L’autodeterminació és un dret universal. Les lleis constitucionals i estatutàries en contra seva violen la Carta de l’ONU i altres lleis internacionals.
Dissabte, el primer ministre espanyol Mariano Rajoy va suspendre l’autogovern català extrajudicialment, un cop d’estat, despullant la regió de l’autonomia, anul·lant els seus poders executiu i parlamentari, imposant el govern feixista de Madrid, amb ple suport i alè de la UE i els Estats Units.
En algun moment d’aquesta setmana, el president català Carles Puigdemont i els parlamentaris es reuniran per discutir com respondran a l’acció de Rajoy, i Puigdemont ha dit:
“Demano al parlament que es reuneixi en una sessió plenària durant la qual nosaltres, els representants de la sobirania dels ciutadans, podrem decidir sobre aquest intent de liquidar el nostre govern i la nostra democràcia, i actuar en conseqüència”.
Les institucions catalanes no poden acceptar aquest atac d’Espanya… Visca Catalunya!”.
La presidenta del Parlament regional, Carme Forcadell, va rebutjar l’acció de Rajoy, dient que “vol que el parlament de Catalunya deixi de ser un parlament democràtic, i no permetrem que això passi”.
Una opció és desafiar Madrid declarant la independència regional, anunciant la formació d’una nova república catalana, cosa que hauria d’haver succeït immediatament després de l’aclaparadora votació del dia del referèndum de l’1 d’octubre, demanant la separació d’Espanya.
Puigdemont es va comprometre en 48 hores. Ara han passat 22 dies. La seva crida al diàleg amb Madrid va caure en sac foradat. Brussel·les ho va rebutjar.
Ahir a la tarda, es va dirigir a centenars de milers de catalans reunits a Barcelona, en protesta per l’acció de Madrid, i va explicar que les seves múltiples crides al diàleg amb Madrid han obtingut “la mateixa resposta: el silenci de la repressió”.
Va qualificar la imposició del govern directe sobre la regió com “el pitjor atac contra les institucions i el poble de Catalunya des dels decrets del dictador militar Francisco Franco”.
Espanya sota Rajoy és una dictadura política en guerra amb el seu propi poble, explotant-lo i reprimint-lo a nivell nacional.
Ell actua per eliminar les institucions catalanes, va dir Puigdemont, i va subratllar que si els “valors europeus estan en risc a Catalunya, també estaran en risc a Europa”.
L’acció de Rajoy contradiu “les bases que uneixen els ciutadans de la UE a través de la seva diversitat”. Puigdemont no va voler assenyalar si complirà la seva promesa de declarar la independència.
Madrid té la intenció d’usurpar el control total de la regió, inclosos els seus mitjans de comunicació, de manera que només s’escoltaria el missatge del règim. Els funcionaris dels mitjans de comunicació poden ser acomiadats, reemplaçats pels funcionaris pro-Rajoy.
També s’exercirà control sobre les telecomunicacions, els serveis digitals i la tecnologia de la informació a Catalunya.
Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, 12 consellers i altres funcionaris de l’administració seran acomiadats, reemplaçats per administradors nomenats per Rajoy. Els diputats seran despullats dels seus poders, tenint Madrid poder de veto sobre les seves accions.
Rajoy va fer una crida a convocar eleccions anticipades d’aquí a sis mesos o “tan aviat com es restableixi la normalitat institucional”, va dir.
La dominació directa de Madrid sobre Catalunya es finalitzarà després que se celebrin eleccions ràpides. Fins llavors, els administradors designats per Rajoy executaran les ordres.
La policia catalana estarà controlada per “una autoritat creada o designada” per Madrid. Els no complidors seran acomiadats i reemplaçats.
L’ordre de Rajoy serà efectiva una vegada que els senadors ho aprovin, s’espera una votació pel 27 d’octubre, que segurament s’aprovarà.
L’activista independentista Elena Jiménez probablement va parlar per la majoria dels catalans quan va dir que “cada pas que dóna el govern espanyol converteix més persones a la independència”.
“És per això que realment no entenem les seves tàctiques. És gairebé com si no ens entenguessin en absolut”.
La usurpació del control de Madrid sobre Catalunya ha encès una crisi constitucional, el descontentament regional no serà fàcilment dominat.
Els catalans volen aclaparadorament la “llibertat”. Mig milió de persones es van concentrar a Barcelona el dissabte a la tarda per donar-hi el seu suport.