Segons els alertadors, el sistema d’intel·ligència artificial d’Israel està generant objectius tan ràpidament, basant-se en dades tan àmplies, que tothom a Gaza és al punt de mira

L’escala de mort i destrucció infligida a Gaza durant les darreres vuit setmanes ja hauria d’haver posat de manifest que Israel estava aplicant una política de neteja ètnica i genocidi contra els palestins de l’enclavament assetjat.

Ara, alertadors israelians han proporcionat detalls de com s’estan duent a terme aquests crims contra la humanitat i com s’estan racionalitzant internament als esglaons militars i polítics d’Israel.

Una extraordinària sèrie de testimonis publicats conjuntament per les publicacions 972 i Local Call, amb seu a Israel, la setmana passada, van demostrar que l’enorme nombre de civils palestins morts és, de fet, part integrant dels objectius de guerra d’Israel, no un desafortunat efecte secundari.

Els morts coneguts fins ara s’estimen en gairebé 16.000, amb 6.000 desapareguts més, presumiblement esclafats sota la runa. Dos terços dels morts per Israel són dones i nens.

Fa dos anys, durant un atac anterior contra Gaza, els militars israelians van admetre per primera vegada que un ordinador els subministrava objectius potencials. La intenció sembla haver estat eludir les restriccions imposades per les avaluacions humanes de les probables baixes subcontractant els assassinats a una màquina.

Els alertadors confirmen que, atesos els nous i generosos paràmetres de qui i què pot ser atacat, el sistema d’intel·ligència artificial, anomenat Evangeli, està generant llistes d’objectius tan ràpidament que els militars no poden seguir-ne el ritme.

Les entrades d’Israel són ara tan àmplies que permeten bombardejar sense avís previ blocs d’apartaments de gran altura, sempre que es pugui afirmar que es creu que una persona que hi resideix té connexió amb Hamàs.

Com que Hamàs no només té una ala militar, sinó que dirigeix el govern de l’enclavament, la nova política amplia potencialment el cercle d’objectius per incloure funcionaris, policies, treballadors sanitaris, educadors, periodistes i cooperants.

Això ajuda a explicar com, segons xifres de les Nacions Unides, uns 100.000 habitatges de Gaza han estat arrasats o han quedat inhabitables i almenys 1,7 milions de palestins han estat desplaçats, unes tres quartes parts de la població de l’enclavament.

Supervivència bàsica

Les revelacions desmenteixen definitivament les afirmacions de polítics occidentals, com ara el president dels Estats Units, Joe Biden, el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, i el líder laborista de l’oposició, Keir Starmer, que Israel es limita a defensar-se i intenta evitar víctimes civils.

En un reportatge publicat divendres passat, The Guardian va corroborar la confiança d’Israel en el sistema informàtic Evangeli. El diari citava un antic funcionari de la Casa Blanca familiaritzat amb el desenvolupament de sistemes ofensius autònoms per part del Pentàgon, que afirmava que la guerra d’intel·ligència artificial a matadegolla d’Israel contra Gaza era un “moment important”.

El funcionari va afegir: “Altres estats estaran observant i aprenent”.

Potser el més significatiu de les revelacions de funcionaris i exfuncionaris israelians que han parlat amb 972 i Local Call és el fet que Israel és conscient que els seus milers d’atacs aeris sobre les zones residencials de Gaza estan tenint un impacte mínim en el braç armat de Hamàs.

Això contrasta amb les declaracions públiques que Israel pretén erradicar el grup.

Fins i tot segons les afirmacions de l’exèrcit israelià, basades probablement en la nova definició, molt més àmplia, de qui es considera objectiu de Hamàs, Israel ha matat entre 1.000 i 3.000 “operatius”, cosa que significa que, fins i tot segons l’avaluació d’Israel, els civils representen entre el 85 i el 95% dels morts en les seves campanyes de bombardejos.

Segons les fonts, això no és accidental.

Israel manté la seva política militar de sempre cap a Gaza –principalment l’anomenada doctrina Dahiya, de vegades coneguda com “tallar la gespa”–, però ha canviat l’enfocament per permetre un vessament de sang molt més gran entre la població civil.

La doctrina, que ha guiat els repetits atacs d’Israel contra Gaza els darrers 15 anys, deu el seu nom a la destrucció de tot un barri de Beirut a la guerra d’Israel contra el Líban el 2006.

La doctrina té dues premisses clau: que arrasar una zona enemiga obligarà la població a concentrar-se en la supervivència bàsica en lloc de la resistència i, a llarg termini, animarà la gent corrent a aixecar-se contra els seus governants.

Tradicionalment, la doctrina Dahiya se centrava principalment en la destrucció d’infraestructures. Almenys oficialment, ateses les restriccions del dret internacional, Israel afirmava que emetia advertiments previs. Se suposava que això donava temps als civils de la zona atacada per evacuar.

Segons els oficials militars, aquest període d’avís s’ha acabat en gran part, col·locant els civils directament en el punt de mira d’Israel.

No és quirúrgic

Una font va explicar a 972 els efectes de la nova política: “Les xifres han passat de dotzenes de morts de civils [permeses] com a danys col·laterals en el marc d’un atac contra un alt càrrec [de Hamàs] en operacions anteriors, a centenars de morts de civils com a danys col·laterals”.

Un exfuncionari d’intel·ligència militar ha dit que la política estava dissenyada per convertir en objectius legítims la major part de la infraestructura de Gaza: “Hamàs és a tot arreu a Gaza; no hi ha edifici que no tingui alguna cosa de Hamàs, així que si vols trobar la manera de convertir un gran edifici en un objectiu, ho podràs fer”.

Segons aquestes fonts, atès que el braç armat de Hamàs es troba sota terra en túnels, Israel ha tingut dificultats per identificar objectius primaris, com ara emplaçaments d’armes, cèl·lules armades i casernes generals.

En lloc d’això, s’ha centrat en el que anomena “objectius de poder” –o més exactament, objectius simbòlics–, com edificis alts i residencials en zones urbanes, així com edificis públics com universitats, bancs, oficines governamentals, hospitals i mesquites.

Aquests atacs, diuen les fonts, es consideren un “mitjà que permet danyar la societat civil”, afeblint la seva capacitat per organitzar-se i funcionar, i de les famílies per subsistir. Segons 972, els exfuncionaris israelians amb què va parlar “entenien, alguns explícitament i altres implícitament, que el mal als civils és el veritable objectiu d’aquests atacs”.

Referint-se a l’elevat nombre de morts entre la població civil, una altra font va declarar: “Tot és intencionat. Sabem exactament quants danys col·laterals hi ha a cada casa”.

Cinc fonts diferents van declarar a 972 que Israel havia recopilat arxius de desenes de milers de cases i apartaments privats de Gaza on hi viuen membres de baix rang de Hamàs. Les cases, així com tots els que hi viuen, es consideraven un objectiu legítim quan una persona vinculada a Hamàs entrava a l’edifici.

Un d’ells va assenyalar: “Els membres de Hamàs que realment no importen per res viuen a cases per tota Gaza. Així que marquen la casa, la bombardegen i maten tots els que hi són”.

Una altra font va observar sobre aquesta pràctica que el seu equivalent seria que Hamàs bombardegés “totes les residències privades de les nostres famílies quan [els soldats israelians] tornen a dormir a casa el cap de setmana”.

Un funcionari que havia supervisat atacs anteriors contra Gaza va dir que Israel al·legava que un pis d’un edifici alt servia d’oficina d’un portaveu de Hamàs o del Gihad Islàmic per justificar l’enderrocament de l’edifici. “Tinc entès que el pis és una excusa que permet a l’exèrcit causar molta destrucció a Gaza”.

Si se sabés la veritat sobre el que està fent Israel, ha afegit la font, “això es consideraria en si mateix terrorisme. Per això no ho diuen”.

Una altra va afirmar que l’objectiu d’Israel era infligir el màxim mal en lloc de colpejar la part de l’edifici associada a Hamàs. “També era possible assolir aquest objectiu específic amb armament més precís. La conclusió és que van enderrocar un edifici alt per enderrocar un edifici alt”.

Alts càrrecs israelians han explicitat aquest objectiu les darreres setmanes. Omer Tishler, cap de les forces aèries israelianes, va declarar als periodistes militars que s’havien atacat barris sencers “a gran escala i no de manera quirúrgica”.

Una font ha afirmat que l’objectiu a llarg termini d’Israel era “donar als ciutadans de Gaza la sensació que Hamàs no controla la situació”.

Guerra santa

En atacs anteriors contra Gaza, Israel va adoptar una estratègia que va infligir una destrucció gratuïta d’infraestructures i va provocar la mort d’un gran nombre de palestins. Però segons les fonts citades per 972 i Local Call, s’han eliminat totes les restriccions, cosa que ha augmentat dràsticament les conseqüències per als civils.

Tishler, cap de les forces aèries, ha confirmat que, en molts casos, abans de bombardejar un edifici, Israel ja no fa un atac d’advertència amb un petit projectil, cosa que es coneix com “colpejar la teulada”. Aquesta pràctica, ha dit, és “rellevant per a les rondes [de combats] i no per a la guerra”.

El risc que això suposa per als civils s’ha posat de manifest en revelar-se que l’exèrcit israelià utilitza ara un sistema d’intel·ligència artificial, anomenat Evangeli, per identificar objectius.

El mateix nom, amb la seva connotació bíblica, confirma les perilloses influències del fonamentalisme religiós que ara estan en joc a l’exèrcit israelià, i la creixent suposició que Israel està immers en una guerra santa contra els palestins.

El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, tradicionalment considerat una figura laica, ha adoptat el llenguatge de l’extrema dreta dels colons en qualificar l’atac d’Israel contra Gaza de guerra contra Amalek, un enemic bíblic als homes, dones i nens del qual Déu va ordenar als israelites que els exterminés.

Parlant de la nova confiança dels militars en Evangeli, Aviv Kochavi, excap de les forces armades israelianes, va dir al lloc web israelià Ynet a principis d’aquest any: “En el passat, produïem 50 objectius a Gaza a l’any. Ara, aquesta màquina produeix 100 objectius al dia, i el 50% són atacats”.

L’objectiu, va observar, era resoldre un “problema” d’anteriors campanyes de bombardejos contra Gaza, segons el qual l’exèrcit israelià es quedava ràpidament sense objectius de Hamàs i el Gihad Islàmic que el seu personal humà pogués identificar.

Un antic oficial d’intel·ligència va declarar a 972 que la Divisió Administrativa d’Objectius que dirigeix Evangeli s’havia convertit en una “fàbrica d’assassinats en massa”. Desenes de milers de persones havien estat catalogades com a “agents subalterns de Hamàs” i, per tant, eren tractades com a objectius. L’oficial ha afegit que “es posa èmfasi en la quantitat i no en la qualitat”.

Una font que treballava a la divisió va afegir que la majoria de les recomanacions d’Evangeli s’estaven aprovant sense un escrutini significatiu: “Treballem de pressa i no hi ha temps per aprofundir els objectius. L’opinió és que se’ns jutja en funció de quants objectius aconseguim generar”.

Pla de neteja ètnica

La importància d’aquestes revelacions –i allò que revelen sobre els “objectius de guerra” d’Israel– no s’ha de subestimar.

Anteriorment, el setge permanent a Gaza i les incursions intermitents d’Israel basades en la doctrina Dahiya s’utilitzaven com a eines per gestionar l’enclavament.

Servien per recordar constantment a Hamàs qui mana. L’objectiu era mantenir el grup centrat en tasques administratives més que no pas en la resistència armada: reparar la destrucció, idear maneres d’eludir el setge i restaurar la legitimitat política de Hamàs davant d’una opinió pública cansada de la batalla.

Ara l’objectiu d’Israel sembla molt més ampli i definitiu. Segons un reportatge publicat la setmana passada al Financial Times, Israel encara es troba en les primeres fases d’una campanya que podria durar fins a un any.

Malgrat la destrucció de vastes franges del nord de Gaza i la intensificació de l’ofensiva israeliana al sud, un funcionari familiaritzat amb els plans de guerra d’Israel va declarar al diari que a Israel encara li quedava un llarg camí per recórrer.

“Aquesta serà una guerra molt llarga… Actualment no estem ni a mig camí d’assolir els nostres objectius.”

La major part de la població de Gaza està sent amuntegada a la zona de Rafah, apretada contra la curta frontera amb Egipte. Com ja s’ha explicat en aquestes pàgines, Israel té un pla de neteja ètnica a llarg termini, amb el qual pretén pressionar el Caire perquè reallotgi la població de Gaza al Sinaí.

La ràpida aparició de malalties i fam a l’enclavament a causa de la intensificació del setge israelià, que nega a la població aliments, aigua i energia, té el ferm objectiu de forçar la mà d’Egipte.

Disminuir” la població

Segons Israel Hayom, diari israelià històricament vinculat al partit governant Likud de Netanyahu, s’ha presentat a funcionaris de Washington un pla per afeblir encara més l’oposició egípcia.

Els Estats Units oferirien ajuda a d’altres Estats veïns a condició que acceptin refugiats de Gaza, alleujant així part de la càrrega d’Egipte.

A més, l’edició hebrea del diari fa referència a un pla elaborat a petició de Netanyahu per Ron Dermer, un dels principals ministres, per “reduir la població de Gaza al mínim possible” mitjançant expulsions. El diari es refereix a això com un “objectiu estratègic” per a Netanyahu.

Segons sembla, Netanyahu creu que, després que el món hagi acceptat milions de refugiats desplaçats de l’Iraq, Síria i Ucraïna, per què hauria de ser Gaza diferent?

El pla preveu que els palestins abandonin Gaza a través de la frontera amb Egipte o fugin amb vaixell cap a Europa i Àfrica.

La destrucció genocida de Gaza per part d’Israel, que la fa inhabitable, és totalment coherent tant amb els objectius declarats dels seus dirigents de tractar els palestins com a “animals humans” com amb les revelacions dels alertadors.

I tanmateix, els polítics i els mitjans de comunicació occidentals continuen mantenint la ficció que els objectius d’Israel es limiten a “eliminar” Hamàs, i que l’única qüestió legítima és si Israel està actuant “proporcionalment”.

Aquesta incapacitat generalitzada per distingir el bosc dels arbres no és casual. És la prova que les elits occidentals són totalment còmplices de l’expulsió israeliana dels palestins de Gaza.

Per molt sòlides que siguin les proves, Occident s’entossudeix a fer els ulls grossos fins i tot quan persones de dins revelen les polítiques de genocidi i neteja ètnica massiva d’Israel.

Font: Jonathan Cook

Foto: El fum s’eleva després dels atacs aeris israelians a diversos llocs de la Franja de Gaza, 9 d’octubre de 2023 (Atia Mohammed/Flash90).

"Fàbrica d'assassinats en massa": Israel utilitza intel·ligència artificial per crear objectius a Gaza, augmentant la xifra de víctimes civils (Democracy Now, 01.12.2023)
Es poden activar els subtítols automàtics