Un informe oficial del Canadà ha tret una altra capa de la ceba podrida de propaganda que amaga la tragèdia ruandesa. Però, fins ara, el Globe and Mail no ha volgut desafiar els canadencs prominents que han creat el conte de fades al servei del dictador més despietat de l’Àfrica.

Fa dues setmanes, un article a primera pàgina del Globe es va sumar a una abundància de proves que suggereixen que l’FPR de Paul Kagame va abatre l’avió que transportava el president Juvénal Habyarimana, cosa que va desencadenar els assassinats massius de la primavera de 1994. “La nova informació dóna suport a les afirmacions de que les forces de Kagame van estar involucrades en l’assassinat que va desencadenar el genocidi ruandès”, va assenyalar el titular. El Globe gairebé va confirmar que els míssils terra-aire utilitzats per assassinar els presidents hutus de Rwanda i Burundi provenien d’Uganda, que va recolzar l’intent de l’FPR de conquerir el seu veí més petit (uns quants milers de soldats ugandesos tutsis exiliats, inclòs el viceministre de Defensa, “van desertar” per envair Rwanda el 1990). Les noves revelacions enforteixen els qui sostenen que la responsabilitat dels assassinats massius de la primavera del 1994 recau en gran mesura en els agressors ugandesos/FPR i en els seus patrocinadors estatunidencs, britànics i canadencs.

Tot i haver publicat múltiples històries els últims dos anys qüestionant la narrativa dominant, el Globe ha ignorat en gran mesura els canadencs que van donar forma a aquesta història amigable amb Kagame. He escrit diversos articles que detallen l’important paper de Roméo Dallaire en aquest sòrdid assumpte, però un altre canadenc àmpliament considerat ha ofert un important suport ideològic als crims de Kagame a Rwanda i el Congo.

Com a Director Executiu Adjunt d’UNICEF a finals del decenni de 1990, Stephen Lewis va ser nomenat membre d’un Grup de Personalitats Eminents encarregat d’investigar el genocidi de 1994 a Rwanda i els esdeveniments que el van envoltar. Suposadament instigat per la secretària d’estat estatunidenca Madeleine Albright i finançat en part per Canadà, l’informe de l’any 2000 de l’Organització de la Unitat Africana, “El Genocidi Evitable”, va ser escrit en gran part pel recluta de Lewis, Gerald Caplan, a qui van anomenar “amic íntim i alter ego de Lewis des de fa gairebé 50 anys”.

Mentre es parla de la complexa interacció de la política ètnica, de classe i regional, així com de les pressions internacionals, que van encoratjar el “genocidi ruandès”, l’informe de 300 pàgines es basa en l’afirmació infundada que el govern hutu tenia un pla d’alt nivell per matar tots els tutsis. Ignora l’aclaparadora lògica i les proves que apunten l’FPR com el culpable de l’abatiment de l’avió que transportava el president Habyarimana i gran part de l’alt comandament de l’exèrcit, que va desencadenar les matances massives de la primavera de 1994.

L’informe també racionalitza les repetides invasions de Rwanda al Congo, incloent una marxa de 1.500 km per derrocar el règim de Mobutu a Kinshasa i la subsegüent reinvasió després que el govern que va instal·lar expulsés les tropes ruandeses. Això va provocar milions de morts durant una guerra de vuit països entre 1998 i 2003.

En una entrevista de Democracy Now sobre l’informe de l’any 2000 del Grup de Personalitats Eminents, Lewis va esmentar “proves d’importants violacions dels drets humans per part de l’actual govern [de Kagame] de Rwanda, en particular després del genocidi als Kivus i en el que ara és la República Democràtica del Congo”. Tanmateix, va justificar immediatament la matança, que va superar el nombre de víctimes de Rwanda el 1994. “Ara, permetin-me dir que el grup [de personalitats eminents] entén que fins que les fronteres de Rwanda no estiguin segures, sempre hi haurà depredacions. I un altre terrible fracàs de la comunitat internacional va ser el de no desarmar els camps de refugiats al llavors Zaire, perquè era una invitació als genocides a seguir atacant Rwanda des de la base de l’actual Congo. Així que sabem que cal resoldre-ho. Això segueix sent el problema que afligeix ​​tota la regió dels Grans Llacs.”

Una explicació alternativa del “que està plagant tota la regió dels Grans Llacs” és la bel·ligerància dels Estats Units, el Regne Unit i Canadà donant suport a Uganda i l’FRP, que va començar amb la seva invasió de Rwanda el 1990 i va continuar amb les seves invasions de 1996, 1998 i les subsegüents del Congo. “Una investigació sense precedents de 600 pàgines realitzada per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans”, va informar en un article del 2010 el The Guardian, va trobar Rwanda responsable de “crims de lesa humanitat, crims de guerra o fins i tot genocidi” al Congo.

Quinze anys després de la matança massiva a Rwanda el 1994, Lewis seguia repetint la lògica de Kagame per desfermar el caos al Congo. El 2009 va dir a una audiència a Washington D.C. que “justament ahir al matí, fins a dos mil soldats ruandesos van creuar a la regió oriental del Congo per caçar, es diu, als genocides hutus”. Un any abans, Lewis va culpar les milícies hutus ruandeses per la violència a l’est del Congo. “El que està passant a l’est del Congo és la continuació del genocidi a Rwanda… Les milícies hutus que van buscar refugi al Congo el 1994, atretes per la seva riquesa, estan perpetrant violacions, mutilacions i canibalisme amb impunitat per part de l’opinió mundial”.

El 2009, l’Agència de Notícies de Rwanda va descriure Lewis com “un amic molt proper al president Paul Kagame”. I per una bona raó. Lewis ha intentat emmordassar qualsevol qüestionament de la “línia partidista de l’FPR i dels Estats Units, el Regne Unit i Canadà” sobre la tragèdia de 1994. El 2014 va signar una carta oberta condemnant el documental de la BBC Rwanda’s Untold Story. La carta pública de 1.266 paraules es refereix a la “negació del genocidi”, “negadors del genocidi” o “negadors” de la BBC almenys 13 vegades. Tot i les calúmnies de Lewis i els seus cosignataris, que van donar cobertura a Kagame per prohibir l’emissió en kinyarwanda de la BBC, Rwanda’s Untold Story inclou entrevistes amb un exfiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda (TPIR), un exmembre d’alt rang de la Missió d’Assistència de les Nacions Unides a Rwanda (UNAMIR) i diversos exmembres del Front Patriòtic Ruandès (FPR) de Kagame. A “The Kagame-Power Lobby’s Dishonest Attack on the BBC 2’s Documentary on Rwanda”, Edward S. Herman i David Peterson escriuen: “El clam de Lewis, Gerald Caplan, Roméo Dallaire i altres sobre la immoralitat de la ‘negació del genocidi’ proporciona una tapadora deshonesta per als crims de Paul Kagame el 1994 i per als seus crims encara més grans al Zaire-RDC [Congo]. Els signants de la carta són apologistes del Kagame Power, que ara i en anys passats han servit com a executors intel·lectuals d’una línia partidista del FPR i dels Estats Units, el Regne Unit i Canadà”.

Després de rebre 37 títols honorífics d’universitats canadenques, Lewis ha estat anomenat “portaveu de l’Àfrica” i “un dels millors canadencs de tots els temps”. A l’Àfrica, cap canadenc és més venerat que Lewis. Tot i que és àmpliament considerat com un campió del continent, Lewis ha donat suport al governant més ensangonat de l’África.

Ha arribat el moment que el Globe and Mail tregui una altra capa de la ceba podrida de propaganda i investigui les connexions canadenques amb els crims contra la humanitat a Rwanda, el Congo i la regió dels Grans Llacs d’Àfrica en general.

Font original: Yves Engler