Rencontres pour la Paix
Comissió de l’Àfrica Central
Al Sr. Josep BORRELL,
vicepresident de la Comissió Europea i alt representant de la Unió Europea per als Afers Exteriors i Política de Seguretat
Fet a Brussel·les, el 17.02.2021
Còpia a:
– D. David Sassoli, president del Parlament Europeu
– D. Thérence NTAHIRAJA, ambaixador de la República de Burundi
Assumpte: Contribució del nostre grup de treball sobre Burundi al debat sobre l’evolució de la situació en aquest país des del 2015 i el seu impacte en la cooperació UE-Burundi
Senyor president i alt representant,
La nostra Comissió de l’Àfrica Central de les Trobades per la Pau reuneix responsables d’associacions de voluntariat i ONG de desenvolupament, tant belgues com de la diàspora africana, que segueixen l’evolució de les relacions entre Europa i els països de l’Àfrica dels Grans Llacs, encara en crisi.
Estem convençuts que la Unió Europea (UE) continua tenint un paper important i privilegiat en aquesta regió, no només en la cooperació al desenvolupament, sinó també en les qüestions polítiques que afecten la pau i la seguretat de les poblacions.
Les successives catàstrofes humanitàries a l’Àfrica Central no ens han deixat de preocupar i han donat lloc a nombrosos debats, fins i tot en el si del Parlament Europeu.
La situació d’un dels països d’aquesta delicada regió ha estat especialment assenyalada: la de Burundi, un petit país amic i associat al nostre continent des dels inicis de la construcció europea i la creació del primer Fons Europeu de Desenvolupament (FED).
Sense sortida a la mar i enfrontat a una gran precarietat, aquest país està sotmès a la pressió i, des del 2016, a les sancions de la UE, basades en la informació que emana, entre d’altres, dels cercles radicals de l’oposició, la que està disposada a derrocar el govern des de les eleccions del 2015, la legitimitat del qual ha qüestionat.
Creiem que l’aplicació de les sancions, que han dut a la suspensió de tota ajuda directa, s’ha fet sense haver esgotat prèviament totes les vies de diàleg, d’un veritable diàleg basat en una informació més àmplia i menys unilateral, així com en una millor comprensió de les profundes aspiracions d’una població burundesa preocupada sobretot per veure reforçada la pau als turons i per preservar l’èxit del llarg procés de reconciliació nacional, malgrat un context regional hostil i desestabilitzador.
Per això, acollim amb satisfacció les vostres iniciatives que afavoreixen la represa dels intercanvis entre la UE i les autoritats burundeses, per tal de normalitzar les relacions i aixecar ràpidament les sancions que han afectat més a la població que als dirigents en principi assenyalats.
És cert que la “carta oberta” que Marie ARENA i altres 42 eurodiputats acaben d’enviar-li continua sent molt crítica amb les autoritats burundeses i fins i tot posa en dubte les innegables millores que s’han realitzat en matèria de bon govern, respecte dels drets humans i llibertats fonamentals.
En nom dels més respectables ideals humanistes, aquesta “carta oberta” ens sembla que vol abans que res imposar noves condicions prèvies al diàleg constructiu iniciat a Gitega entre el ministre d’Afers Exteriors de Burundi i el delegat de la Comissió Europea acreditat allà. Això posaria en dubte un proper aixecament de les sancions que van entrar en vigor el 14 de març del 2016 i que es van prorrogar gràcies a una insistència inusual i sense gaires matisos de les resolucions del Parlament Europeu del juliol del 2018 i gener del 2020.
Per a Marie ARENA i consorts, les condicions prèvies ineludibles són essencialment:
– La retirada de les ordres de detenció internacional relatives a una sèrie de presumptes dirigents de la campanya insurreccional i de l’intent de cop d’Estat del 2015, en el marc de la il·legalitat de la candidatura del president Pierre Nkurunziza a les eleccions.
– El retorn segur dels refugiats burundesos que es van exiliar durant la campanya d’insurrecció i que encara tenen por de ser afectats per la seva suposada simpatia amb els cercles colpistes.
– L’adopció de sancions contra els joves del CNDD-FDD, per evitar que abusin de la seguretat i l’ordre públic.
Creiem que és arriscat per a la bona cooperació entre la UE i els seus Estats membres seguir limitant les seves fonts d’informació a les queixes i demandes d’una oposició que està lluny de ser una alternativa creïble.
En un context relativament controvertit, ens sembla oportú escoltar les posicions del Govern de Burundi, que s’ha esforçat al llarg de les tres últimes dècades per aplicar, amb algunes dificultats, els èxits essencials de l’acord de pau d’Arusha, adoptat per tots els actors polítics el 2000 sota la decisiva mediació de Nelson Mandela.
Perquè en quedi constància, ens agradaria recordar alguns punts significatius plantejats pels representants i portaveus de Burundi:
1. Pel que fa a l’acusació d’il·legalitat de la candidatura del president Pierre Nkurunziza el 2015: això va servir de leitmotiv per a la campanya insurreccional destinada a impedir el desenvolupament pacífic del procés electoral creant un caos generalitzat que va conduir a l’intent de cop d’Estat dirigit pel general Godefroid Niyombare el 13 de maig del 2015.
Aquesta violentíssima campanya, que es va concentrar a l’antiga capital Bujumbura, va provocar la mort de molts burundesos, així com la sortida a l’exili d’un flux massiu de refugiats cap als països veïns, especialment a Rwanda i la RDC, així com importants danys en les infraestructures públiques, el cost dels quals es va estimar en més de 25 milions d’euros.
Sota la pressió d’alguns opositors, la controvertida candidatura es va sotmetre a l’examen immediat del Tribunal Constitucional i, posteriorment, del Tribunal de Justícia de la Comunitat de l’Àfrica Oriental (CAO). Tots dos tribunals es van mostrar d’acord amb la interpretació oficial, és a dir, que Pierre Nkurunziza només havia presentat la seva candidatura a les eleccions presidencials, com prescriu la Constitució per sufragi universal directe i secret, el 2010 i el 2015. I això per la raó òbvia que el 2005, encara en període de crisi, no hi va haver elecció per vot popular directe, sinó un simple nomenament per votació dels parlamentaris.
2. Pel que fa als excessos autoritaris del president de la República, constatem que el difunt Pierre Nkurunziza va realitzar nombrosos gestos d’obertura i apaivagament; en primer lloc, va complir la seva promesa de no presentar-se com a candidat a les eleccions del maig del 2020 i va garantir la celebració d’un diàleg interburundés per a promoure intercanvis constructius entre el govern i els partits polítics reconeguts per la llei.
Aquest diàleg va aplanar el camí per a la preparació conjunta del referèndum constitucional del 17 de maig del 2018, així com el codi electoral i un full de ruta consensuat que portés a les eleccions del 2020 en bones condicions.
A més, el 2017 es van reconèixer nous partits: el “Congrés Nacional per la Llibertat” (CNL) d’Agathon Rwasa i el “Moviment de Patriotes Humanistes” (MPH) de Casimir NICAYENZI, de manera que el nombre total de partits registrats va pujar a 34, lliures d’organitzar-se i reunir-se en cada nivell administratiu, com a testimonis del pluralisme de la vida política a Burundi.
Finalment, molts refugiats víctimes de les seqüeles de la insurgència i l’intent de cop d’Estat del 2015, i que no van estar en absolut implicats en aquesta regressió assassina, van poder tornar lliurement a Burundi i participar en les eleccions del 2020 i en els programes de desenvolupament socioeconòmic empresos a tot arreu, seguint l’exemple d’Anicet NIYONKURU, exsecretari general del CENARED, una coalició de partits de l’oposició democràtica. Fins i tot va ser cridat a ocupar un lloc d’influència en l’executiu.
Un dels avenços que cal destacar en la nova constitució: permet incorporar tres diputats i tres senadors twa, per a millorar la protecció d’una ètnia ultraminoritaria sovint deixada de banda.
Aquest recurs de protecció es complementa amb el nomenament d’una dona twa al capdavant del Ministeri de Solidaritat Nacional, Assumptes Socials i Drets Humans i Gènere.
3. Llibertat d’expressió: un salt endavant?
A principis de febrer del 2021, es va produir una obertura total en l’àmbit molt desenvolupat dels mitjans de comunicació de Burundi.
Ja hi havia 20 emissores de ràdio locals públiques i independents, 4 ràdios comunitàries i 7 emissores de ràdio i televisió que emetien sense obstacles a Burundi, mentre que seguien apareixent 24 diaris públics i independents.
Només dues emissores de ràdio, RPA o Radio Publique Africaine i Radio-Télévision “Renaissance” van romandre suspeses, en relació sobretot a la seva proximitat als cercles colpistes del maig del 2015.
Afortunadament, sota l’impuls del nou president de la República, Évariste NDAYISHIMIYE, home dialogant, es van iniciar les negociacions amb els esmentats òrgans suspesos i van permetre eliminar els darrers obstacles.
4. La llibertat d’associació augmenta…
Burundi ha realitzat importants progressos en aquest àmbit, a jutjar pel fet que més de 8.000 ASBL i congregacions religioses, així com més de 3.000 cooperatives, funcionen amb total llibertat, cosa que demostra el desenvolupament d’una societat civil dinàmica i autònoma, garantia d’obertura democràtica.
El problema que les ONG occidentals es vegin obligades a obrir el seu personal local a tots els components de la societat burundesa ha exigit certament una mica de flexibilitat, però amb prou feines ha estat un obstacle per al desenvolupament de les seves activitats específiques.
5. La justícia i els seus requisits…
Burundi, sota el lideratge del CNDD-FDD, es manté ferm en el marc dels principis fonamentals continguts en l’Acord de Pau d’Arusha del 2000, ja que marquen el punt d’inflexió decisiu que tanca l’era dels règims d’exclusió ètnica i subregional i el recurs als successius cops de força que han ensangonat la història burundesa.
Un cop restablerta la calma a Bujumbura i reforçada la seguretat interna el 2015, el Tribunal Suprem va obrir investigacions contra els autors de la violència assassina i de l’intent de derrocar la legitimitat popular. Això va conduir a l’emissió de 34 ordres de detenció internacionals. El Tribunal Suprem va establir finalment el 23 de juny del 2020 penes de cadena perpètua amb fortes sancions econòmiques.
Els principals condemnats van trobar refugi a Rwanda, sota la protecció del règim de l’FPR. Així, els joves refugiats burundesos acollits al campament de Mahama van poder rebre formació militar per a dur a terme atacs i infiltracions, incloent incursions armades a les províncies de Cibitoke i Kayanza el 2019. Cal assenyalar de passada que els 4 periodistes d’IWACU que investigaven aquestes repetides incursions van ser alliberats el gener del 2021.
Però tot això no ha convertit Burundi en un Estat repressiu. Així, durant els darrers quatre anys del quinquenni de Pierre Nkurunziza, s’han concedit gairebé 8.500 indults presidencials.
A més, Burundi ha adoptat una legislació per a castigar els delictes de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, amb la creació d’un Observatori Nacional per a la prevenció i erradicació d’aquest greu tipus de delictes. També ha adoptat una legislació especial per a prevenir i castigar la violència de gènere.
6. Son violents els joves “Imbonerakure”?
Els joves del CNDD-FDD s’anomenen a si mateixos “Imbonerakure” en kirundi, en referència als guaites que, els dies de la resistència, s’encarregaven de veure els perills dels atacs des de lluny.
Des de l’inici de la insurgència el 2015, aquests joves van ser colpejats durament per una campanya de diabolització destinada a equiparar-los amb una milícia violenta. Referent a això, els funcionaris del govern van recordar que tots els partits reconeguts tenen moviments per orientar els joves i preparar-los per assumir responsabilitats en la vida política i social a tots els nivells. Per això, es demana a tots els dirigents dels partits que estiguin atents i evitin el més mínim risc d’infiltració de provocadors i pinxos que sembrin la divisió i el caos al seu voltant.
Creiem que en lloc de denunciar certs excessos reals a les zones convulses, la cooperació europea hauria de donar prioritat a ajudar les autoritats locals a integrar millor els joves de les zones rurals que han perdut l’orientació sòlida.
7. En conclusió…
Lluny de nosaltres discutir el paper del Parlament Europeu en l’avaluació de la nostra cooperació amb els països ACP amb estructures fràgils. Tanmateix, estem convençuts de la urgència de prosseguir la reactivació del diàleg iniciat amb un soci burundès que considera que les sancions són profundament discriminatòries per a un país que està en ple procés de canvi i la integració del qual al cor de la regió dels Grans Llacs segueix sent molt problemàtica per al seu comerç i la seva seguretat.
En efecte, des de fa un quart de segle, la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs està sumida en una inseguretat que propicia la violència, els desplaçaments brutals de població, l’acaparament de terres, les incursions estrangeres i l’explotació depredadora dels recursos naturals, principalment a la RDC, en violació del dret internacional i de la Carta de l’ONU.
Malgrat els seus desmentiments, l’exèrcit ruandès continua ocupant zones clau de les dues províncies del Kivu, saquejant sistemàticament les riqueses locals amb l’ajuda de les seves milícies aliades.
En el futur, la UE ha de donar prioritat a les polítiques de seguretat a tota la regió dels Grans Llacs, per a contribuir a posar fi definitivament a la crisi i restablir una pau regional duradora.
En aquest context, Burundi pot ser un dels actors d’aquesta política de restabliment de la pau. Les seves autoritats exigeixen estabilitat política i seguretat, que són condicions per al seu desenvolupament.
Amb l’aixecament de les sancions, Burundi, en primer lloc, ha de recuperar els fons ja assignats de l’11è Fons Europeu de Desenvolupament i, a continuació, mobilitzar el 12è Fons Europeu de Desenvolupament per a l’aplicació del Pla Nacional de Desenvolupament (PND) de Burundi. El que hi ha joc és la prosperitat del poble burundès i l’aplicació concreta de l’associació econòmica beneficiosa per a tots que la UE pretén concloure amb els seus socis africans.
Restem a la seva disposició per a discutir qualsevol dels temes de la nostra contribució.
Li prego accepti, senyor president i alt representant, el testimoni de la meva més alta consideració.
Per al grup de treball de Burundi de la Comissió Centreafricana de les Reunions de Pau.
[Signat]
Alain DE BROUWER
Cap de Divisió Honorari del Parlament Europeu/Grup del PPE
Excoordinador de la Comissió d’Àfrica Central de les Trobades de Pau
Avenue de Bouchout 7,
B-1780 Wemmel
Telèfon: 02/269.64.35
Coordinació general: commission.afrique@gmx.fr