Les esperances que es van gestar amb la recuperació democràtica el 1983 van tenir èxits centrals en matèria de justícia per sancionar els crims que va perpetrar el terrorisme d’estat. En aquest procés hi va haver també claudicacions, obediències degudes i indults, però la reclamació de justícia va prevaler i va senyalitzar el camí del “Nunca Más”.

Tot i això, aquestes pràctiques de terrorisme d’estat que consideràvem superades han tornat a executar-se a Jujuy. La violència institucional exercida pel Govern de Gerardo Morales per reprimir les protestes salarials de treballadors, i les reclamacions de terres dels pobles originaris, és un globus d’assaig del que pretén aplicar la dreta política i econòmica si guanyen les eleccions nacionals.

L’actual governador de Jujuy, candidat a la vicepresidència juntament amb Horacio Rodríguez Larreta a la coalició de Cambiemos, ha establert a Jujuy un virtual estat de setge, amb detencions arbitràries, violacions de domicilis sense ordre judicial per forces policials, acció de grups parapolicials i patotas civils, detencions en camionetes sense identificació pertanyents a empreses vinculades al govern que rememoren el falcó verd de la dictadura militar.

Morales utilitza i habilita els mètodes de la dictadura militar, persecució ideològica i judicial per als qui dissenteixen amb el seu govern, l’operació de grups de tasques civils per acovardir, com va ser el segrest i la tortura de la docent Camila Müller que denuncia els danys patits. La policia de Jujuy dispara a les cares dels manifestants, amb perdigons de goma, provocant la pèrdua d’ulls a diversos manifestants,  i el govern ha ordenat que no s’atenguin els ferits per protestes en hospitals públics.

L’Autonomia de la Universitat Nacional de Jujuy va ser anorreada en ser envaïda per la policia de Jujuy per impedir una assemblea on es tractaria el rebuig a la reformada constitució provincial. S’han detingut docents al predi de la Universitat, cosa que rememora la tristament cèlebre nit dels Bastons Llargs de la dictadura d’Ongania. Tant de bo que el radicalisme s’expressi contra aquests anorreaments pel que fa a la seva tradició històrica.

El govern de la província va impulsar i aprovar en tràmit exprés una reforma parcial de la Constitució Provincial, on no hi va haver voluntat que hi puguin participar i ser escoltades les diverses expressions del poble de Jujuy.

La nova constitució transgredeix la Constitució Nacional i Tractats de Protecció dels Drets humans, criminalitza la protesta social, habilitant multes i penes de presó per als qui reclamin pels seus drets, la qual cosa evidencia la intenció d’imposar un règim despòtic repressiu sota façanes democràtiques.

La pretesa reforma contravé el Conveni 169 de l’OIT sobre Pobles Indígenes i Tribals, que obliga els estats signants a implementar una consulta prèvia, lliure i informada per a tot assumpte que afecti la vida dels pobles originaris. La Convenció Constituent de Jujuy va incomplir aquest tractat que té rang constitucional.

Aquesta reforma habilita el govern provincial per avançar sobre les terres dels pobles originaris, passant-les com a terres fiscals amb la pretensió de destinar-les a explotacions de qualsevol tipus. Fa anys que l’apropiació il·legal de terres de pobles originaris s’ha intensificat sota el Govern de Morales, que amb la reforma constitucional queda habilitat per aprofundir aquest procés d’extorsió i anorreament per afavorir els seus negocis d’explotació i comercialització del liti, aigua, mineria i recursos naturals.

El govern de Jujuy ha subordinat i manipula al seu gust la justícia provincial en favor dels interessos del poder polític i les empreses. S’ha perdut l’estat de dret a la província, no hi ha garanties processals. La indefensió ciutadana davant les arbitrarietats del poder polític ha de ser denunciada en tots els àmbits nacionals i internacionals.

Els organismes de DD.HH., docents i moltes organitzacions socials han demanat la intervenció Federal a la Província de Jujuy. L’Estat Nacional no pot ser un observador passiu davant la violació deliberada dels drets humans per part d’un govern provincial.

A 40 anys de democràcia i vigència dels drets humans a l’Argentina amb les seves llums i ombres, no es pot retrocedir en els drets conquerits pel poble.

Certament que tenim reptes pendents com avançar en realitzar la justícia social. El pagament d’un deute extern il·legítim ha posat un cep permanent a la nostra democràcia, les reformes neoliberals que han afavorit la concentració econòmica en poques mans han desindustrialitzat el país i han deixat en la pobresa persistent amplis sectors del nostre poble. Avui representants del poder econòmic aposten a una megacrisi per facilitar ajustaments brutals.

Les alternatives no poden romandre en l’opció pel mal menor. Entre els qui pretenen imposar fonamentalismes de mercat, ajustaments salvatges amb mà dura i els qui postulen un ajustament amb rostre humà que no resoldrà les injustícies existents. Per canviar l’estructura regressiva d’ingressos, cal afectar interessos. Els qui han estat beneficiaris de les polítiques d’endeutament i fugida de capitals han obtingut de l’estat subsidis per obtenir rendes extraordinàries, els qui dia a dia pugen preus basats en la seva posició privilegiada de monopoli són els qui han de pagar els ajustaments.

Argentina està en campanya electoral i a 40 anys de Democràcia és un moment d’anàlisi de les propostes i projectes en joc.

Assistim des de fa un cert temps a campanyes de candidats més o menys fonamentalistes del mercat, amb àmplia cobertura mediàtica que despleguen discursos de violència i odi, apliquen una lògica amic-enemic en què la lluita és total i absoluta per destruir l’enemic. Preocupa i encenc els llums de perill quan l’actual precandidat a president de Cambiemos, l’actual cap de govern de la ciutat de Buenos Aires, Horacio Larreta, diu: “al kichnerisme cal destruir-lo, perquè no torni mai més”. Els discursos de guerra no són neutres, ni deixen de tenir forts impactes en la construcció democràtica. Habiliten la violència política, i no deixen de ser fets que abonen accions com l’intent de magnicidi a la vicepresidenta de la Nació, Cristina Fernández de Kichner, el 2022.

En aquesta campanya electoral les diverses expressions de dretes també competeixen per restaurar l’ordre, que traduïdes són l’exaltació de la mà dura, repressió estatal contra les demandes populars de justícia social. Per a l’altra precandidata a la presidència de la Nació, Patricia Bullrich, el “posar ordre” ja sabem com va acabar, amb els casos de Santiago Maldonado i Rafael Nahuel.

Per a alguns candidats tot s’hi val, és el joc que resideix en “la suspensió de consciència” on l’objectiu és “destruir l’enemic” com a la guerra, on l’Ètica i els valors humanitaris no hi tenen cabuda, que altera qualsevol ordre que es pretengui democràtic.

El poble ha d’analitzar quins projectes es presenten per governar el país, si és el dret i la llibertat, o la por i la submissió a governs repressius i autoritaris on la democràcia i els drets humans estan absents.

La democràcia suposa alhora la deliberació, el diàleg, regles de joc per dirimir conflictes, així com el protagonisme popular, la construcció de ciutadanies, per garantir la realització del dret i igualtat per a tothom.

El desafiament pendent és constituir Democràcies participatives, on el poble tingui drets constitucionals i jurídics per controlar les polítiques públiques i prevenir els abusos de poder dels governants.

Avui a Jujuy els pobles originaris, els docents i tot el poble ens estan ensenyant la perspectiva del Bon Viure, en la resistència a un poder feudal despòtic, i als interessos de l’oligarquia provincial i empreses transnacionals depredadores.

Avui com a exemple per a tot el nostre poble, les comunitats originàries i els treballadors lluiten per una democràcia participativa, des de baix, que es construeix en assemblees, amb la convicció que la dignitat i els drets es defensen als carrers. Aquest poble que va gestar un Èxode alliberador davant la dominació colonial, avui s’ha plantat en defensa dels seus drets, la democràcia i el Bon Viure. Ens solidaritzem amb les seves lluites i donem suport a la seva demanda de “Arriba las Wiphalas, y abajo la Reforma inconsulta”.

Adolfo Pérez Esquivel: "Morales s'ha transformat en un petit dictador provincial" (El Destape, 20.06.2023)