Tots aquells que no són titelles dòcils dels grans poders financers i de l’Estat profund han estat i segueixen sent eliminats/marginats amb el més gran desvergonyiment

Encara que alguns heu trobat a faltar que no enviï articles a www.l-hora.org des de fa molts mesos, per ara seguiré sense fer-ho.

En primer lloc, crec que tot s’ha tornat ja tan descarat, que és molt difícil que mitjançant més anàlisis obriran per fi les seves ments aquells/es que encara no han estat capaços d’entendre el que està succeint. És increïble que, gent que creuen saber, segueixin llegint, veient o escoltant mitjans, sobretot “progressistes”, que, per exemple, sobre l’atemptat a Trump ofereixen titulars com aquests: “Trump resulta ferit després de caure en un míting”, “Dos morts en un míting de Trump”, “Aparent atemptat a Trump”… Tots aquells que no són titelles dòcils dels grans poders financers i de l’Estat profund han estat i segueixen sent eliminats/marginats amb el més gran desvergonyiment. Només queden els fantotxes. Sobretot, els de màscara progressista o verda. Ells són “els bons” d’aquesta pel·lícula per a unes societats cada cop més estupiditzades. Per contra, hi ha “els dolents”, aquells que han de ser eliminats: Putin, Trump, Orbán, Fico…

És increïble que les inèrcies mentals de tants amics encara no els permetin veure que la catalogació de dretes/esquerres està totalment obsoleta, que els “verds” són ara els més militaristes, o que els “progressistes” són els que no fan mai la menor al·lusió a una OTAN que, progressivament, va portant la humanitat i el planeta a un gran desastre. La veritable línia divisòria està entre líders/titelles del globalisme antimulteralista i líders independents. Fa dotze anys, quan, al llibre La hora de los grandes “filántropos”, vaig fer una extensa anàlisi sobre la infiltració de “les nostres” elits occidentals en el progressisme, fins a aconseguir-ne un veritable segrest, potser encara era aviat per ser acceptat. Igualment ho havia de ser quan, el 2016, vaig argumentar que, gràcies a la derrota de Hillary Clinton contra Trump, s’endarreriria el projecte apocalíptic d’aquestes elits per aconseguir aixafar Rússia i la Xina mitjançant la utilització dels seus dòcils titelles demòcrates (els Clinton, Obama, etc.). Però a aquestes alçades del procés i dels esdeveniments… com es pot ser tan cec encara? A la segona part de l’esmentat article ja em vaig referir a que segurament s’intentaria solucionar el problema mitjançant l’eliminació física de Trump.

En segon lloc, de tota manera, a www.l-hora.org hi podreu trobar sempre una lúcida selecció d’importants articles (que no hagin estat publicats en castellà o català). A més, a banda dels companys que publiquen informes i anàlisis sobre Rwanda/Congo, cada cop hi ha més analistes de canals hispans magnífics sobre els accelerats esdeveniments que la humanitat està vivint: Juan Antonio Aguilar, Marcelo Ramírez, Adrián Zelaia, Alberto Iturralde, Alfredo Jalife, el coronel Pissolito, Dennis Small, Mikel Itulain, Victor Ternovski, Ezequiel Bistoletti, Fernando Moragón, el coronel Baños, Lorenzo Ramírez, Jesús López, Miguel Ruiz, Enrique Refoyo, i molts altres que seria llarg enumerar. A banda d’altres pàgines no hispanes, però amb traducció al castellà, com ara Réseau Voltaire, EIR o Global Research.

Moltes de les anàlisis d’aquests líders intel·lectuals i morals excepcionals responen directament a la qüestió sobre què podem fer davant de reptes com aquests:

Pel que fa a l’atemptat contra Trump, m’ha cridat especialment l’atenció l’anàlisi de Marcelo Ramírez.

En ell, Marcelo se centra no només en el fet que Trump pretén acabar amb la guerra a Ucraïna sinó, sobretot, en el seu desacord amb les elits en les grans qüestions financeres. A diferència de moltes altres anàlisis, però igual que jo vaig fer al meu citat llibre, considera que les veritables causes i claus de magnicidis com el de Kennedy cal cercar-les en el segrest de la Fed per les grans famílies “filantròpiques”, en la intenció dels assassinats de canviar tota aquesta situació, etc. Trascriuré només un paràgraf entre les desenes de pàgines de les que llavors vaig escriure sobre aquest transcendental assumpte:

“A l’estrany desconeixement del que és la Reserva Federal se n’hi afegeix un altre. No conec gairebé ningú que sigui conscient que tots aquells presidents estatunidencs que, igual que Theodore Roosevelt, es van enfrontar enèrgicament (abans o després d’ell) a aquests grans monopolis, especialment al monopoli del dòlar, van ser assassinats o van patir, com ell, intents d’assassinat: Andrew Jackson (1767-1845, setè president, a qui es va intentar assassinar), Abraham Lincoln (1809-1865, setzè president, assassinat als cinc mesos d’iniciat el seu segon mandat), James A. Garfield (1831 -1881, vintè president, assassinat sis mesos després d’iniciar la seva presidència), John F. Kennedy (1917-1963, trenta-cinquè president, assassinat a la meitat del seu mandat aproximadament)… I això sense comptar ni aquells presidents que ‘van desaparèixer’ de l’escena de manera menys violenta ni a les moltes altres personalitats polítiques que van patir tota mena de seriosos problemes per causa del seu enfrontament a tals monopolis.”

En conclusió, per a mi ja no és temps d’anàlisis. Els he fet abans, durant dècades. Ara és temps de solucions. I com que estic segur que, davant de tan poderoses i perverses elits anglo/occidentals (“satanistes”, com les qualifica el mateix president Putin), no n’hi ha prou amb tots els nostres esforços humans, he escrit i publicat recentment el meu cinquè llibre. En ell hi expresso i argumento la meva convicció que només podrem triomfar en aquesta batalla decisiva i final per a la humanitat sota la inspiració i la força d’Aquell que ja va vèncer els poders militars, la mentida, la injustícia, la mesquinesa, l’odi, la violència, els poders econòmics, la tortura, la desesperació, els miratges del suposat realisme i la suposada eficàcia, el desànim i fins i tot la mort.

Investigació en curs: Atemptat contra Trump a Pennsilvània (Marcelo Ramírez  – Humo y Espejos, 14.07.2024)