Els cristians tenen celebracions especials per als esdeveniments clau de la Setmana Santa, però sovint passen per alt un dels més importants. El Diumenge de Rams se celebra l’entrada de Jesús a la ciutat de Jerusalem. Dijous Sant és una repetició solemne del seu últim sopar amb els seus deixebles. Divendres Sant ens porta a través del seu simulacre de judici i la seva mort horrorosa en una creu romana. Pasqua és la celebració triomfal dels cristians de la resurrecció de Jesús d’entre els morts.
Però hi ha una peça que falta. L’incident que dóna sentit als esdeveniments culminants de la setmana és la bolcada de les taules de diners al temple. La tradició diu que l’incident va ser una purificació cerimonial del temple de les seves empreses comercials, perquè els responsables del temple l’havien convertit en una casa de culte dins d’una empresa comercial. Jesús interromp l’operació comercial per bolcar les taules on els lacais del temple venen animals necessaris per al sacrifici.
No obstant això, la investigació moderna està posant èmfasi en la comprensió d’aquest incident històric en el seu context. La primera peça del trencaclosques és el propi temple. Durant gairebé mig segle, incloent el temps del naixement de Jesús, Herodes el Gran havia governat Palestina com un rei ambiciós nomenat pel Cèsar de Roma. Herodes era d’origen racial mixt i reclamava una mica de sang jueva. Ell volia ser reconegut com el Rei dels Jueus, però l’acceptació pels jueus era difícil d’assolir.
Herodes el Gran va ser també un constructor. Sota el seu regnat, va construir edificis i ports civils, però el seu major projecte de construcció va ser la reconstrucció, ampliació i remodelació del temple jueu a Jerusalem. Era conegut com el temple d’Herodes o, de vegades, és anomenat com el Tercer Temple. A causa d’aquesta història, el regnat d’Herodes i el funcionament del temple estaven connectats i tancats. Era la unió inseparable de govern i religió. Ofendre’n un era ofendre’ls tots dos.
Herodes el Gran va morir el 4 d.C., quan Jesús era encara un nen. Durant els anys del ministeri d’ensenyament de Jesús, el fill d’Herodes, Herodes Antipas, era el governant. La unió del regne i el temple va continuar.
Jesús va créixer i va ensenyar en una zona rural, un centenar de quilòmetres al nord de Jerusalem. La seva fe va ser formada, no per Jerusalem i el temple, sinó per les reunions setmanals dels ancians de la comunitat, que llegien la Torà (la llei jueva) i en discutien el significat.
Jesús i els seus seguidors havien limitat el contacte amb líders socials, polítics i religiosos de Jerusalem, sobretot a través dels funcionaris policials i partidaris (agents) de la dominació romana d’Herodes que també representaven el temple de Jerusalem. Els agents feien viatges regulars al nord rural per recollir delmes i impostos.
Per entendre Jesús, un ha d’adonar-se de la profunditat del seu menyspreu tant per la regla d’Herodes com pels líders religiosos del temple. Per entendre millor Jesús i l’última setmana de la seva vida, l’estudiós ha d’adonar-se que l’Antic Testament no conté una sola tradició religiosa, sinó dues. Una s’anomena la gran tradició; l’altra la petita (o menor) tradició.
La gran tradició és la definició de la societat establerta pels qui governen i executada pels seus agents. La gran tradició se centra en les ciutats on s’ubiquen les institucions de control. Per a Jesús, aquest lloc era Jerusalem. No hi ha evidència que Jesús visités mai Jerusalem com un adult abans de l’última setmana de la seva vida.
La petita tradició és una crítica i alternativa interpretació de la vida. Gairebé sempre sorgeix amb devots creients que han fugit de la càrrega de la gran tradició i la seva demanda de conformitat. El nord de Palestina, a un centenar de quilòmetres de Jerusalem, era un brou de cultiu per a la petita tradició.
Els líders de la petita tradició van trobar herois en Isaïes, Jeremies, Amós, Miquees i altres profetes de l’Antic Testament. Gairebé cada un dels profetes de l’Antic Testament era un crític dels qui controlaven el temple de Jerusalem. Joan Baptista va ser el primer dels profetes de la petita tradició que es presenten en els relats evangèlics. La seva dura crítica als governants el va conduir a la mort. Jesús prengué el relleu.
Com que els estudiosos moderns del Nou Testament han reconstruït el context en què Jesús va viure i ensenyar, s’han adonat que Jesús no era només una figura religiosa. Va ser un crític sever dels qui controlaven el temple, els qui controlaven l’imperi i els qui controlaven els sistemes econòmics que feien morir de fam i robaven als pobres, i deixaven abandonats l’orfe i la vídua. Per a Jesús, aquestes qüestions anaven totes lligades.
Jesús era un crític en gran part desconegut i inofensiu mentre romania en el seu entorn rural del nord. Era clarament un predicador apocalíptic. Va advocar per l’enderrocament d’un sistema corrupte. Creia que els dies dels opressors estaven comptats. Però creia que l’enderrocament podria aconseguir-se mitjançant l’amor, la misericòrdia i la bondat.
Jesús va portar el seu missatge apocalíptic a Jerusalem. No obstant això, anomenar la seva arribada una entrada triomfal vol dir no entendre res. Va triar entrar a Jerusalem muntat en un ruc com a burla del cavall del cap. Era una antiga forma de teatre de carrer que Jesús i els seus seguidors utilitzen per defensar la seva postura. La gran tradició que va ser acceptada per les masses de Jerusalem estava sent burlada públicament per una figura de la petita tradició.
Però el punt crític de la visita de Jesús a Jerusalem es va produir quan va visitar el temple. En cap sentit havia vingut a adorar i fer sacrificis. Venia a interrompre i fer pronunciaments sobre el judici de Déu a tot el sistema.
Jesús no va anar al temple a netejar-lo. Ell va venir al temple per anunciar la destrucció de tota una forma de vida. Els qui operaven al temple no tenien poder per silenciar Jesús i matar-lo. Aquestes competències les van realitzar els agents romans.
Els càrrecs presentats contra ell es poden resumir com a insurrecció. Hi havia tres càrrecs específics: fomentar el no pagament d’impostos, amenaçar amb destruir la propietat (el temple) i dir que era un rei. Va ser l’incident del temple el que va portar Jesús de ser un irritant, però inofensiu rebel del nord rural, a ser un corcó en una ciutat que controlava la gran tradició. Agents de Roma el van matar en una creu.
El significat teològic de la sèrie d’esdeveniments roman en les nostres pròpies mans. No obstant això, la clau per a la comprensió de la setmana de la crucifixió de Jesús és l’incident al temple.
El reverend Howard Bess és un jubilat nord-americà, ministre baptista, que viu a Palmer, Alaska. La seva direcció de correu electrònic és hdbss@mtaonline.net.