Christopher C. Black va lluitar per la justícia en tribunals internacionals amb agendes polítiques.

L’advocat i escriptor especialitzat en defensa penal internacional Christopher C. Black va morir sobtadament el 5 de juny de 2025. Se’l trobarà molt a faltar. La seva anàlisi de la balança desequilibrada de la justícia internacional i la seva representació dels acusats injustament han de ser recordats i honrats durant molt de temps.

El punt àlgid de la carrera de Black va ser l’absolució del general ruandès Augustin Ndindiliyimana després d’una batalla de 14 anys al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda. El general Ndindiliyimana va ser acusat de crims de genocidi, però en realitat va salvar molts civils a Kigali durant els darrers 100 dies de la guerra de Rwanda, entre 1990 i 1994.

El judici de Ndindiliyimana va ser un moment important en la història d’aquest tribunal, controlat pels Estats Units i amb una agenda política, que només va jutjar hutus ruandesos i va establir així la narrativa del genocidi que va resultar tan útil als Estats Units i altres potències occidentals, no tan sols a Rwanda i el Congo, sinó també en la ideologia intervencionista humanitària. Els Estats Units van declarar de manera ridícula que «aturar el genocidi i les atrocitats massives» era la seva política exterior oficial, i «aturar la pròxima Rwanda» es va convertir en el crit de guerra dels imperialistes occidentals per a justificar les invasions de Líbia i Síria. Després que els Estats Units destruissin Líbia i assassinessin el seu líder, Moammar al-Gaddafi, la llavors ambaixadora dels Estats Units davant l’ONU, Susan Rice, va volar primer a Líbia i després a Rwanda per a declarar que aquesta vegada ho havíem fet bé.

El 2015, al Fòrum Rhodes, celebrat anualment pel think tank Diàleg de Civilitzacions, Christopher Black va dir: «L’objectiu d’aquests tribunals, la raó per la qual es van crear, és bàsicament la propaganda. Aquesta és la seva única funció real. La propaganda consisteix a difondre una versió de la guerra que els preocupa, i la propaganda té per objecte demonitzar el govern derrocat i encobrir el veritable paper dels Estats Units i els seus aliats en aquesta guerra. I aquest és l’únic paper que realment tenen aquests judicis».

Vaig parlar amb Phil Taylor, antic investigador del TPIR i actual presentador de The Taylor Report a CIUT FM-University of Toronto, sobre la vida i l’obra de Christopher Black.

ANN GARRISON: Phil, pot explicar-nos primer com vau conèixer Christopher Black i com us vau fer amics?

PHIL TAYLOR: Chris i jo treballàvem per al mateix bufet d’advocats, Roach & Schwartz, dirigit per un advocat molt respectat i líder de la comunitat negra de Toronto. Treballàvem junts en diversos casos abans que Chris s’establís pel seu compte.

AG: Les Nacions Unides van crear el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, també conegut com a TPIR, per a jutjar els crims comesos entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1994. Expliqui’ns com va ser el seu treball amb ell allà.

PT: Juntament amb altres persones, en particular l’advocada del TPIR Tiphaine Dickson, vaig animar Chris al fet que considerés la possibilitat de defensar el general Augustin Ndindiliyimana, i afortunadament va acceptar. Quan ell es va fer càrrec del cas, jo treballava com a investigador per a d’altres acusats, però Chris i jo vam mantenir un contacte regular per a estar al corrent dels problemes i reptes als quals s’enfrontaven els acusats i els advocats defensors.

AG: La història de Rwanda i el TPIR ha donat lloc a abundants estudis, molts d’ells propagandístics, i sens dubte es continuarà estudiant durant anys. Quin li agradaria que fos la contribució duradora de Christopher Black?

PT: Com va dir Chris a la seva xerrada al Fòrum Rhodes, la propaganda era l’objectiu del tribunal.

Es va crear per a reduir la història de la guerra de Rwanda de 1990-1994 i els seus darrers 100 dies a un relat maniqueu d’hutus demoníacs massacrant tutsis angelicals. La realitat era molt més complexa, però el senzill relat maniqueu servia als propòsits dels seus creadors, els Estats Units i l’ONU, que llavors estava dominada pels Estats Units després del col·lapse de la Unió Soviètica. Recordem que l’exsecretari general de l’ONU, Boutros Boutros-Ghali, va dir a l’autor canadenc Robin Philpot que els estatunidencs eren en gran part responsables dels esdeveniments de 1994.

Els líders estatunidencs volien que el seu home, el general tutsi ruandès Paul Kagame, prengués el poder a Kigali i es convertís en un heroi per a la comunitat internacional com el líder que va aturar el genocidi. Dos anys més tard, van donar suport a la invasió de Rwanda i Uganda de la República Democràtica del Congo, llavors Zaire, per a derrocar l’antic dictador Mobutu Sese Seko i desplaçar França com a potència dominant a l’Àfrica Central. Newsweek ho va explicar al seu informe de l’11 de maig de 1997, «Washington’s Africa Move» (La jugada de Washington a l’Àfrica).

Tots els casos jutjats al tribunal s’han d’estudiar a la llum d’aquesta narrativa propagandística que Chris va identificar com el propòsit del tribunal. Només els hutus van ser acusats i processats, la qual cosa el converteix en la definició mateixa de la justícia del vencedor, però Chris va lluitar com un tigre pel seu client innocent, el general Ndindiliyimana, i finalment va guanyar.

AG: La narrativa establerta sobre el genocidi de Rwanda diu que l’ONU es va limitar a romandre de braços plegats i permetre que passés. Quin paper va exercir realment i per què Boutros Boutros-Ghali va culpar els estatunidencs?

PT: L’exèrcit tutsi ruandès de Kagame va ser culpable de nombroses massacres de civils, en particular de la població majoritària hutu, al llarg dels quatre anys que va durar la guerra de Rwanda. Els infames «100 dies de genocidi» van començar després que Kagame ordenés l’assassinat dels presidents hutus de Rwanda i Burundi, abatent el seu avió sobre Kigali el 6 d’abril de 1994. Això va sembrar el pànic entre la població hutu, que va començar a massacrar els tutsis, mentre que, al mateix temps, l’exèrcit de Kagame iniciava una ofensiva planejada des de feia temps per a fer-se finalment amb el poder a la capital, Kigali.

L’exèrcit de Kagame va cometre massacres de civils en el seu camí cap a Kigali i després, però ningú ha estat acusat pels seus crims. El president Bill Clinton va ordenar a la seva ambaixadora davant l’ONU, Madeleine Albright, que impedís al Consell de Seguretat de l’ONU (CSNU) enviar tropes per a aturar la matança perquè volien que Kagame sortís victoriós.

Les principals ONG de «drets humans» van treballar diligentment per a demonitzar el Govern ruandès i tenien fàcil accés a la Casa Blanca de Bill Clinton. Durant les negociacions per a l’alto el foc, Human Rights Watch, liderada per Alison Des Forges, fins i tot va intentar que fossin detinguts els representants de Rwanda davant l’ONU.

AG: Pot parlar més sobre la defensa de Chris del general Ndindiliyimana?

PT: Chris va trobar excel·lents testimonis per a declarar, entre els quals destaca el coronel Luc Marchal, que era el segon en el comandament de les forces de pau de l’ONU i comandant de les forces a la capital, Kigali. Ndindiliyimana era comandant de la gendarmeria, la policia militar de la capital, per la qual cosa tots dos van treballar en estreta col·laboració, fent tot el possible per a protegir la població civil.

El coronel Marchal va testificar sobre la integritat del general Ndindiliyimana i sobre les mesures concretes que va prendre per a protegir els civils.

Chris va exposar diligentment les falsedats i els testimoniatges contradictoris dels acusadors del general.

El 2014, el general Ndindiliyimana va ser absolt de tots els càrrecs a la Sala d’Apel·lacions del TPIR. Poc després va tornar amb la seva família a Bèlgica.

Ann Garrison és editora col·laboradora de Black Agenda Report i resideix a l’àrea de la badia de San Francisco. El 2014 va rebre el Premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau pels seus reportatges sobre el conflicte a la regió dels Grans Llacs africans. Es pot contactar amb ella a ann@anngarrison.com. Pots donar suport al seu treball a Patreon.

Els assajos de Christopher Black estan recopilats a la pàgina web de New Eastern Outlook. La seva novel·la, Beneath the Clouds, està disponible a Amazon. Li sobreviuen la seva companya Gail, el seu fill Aidan i el seu net William.

Phil Taylor és un antic investigador del TPIR i actual presentador de The Taylor Report a CIUT FM-Universitat de Toronto.

Foto: El general Augustin Ndindiliyimana, a l’esquerra, va ser absolt de tots els càrrecs al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda després d’una batalla de 14 anys lliurada pel difunt Christopher C. Black, a la dreta.

Font: Black Agenda Report

Christopher Black: La criminalització de la justícia internacional (Dialogue of Civilizations, 24.11.2014)
Es poden activar els subtítols automàtics