Senyora Michelle Bachelet
Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans

Rep la fraterna salutació de Pau i Bé

Em dirigeixo a tu a causa de la gran preocupació per les greus violacions dels drets humans que pateix el poble de Rwanda. He de començar per expressar-te la meva estranyesa i profund rebuig pel fet que el Govern de Paul Kagame s’hagi apropiat d’una cosa tan sagrada com és el genocidi ruandès del 1994, utilitzant-lo sistemàticament per criminalitzar globalment tota l’ètnia majoritària i per justificar les més greus violacions dels Drets Humans –inclòs el segrest, la tortura i l’assassinat– fins al dia d’avui.

Pel càrrec que ocupes,  segur que coneixes les tremendes pressions sofertes per la teva predecessora Navanethem Pillay perquè fos eliminada l’expressió genocidi dels hutus del magnífic Informe Mapping publicat per l’Alt Comissionat l’octubre del 2010. Aquest informe qualificava com a “crims contra la humanitat, crims de guerra, fins i tot de genocidi” els crims “sistemàtics, metòdics i premeditats contra els hutus”, en la seva “majoria nens, dones, ancians i malalts”, realitzats per l’FPR. En tot cas, tot i que eliminat de manera indigna el just terme de genocidi, és evident que es tracta d’un gran genocidi del qual l’Informe Mapping en va investigar només la punta de l’iceberg: 600 incidents violents que hi va haver només al Zaire-Congo i des del 1993 fins al 2003. Ja el 1997, és a dir un any abans de la segona i més mortífera invasió del Zaire, l’informe de l’equip de l’ONU dirigit pel teu compatriota xilè Roberto Garretón, que havia investigat uns quaranta emplaçaments al Congo, es referia a 100.000 cadàvers hutus.

I segurament també coneixeràs com de ben fonamentades estan les imputacions del jutge de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu Merelles sobre “delictes de genocidi, lesa humanitat, delictes contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, integració en organització terrorista, actes terroristes, pillatge de recursos naturals i l’assassinat de nou ciutadans espanyols” comesos per l’FPR que dirigeix ​​Paul Kagame amb mà de ferro. Des de la publicació de l’Informe Mapping,  diversos “experts”, institucions i ONG per als Drets Humans confonen l’opinió pública afirmant que és necessària la creació d’un tribunal que tingui competència per jutjar els crims que aquest informe va treure a la llum. Però saben bé que tal tribunal no només existeix sinó que fins i tot ja va emetre el 6 de febrer de 2008 una ordre d’arrest contra quaranta alts responsables de l’FPR, presumptes responsables dels crims al Congo als quals es refereix l’informe. Tal tribunal és l’Audiència Nacional espanyola, plenament competent per jutjar aquests crims en virtut del principi de justícia universal. Almenys, competent fins que novament les pressions dels poderosos protectors internacionals de Paul Kagame van aconseguir –com demostren diversos cables de Wikileaks– que el Govern espanyol desactivés, de moment, tal jurisdicció universal.

L’Informe Gersony és un altre informe honest, realitzat el 1994 per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats; informe també ocultat fins al setembre del 2010 i l’existència del qual era fins i tot negada per alts responsables de l’ONU; informe que documenta aquesta vegada la sistemàtica neteja ètnica amb caràcter genocida realitzada contra els hutus per l’FPR durant el 1994 a l’interior de Rwanda. L’equip d’investigadors va censar l’assassinat d’uns 30.000 hutus per part de l’FPR en només dos mesos i en només tres prefectures. I hi ha les declaracions de la que va ser la fiscal general del TPIR, Carla de Ponte, denunciant com va caure en desgràcia i va ser apartada del seu càrrec en el mateix moment en què va intentar jutjar un sol membre de l’FPR.

Quants silencis còmplices han permès que, durant llargs anys, aquests imputats per la comissió dels més greus crims, revestits de la falsa aurèola moral que els dóna haver aturat suposadament el genocidi dut a terme pels extremistes hutus la primavera del 1994, segueixin provocant impunement un immens sofriment a Rwanda i al Congo! El 2010, l’Informe Mapping va trencar el codi d’omertà que havia imperat a l’interior de l’ONU sobre el que segurament ha de ser considerat el major genocidi que hi ha hagut des que existeix l’ONU: el dut a terme per l’FPR des de l’1 d’octubre de 1990 fins al dia d’avui. Centenars de milers d’hutus, especialment tots aquells que ostentaven algun tipus de lideratge, han estat assassinats des de llavors per la seva pertinença ètnica en si mateixa. Han estat assassinats abans, durant i després dels anomenats cent dies de sang de la primavera de 1994. Com coneixeràs, segons l’exhaustiu i documentat informe dels investigadors estatunidencs Christian Davenport i Allan C. Stam, fins i tot durant aquests tràgics cent dies el nombre de víctimes hutus va superar el de les víctimes tutsis.

Per això et demano que l’Alt Comissionat que dirigeixes torni a aixecar valentament la seva veu, amb l’autoritat moral que li correspon, per denunciar tot aquest injust estat de coses i en especial les actuals greus violacions dels Drets Humans comeses dia rere dia pel Govern de Rwanda, que Paul Kagame presideix tot i estar imputat pels més greus delictes tipificats per la justícia internacional. Violacions que són possibles i tolerades per l’anomenada comunitat internacional per aquest fals estatus de víctimes-alliberadors del genocidi amb què s’ha revestit als membres de l’FPR de Paul Kagame. Un FPR al qual el jutge Fernando Andreu Merelles qualifica, per contra, d’organització terrorista. És per aquest motiu pel qual m’he aturat una mica a desemmascarar la falsedat de tal estatus. Però ja, més en concret, et sol·licito que el teu Alt Comissionat:

  • Denunciï públicament l’assetjament als opositors polítics (com Victoire Ingabire, Diane Rwigara, Bernard Ntaganda o Déogratias Mushayidi), les desaparicions i els assassinats de molts d’ells. I de qualsevol que s’atreveixi a denunciar els crims del Govern. O de qualsevol que simplement es refereixi al patiment dels hutus i gosi dir que ells també han de ser considerats víctimes. Com va fer el cantant Kizito Mihigo, per la qual cosa va ser vilment assassinat, tot i que era un supervivent del genocidi contra els tutsis el 1994 i la seva família hi va ser delmada. Tu, que vas viure en circumstàncies semblants l’assassinat del teu compatriota Victor Jara, i jo, hem de ser especialment sensibles a crims com el de Kizito Mihigo. En el cas de Victoire, cal recordar la sentència de la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles a favor seu i en contra del Govern de Rwanda.
  • Exigeixi una investigació independent de totes aquestes desaparicions i tots aquests crims.
  • Exigeixi una veritable obertura política.
  • Sol·liciti un Diàleg Inter Ruandès Altament Inclusiu.

Des de ja, moltes gràcies i esperem que el teu Alt Comissionat porti a aquests pobles la llum i el dret de veritat i justícia, camins necessaris per afirmar la Pau.

Fraternalment

Adolfo Pérez Esquivel
Buenos Aires, 15 d’agost del 2020
Piedras 730/ C/ 1070 -Buenos Aires-
secinstitucional@serpaj.org.ar