Dinou mesos després de l’inici de la matança de nens a Gaza per part d’Israel, se segueix donant veu a dimonis morals com Simon Schama i Simon Sebag Montefiore perquè titllen d’«antisemites» els qui s’oposen al genocidi.
Qualsevol que, a hores d’ara, segueixi donant prioritat a la lluita contra l’antisemitisme a la Gran Bretanya, els Estats Units o Europa per sobre de posar fi a un genocidi que ja fa 19 mesos que dura a Gaza, està secretament a favor d’aquest genocidi. Cal avergonyir-los, i urgentment.
Fa temps que es va aclarir qualsevol dubte de que allò que el Tribunal Internacional de Justícia temia fa 16 mesos era un genocidi. Israel ja ni tan sols s’avergonyeix d’admetre que està matant de gana la població de Gaza. Fa més de dos mesos que bloqueja expressament tot el subministrament d’aliments i aigua a Gaza.
Hem arribat a un punt en què fins i tot els acadèmics israelians patriotes que han intentat desesperadament ignorar aquesta realitat estan admetent, tard i de mala gana, que el genocidi d’Israel a Gaza és indiscutible. Per comprendre les contorsions mentals a què s’han sotmès durant l’últim any i mig, mireu aquesta entrevista d’Owen Jones a Shaiel Ben-Ephraim, exfuncionari d’intel·ligència, diplomàtic i acadèmic israelià. Fins i tot ell ara admet: «M’he equivocat».
Però, lamentablement, encara hi ha molta gent que utilitza les seves plataformes i credencials per enterbolir les aigües. I enterbolir les aigües, després de 19 mesos de genocidi, és tan moralment culpable com animar directament aquest genocidi.
Fa un pas endavant, sense vergonya, el darrer apologista del genocidi: l’«aclamat» historiador i autor Simon Sebag Montefiore.
Va passar el cap de setmana perdent el temps a Sky News que hauria d’haver dedicat al milió de nens que s’estan morint de gana pel bloqueig total d’Israel, des de fa dos mesos, de tots els aliments i l’aigua que entren a Gaza. Si posar fi a aquest bloqueig no és la seva prioritat política número u en aquest moment, hi ha alguna cosa molt dolenta en la seva brúixola moral.
Montefiore, autor d’una «biografia» de Jerusalem recentment actualitzada, va anar al programa matinal de Trevor Phillips per advertir, no que els nens pateixin desnutrició greu a Gaza i corren un risc imminent de mort, sinó que els jueus britànics com ell estan preocupats per un suposat augment de l’antisemitisme com a conseqüència.
Aquest és el moment en què se suposa que he d’expressar una certa preocupació per l’antic odi cap als jueus. Deixem això per a una altra ocasió. O més ben dit, analitzem a què fan referència principalment Montefiore i altres apologistes del genocidi quan comencen a advertir d’un fort augment de l’antisemitisme, advertiments que sempre coincideixen amb alguna acció monstruosa d’Israel contra la població civil palestina, i que a més es duu a terme davant la mirada de tota l’opinió pública.
Segons Montefiore, «el que estem veient és la fi del tabú de l’antisemitisme, que va ser realment un dels resultats de la guerra del 1945 i de l’Holocaust i que, com saben, 80 anys després, ha arribat al final».
Afegeix: «Moltes de les coses que donàvem per sabudes a les nostres democràcies –entre les quals destaca el tabú de l’antisemitisme– ara estan sent qüestionades i caldrà tornar a lluitar per elles».
Part del problema, afirma, rau en els activistes pels drets dels palestins, que aparentment s’han tornat massa sorollosos respecte a l’assassinat en massa de nens palestins per part d’Israel amb bombes subministrades pels Estats Units i ara s’estan exaltant massa per la gana agressiva que Israel està imposant als nens supervivents. L’enfocament dels activistes contra el genocidi a l’assassinat de nens, diu, és «explotar els tòpics medievals de l’antisemitisme».
Això es fa ressò, argumenta, «del libel de sang medieval segons el qual els jueus utilitzaven la sang de nens cristians per fer les coques de matsà per a la Pasqua, que va començar a la Gran Bretanya medieval i que ara es veu habitualment als cartells, a les manifestacions, ja saps, les antiisraelianes i propalestines» [sic].
Si et sorprèn no haver vist cap d’aquestes pancartes de libel de sang a les marxes contra el genocidi, ni haver-les vist a les portades del Daily Mail i el Telegraph, és perquè només existeixen en la imaginació d’«intel·lectuals públics» de l’establishment com Montefiore.
Segons Montefiore, el perill, dos mesos després de l’inici de l’estricte programa de fam imposat per Israel als palestins de Gaza, no és que un milió de nens palestins –la part més vulnerable de la població– corrin un risc imminent de patir una mort horrible i perllongada o danys físics i mentals permanents a causa de la malnutrició extrema.
No, és que alguns observadors puguin culpar els «jueus» –es refereix a Israel i als seus apologistes sionistes– d’assassinar nens quan l’Estat que diu representar els jueus –un Estat amb el que, segons ens repeteixen jueus com Montefiore, s’identifiquen la majoria dels jueus occidentals– està aplicant una política que provocarà la mort per inanició de fins a un milió de nens palestins, després que aquest mateix Estat hagi assassinat desenes de milers de nens Palestins i hagi mutilat i deixat orfes centenars de milers més.
Segons Montefiore, Sir Keir Starmer, que fa molt de temps, com a líder de l’oposició, va donar suport al bloqueig d’aliments i aigua a la població de Gaza per part d’Israel, ha d’actuar amb més duresa. Montefiore sembla ignorar que el Govern de Starmer ha utilitzat agressivament la policia per reprimir les marxes de protesta contra el genocidi i arrestar i intimidar els periodistes que intenten informar-ne de forma més crítica.
«Crec que hi ha aquest perill al nostre propi Govern i crec que el Partit Laborista, amb la seva àmplia majoria, ha de tenir confiança en els interessos d’Occident».
El panorama general, afegeix, és que «les democràcies han de guanyar. […] I crec que Ucraïna i Israel són només dos aliats que necessiten guanyar. Hem de demostrar que a Occident encara podem guanyar guerres».
Tot indica que, per a Montefiore, que Israel «guanyi la guerra» equival a que se li doni marge per seguir matant de gana un milió de nens palestins. Com interpretar si no les seves paraules, atès que considera que l’oposició al programa de fam d’Israel es fa ressò de «tropismes medievals d’antisemitisme»?
Montefiore, per descomptat, no és l’únic entre els anomenats intel·lectuals públics que utilitzen l’antisemitisme com a arma per desviar l’atenció d’una política considerada pel Tribunal Penal Internacional com un crim contra la humanitat, i per la qual ha emès una ordre d’arrest contra el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu.
El mes d’octubre passat, un altre escriptor «aclamat», Howard Jacobson, va utilitzar la seva tribuna a The Guardian per afirmar que qualsevol que s’oposés al genocidi d’Israel estava participant en una calúmnia sagnant. En aquell moment ho vaig qualificar com «l’article més vil publicat pels mitjans de comunicació britànics en la història recent». Però Montefiore, en ressuscitar el mateix tema repugnant set mesos després del genocidi, el segueix molt de prop.
Després hi ha l’«aclamat» historiador Simon Schama. Sorpresa, sorpresa, té exactament les mateixes preocupacions sobre el que considera un augment de l’antisemitisme, suposadament evident en la creixent oposició que Israel mati de gana i assassini els nens de Gaza.
El març, va pronunciar una conferència a Londres en què es va centrar en la suposada propagació «tòxica» de l’antisemitisme entre la «generació més jove» d’Occident i va dir que un documental de la BBC que li havien encarregat sobre l’Holocaust, The Road to Auschwitz, era el seu intent de «resistir la temptació de diluir, moderar i universalitzar» [l’èmfasi és meu].
Sí, ho heu sentit bé. Schama creu que extreure lliçons universals de l’Holocaust és una cosa dolenta. Per què? Perquè si se’ns permet imaginar que qualsevol poble pot convertir-se en agressor i qualsevol poble pot convertir-se en víctima, aleshores Israel perd aquesta dispensa especial que fa temps li van concedir les capitals occidentals per assassinar en massa els palestins sense conseqüències.
A X, Schama va passar la setmana passada tuitejant contra Louis Theroux pel seu documental The Settlers, que era una anàlisi en primer pla, molt poc habitual –especialment per a la BBC–, de la violència quotidiana a què s’enfronten els palestins a Cisjordània per part dels colons supremacistes jueus, que ara tenen una forta representació al Govern i l’exèrcit israelians.
Simplement parlant amb els líders dels colons i passejant per la ciutat palestina d’Hebron, que està sent gradualment presa pels colons amb el suport de l’exèrcit israelià, Theroux va aconseguir captar en càmera les seves violentes diatribes racistes contra els palestins i enfrontar-se personalment a la violència despietada, i sovint emmascarada, dels soldats israelians que són allà per fer complir els privilegis dels colons i la servitud dels palestins.
Vegeu el documental de Theroux aquí.
Schama, òbviament, no estava content que la BBC emetés aquesta rara visió de les horribles condicions a què s’enfronten els palestins a Cisjordània, un pàl·lid ressò de les condicions a què s’enfronten des de fa temps els palestins a Gaza, condicions que van provocar un creixent suport a la potítica de resistència armada de Hamàs i que van conduir a seva desesperada i violenta fugida de la presó l’octubre del 2023.
Schama preferiria que la BBC financés només pel·lícules com la seva, que retrocedeixen set o més dècades per mostrar els jueus com a víctimes del genocidi, en lloc d’una que mostri la realitat actual dels jueus israelians com a instigadors del genocidi i a jueus com Schama com a apologistes d’aquest genocidi.
Qualsevol que sigui el talent de Schama com a historiador, l’abandona del tot quan es tracta d’Israel o Palestina. A continuació, retuiteja amb aprovació una publicació de l’exeditor del Jewish Chronicle Jake Wallis Simons, partidari del genocidi, en què difon l’evident mentida que Israel va deixar d’ocupar Gaza quan es va retirar a un perímetre de setge al voltant de Gaza el 2005, sense deixar de controlar l’enclavament per terra, mar i aire.
Les posicions adoptades per Montefiore, Jacobson i Schama sobre l’«antisemitisme» no són políticament ni èticament neutrals, com tampoc no ho és el fet que els mitjans de comunicació de l’establishment els donin preferencialment veu. Hi són per tirar-nos sorra als ulls, per suggerir que la ira legítima que provoca la matança massiva i la fam de nens a Gaza per part d’un Estat d’apartheid, autoproclamat «supremacista jueu», no té l’origen, com és evident, en la decència bàsica i l’humanisme, sinó en un impuls. Es tracta d’una apologia pura i dura del genocidi per part d’aquests «aclamats» intel·lectuals públics.
Són tan moralment culpables com els historiadors de la cort que a l’Alemanya dels anys 30 van denunciar com a racistes antiaris els qui s’oposaven a l’extermini de jueus, romanesos, comunistes, discapacitats i homosexuals.
La hipòtesi de treball velada de Montefiore, Jacobson i Schama, expressada explícitament per polítics israelians, és la següent: «No hi ha innocents a Gaza. Ningú a Gaza és aliè al que està passant».
Amb aquesta premissa totalment falsa al cap, es venen a si mateixos –i tracten de vendre’ns a nosaltres, a través de plataformes còmplices com Sky News i The Guardian– la idea que qualsevol que s’oposi a la matança massiva i a la fam dels nens de Gaza també està «implicat», que ha d’haver estat a favor de l’assassinat i que, per tant, acull en secret el desig de veure exterminats tots els jueus.
La realitat és que si figures públiques jueves prominents com Montefiore i Schama estiguessin realment preocupades per l’agreujament de l’antisemitisme, s’oposarien rotundament a Israel –un Estat que diu que els representa– no només per matar de gana els nens palestins, sinó per defensar públicament aquesta fam.
Si realment pensessin que l’antisemitisme és una amenaça tangible, no s’identificarien tan fàcilment amb un «Estat jueu» genocida que ha reviscut el que abans eren clarament calúmnies d’odi contra el poble jueu i les ha fet semblar més plausibles en delmar els nens de Gaza amb un programa recolzat per l’Estat de bombardeigs indiscriminats i fam dut a terme en nom dels jueus d’arreu del món.
Recordeu que el mes passat, el ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, va declarar: «La política d’Israel és clara: no entrarà ajuda humanitària a Gaza».
No es pot romandre impassible mentre un Estat que diu representar-te mata desenes de milers de nens, mutila i deixa orfes centenars de milers més, i després els mata de gana, i després condemnar la inevitable reacció com a «antisemitisme».
No es pot fer per dues raons.
En primer lloc, perquè aquesta reacció no és antisemitisme. És una reacció totalment justificada i moralment imperativa davant d’un assassinat en massa sancionat per l’Estat.
I en segon lloc, perquè condemnar i difamar com a antisemites els qui protesten contra la matança massiva d’innocents és utilitzar el teu judaisme per a una causa moralment abominable: protegir i perpetuar aquesta matança. És utilitzar el teu judaisme com a arma per silenciar qualsevol que encara tingui un sentit moral. És convertir el teu judaisme en una arma per defensar i excusar el genocidi. I, per tant, és provocar precisament allò que pretens aturar: l’antisemitisme.
Montefiore, Jacobson, Schama. Tots ells són uns dimonis, moralment buidats per una ideologia política depravada de supremacia ètnica anomenada sionisme.
Aquesta ideologia sempre va conduir al genocidi. I quan va arribar el moment, cadascú de nosaltres es va enfrontar al moment decisiu. ¿Ens aixecaríem i diríem «No!», o trobaríem una excusa per racionalitzar la matança de nens?
Font: Jonathan Cook
Foto: Simon Schama
Norman Finkelstein i la resposta perfecta davant la defensa d’Israel (SpanishRevolution, 24.11.2023)
Buidant Gaza, amb Norman Finkelstein (Chris Hedges, 17.04.2025)
Es pot escoltar amb doblatge al castellà anant a configuració – pista d'àudio – espanyol