La detenció de dos neonazis francesos fortament armats que tornaven d’Ucraïna posa en relleu un problema imminent per als Estats de l’OTAN que patrocinen la guerra per poders, i la seva conspiració de silenci sobre la naturalesa de l’amenaça.

El 24 d’abril del 2023, dos neonazis francesos van ser condemnats a 15 mesos de presó, nou dels quals en suspens, per posseir munició de fusell d’assalt. La parella havia tornat a París des d’Ucraïna dos dies abans, i van ser detinguts a la duana.

Tots dos eren al punt de mira de l’agència francesa d’espionatge interior DGSI, que els tenia fitxats per posar en perill la seguretat de l’Estat. Segons el mitjà francès Mediapart, un era veterà de Chasseurs Alpins (Caçadors Alpins), el cos d’elit d’infanteria de muntanya de França. Va ser expulsat de l’exèrcit després que les seves simpaties neonazis sortissin a la llum a Internet. L’altre és un conegut activista local d’extrema dreta.

Com a molts altres països occidentals, centenars de ciutadans francesos han viatjat a Kíev per prendre les armes contra Rússia des que va envair Ucraïna el febrer de 2022. Segons la DGSI, almenys 30 dels combatents estrangers francesos són coneguts feixistes.

Tot i això, aquest xocant flux de sortida no ha generat cap interès als mitjans de comunicació en llengua anglesa, excepte el març del 2022, quan el militant d’extrema dreta Loïk Le Priol va ser deportat al seu país des d’Hongria camí d’Ucraïna, per enfrontar-se als càrrecs d’assassinat del jugador de rugbi argentí Federico Martín Aramburú a París.

Era inevitable que alguns dels neonazis francesos que van aconseguir viatjar a Kíev tinguessin vincles previs amb el Batalló Azov, el conegut grup paramilitar neonazi ucraïnès. El gener de 2022, París va prohibir el grup supremacista blanc Zouaves. Els seus membres havien atacat violentament manifestants antiracistes que havien interromput un míting del candidat presidencial d’extrema dreta Eric Zemmour el mes anterior. El líder del moviment, Marc de Cacqueray-Valmenier, va viatjar a Ucraïna el desembre del 2019 per reunir-se amb representants d’Azov, i assistir als seus camps d’entrenament.

Des que va començar la guerra a Ucraïna, Ouest Casual, un canal de Telegram encara existent vinculat a Zouaves, ha publicat un flux constant d’homenatges als soldats ucraïnesos, denunciant repetidament els “contingents asiàtics de l’imperialisme soviètic que tornen a arrasar Europa” i als “gossos islamistes de Putin”, en referència als combatents txetxens. Bordeaux Nationaliste, un violent grup neonazi estretament vinculat a Zouaves, ha organitzat regularment col·lectes de material per a la lluita.

Washington crea un polvorí a Kíev

Pel que sembla, els dos neonazis recentment empresonats van ser “preguntats tot el dia” per la policia després de la seva detenció per què portaven al país material militar, la possessió del qual és absolutament il·legal segons la legislació francesa. Una resposta òbvia és que la parella planejava endur-se a casa el terror dels camps de batalla d’Ucraïna.

El novembre, Alex Rubinstein va informar per a The Grayzone de com la policia italiana havia detingut cinc membres del grup neonazi local Ordre de Hagal, que manté vincles operatius amb el Batalló Azov. Estaven emmagatzemant armes, inclosa munició, equip tàctic i un llançagranades, i planejant atemptats terroristes. Un sisè membre, que llavors lluitava amb Azov a Ucraïna, seguia en crida i cerca.

Els neonazis havien estat objecte d’un seguiment intensiu per part de les autoritats italianes des del 2019. Un d’ells –del qual es va informar que estava “perillosament a prop de grups nacionalistes ucraïnesos d’extrema dreta”– planejava un atac contra una comissaria de Nàpols, mentre que el combatent fugitiu d’Azov tenia al punt de mira un centre comercial de la mateixa ciutat.

En una conversa interceptada el gener del 2021, el primer es vantava que “faria una massacre com la de Nova Zelanda”, en referència al tirador de Christchurch que va assassinar 51 musulmans dos anys abans. Aquest individu havia blasonat la seva armilla antibales i la portada del seu manifest, en el que esmentava Ucraïna, amb l’omnipresent logotip del “sol negre” d’Azov.

Com va descobrir una investigació realitzada el 2020 pel Centre de Lluita contra el Terrorisme de l’Acadèmia Militar de West Point, aquest manifest es va convertir en una popular moneda de canvi a Internet entre els grups paramilitars ucraïnesos, i fins i tot va ser traduït a l’ucraïnès i venut com a llibre per un jove de 22 anys que vivia a Kíev. El Centre ha assenyalat que Ucraïna “exerceix una especial atracció sobre els supremacistes blancs –ideòlegs, activistes i aventurers per igual”, degut explícitament a l’aparició d’Azov i altres elements feixistes recolzats per l’Estat.

Era la primera vegada des de la derrota dels nazis que “una milícia nacionalista blanca obertament d’extrema dreta” a qualsevol part del món era “celebrada públicament, s’organitzava obertament i [tenia] amics a les altes esferes”. El suport del govern de Petro Poroixenko i dels serveis de seguretat ucraïnesos –”tot i els informes ben documentats d’abusos dels drets humans”– va ser “electritzant per a individus i grups d’extrema dreta a Europa, els Estats Units i més enllà”, va assenyalar la investigació. Els feixistes van anar en massa a Kíev per unir-se a Azov i/o rebre entrenament.

Els Estats Units i els seus vassalls internacionals han estat molt interessats a fomentar i facilitar la proliferació del neonazisme a Ucraïna. Al llarg de la Guerra Freda, la CIA i l’MI6 van adoptar una política encoberta de foment d’elements ultranacionalistes a Ucraïna per soscavar el règim comunista. Els anys posteriors al cop de Maidan del 2014, recolzades pels Estats Units, nombroses milícies d’extrema dreta van rebre entrenament militar d’alt nivell de Washington, Londres i Ottawa. El suport d’Occident no ha fet més que augmentar des de la invasió russa.

Dos grups que van rebre ampli suport pràctic i material d’Estats de l’OTAN els darrers anys són Centuria i Sector Dret. Els membres acusats de l’Ordre d’Hagal d’Itàlia haurien mantingut contactes “directes i freqüents” amb tots dos, juntament amb Azov, buscant “possibles reclutaments a les files d’aquests grups combatents”, segons els mitjans de comunicació locals.

Repercussions ben establertes de les operacions encobertes dels Estats Units a Europa

Des que Occident va iniciar el seu programa encobert de suport a extremistes violents per tal d’afeblir i desestabilitzar els seus enemics geopolítics, el retrocés s’ha produït de diverses maneres.

Durant la guerra de Bòsnia la dècada de 1990, els Estats Units van donar suport als combatents mujahidins. Van arribar en “vols negres” de la CIA procedents d’arreu del món, especialment de l’Afganistan, i van rebre un flux aparentment incessant d’armes, en contravenció d’un embargament de les Nacions Unides.

La seva presència va ser fonamental per a l’esforç bèl·lic dels musulmans bosnians, que es van guanyar ràpidament una reputació de brutalitat excessiva contra soldats enemics i civils per igual, i d’atacs de falsa bandera contra les pròpies posicions i espais públics per precipitar la intervenció occidental. El negociador estatunidenc per als Balcans, Richard Holbrooke, va declarar que “no haurien sobreviscut” sense l’ajuda dels mujahidins.

Segons els termes dels Acords de Dayton de 1995, els combatents mujahidins havien d’abandonar Bòsnia. Immediatament després de la seva signatura, les forces croates que lluitaven al país amb mercenaris britànics i estatunidencs van començar a assassinar els líders del grup perquè els islamistes es dispersessin. Alguns van fugir a Albània juntament amb les seves armes subministrades pels Estats Units, on es van unir a l’incipient Exèrcit d’Alliberament de Kosovo, una altra entitat recolzada per Occident plena de gihadistes empedreïts.

Altres van ser interceptats amb l’ajuda de la CIA i deportats als països d’origen per ser jutjats per greus delictes de terrorisme. Això va ser percebut com una greu traïció per part dels alts dirigents mujahidins a l’estranger, entre els quals hi havia Ossama bin Laden.

L’agost del 1998, dues ambaixades estatunidenques a l’Àfrica Oriental van ser atacades simultàniament en un atemptat suïcida. Un dia abans, el Gihad Islàmic, vinculat a Bin Laden, va publicar una amenaça en la que es referia explícitament a la participació dels Estats Units en l’extradició dels “germans” del grup des d’Albània. Advertia de la imminència d’una “resposta” adequada:

“Ens interessa dir breument als estatunidencs que el seu missatge ha estat rebut i que la resposta, que esperem llegiu amb atenció, està sent [preparada], perquè nosaltres –amb l’ajuda de Déu– l’escriurem en l’idioma que ells entenguin.”

Els atemptats contra les ambaixades van marcar l’inici del gihad de Bin Laden contra els Estats Units, que d’una manera o altra va culminar en l’11-S. Dos dels suposats segrestadors, Nawaf al-Hazmi i Khalid al-Mihdhar, eren veterans de la guerra de Bòsnia. Com ha informat recentment The Grayzone, tots dos podrien haver estat treballant per a la CIA, sabent-ho o no, el dia dels atemptats.

Avui, una traïció encara més atroç és gairebé inevitablement imminent, és a dir, que els Estats Units posi fi al seu suport a l’esforç bèl·lic de Kíev. A tot Occident, els arsenals d’armes estan gairebé esgotats, la pressió política i pública perquè es retirin augmenta cada dia, i els alts càrrecs expressen obertament seriosos dubtes sobre la capacitat d’Ucraïna per dur a terme una contraofensiva amb èxit, per no parlar de recuperar qualsevol territori perdut en el procés.

El 24 d’abril, Politico va informar que si la tan esperada contraofensiva fracassava, l’administració Biden posaria fi al seu suport sense més ni més i obligaria Kíev a iniciar negociacions amb Moscou, endolcint aquest amarg glop en “emmarcar-lo davant els ucraïnesos com un ‘alto el foc’ i no com a converses de pau permanents”. Per descomptat, com que el funcionament de l’exèrcit ucraïnès depèn totalment d’aquest suport, fins i tot un cessament temporal donaria lloc a un col·lapse total, deixant a les forces russes aplastar el territori ucraïnès efectivament sense oposició.

La conspiració del silenci sobre els combatents estrangers a Ucraïna

No es coneix el nombre total de combatents feixistes nacionals i estrangers a Ucraïna, però és probable que sigui enorme. Quan els Estats Units es retirin de la guerra per poders, tindran totes les raons per fugir. Portaran experiència al camp de batalla i, en molts casos, formació militar d’elit occidental. Les armes i municions d’alta gamma estaran disponibles en abundància al mercat negre, a causa de la font massiva de trameses d’armes a Kíev en el transcurs del conflicte.

El juliol del 2022, Europol va advertir que “la proliferació d’armes de foc i explosius a Ucraïna podria donar lloc a un augment del tràfic d’armes de foc i municions cap a la UE a través de rutes de contraban establertes o plataformes en línia”, i “aquesta amenaça podria ser fins i tot més gran un cop finalitzat el conflicte”.

Aquell mateix mes, un informe del Comitè d’Intel·ligència i Seguretat del Parlament britànic contenia un apartat breu sobre el risc que els britànics que havien viatjat a l’estranger amb “fins terroristes d’extrema dreta” s’haurien “radicalitzat encara més” per l’experiència, i “desenvolupat connexions amb altres” que comparteixen la seva ideologia violenta.

Tot i que el país que van visitar, i contra qui o contra què “poden haver lluitat”, estava enfosquit amb asteriscs, no hi ha dubte que aquesta secció es referia als combatents que tornaven d’Ucraïna. El Comitè advertia ominosament que no existia “cap procés en marxa” per controlar aquests individus en arribar.

Resulta difícil imaginar que els serveis d’intel·ligència occidentals no siguin conscients que el polvorí que han creat a Kíev podria esclatar al seu propi territori. Tot i això, també sembla clar que han fet vot d’omertà sobre la qüestió, fins i tot redactant seccions als seus propis informes públics sobre la plaga de combatents estrangers que tornen. Alhora, fan campanya amb zel contra l’amenaça de l’extremisme de dretes autòcton.

Des de la presa de possessió, el govern de Biden ha advertit repetidament de la imminència d’atemptats terroristes “per motius racials o ètnics” comesos per ciutadans estatunidencs. Fins i tot ha publicat una estratègia de seguretat nacional específica per abordar el “desafiament”.

Tanmateix, l’acusació de dos neonazis estatunidencs el febrer d’aquest any no ha suscitat pràcticament cap interès als mitjans de comunicació i ha passat pràcticament desapercebuda per les autoritats estatunidenques. La parella, líders d’Atomwaffen –també conegut com a Front de Resistència Nacionalsocialista– planejava destruir subestacions elèctriques que proveïen la ciutat de Baltimore (Maryland), de majoria negra, en un intent de privar els residents de llum i calor durant l’hivern.

Aquest silenci inquietant pot explicar-se, almenys en part, per la relació d’Atomwaffen amb el Batalló Azov, que ha acollit membres del grup a Kíev. Una figura d’Atomwaffen, Caleb Kole, va ser condemnat el gener del 2022 pel Departament de Justícia dels Estats Units per conspirar amb còmplices per intimidar jueus i periodistes. Va resultar que Cole havia visitat Ucraïna amb anterioritat per assistir al festival anual de black metal neonazi del país conegut com a Asgardsrei, que se celebra en un recinte de propietat estatal i compta amb la presència d’influents activistes d’Azov a l’escenari.

Mentre els experts occidentals maquillen l’agenda obertament feixista d’Azov per justificar l’ajuda militar a Ucraïna, també amaguen l’amenaça que representen els combatents estrangers que tornen en massa a casa després de mesos a les trinxeres amb el grup.

Font: The Grayzone

Foto: Membres de la Divisió Atomwaffen als Estats Units, juntament amb l’ideòleg neonazi James Mason.

Amb model gihadista: La intensa participació dels Estats Units darrere les activitats neonazis a Ucraïna (La Iguana TV, 12.03.2022)