. Aquest anunci es produeix després de la tercera reunió del comitè conjunt de seguiment de l’acord signat el 27 de juny de 2025 a Washington. El pla operatiu –el «concepte d’operacions» (CONOPS)– preveu la lluita contra les FDLR, la retirada de les forces i un mecanisme d’intercanvi d’informació entre les parts.
Un mecanisme conjunt de coordinació de la seguretat, que reuneix representants militars, serveis d’intel·ligència i ministeris d’Afers exteriors, es reunirà els dies 21 i 22 d’octubre de 2025 per a identificar, avaluar, localitzar i neutralitzar les FDLR i els seus grups afiliats.
La qüestió de les FDLR, esgrimida durant molt de temps per Kigali quan se li pregunta per les seves accions a la RDC, és avui considerada per la comunitat internacional com una condició sine qua non per a posar fi a la guerra a l’Est de la RDC. Tanmateix, el silenci o la falta de resposta del Govern congolès sobre alguns punts –en particular, la retirada efectiva de les tropes ruandeses– és sorprenent, malgrat que els seus arguments jurídics i diplomàtics són sòlids.
Sobre el terreny, no obstant, preval la relació de forces. La RDC es troba en una posició de feblesa: es compromet a neutralitzar un grup del qual en desconeix tant el nombre d’efectius com la ubicació, i això en zones no controlades on les seves forces (FARDC, policia) han estat rebutjades per formacions vinculades a Rwanda (M23/AFC). Per tant, és poc probable que aconsegueixi neutralitzar-lo per complet. Kigali podrà llavors continuar afirmant que les FDLR no han estat erradicades i justificar el manteniment de les seves tropes en sòl congolès.
Pitjor encara: en assimilar totes les milícies locals i àdhuc tots els refugiats hutus a les «FDLR», Kigali s’assegura un pretext permanent per a continuar les seves operacions i ocupar de manera duradora parts del territori congolès. Quan Rwanda afirma fins i tot que alguns elements de les FDLR estarien «integrats» en les FARDC –malgrat les normes bàsiques de nacionalitat en el reclutament militar–, l’argument es torna clarament enganyós. I, tanmateix, és acceptat per molts actors internacionals.
Per a il·lustrar l’absurd del procés: és com si un Estat exigís avui a Ucraïna que neutralitzés una unitat alemanya de 1944 per a posar fi a una invasió, argumentant que els seus descendents continuen constituint una amenaça. Una condició així, irrealitzable per definició, legitimaria l’ocupació de manera indefinida. Mentre que Occident rebutja aquest tipus d’argument en el cas de Rússia, sembla acceptar-lo quan es tracta de Rwanda, una incoherència que posa en dubte la coherència i les prioritats de la diplomàcia internacional.
La promoció i acceptació per part dels mediadors (els Estats Units, Qatar, Unió Africana, etc.) d’un pretext tan qüestionable és alhora ridícula i consternadora. Acceptar sense cap crítica que un agressor fixi la condició absoluta per a sortir de la crisi –fabricant o exagerant l’amenaça– equival a ratificar l’ocupació i condemnar la població civil a llarg termini. Assimilar sistemàticament tots els refugiats hutus o milícies locals amb les «FDLR» és una estratègia de deshumanització i justificació de la violència.
És com si Rússia justifiqués la seva «operació militar especial» (en rus: «специальная военная операция, spetsial’naya voyennaya operatsiya») llançada el 2022: segons aquest relat, una divisió de la Wehrmacht, fugint de la contraofensiva de l’Exèrcit Roig el 1944, s’hauria replegat cap a l’est d’Ucraïna i romandria allí. D’aquí es derivaria la tesi que els antics soldats –i els seus descendents– constituirien avui una amenaça per a la seguretat russa. Per a neutralitzar aquest perill històric, Rússia justificaria la seva invasió i ocupació de l’est d’Ucraïna com una «operació especial» de defensa, evitant acuradament esmentar la presència de tropes russes. Segons aquesta versió, la condició per a posar fi al conflicte seria el desmantellament d’aquesta suposada divisió de la Wehrmacht a l’est d’Ucraïna, una operació que Rússia exigiria que dugués a terme el Govern de Kíev, prioritàriament als territoris de Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson, que Ucraïna ja no controla.
En el pla diplomàtic i mediàtic, la RDC pot ser brillant; en el pla militar, està afeblida i és vulnerable. Mentre l’equilibri de forces continuï afavorint Kigali, els arguments jurídics i morals de Kinshasa tindran poc pes. L’acceptació per part de la comunitat internacional d’una condició tan poc realista i instrumentalitzada soscava la seva pròpia credibilitat. Si aquestes institucions no donen mostres de coherència entre els conflictes (Ucraïna en comparació amb la la RDC), la seva imparcialitat es veurà seriosament qüestionada, amb conseqüències potencialment profundes per a l’ordre geopolític mundial.
Font: Echos d’Afrique
Foto: Membres de l’M23 davant l’oficina administrativa de la província del Kivu del Sud, al centre de la segona ciutat més gran de l’est del Congo, Bukavu, el diumenge 16 de febrer de 2025. © Janvier Barhahiga / AP
Rwanda-RDC: entrevista exclusiva amb el president de les FDLR, Victor Byiringiro (Jambonews, 16.06.2014)