Les nostres societats en xoc són incapaces de reconèixer les evidències de l’ofensiva final dels grans “filantrops”

Segona part

2

A la recerca de noves pandèmies o altres motius que justifiquin el passaport “verd” i permetin exterminar discretament la població “excedent” 

Fins que no siguem capaços d’enfrontar-nos al pertorbador fet que Occident ha anat evolucionant lamentablement durant les darreres dècades fins al punt d’estar gairebé absolutament controlat per una reduïdíssima elit de gent extremadament superba i arrogant, gent elitista i excloent fins a la perversió, no podrem alliberar-nos del seu domini. No ens podrem alliberar de l’aclaparadora desinformació i propaganda dels seus grans mitjans d’“informació” i “comunicació”. Estarem condemnats a repetir sense fi, com a eterns “conspiracionistes”, situacions tan tràgiques com les que vivim ara.

Són gent que sent tal superioritat sobre la resta dels mortals, que es considera amb dret a disposar de les nostres vides i organitzar el món segons el seu caprici. Són gent capaç de dur a terme un extermini fins i tot superior al provocat pels seus ancestres esclavistes o els seus progenitors nazis o finançadors del nazisme. Són gent que sembla estar fermament decidida a executar per fi, pas a pas, les darreres etapes del seu infernal projecte llargament elaborat i preparat.

Els darrers dies del Culte Covidià

De fet, són molts els indicis que no es resignaran que l’Élan vital que impulsa l’Univers i la Història aturi definitivament el seu projecte criminal. En aquesta hora critica per a la humanitat, aquest Impuls vital ha destarotat les seves previsions i de moment frenat la seva agenda mitjançant el sorgiment de la variant Òmicron, que està actuant com una autèntica immunització natural que fa innecessària la bogeria d’una perillosa vaccinació massiva. Però la manipulació informativa massiva està sent de tal intensitat que encara continua regnant la confusió més gran en les nostres societats. Com exposa intel·ligentment CJ Hopkins al seu article titulat “Els darrers dies del Culte Covidià”, això encara no s’ha acabat:

“La simulada ‘crisi sanitària mundial’ s’ha acabat, amb caràcter general. Això vol dir que GloboCap ha ficat la pota. La qüestió és que, si pretens mantenir les masses fuetejades en un frenesí descerebrat de paranoia per una ‘pandèmia global apocalíptica’, en algun moment has de produir una pandèmia global apocalíptica real. Les estadístiques falses i la propaganda et serviran durant un temps, però en algun moment la gent necessitarà experimentar una cosa que s’assembli almenys a una plaga mundial devastadora, en la realitat, no només als seus telèfons i televisors.

[…]

Moltes d’aquestes persones (és a dir, els no fanàtics) estan començant a sospitar que potser el que nosaltres, ‘extremistes antivaccins, amb barret de llauna, negadors de la Covid, teòrics de la conspiració’, els hem estat dient durant els darrers 22 mesos podria no ser tan boig com pensaven originalment. Estan fent marxa enrere, racionalitzant, revisant la història, i simplement inventant tota mena de ximpleries interessades […]

La qual cosa… està bé, que es diguin a si mateixos el que necessitin pel bé de la seva vanitat, o de les seves reputacions com a periodistes de recerca, esquerrans famosos o revolucionaris de Twitter. Si creus que aquests membres ‘recuperats’ de la secta Covidiana reconeixeran públicament tot el mal que han fet a la societat, i a les persones i les seves famílies, des del març del 2020, i encara menys demanar disculpes per tot l’abús que han amuntegat sobre els qui hem estat informant dels fets… bé, no ho faran. Donaran voltes, s’equivocaran, racionalitzaran i mentiran descaradament, el que sigui necessari per convèncer-se a si mateixos i la seva audiència que, quan la merda va colpejar el ventilador, no van fer espetegar els talons i es van posar en pla ‘bon alemany’.

Sigueu durs amb aquesta gent si és necessari. Em sento tan enfadat i traït com tu. Però no perdem de vista allò que hi ha en joc aquí. Sí, la narrativa oficial s’està enfonsant per fi, i el Culte Covidià està començant a implosionar, però això no vol dir que aquesta lluita s’hagi acabat. GloboCap i els seus titelles al govern no cancel·laran tot el programa ‘New Normal’, fingiran que els darrers dos anys mai han succeït i es retiraran elegantment als seus luxosos búnquers a Nova Zelanda i als seus megaiots.

Els moviments totalitaris i les sectes de la mort no solen caure amb gràcia. Solen caure en una orgia gratuïta de violència nihilista mentre el culte o el moviment intenta desesperadament mantenir el control sobre els seus membres vacil·lants i defensar-se de la realitat que els envaeix. I aquí és on som en aquest moment… o on serem molt aviat.

Ciutats, estats i països d’arreu del món segueixen endavant amb la implantació de la societat de la bioseguretat de la Nova Normalitat, tot i que ja no hi ha cap justificació plausible. Àustria segueix endavant amb la vaccinació forçosa. Alemanya es prepara per fer el mateix. França està posant en marxa un sistema de segregació nacional per castigar “els no vaccinats”. Grècia està multant els pensionistes ‘no vaccinats’. Austràlia està fent servir “camps de quarantena”. Escòcia. Itàlia. Espanya. Els Països Baixos. Nova York. San Francisco. Toronto. La llista segueix, i segueix, i segueix.

No sé què passarà. No sóc cap oracle. Només sóc un satíric. Però ens estem apropant perillosament al punt on GloboCap haurà de tornar-se feixista si vol acabar el que va començar. Si això passa, les coses es posaran molt lletges. Ho sé, les coses ja en són de lletges, però estic parlant d’una mena de lletjor totalment diferent. Pensa en Jonestown, o en els darrers dies de Hitler al búnquer, o en els darrers mesos de la Família Manson.

Això és el que els passa als moviments totalitaris i als cultes de la mort una vegada es trenca l’encanteri i s’ensorren els seus relats oficials. Quan cauen, intenten emportar-se el món sencer amb ells. No sé vosaltres, però jo espero que ho puguem evitar. Pel que he sentit i llegit, no és gaire divertit.”

Efectivament, aquesta gent ni es resignarà fàcilment després de l’Òmicron ni han perdut encara la batalla de la confusió regnant creada per ells. Aquesta no s’ha evaporat per art de màgia. Com afirmava Albert Einstein, les inèrcies mentals són encara més fortes que les poderoses inèrcies físiques. Així per exemple, malgrat que Anthony Fauci ja va haver de rendir comptes fins i tot davant del Congrés dels Estats Units per haver finançat milionàriament l’equip de científics estatunidencs que a Wuhan van experimentar sobre el guany de funció del SARS-CoV-2, una gran massa d’ignorants teleaddictes es continuen preguntant sobre si el virus va aparèixer naturalment o va sorgir d’un laboratori.

Molts fins i tot estan convençuts que creure en la segona d’aquestes dues possibilitats només és cosa de conspiranòics. Convicció que no és casual sinó el resultat de tècniques elaborades de manipulació psicològica de masses. Ni els uns ni els altres no tenen ni idea dels grans avenços en el camp de les armes biològiques. Ni semblen adonar-se que les inequívoques “prediccions” de gent com Bill Gates no són res més que l’amenaçadora proclamació pública de l’agenda de les elits.

SARS-CoV-2 – Grip Aviar – SIDA

Tampoc no tenen ni idea que l’organització estatunidenca “sense ànim de lucre” EcoHealth Alliance ja ha arribat a rebre dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), dirigits per Fauci, i del Pentàgon, a través del NIAID (Institut Nacional de Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, un component dels NIH, que són un grup d’ens adherits al Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units) i de l’Agència de Reducció d’Amenaces de Defensa (DTRA), més de 112 milions de dòlars per a aquest tipus d’activitats “sanitàries” o, com a màxim, “defensives”, però mai agressores ni criminals.

En una carta adreçada a la Cambra de Representants dels Estats Units, els NIH afirmen que EcoHealth Alliance va violar els termes i condicions de la subvenció AI110964 dels NIH i no va informar de totes les seves activitats a la Xina. Van trair els seus “ingenus” finançadors Que dolents, trair gent tan noble, gent tan desinteressada i tan sols preocupada pel benestar de les poblacions, gent incapaç de pensar malament dels altres, encara que siguin abundants els antecedents nefastos en pandèmies precedents!

Segons la carta dels NIH, es va dur a terme un “experiment limitat” per provar si “les proteïnes d’espiga dels coronavirus de ratapinyada que circulen de forma natural a la Xina eren capaces d’unir-se al receptor ACE2 humà en un model de ratolí”. Quina mala sort, quantes casualitats, ara els toca la desgràcia que se’ls pugui associar injustament amb la proteïna espiga, que tanta mortaldat ja està causant! El que no s’acaba d’entendre és perquè llavors el president d’EcoHealth Alliance, Peter Daszak, admet en un vídeo del 2016 que els seus col·legues a la Xina estaven desenvolupant coronavirus assassins.

Ni tampoc per què ell mateix va orquestrar el febrer del 2020 una poderosa campanya a The Lancet amb el suport de 27 científics per imposar al món la tesi sobre l’“indiscutible” origen animal del SARS-CoV-2. A la seva carta, els 27 autors van condemnar “enèrgicament les teories de conspiració que suggereixen que la Covid-19 no té un origen natural”, i van informar que els científics de diversos països “conclouen aclaparadorament que aquest coronavirus es va originar en la vida silvestre”. Tot això sense cap prova o referència científica per refutar la teoria d’un virus creat en laboratori. Les proves que, per contra, sí que existeixen són els correus electrònics de tota aquesta maquinació.

I si les nostres societats encara no s’han assabentat d’un fet passat de tal transcendència i tan documentat, encara menys s’assabentaran que aquestes elits, que van col·locar el criminal Fauci en una posició de tan enorme poder com la que ocupa, hi estan tornant (en realitat mai no han parat): segueixen finançant nous experiments de guany de funció, ara de la perillosíssima grip aviària. ¿S’atreviran a fer més transmissible i a fer servir per al seu diabòlic projecte un virus que ja va provocar en humans una mortaldat de gairebé el 60% (davant de menys de l’1% del SARS-CoV-2) als centenars d’humans que es van infectar?

Precisament, fa tan sols un parell de setmanes, en un article dedicat a la recent aparició amb gran força a Europa de la grip aviària, podíem llegir: “La circulació a Europa d’una soca altament transmissible, la H5N1, capaç de fer el salt d’espècie a humans, ha disparat les alarmes. […] És molt contagiosa i produeix una considerable mortaldat entre aus. Però, a més, pot tenir la capacitat de superar la barrera espècie i fer el salt a humans, presenta una important facilitat de mutació i, a més, es pot recombinar. És a dir, generar virus mixtos de grip. Tot i això, el contagi a humans no és fàcil. Cal tenir un contacte estret, directe i durador perquè es produeixi”.

O serà el virus de la SIDA el que utilitzaran per continuar avançant en la imposició del passaport “verd” i en el “control” de “l’excés” poblacional? Les notícies sobre això també són poc tranquil·litzadores: massa al·lusions darrerament, des de l’alta política, al perill que la SIDA torna a representar ara. L’article enllaçat acaba així: “Que n’ha estat d’oportuna la mort de Luc Montagnier, no? Igual que la de Kary Mullis, inventor dels tests PCR [mort] prèvia a la seva implantació generalitzada”.

Sí, realment “oportunes” aquestes morts. Dues més de tantes morts “oportunes” que s’estan produint darrerament! La mort de Luc Montagnier és la d’algú que havia de declarar els propers dies davant el tribunal Nuremberg 2, d’algú que ja va denunciar que al genoma del virus de la Covid s’hi havia introduït una seqüència del genoma del virus de la Sida, d’algú que va ser premiat amb el Nobel precisament per haver descobert el virus de la Sida.

 

Els arrogants grans “filantrops” no podran fer res davant de l’Élan vital

Són unes elits de “triomfadors” summament intel·ligents, com tot bon psicòpata, però profundament ignorants: en ells no hi ha ni el menor component d’allò que tantes civilitzacions han anomenat saviesa, tan íntimament lligada a l’empatia i la intuïció. La seva arrogància els fa menysprear aquesta mena de coses, així com la suposada existència de l’Élan vital al qual es referia Henri Bergson el 1907 al seu llibre L’evolució creadora, una força que seria la que impulsa l’evolució i el desenvolupament dels organismes, força que Bergson va relacionar estretament amb la consciència. Un Élan vital que, des del mateix Big Bang, gràcies a les constants físiques fonamentals ja contingudes en ell, condueix l’Univers cap a la vida, cap a la consciència i cap a una plenitud (per a aquestes elits absolutament desconeguda) feta d’amor i benaurança.

Tot i que davant de la figura de Jesús de Natzaret no les tenen totes. Jo no diria que també la menyspreïn. Més aviat diria que l’odien. I, en realitat, la temen. És el Crist còsmic d’un altre francès, Teilhard de Chardin, l’Alfa i l’Omega del llibre de l’Apocalipsi (capítol 22, verset 13), la destinació final a què ens condueix l’Élan vital. Igual que als seus ancestres nazis, els atrau l’esoterisme, cerquen objectes com el Sant Grial o pretenen forçar com sigui allò que mai podrà ser forçat, perquè se saben simples mortals.

Plens de perversions i mesquineses, pretenen controlar per vies esotèriques allò que saben que els supera. Aquesta gent sembla ser la mateixa personificació encarnada d’aquells éssers espirituals mitològics (o bé reals?) que es van creure tan superiors a tot i a tots que fins i tot van optar per enfrontar-se a Aquell que els havia creat. Les seves reaccions davant de Jesús m’evoquen els textos evangèlics que narren les seves trobades amb els endimoniats.

Veient éssers com els que componen aquestes elits, disposades fins i tot a finançar els experiments sobre el guany de funció del perillós virus de la grip aviària, no és gens estrany que les visions descrites al llibre de l’Apocalipsi ens comencin a aparèixer com a molt més que pures visions fantasioses. Però Jesús de Natzaret ja va triomfar per sempre sobre aquesta gent. La seva història és la més portentosa i commovedora mai imaginada. És una història ja explicada fa gairebé dos mil·lennis, però encara tan nova, que gairebé continua estant per estrenar.

És la història de com aquell Misteri del qual va sorgir el nostre descomunal i insondable univers va decidir prendre la nostra insignificant i fràgil naturalesa humana. És la història de com aquella Consciència-Benaurança intemporal i immaterial, que sobrepassa qualsevol comprensió, va decidir plantar la seva tenda entre les nostres. El Verb que existia al Principi i va voler habitar entre nosaltres. És la història del “Shalom” d’El ressuscitat, una salutació profètica eficaç que realitza allò que proclama.

Els temps de Déu no són els nostres, però seria una gran satisfacció per a mi poder veure el dia en què aquests grans criminals siguin desemmascarats i fins i tot alguns portats davant la justícia i condemnats per l’enorme patiment que han ocasionat. Igual que totes les nostres autoritats politicosanitàries i els responsables dels mitjans de comunicació, que pel seu comportament indigne, submís com a mínim, només poden ser qualificats de col·laboracionistes. Terme que evoca una de les més tristes pàgines de la història de països com França.

Potser el llenguatge que aquesta gent millor entengui sigui el de la por. La por que han provocat a la societat. La por que a ells mateixos els fa tan submisos a la màfia de les grans “famílies” globalistes. Per això entenc, encara que no comparteixi, propostes tan radicals com les de Riccardo Bosi, un extinent coronel australià i líder del partit polític Australia One: assegura que, en cas d’un triomf electoral del seu partit, s’aplicaran tribunals militars i “pena capital” als membres del govern i dels mitjans de comunicació que hagin estat implicats en la gran trama de la Covid-19.

Com repeteixo des de fa anys, un gran nombre dels nostres polítics són una creació d’aquestes elits. El primer ministre del Canadà, ara tan d’actualitat, només n’és un, com el seu mateix germanastre denuncia. Però el nombre d’actuals líders prèviament seleccionats i preparats per obeir sense fer preguntes en aquesta hora dels grans “filantrops”, tan crítica per a la humanitat, és molt més gran del que sospitem.

Alhora, molts periodistes, com tants manipuladors erigits en “verificadors” de la informació i la veritat, o com un tal Manuel Asende, que en el seu recent article a El País denigra de la manera més miserable al ja difunt Luc Montagnier, mereixerien igualment el nostre repudi i condemna. Com a màxim, si alguns d’aquells o d’aquests han actuat així per ignorància, aquesta ha de ser qualificada d’ignorància culpable: en el càrrec que ocupen, és una obligació moral informar-se més enllà de la propaganda de tots aquells mitjans els accionistes més grans dels quals són els mateixos que els de les grans farmacèutiques (Black Rock, Vanguard, etc.).

Julian Reichelt, editor en cap de la prestigiosa revista alemanya Bild, va publicar recentment unes declaracions, en nom de la revista, en què demanava perdó als nens, ja que el govern federal no ho fa, pel bombardeig propagandístic i acientífic que han hagut de rebre durant la pandèmia. Per la seva banda, el també important diari danès Ekstra Bladet s’ha disculpat per seguir “hipnòticament” les narratives del govern sobre la pandèmia de la Covid-19, admetent que han fracassat i que han estat transmissors de les mentides de les autoritats polítiques. Però no sembla que a la nostra Espanya, en què els polítics presumeixen que els negacionistes antivaccins constitueixen només una petita minoria, hi hagi professionals del periodisme amb l’honestedat i dignitat necessàries per a un gest semblant.

I, en memòria i reparació de tantes víctimes, també espero que tots aquells que, elegits per una part de la societat o ocupant càrrecs públics, han callat davant les decisions submises dels partits majoritaris o no han estat capaços de veure el que estava passant, un dia assumeixin públicament i voluntàriament la seva quota de responsabilitat criminal. Els qui confonguin la No violència amb falta d’energia en la “lluita” a favor de la justícia, no han entès res. I els qui encara no s’hagin adonat que l’enèrgic profetisme bíblic va ser a les mateixes arrels de la missió de Jesús, crec que tampoc no han entès el que vol dir ser cristià.

Justament la litúrgia d’aquest diumenge en què escric té com a evangeli el text de les benaurances segons l’Evangeli de sant Lluc (capítol 6, versets 20-26). L’escena està revestida d’una solemnitat especial que porta a considerar-la com una mena de proclamació programàtica de la seva missió messiànica. A diferència del text de l’Evangeli de sant Mateu, el de sant Lluc consta no només de quatre benaurances sinó de quatre malaurances. Jesús no ens diu només belles coses, com aquella que dels pobres és el Regne dels Cels, sinó d’altres més terribles: “Però ai de vosaltres, els rics!, perquè heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres, els qui ara esteu farts!, perquè passareu fam. Ai dels qui ara rieu!, perquè tindreu aflicció i plor. Ai quan tots els homes parlin bé de vosaltres!, doncs així tractaven els seus pares als falsos profetes”. I quan la seva pròpia mare, Maria, proclama amb força que “[El Senyor] derroca del tron ​​els poderosos” (Evangeli de sant Lluc 1, 47-55), és la personificació mateixa de l’espiritualitat, misericordiosa però alhora enèrgica, dels anavim de Jahvè jueus de llavors, els pobres i desemparats contemporanis d’ambdós.

La importància de conèixer l’origen del SARS-CoV-2 i la planificació de la Covid-19

En apartats anteriors he volgut mostrar que els fets ens porten necessàriament a la conclusió que la imposició absurda i criminal de la vaccinació massiva i del passaport “verd” no podt estar motivada per qüestions sanitàries sinó per d’altres realment inconfessables. A partir d’ara pretenc mostrar que, de manera semblant, els fets ens porten necessàriament a la conclusió que el SARS-CoV-2 va ser creat al laboratori i que la pandèmia provocada per ell “gràcies” a la gestió imposada per les elits globalistes (gestió acompanyada de mandats tan incomprensibles com el de la prohibició dels tractaments eficaços existents), va estar llargament i detalladament planificada.

Les primeres setmanes de la pandèmia, una amiga autènticament preocupada pel patiment dels altres i molt convençuda dels grans beneficis que els vaccins han proporcionat a la humanitat des que van ser descoberts, considerava que la recerca de l’origen del SARS-CoV-2 era una pèrdua de temps. L’important per a ella era tallar com més aviat millor la pandèmia. I, per descomptat, en la seva televisiva opinió això només s’aconseguiria mitjançant les vaccinacions massives.

Explica la tradició que Buda va respondre un dia a les qüestions que se li posaven sobre l’alliberament del dolor, unes qüestions excessivament teòriques, amb el relat d’aquell home ferit per una fletxa. Un home que, en lloc de cercar ràpidament les cures sanitàries (Buda es referia a la il·luminació o experiència de la naturalesa essencial que ens allibera del patiment), es va dedicar a elucubrar sobre qui hauria estat l’atacant, quines les seves motivacions, etc.

Com les paràboles, faules o altres relats figurats, aquesta narració també té la seva moralitat, útil per extreure’n un determinat ensenyament. Però la realitat és molt més complexa del que descriuen aquest i altres relats figurats. Així, per exemple, l’arquer, des d’una posició i amb unes intencions que seria molt important conèixer, sol o en companyia d’altres, ja podria estar preparant més atacs cap a d’altres companys del ferit. Això no estaria gaire allunyat del que està passant amb la Covid-19.

Reduir tota la complexitat dels processos espirituals a l’experiència individual d’il·luminació és senzillament un reduccionisme. Com el desinterès per conèixer l’origen de la Covid-19. A diferència del que opina la meva amiga, el meu propòsit en aquest segon apartat de la Segona part, i sobretot en el tercer que seguirà a aquest, és fonamentalment intentar deixar en evidència la importància de conèixer tant l’origen del SARS-CoV -2 com els secrets de la planificació de la criminal gestió de la pandèmia. Això últim implicarà fer una breu recapitulació actualitzada de diversos fets ja tractats en escrits anteriors.

És molt important conèixer que aquest virus ha estat creat artificialment i que aquesta criminal pandèmia, criminal sobretot “gràcies” a la seva gestió perversa, és una obra d’enginyeria social, mediàtica i de tota mena. Em proposo intentar deixar en evidència, amb l’ajuda dels experts més autèntics, que tot el que la humanitat està patint en aquests dos últims anys és realment l’execució d’un pla llargament i detalladament planificat. Encara més, em proposo deixar en evidència que l’actual pandèmia és només una etapa d’un projecte molt més ampli i ambiciós.

Un projecte de dominació que pretén ser el més global possible i en què cal incloure-hi esdeveniments com la creixent provocació a Rússia tant al Kazakhstan com a Ucraïna, conflicte en què també hi és present la qüestió de la guerra biològica. Els ocultats laboratoris biològics a Ucraïna són una realitat summament perillosa. És un projecte de dominació que es va acostant a la seva hora final, L’hora dels grans “filantrops”.

Arribats a aquest punt, de nou ens hem de tornar a enfrontar, un cop més, a l’enorme i gravíssim problema del segrest de la informació. Si fos una pandèmia natural o accidental, quina necessitat hi havia de tanta mentida, desinformació i silenciament? Està sent un desplegament propagandístic com mai a la història. Coordinats i a l’uníson, els grans mitjans sentencien a tot Occident cada dia el seu veredicte: els qui discrepen en el mínim de la seva doctrina no són res més que uns cavernícoles terraplanistes, uns estúpids negacionistes, uns fanàtics antivaccins. Han arribat a crear una “realitat” paral·lela a la realitat en què no sembla que facin efecte cap dels molts fets que la qüestionen cada vegada més. Però, sorprenentment, la gran massa social ha optat per aquesta “realitat” paral·lela i encara viu en una mena de gran bombolla televisiva.

Però el que em resulta més sorprenent és la manera tan eficaç com aquestes elits han descol·locat totalment les esquerres (les veritables esquerres, no les institucionals, que estan directament al seu servei). Unes esquerres que semblen incapaces de sortir d’esquemes reduccionistes i anacrònics. Això em recorda massa l’actitud reaccionària de l’establishment científic mundial cada cop que s’ha hagut d’enfrontar a una nova hipòtesi (especialment va passar amb l’aparició de la Física relativista i la quàntica) molt més integradora que els paradigmes dominants.

La “magistral” estratègia d’entronitzar com una mena d’inqüestionable Nova Religió Universal “La Sanitat” o “La Ciència” és la darrera de les grans i exitoses estratègies d’aquesta elit d’éssers “superiors”. Les primeres van ser la de finançar les guerres i la de crear o apropiar-se dels bancs centrals. Posteriorment van idear i en van dur a terme d’altres com la del control dels canals d’informació i comunicació o de seduir, infiltrar i finalment controlar les forces polítiques progressistes o el mateix Vaticà..

Reconec que jo mateix, quan fa més d’una dècada vaig convertir el llarg primer capítol del llibre L’hora dels grans “filantrops” en un llistat de segrestos duts a terme per les elits globalistes (el segrest de la democràcia, l’economia, l’ètica, la raó, les grans ONG per als drets humans, la informació, l’educació, la dignitat i l’esperança) no hi vaig incloure la Sanitat. Però almenys vaig reaccionar ràpidament en el mateix moment en què va aparèixer la pandèmia.

Aviat va començar a ser evident que aquest cúmul d’esdeveniments difícilment podia ser un accident. De fet, ja al començament del març del 2020 vaig escriure el primer article sobre la pandèmia i el vaig titular de manera força reveladora: “Coronavirus: estarà el món en mans d’autèntics bojos?”. El que em proposo ara i en el proper apartat 3 és la confirmació i el desenvolupament d’aquella intuïció inicial.

PROJECTE VERITAS: Documents militars sobre el guany de funció contradiuen el testimoni sota jurament d'Anthony Fauci (gener 2022)