Mont-real, 18 de gener de 2021
A l’atenció del Sr. Guy Gendron, Defensor dels Serveis Francesos de Radio-Canada C.P.6000, succ. Centre de Mont-real (Quebec) Canadà H3C 3A8 ombudsman@radio-canada.ca
Assumpte: Entrevista a la periodista Judi Rever al programa “Bien entendu” de Stéphan Bureau, el 7 de gener de 2021.
Sr. Gendron,
Som diversos ciutadans canadencs i altres oients de Radio-Canada residents a diferents països, la majoria d’origen ruandès, els qui hem seguit amb atenció l’entrevista que la periodista d’investigació canadenca Judi Rever va concedir al periodista Stéphan Bureau en el marc del seu programa “Bien entendu” del 7 de gener del 2021 a Radio-Canada.
Ens va escandalitzar que després d’aquesta entrevista, associacions(1) integrades per ciutadans ruandesos residents al Canadà, properes al règim de Kigali, escrivissin a Radio-Canada per queixar-se de la plataforma atorgada a Judi Rever, exigint la supressió del programa i fins i tot arribant a exigir disculpes a Radio-Canada(2) amb l’argument que la periodista transmetia “tesis negacionistes”.
Aquesta és una acusació infundada, com Judi Rever va recordar una vegada més al micròfon de Stéphan Bureau: “si dic que hi va haver dos genocidis, un contra els tutsis i un altre contra els hutus, com puc ser negacionista? (…) És l’estratègia per a silenciar-me”. Judi Rever també ho va dir al micròfon d’Alison Smith el 2018 a CPAC(3).
En realitat, la Sra. Rever és perseguida per l’única raó que les seves investigacions han revelat un costat de la realitat que és amagat pel relat oficial del drama ruandès i que ella creu que totes les víctimes d’aquesta tragèdia han de ser reconegudes. Nombrosos treballs d’investigadors i experts de Rwanda, així com informes fidedignes(3), inclosos els de les Nacions Unides, han demostrat que, al costat dels centenars de milers de tutsis i hutus exterminats a les zones controlades per les forces governamentals d’aquella època, centenars de milers d’hutus i tutsis van ser assassinats abans, durant i després del genocidi, per les forces del Front Patriòtic Ruandès, dirigides pel general Paul Kagame, l’actual cap d’estat ruandès, en el seu camí cap a la conquesta del poder i després d’haver-lo conquerit.
El febrer del 2008, el jutge espanyol Fernando Andreu Merelles va dictar ordres d’arrest contra quaranta alts responsables militars de l’FPR per terrorisme, crims de guerra, crims de lesa humanitat i fins i tot de genocidi(4). El president Paul Kagame deu la seva salvació únicament a la immunitat de què gaudeix per la seva condició de cap d’Estat.
L’1 d’octubre del 2010, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va publicar l’Informe Mapping en el qual es descriuen els crims comesos al territori de la República Democràtica del Congo [RDC] entre 1993 i 2003. L’informe va concloure que les tropes de l’FPR havien dut a terme “atacs aparentment sistemàtics i generalitzats contra els refugiats hutus que revelen diversos elements condemnatoris que, si es proven en un tribunal competent, podrien qualificar-se com a crims de genocidi”(5).
El 8 d’octubre passat, a través de la veu de Nicolas Simard, el seu exambaixador a la República Democràtica del Congo, el Canadà va declarar que donava suport plenament a la lluita del doctor Denis Mukwege, Premi Nobel de la Pau 2018, encaminada a acabar amb la impunitat dels delictes documentats a l’Informe Mapping(6). Però, com podem acabar amb la impunitat si permetem que s’imposi una omertà sobre aquests crims fins i tot al Canadà?
L’abril del 2020, al podi de les Nacions Unides, la Gran Bretanya va expressar la seva preocupació pel silenci imposat a les víctimes hutus: “Creiem que els hutus i altres persones assassinades també han de ser reconegudes”(7). Els Estats Units també han expressat la seva preocupació per la falta d’inclusió d’aquestes víctimes en la memòria col·lectiva: “El fet de no honorar i no recordar aquestes víctimes presenta una imatge incompleta d’aquesta part fosca de la història”(8).
El 2018, amb la publicació del seu llibre “In Praise of Blood”, la Sra. Rever va trencar el silenci sobre aquests crims que la dictadura ruandesa intenta amagar per tots els mitjans. “Un dels mètodes utilitzats per qüestionar un autor que tracta de Rwanda és deslegitimar-lo. Hi ha diverses maneres de fer-ho. L’acusació de negacionisme és la més comuna, ja que sens dubte es considera la més eficaç”, va escriure el sociòleg Marc Le Pape en un article d’opinió publicat al diari Le Monde.(9)
Com a canadencs i/o oients de Radio-Canada que resideixen a diferents països, en particular els qui som d’origen ruandès de totes les ètnies, que hem sobreviscut a les massacres de l’FPR o que hem perdut membres de les nostres famílies, amics i coneguts en aquests crims, donem suport plenament al treball de Judi Rever per aclarir aquesta tragèdia.
Convidem Radio-Canada a no cedir davant les intimidacions a què s’enfronta i l’animem a donar veu més sovint a les víctimes d’aquests crims i als investigadors que, com Judi Rever, els han documentat perquè acabi l’insuportable silenci imposat al voltant d’aquest tema durant més d’un quart de segle.
701 signants.
Contacte:
Perpetue Muramutse,
125, rue des Alpes, Laval, Qc. H7GV1
perpetuemuramutse@hotmail.com
Tel. 450 9332743
Còpia per a informació:
– Madame Luce Julien, directora general d’Informació de Radio-Canada.
– Madame Caroline Jamet, directora executiva, ràdio, àudio i Gran Mont-real, de Radio-Canada.
– Sr. Stéphan Bureau.
– Sra. Judi Rever.
Notes
(1) Citem entre d’altres la “Comunitat Ruandesa del Canadà”, l'”Associació de Pares i Amics de Víctimes del Genocidi contra els Tutsis de Rwanda” (PAGE-RWANDA) i l’Associació Humura.
(2) Carta de PAGE-RWANDA del 10 de Gener del 2021.
(3) Violència oculta durant el Genocidi de Rwanda – Judi Rever
https://www.youtube.com/watch?v=noceZ28G1Jo&t=336s
(4) http://www1.rfi.fr/actufr/articles/098/article_62446.asp
(5) Informe Mapping, paràgraf 31.
https://www.ohchr.org/Documents/Countries/CD/DRC_MAPPING_REPORT_FINAL_FR.pdf
(6) https://twitter.com/NicolasJSimard/status/1314168211743666176?s=20
Font: The Rwandan