Un cop més, la cadena estatal britànica utilitza una falsa “neutralitat” per enganyar la seva audiència i posar-la al costat de l’opressió de l’Estat israelià.

El difunt arquebisbe Desmond Tutu, premi Nobel i incansable lluitador contra l’apartheid sud-africà, va observar una vegada: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”.

Durant dècades, la política editorial de la BBC a l’hora d’informar sobre Israel i Palestina ha triat sistemàticament el costat de l’opressor, i massa sovint, ni tan sols adoptant la imparcialitat que la corporació proclama com a fonament del seu periodisme.

En lloc d’això, la radiotelevisió pública britànica tria habitualment un llenguatge i una terminologia que tenen com a efecte enganyar la seva audiència. I agreuja aquesta mala pràctica periodística ometent elements vitals de context quan aquesta informació addicional podria presentar Israel sota una mala llum.

La parcialitat de la BBC –que implica fer-se ressò instintivament del suport de la classe dirigent britànica a Israel com a aliat altament militaritzat que projecta els interessos occidentals al Pròxim Orient, ric en petroli– s’ha posat clarament de manifest una vegada més aquesta setmana quan la cadena ha informat sobre la violència a la mesquita d’al-Aqsa.

Les xarxes socials s’han omplert de vídeos que mostren policies israelians fortament armats irrompent al complex de la mesquita durant el mes sagrat de dejuni musulmà del Ramadà.

Es podia veure la policia empenyent pacífics fidels musulmans, entre ells ancians, de les seves catifes de pregària i obligant-los a abandonar el lloc. En altres escenes, es va filmar la policia colpejant fidels a l’interior d’al-Aqsa, mentre se sentia dones cridar en senyal de protesta.

El problema de l’enfocament de la cadena estatal britànica –i de gran part de la resta dels mitjans de comunicació occidentals– es resumeix en un breu titular de la BBC: “Esclaten enfrontaments en un disputat lloc sagrat”.

En una frase de només sis paraules, la BBC se les arregla per posar tres paraules falsament “neutrals”, la funció de les quals no és il·luminar, ni tan sols informar, sinó enganyar l’audiència, com va advertir Tutu, perquè es posi del costat de l’opressor.

Furiosa reacció

Tot i que més tard es va incloure un vídeo de les pallisses al lloc web de la BBC i es va canviar el titular després d’una furiosa reacció en línia, la informació de la BBC no va captar gens la sensació de violència brutal i no provocada de l’Estat israelià, ni la seva malèvola justificació.

Els “enfrontaments” a al-Aqsa, segons la BBC, suposen una trobada violenta entre dos grups: Els palestins, descrits per Israel i dels quals se’n fa ressò la BBC com a “agitadors”, d’una banda, i les forces de l’ordre israelianes, de l’altra.

Aquest és el context, segons la BBC, de per què cal colpejar els palestins desarmats que són al culte. I aquest missatge es veu reforçat per la descripció de la cadena de la captura de centenars de palestins en el culte com a “detencions”, com si una força de seguretat no desitjada, ocupant i bel·ligerant present a la terra d’un altre poble és neutral i equitativa en la defensa de la llei.

“Erupció” continua el tema. Suggereix que els “enfrontaments” són una força natural, com un terratrèmol o un volcà, sobre la qual la policia israeliana presumiblement té poc control o cap. Simplement han de fer front a l’erupció per posar-hi fi.

I la referència al lloc sagrat “disputat” d’al-Aqsa proporciona un context espuri que legitima la violència de l’Estat israelià: la policia ha d’estar a al-Aqsa perquè la seva feina és restablir la calma impedint que les dues parts que es “disputen” el lloc es facin mal mútuament o danyin el propi lloc sagrat.

La BBC reforça aquesta idea citant acríticament una declaració de la policia israeliana en què s’acusa els palestins d’estar a al-Aqsa per “alterar l’ordre públic i profanar la mesquita”. D’aquesta manera, s’acusa els palestins de profanar el seu propi lloc sagrat simplement per celebrar-hi el seu culte, en lloc de la profanació comesa per la policia israeliana en irrompre a al-Aqsa i interrompre violentament el culte.

Provocadors israelians

El plantejament de la BBC hauria de resultar òbviament absurd per a qualsevol periodista novell a Jerusalem. Dóna per fet que la policia israeliana és àrbitre o mediador a al-Aqsa, que aplica desapassionadament la llei i l’ordre en un lloc de culte musulmà, en lloc de la veritat: que durant dècades, la tasca de la policia israeliana ha estat d’actuar com a provocadors, enviats per un autoproclamat Estat jueu, per soscavar l’statu quo establert des de fa temps de control musulmà sobre al-Aqsa.

Els esdeveniments s’han repetit per segona nit aquesta setmana, quan la policia ha tornat a assaltar al-Aqsa, disparant bales de goma i gasos lacrimógens mentre milers de palestins estaven resant. Les declaracions dels Estats Units demanant “calma” i “desescalada” han adoptat la mateixa falsa imparcialitat que la BBC.

L’emplaçament de la mesquita no està “disputat”, excepte en la imaginació dels extremistes religiosos jueus, alguns d’ells al govern israelià, i dels periodistes més covards.

És cert que es creu que hi ha restes de dos temples jueus destruïts fa molt de temps en algun lloc sota la muntanya elevada on s’aixeca al-Aqsa. Segons la tradició religiosa jueva, el Mur Occidental –al qual s’atribueix ser un mur de contenció d’un dels temples desapareguts– és un lloc de culte per als jueus.

Però segons aquesta mateixa tradició rabínica jueva, la plaça on s’assenta al-Aqsa està estrictament vedada als jueus. La idea que el complex d’al-Aqsa està “en disputa” és purament una invenció de l’Estat israelià –recolzat ara per uns quants rabins colons extremistes– que explota aquesta suposada “disputa” com a pretext per afirmar la sobirania jueva sobre un tros críticament important del territori palestí ocupat.

L’objectiu d’Israel –no del judaisme– és desposseir els palestins del seu símbol nacional més preuat, el fonament del seu aferrament religiós i emocional a la terra dels seus avantpassats, i transferir aquest símbol a un Estat que afirma representar exclusivament el poble jueu .

Qualificar al-Aqsa de “lloc sagrat disputat”, com fa la BBC, no és res més que repetir un argument propagandístic d’Israel, l’Estat opressor, i disfressar-lo de reportatge neutral.

“Igualtat de drets” a al-Aqsa

La realitat és que no hi hauria hagut “enfrontaments”, ni “erupció”, ni “contesa” si la policia israeliana no hagués decidit irrompre a al-Aqsa mentre els palestins hi celebraven el culte durant l’època més sagrada de l’any.

No s’haurien produït “enfrontaments” si la policia israeliana no hagués imposat agressivament una ocupació permanent de terres palestines a Jerusalem, que ha envaït cada cop més fermament l’accés i el control musulmans sobre el complex de la mesquita.

No hi hauria hagut “enfrontaments” si la policia israeliana no hagués rebut ordres del darrer –i més extremista– d’una sèrie de ministres de policia, Itamar Ben Gvir, que ni tan sols es molesta a amagar la seva opinió que al-Aqsa ha d’estar sota sobirania jueva absoluta.

No s’haurien produït “enfrontaments” si la policia israeliana no hagués ajudat activament els colons religiosos jueus i els fanàtics a crear fets sobre el terreny durant molts anys, fets per reforçar una agenda política israeliana en evolució que cerca la “igualtat de drets” a al-Aqsa per als extremistes jueus, seguint el model d’una presa similar per part dels colons de la històrica mesquita d’Ibrahimi a Hebron.

I no hi hauria hagut “enfrontaments” si els palestins no fossin plenament conscients que, al llarg de molts anys, un petit moviment marginal de colons jueus que conspira per volar la mesquita d’Al-Aqsa i construir al seu lloc un Tercer Temple no ha deixat de créixer, florint sota el patrocini de polítics israelians i una cobertura mediàtica israeliana cada cop més favorable.

Una tapadora per a la violència

Juntament amb l’exèrcit israelià, la policia paramilitar israeliana és el principal vehicle per al sotmetiment violent dels palestins, ja que l’Estat israelià i els seus emissaris colons desposseeixen els palestins, empenyent-los a enclavaments cada cop més petits. Això no és un “enfrontament”. No és un “conflicte”. Aquests termes suposadament “neutrals” oculten el que realment està passant: apartheid i neteja ètnica.

Igual que hi ha un patró consistent i discernible en els crims d’Israel contra els palestins, hi ha un patró paral·lel i discernible en la informació enganyosa dels mitjans de comunicació occidentals sobre Israel i Palestina.

Israel despulla sistemàticament els palestins de la Cisjordània ocupada de casa seva i terres de cultiu per amuntegar-los en ciutats superpoblades i mancades de recursos.

Els palestins de Gaza han estat desposseïts del seu accés al món exterior, i fins i tot a altres palestins, per un setge israelià que els tanca en un enclavament costaner superpoblat i mancat de recursos.

I a la Ciutat Vella de Jerusalem, Israel està desposseint progressivament els palestins de l’accés al seu principal recurs religiós i del control sobre ell: la mesquita d’al-Aqsa. Se’ls està robant activament la principal font de vinculació religiosa i emocional amb Jerusalem.

Qualificar d'”enfrontaments” qualsevol d’aquests violents processos estatals –curosament calibrats per Israel perquè puguin ser racionalitzats davant dels de fora com una “resposta de seguretat”– és cometre el mateix pecat periodístic del que va advertir Tutu. De fet, no es tracta només de posar-se del costat de l’opressor, sinó d’intensificar l’opressió, ajudar a encobrir-la.

Francesca Albanese, experta de l’ONU en l’ocupació israeliana, ho ha assenyalat aquesta setmana. En una piulada s’ha referit a la informació de la BBC sobre la violència a al-Aqsa: “La cobertura mediàtica enganyosa contribueix a permetre l’ocupació incontrolada d’Israel i també ha de ser condemnada/responsabilitzada”.

Mal periodisme

Hi pot haver raons per fer mal periodisme. Els reporters són humans i cometen errors, i poden utilitzar un llenguatge irreflexiu, especialment quan estan sota pressió o els esdeveniments són inesperats.

Però aquest no és el problema a què s’enfronten els qui cobreixen Israel i Palestina. Els esdeveniments poden ser ràpids, però poques vegades són nous o imprevisibles. La tasca del reporter ha de ser explicar i aclarir les formes canviants de la mateixa història central, que es repeteix sense parar: la despulla i l’opressió continuada dels palestins per part d’Israel, i la resistència palestina.

El repte consisteix a donar sentit a les variacions d’Israel sobre un tema, ja sigui el desposseïment dels palestins mitjançant la construcció i l’expansió d’assentaments il·legals; els atacs de colons recolzats per l’exèrcit; la construcció de murs i gàbies per als palestins; les detencions arbitràries i les batudes nocturnes; l’assassinat de palestins, inclosos els nens i les figures prominents; les demolicions de cases; el robatori de recursos; la humiliació; fomentar una sensació de desesperança; o la profanació de llocs sagrats.

A ningú, i encara menys als reporters de la BBC, hauria d’haver agafat per sorpresa els esdeveniments d’aquesta setmana a al-Aqsa.

El mes sagrat de dejuni musulmà del Ramadà, en què al-Aqsa és el centre de l’observança islàmica per als palestins, ha coincidit aquest any amb la Pasqua jueva, igual que l’any passat.

La Pasqua és el moment en què els extremistes religiosos jueus esperen assaltar el complex de la mesquita d’al-Aqsa per fer sacrificis d’animals, tot recreant una edat imaginària d’or del judaisme. Aquests extremistes ho han tornat a intentar aquest any, com cada any, amb la diferència que aquest any comptaven amb un ministre de policia, Ben Gvir, líder del partit feixista Poder Jueu, que en privat simpatitza amb la seva causa.

Els violents atacs dels colons i l’exèrcit contra els agricultors palestins a la Cisjordània ocupada, especialment durant la collita d’olives de la tardor, són un element bàsic de les notícies de la regió, igual que el bombardeig intermitent de Gaza o els franctiradors que disparen als palestins que protesten pel seu empresonament massiu per part d’Israel. És una sèrie interminable de repeticions a les que la BBC ha tingut dècades per donar sentit i trobar millors maneres d’informar.

El problema no és un error o una fallada periodística. És una elecció editorial que fa que la cadena estatal britànica continuï esbiaixant la seva informació en la mateixa direcció: fer que Israel sembli un actor assenyat que persegueix objectius legals i racionals, mentre que la resistència palestina es presenta com un comportament rabiós, impulsat per impulsos incontrolables i inintel·ligibles que reflecteixen hostilitat cap als jueus més que cap a un Estat israelià opressor.

Cua de ratolí

Tutu va abundar en la idea de posar-se del costat de l’opressor. I va afegir: “Si un elefant té la pota a la cua d’un ratolí, i tu dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat”.

Aquesta setmana es va filtrar a Channel 12 News d’Israel una conversa entre Ben Gvir, ministre de Policia d’extrema dreta i virulentament antiàrab, i el seu cap de policia, Kobi Shabtai. Pel que sembla, Shabtai va exposar a Ben Gvir la seva teoria de la “ment àrab”, assenyalant: “S’assassinen els uns als altres. És a la seva naturalesa. Aquesta és la mentalitat dels àrabs”.

Aquesta conclusió –convenient per a un cos de policia que ha fracassat estrepitosament a l’hora de resoldre crims dins de les comunitats palestines– implica que la ment àrab està tan trastornada, tan assedegada de sang, que la repressió brutal del tipus vist a al-Aqsa és tot allò que la policia pot fer per mantenir un mínim de control.

Ben Gvir, per part seva, creu que una nova “guàrdia nacional” –una milícia privada que li va prometre recentment el primer ministre Benjamin Netanyahu– pot ajudar-lo a aixafar la resistència palestina. Els pinxos de carrer dels colons, els seus aliats polítics, podran per fi posar-se uniformes i tenir llicència oficial per a la seva violència antiàrab.

Aquest és el context real –que no poden reconèixer la BBC ni altres mitjans occidentals– de l’assalt policial al complex d’al-Aqsa aquesta setmana. És el mateix context que hi ha al darrere de l’expansió dels assentaments, les batudes nocturnes, els llocs de control, el setge de Gaza, l’assassinat de periodistes palestins i molt, molt més.

El supremacisme jueu és subjacent en totes les accions de l’Estat israelià cap als palestins, tàcitament aprovades pels Estats occidentals i els seus mitjans de comunicació al servei de l’avenç del colonialisme occidental a l’Orient Mitjà, ric en petroli.

La cobertura de la BBC aquesta setmana, com en mesos i anys anteriors, no ha estat neutral, ni tan sols precisa. Era, com va advertir Tutu, un truc de confiança, destinat a adormir el públic perquè accepti la violència israeliana com sempre justificada i la resistència palestina com sempre detestable.

Font: Jonathan Cook