En el meu recent article “Per què assumir que hi haurà eleccions el 2020?”, vaig aprofitar l’oportunitat de la crisi multifacètica d’avui per revisar un important intent de cop d’estat finançat per Wall Street el 1933-1934. Com vaig explicar en aquell article, aquest cop dels banquers va ser afortunadament revelat per un general patriòtic anomenat Smedley Darlington Butler durant un dels moments més foscos dels Estats Units i va canviar profundament el curs de la història.

El profund complot estatal contra JFK

El perill d’una guerra mundial i d’un cop militar va tornar a sorgir durant la curta administració de John F. Kennedy, que es va veure atrapat en una lluita a vida o mort, no amb Rússia, sinó amb el complex militar-industrial que havia arribat a estar dominat pels molts Dr. Strangeloves de l’Estat Major Conjunt i de la CIA, que creien fanàticament que els Estats Units podien guanyar una guerra nuclear amb Rússia. Els valents esforços de Kennedy per aconseguir el diàleg amb els seus homòlegs soviètics, avançar cap a la pau al Vietnam, donar suport a l’alliberament colonial, promoure l’exploració espacial i advocar per un tractat de prohibició dels assaigs nuclears el van convertir en un objectiu de l’Estat Profund del seu temps. Durant aquest període, aquest esforç va ser liderat des de dalt pels dos oponents estatunidencs més poderosos de JFK: Allan Dulles (director de la CIA) i el general Lyman Lemnitzer (cap de l’Estat Major Conjunt), tots dos defensors de la guerra nuclear preventiva, arquitectes de la trama de canvi de règim de Badia de Cochinos i defensors de l’Operació Northwoods (un important “treball intern” precursor de l’11-S que JFK va subvertir).

Com va informar recentment l’historiador Anton Chaitkin: “Lemnitzer havia demostrat el que la seva facció considerava com les seves aptituds per a aquest paper l’agost del 1960, quan, com a cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, va anunciar que l’Exèrcit estava disposat a ‘restaurar l’ordre’ als Estats Units després d’una guerra nuclear amb la Unió Soviètica, per tal de restablir la normalitat, igual que els militars després d’una inundació o un motí”.

Aquesta trama es va detallar en un llibre gairebé fictici escrit pels periodistes d’investigació Fletcher Knebel i Charles Bailey, publicat el 1962 amb el títol de “Set Dies de Maig” i ràpidament convertit en una famosa pel·lícula amb un suport sense precedents del propi JFK, que va donar a l’equip de rodatge i al director John Frankenheimer ple accés a la Casa Blanca, als assessors i als materials per a la pel·lícula que ell creia que tot estatunidenc havia de veure.

En la història, un tinent patriòtic descobreix els plans per al cop que està previst que tingui lloc durant un vast simulacre militar pel qual un president que està a punt de finalitzar un tractat de desarmament amb Rússia serà incapacitat en un búnquer mentre un règim militar es fa càrrec dels Estats Units.

Tràgicament, en la història quan el tinent és capaç de desemmascarar la trama i salvar la nació, en el moment de l’estrena de la pel·lícula el 1964 JFK havia estat deposat per altres mitjans. Ara, 56 anys després, la història ha començat a repetir-se amb característiques distintives del segle XXI… i un gir viral.

L’escenari està novament preparat per a la llei marcial

Un altre president resistent al canvi de règim i de la confrontació nuclear amb Rússia i la Xina es troba avui a la Casa Blanca en la persona de Donald Trump.

Igual que el 1933, l’actual col·lapse financer amenaça de fer miques el teixit social i econòmic dels Estats Units, i igual que el 1963 un poderós complex industrial-militar i un sistema bancari privat gestiona una xarxa de poder que es dedica a anul·lar les eleccions del 2016 (i la revolució del 1776) per qualsevol mitjà. La major diferència avui en dia és que una pandèmia mundial de coronavirus amenaça de ser el catalitzador utilitzat per justificar la dictadura militar als Estats Units i una confrontació nuclear més àmplia amb Rússia i la Xina.

En lloc de noms com “Dulles” o “Lemnitzer”, els directors colpistes d’avui tenen noms com “Pompeo” i “O’Shaughnessy”… ambdós recursos de l’Estat Profund altament posicionats en el 3r i 4t lloc per assumir la Presidència en un obrir i tancar d’ulls.

Terrence O’Shaughnessy: l’home que podria ser president

Després d’haver passat silenciosament per sota el radar fa quatre setmanes, el Govern dels Estats Units va aprovar un nou protocol d’emergència que amplia enormement les facultats i procediments de la Llei Marcial en el marc de la “Continuïtat de Govern”, que s’ha de prendre molt seriosament. Aquests nous protocols tracten en profunditat el desencadenament de la Llei Marcial en cas que la nació es torni ingovernable a través d’una varietat d’escenaris previsibles que la COVID-19 ha desencadenat, com la “violència no desitjada” causada per “l’escassetat de aliments, el caos financer” o també si el president, el vicepresident i el secretari d’Estat queden incapacitats per qualsevol motiu.

Tot i que aquest fet va ser classificat com a “Above Top Secret”, un informe sorprenentment profund del 18 de març de William Arkin a Newsweek va documentar com el “Comandant de Combat” del Comandament Nord dels Estats Units (NORTHCOM) prendrà immediatament el poder com a part dels procediments de “Continuïtat de Govern” que van prendre dimensions monstruoses sota el control de Dick Cheney després de l’11 de setembre. Segons Newsweek, el nou reglament redactat per l’Estat Major Conjunt estableix que els militars podran assumir el control quan “les autoritats locals degudament constituïdes no puguin controlar la situació”, fins i tot quan “l’autorització del president sigui impossible”. Arkin descriu els nous protocols per “delegar” el lideratge a funcionaris de segon nivell en llocs remots i en quarantena.

El general O’Shaughnessy, (excap adjunt del Comandament de l’ONU a Corea) actualment ocupa el càrrec de cap del Comandament de Defensa Aeroespacial d’Amèrica de Nord (NORAD) i ha dedicat els seus últims 14 mesos a la promoció d’una confrontació militar sobre l’Àrtic que ha descrit com “el nou front de defensa de la nostra pàtria” contra Rússia i la Xina, que estan “decidides a explotar el potencial econòmic i estratègic de la regió”.

El NORTHCOM va entrar en funcionament l’1 d’octubre del 2002 com a part de la presa de possessió neoconservadora dels Estats Units. Aquest cop neoconservador que va arribar al seu ple desenvolupament amb l’11-S va ser regit per un manifest titulat Projecte per a un Nou Segle Americà que va establir una Pax Americana de mesures d’estat policial al país, canvi de règim a l’estranger i contenció d’una Xina i Rússia en ascens sota una creença religiosa en un ordre mundial unipolar.

Aquesta organització continental interactua estretament tant amb la FEMA com amb el Departament de Seguretat Nacional, i se li va donar una àmplia jurisdicció que abasta no només els Estats Units sinó també Mèxic, Canadà, Puerto Rico i les Bahames, actuant com a “principal defensor d’una invasió dels Estats Units”. El NORTHCOM interactua estretament amb l’estat profund acollint a la seva seu el personal de l’FBI, la CIA, la NSA i l’Agència d’Intel·ligència per a la Defensa, i és responsable de la protecció del president, el vicepresident i el secretari d’Estat.

Més recentment, la RT ha informat el 28 de març que O’Shaughnessy ha ordenat a equips de “personal essencial” en les profunditats de vasts búnquers a 650 metres sota la superfície de la muntanya Cheyenne, Colorado, que “esperin que acabi la crisi de la COVID-19”. Anunciant aquesta secreta missió, el general va tuitejar “Els nostres dedicats professionals del NORAD i del Comandament i vigilància del NORTHCOM han deixat les seves llars, s’han acomiadat de les seves famílies i estan aïllats de tot el món per assegurar-se que poden fer guàrdia cada dia per defensar la nostra pàtria”.

S’ha prohibit a altres militars viatjar i se’ls ha ordenat que es mantinguin a prop de les seves bases a punt per a l’acció i, el 30 de març, més de 14.600 efectius de la Guàrdia Nacional han estat desplegats als 50 estats. Encara que en l’actualitat no poden realitzar activitats policials a causa de la Llei Posse Comitatus d’Estats Units de 1878, la llei marcial anul·laria aquesta disposició.

També és digne d’esment que només un dia després que el Coronavirus fos etiquetat com una “emergència de salut pública internacional” per l’Organització Mundial de la Salut, el 30 de gener, el secretari de Defensa Mark Esper va aprovar plans de pandèmia a nivell nacional i va advertir al NORTHCOM que “es preparés per al desplegament”.

Aquest autor no creu que sigui una coincidència que les veus patriòtiques que típicament s’oposarien a aquesta agenda de Llei Marcial hagin estat tretes de la vida pública a causa del caos que ha sorgit pel Coronavirus, amb el diagnòstic COVID-19 del senador Ron Paul del 22 de març, que el va obligar a entrar en quarantena, i la políticament ingènua Tulsi Gabbard, que es va retirar de la carrera presidencial per “estar preparada per als serveis de la guàrdia nacional”. No és molt difícil imaginar un diagnòstic de COVID-19, real o fabricat, per treure el president i altres membres de govern del càrrec en un moment donat.

El temps s’està acabant pels Estats Units i només una acció audaç i decisiva presa amb valentia i rapidesa pot canviar el curs de l’aniquilació en què es troba la república.

Els presidents Xi Jinping i Putin han obert els seus braços per donar la benvinguda als Estats Units i altres nacions occidentals en el seu nou sistema multipolar, que no es basa en l’adoració dels diners o el militarisme, sinó en la cooperació i el creixement mutu creatiu. La col·laboració del Projecte Pont Aeri entre la Xina i els Estats Units ha començat com a part de la Ruta de la Seda de la Salut, portant milions de subministraments mèdics als Estats Units. Mentrestant, una brillant coalició d’excaps d’Estat llatinoamericans ha demanat la creació d’un nou ordre econòmic just i el venciment del deute com a resposta al fracàs del sistema neoliberal que reflecteix el triple perill actual de col·lapse econòmic, guerra i llei marcial.

Matthew J. L. Ehret és periodista, escriptor i fundador de la Canadian Patriot Review.

Font: Strategic Culture Foundation