Des que va denunciar una recent massacre de civils a l’est de la República Democràtica de Congo, el guanyador del Premi Nobel de la Pau 2018, el Dr. Denis Mukwege, ha estat objecte d’amenaces i intimidacions. L’objectiu és silenciar un home la lluita del qual per la justícia i la veritat és molt molesta. L’investigador i periodista Patrick Mbeko ho desxifra per a Sputnik.
El futur del guanyador del Premi Nobel de la Pau 2018, el famós ginecòleg congolès Denis Mukwege, està causant preocupació a alguns dels seus familiars. Des de fa algunes setmanes és objecte d’amenaces i intimidacions per haver denunciat, a finals de juliol, la violència i les massacres que van tenir lloc al poblet de Kipupu, a la província del Kivu Sud. En total, gairebé 220 persones han perdut la vida a la regió en menys d’un mes. Segons Mukwege, “són les mateixes persones que segueixen matant a la RDC”. “Les espantoses xifres de Kipupu estan en línia amb les massacres que han tingut lloc a la RDC des del 1996”, va escriure a Twitter.
Amb aquestes poques paraules n’hi va haver prou perquè els seus detractors, la majoria dels quals són d’origen ruandès o de parla ruandesa, reaccionessin i l’amenacessin a ell i als membres de la seva família. En una declaració emesa el 31 de juliol, el mateix Mukwege va expressar la seva preocupació per la intimidació i va dir que no renunciaria a parlar sobre les atrocitats que pateix el poble del Kivu:
“Cap manipulació intel·lectual, cap amenaça, cap ús de la por m’impedirà parlar de la realitat de les atrocitats que viu la gent del meu país les seqüeles dels quals tracto cada dia al meu hospital de Bukavu”.
És difícil entendre per què denunciar les massacres en un racó de la RDC desperta tanta animadversió. En realitat, darrere les amenaces i els intents d’intimidació s’hi amaga un problema important: el de la justícia i la memòria a la RDC i la regió dels Grans Llacs.
Una lluita per la veritat i la justícia que molesta
De fet, no és només el fet de denunciar la massacre a Kipupu el que és un problema als ulls dels detractors del Dr. Mukwege, és tota la lluita que el ginecòleg congolès està duent a terme el que molesta.
Des del 2017, aquest darrer ha participat en una campanya internacional de sensibilització per a l’establiment d’un tribunal penal internacional que jutgi els delictes comesos al territori de la República Democràtica de Congo des del 1996. Per això, es va inspirar en una de les recomanacions contingudes a l’informe Mapping de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, un document de 545 pàgines en què s’enumeren 617 violacions greus del dret internacional humanitari comeses a la RDC entre 1993 i 2003. Entre els països assenyalats en aquest informe s’hi troba Rwanda, acusada pels investigadors de l’ONU d’haver massacrat un nombre incalculable (centenars de milers, segons diverses ONG) d’hutus ruandesos i civils congolesos. Segons els autors de l’informe Mapping, els atacs “aparentment sistemàtics i generalitzats” de les tropes ruandeses contra la població civil “revelen diversos elements condemnatoris que, si es proven davant un tribunal competent, podrien qualificar-se de crims de genocidi”.
Segons el diari Le Monde, que va revelar l’existència d’aquest informe que portava mesos dormint als calaixos de l’ONU, el president de Rwanda Paul Kagame i alguns dels seus partidaris han fet tot el possible per sufocar-lo. Sens dubte, per evitar que el seu contingut es diluís per la raó d’estat o patís la mateixa destinació que els informes Gersony i Garretón que documentaven els crims de l’exèrcit ruandès tant a Rwanda com a la RDC, es va organitzar una filtració a les columnes del diari francès, per a gran indignació de Kigali.
Per al règim ruandès, l’Informe Mapping és una mena d’espasa de Dàmocles sobre el cap de l’elit governant. Es tracta d’una qüestió de vida o mort en la mesura que l’informe, exposant els crims comesos pel Front Patriòtic Ruandès (FPR) de Paul Kagame, interpel·la i fins i tot posa en dubte indirectament la doctrina oficial, que presenta Kagame i el seu moviment com els “herois que van posar fi al genocidi de Rwanda i no com a criminals”, en què el règim ha basat la seva legitimitat internacional des de la seva conquesta del poder el 1994. Referent a això, Jean-Marie Vianney Ndagijimana, exministre d’Afers Exteriors del primer govern postgenocidi establert per Kagame, assenyala:
“Els qui estan al poder a Kigali saben que si aquest informe es porta a la primera plana, tot el règim de l’FPR tindrà alguna cosa de què preocupar-se. Faran tot el possible per evitar que això passi.”
Reafirmant la necessitat de donar seguiment a l’Informe Mapping i establir un tribunal penal internacional perquè es pronunciï sobre la dècada d’assassinats, violacions i saquejos comesos per diversos països de la regió en sòl congolès, el Dr. Mukwege s’ha llaurat un lloc entre els “principals enemics” del règim de Kigali, que està terriblement implicat en aquest informe.
Sota forta vigilància
Ja el 2013, el metge guanyador del Nobel va ser aparentment espiat pels serveis ruandesos que vigilaven de prop les seves accions. Segons el diari belga Le Soir, el xofer encarregat de conduir el vehicle posat a disposició del ginecòleg congolès pel Parlament Europeu durant els seus viatges a Bèlgica era de tot menys neutral. Abans de ser contractat com a xofer per Brussel·les, aquest jove ruandès treballava per a l’ambaixada de Rwanda a Brussel·les, sovint sospitós d’amenaçar la pau dels opositors i altres crítics del règim que resideixen a Bèlgica. Segons el diari, va fer diversos intents d’arrossegar Denis Mukwege a l’arena política, fins i tot tractant de posar-lo en contacte amb interlocutors misteriosos. Però cada vegada s’ha trobat amb la negativa del metge, “cautelós per la multiplicació d’amenaces i advertències”.
Fer callar tant sí com no “l’home que guareix les dones”
En realitat, el Dr. Mukwege molesta. El seu implacable compromís amb les dones víctimes d’agressions a la regió oriental de la República Democràtica del Congo –que li ha valgut el sobrenom de “l’home que guareix les dones”– i la seva postura sovint explícita a favor de la justícia i la veritat en relació amb els crims comesos contra civils és un veritable problema per als trastornadors que prosperen a la regió.
L’octubre del 2012, es va escapar per poc d’un atac a casa seva. La seva vida es va salvar gràcies a la intervenció del seu guàrdia de seguretat, que va ser assassinat en el seu lloc per homes armats. Tot i això, es va negar a romandre en silenci, despertant tant la ira dels seus crítics com la preocupació d’alguns dels seus familiars que tenen por que pugui ser l’objectiu d’un atac o d’un atemptat els pròxims dies. Aquesta aprensió està més fundada pel fet que les amenaces contra Denis Mukwege s’han tornat cada vegada més insistents des de la seva declaració pública sobre la massacre de Kipupu.
Si bé és evident que el guanyador del Premi Nobel, per les seves posicions i la seva lluita per la justícia, no ha fet gaires amics a la regió, és igualment evident que el règim ruandès, que ha estat assenyalat repetidament als informes de les Nacions Unides i de les ONG internacionals per la seva participació en els saquejos i crims comesos a l’est de la RDC, no veu amb bons ulls l’activisme del famós ginecòleg, que crida l’atenció cada vegada més sobre l’anarquia que segueix existint al Kivu degut, entre altres coses, a les accions de Rwanda en aquesta part de la RDC.
Insistint que la massacre de Kipupu està “en línia amb els atacs que han colpejat la RDC des del 1996”, el Dr. Mukwege assenyala, sense anomenar-los, els autors de la inestabilitat que ha persistit al Kivu des de la primera invasió del territori congolès pels exèrcits de Rwanda i Uganda patrocinats en el seu moment pels Estats Units. Diverses fonts han afirmat que l’atac a Kipupu va ser dut a terme per una coalició de milícies banyamulenge. Aquestes poblacions de parla ruandesa, que han viscut a l’est de Congo durant dècades, han servit sovint com a auxiliars de les aspiracions de Rwanda al Congo.
Des del 1996, el règim de Kigali ha fet servir els banyamulenge i diversos grups armats per establir la seva hegemonia en part del Kivu. Un alt oficial de l’exèrcit ruandès, el general de divisió Muganga Mubarak, no ho va amagar en una recent intervenció a Kigali.
Per tant, és en un context d’inestabilitat mantingut deliberadament que s’estan cometent diverses massacres de congolesos a l’est de la RDC. I això és precisament el que el Dr. Mukwege ha estat denunciant durant anys, despertant la ira de Kigali i els seus sequaços. Per a deslegitimar el ginecòleg congolès, l’acusen de “revisionisme” i “negacionisme”. Aquestes acusacions són utilitzades regularment pel règim per anestesiar qualsevol crítica a l’FPR. Paral·lelament a una campanya de denigració i persecució contra el ginecòleg a les xarxes socials per part del mateix cercle pro-Kigali, un grup de banyamulenge ha llançat una petició per a la retirada del seu Premi Nobel de la Pau.
A sobre, l’excap d’Estat Major de Rwanda i actual assessor personal de Paul Kagame, el general James Kabarebe, que ha estat assenyalat per diversos crims greus comesos a Rwanda i al Congo, va acusar Mukwege de connivència amb genocides hutus en un discurs a la televisió de Rwanda. Segons Jean-Marie Vianney Ndagijimana, els comentaris de Kabarebe han de ser presos seriosament:
“Aquesta és una amenaça a penes dissimulada i el Dr. Mukwege hauria de tenir molta cura. Perquè tots els acusats de complicitat amb els genocides han estat blanc directe del règim de Kigali”.
De fet, totes aquestes amenaces i intimidacions tenen un objectiu: silenciar per sempre un home la lluita del qual per la justícia i la veritat està causant la més gran pertorbació als trastornadors que estan causant estralls a la traumatitzada regió de l’Àfrica dels Grans Llacs?
Font: Sputnik France