Aquest blog romandrà a les fosques durant uns mesos. La Reina va tenir l’amabilitat de pagar els meus sopars durant més de vint anys mentre vaig ser diplomàtic i ambaixador britànic, i ara tornarà a pagar els meus sopars. És molt amable, pensava que s’havia oblidat de mi.

A continuació, una declaració de Nadira:

29.07.21

Avui és el dia més punyent. El meu marit, l’estat de salut del qual s’ha considerat no apte per a la presó, s’ha de lliurar per a la seva detenció en qüestió d’hores després de la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit de no atendre el seu recurs.

Teníem moltes esperances que el Tribunal Suprem atengués el seu cas i no dubtàvem que aquest cas en particular hauria d’haver estat atès donada la seva importància i rellevància en el context de la llibertat d’expressió al Regne Unit. En lloc d’això, el Tribunal Suprem s’ha negat a escoltar-lo.

Un cop més, m’entristeix profundament comprovar que el Regne Unit, un país que al seu dia va donar gran importància a les qüestions de drets humans, no ha escoltat el cas del meu marit. A més, el Tribunal escocès va ignorar completament el mal estat de salut de Craig, havent-se adonat, a través de l’informe obligatori de l’Assistència Social i dels informes mèdics, que la seva salut estaria en perill si se l‘obligava a anar a la presó.

Al principi vaig intentar assumir que fos empresonat amb l’esperança que se li concedissin unes condicions dignes a la presó, però m’entristeix i commociona saber que podria ser reclòs entre criminals, sense poder portar llibres o permetre-li escriure, sense que se li permeti cap mena d’entreteniment. Se l‘està tractant com un criminal. Això no és un càstig just, és un intent deliberat de trencar l’esperit de qualsevol que sigui prou valent com per fer ús de la llibertat d’expressió.

Si et donen un bolígraf i un paper, què fas? Escriure amb la teva pròpia veu dient la veritat. Després d’haver estat amb Craig durant dues dècades, sempre ha dedicat el seu temps i energia a posar de manifest les injustícies i a defensar el que és correcte, amb cura, consideració i coherència.

Em vaig criar durant l’època soviètica i després de la independència al meu país, l’Uzbekistan. He estat testimoni i he experimentat personalment quin és el veritable preu de la llibertat d’expressió. Als opositors se’ls feia desaparèixer o es deia que s’havien “llevat la vida”, o eren tancats en centres psiquiàtrics. Tinc por que aquest patró es repeteixi ara al Regne Unit. És espantós veure que Craig està rebent el mateix tracte al Regne Unit, país suposadament respectuós amb els drets humans.

Això és un atac als “investigadors de la veritat”. Els seus escrits són els d’un periodista altament qualificat, activista dels drets humans, exrector de la Universitat de Dundee i exambaixador britànic. Per a nosaltres, la seva família, aquesta situació és devastadora: ara romanc amb el meu nadó de 5 mesos, sense trobar una bona manera d’explicar la sentència de presó de Craig al seu confós i ansiós fill de 12 anys.

A tots els lectors preocupats per la pèrdua de la llibertat d’expressió i la igualtat davant la llei els demano que mostrin una solidaritat activa i oberta amb el meu marit.

S’ha creat una Campanya per la Justícia de Craig Murray a la que espero que puguin donar suport. La poden trobar a a twitter @cmurrayjustice. El seu lloc web estarà disponible en breu i els detalls es publicaran en aquest lloc.

Font: Craig Murray