A Sa Majestat el Rei Carles III,

Amb motiu de la coronació del meu senyor, he cregut oportú convidar-lo de tot cor a commemorar aquesta transcendental ocasió visitant el seu propi regne dins del regne: la presó de Sa Majestat, Belmarsh.

Sens dubte recordarà les sàvies paraules d’un conegut dramaturg: “La qualitat de la misericòrdia no és forçada. Cau com la suau pluja del cel sobre la terra”.

Ah, però què deu saber aquest bard de la misericòrdia en enfrontar-se a l’ajust de comptes en les albors del vostre regnat històric? Després de tot, hom pot conèixer la mesura d’una societat per la manera com tracta els seus presoners, i el vostre regne sens dubte ha sobresortit en aquest sentit.

La presó de Belmarsh de Sa Majestat està situada a la prestigiosa direcció d’One Western Way, Londres, a un pas de l’Antic Col·legi Naval Reial de Greenwich. Que en deu ser d’agradable que un establiment tan estimat porti el vostre nom.

És aquí on hi ha reclosos 687 dels vostres lleials súbdits, avalant el rècord del Regne Unit com la nació amb la població carcerària més gran d’Europa Occidental. Com el seu noble govern ha declarat recentment, el vostre regne està experimentant actualment “l’expansió més gran de places carceràries en més d’un segle”, amb les seves ambicioses projeccions mostrant un augment de la població carcerària de 82.000 a 106.000 els propers quatre anys. Tot un llegat.

Com a pres polític, retingut a voluntat de Sa Majestat en nom d’un sobirà estranger avergonyit, em sento honrat de residir entre els murs d’aquesta institució de categoria mundial. Veritablement, el vostre regne no coneix límits.

Durant la vostra visita, tindreu l’oportunitat de delectar-vos amb les delícies culinàries preparades per als vostres lleials súbdits amb un generós pressupost de dues lliures al dia. Assaboriu els caps de tonyina barrejats i les omnipresents formes reconstituïdes que suposadament estan fetes de pollastre. I no us preocupeu, perquè a diferència d’institucions menors com Alcatraz o San Quintín, no hi ha menjador comunitari. A Belmarsh, els presos sopen sols a les cel·les, cosa que garanteix la màxima intimitat amb el seu menjar.

Més enllà dels plaers gustatius, us puc assegurar que Belmarsh ofereix àmplies oportunitats educatives als seus súbdits. Com diu Proverbis 22,6: “Instrueix el nen en el seu camí, i quan sigui vell no se n’apartarà”. Observeu les cues que es formen a la farmaciola, on els reclusos recullen les receptes, no per a l’ús diari, sinó per a l’experiència d’ampliar horitzons d’un “gran dia fora”, tot alhora.

També tindrà l’oportunitat de presentar els seus respectes al meu difunt amic Manoel Santos, un home gai que s’enfrontava a la deportació al Brasil de Bolsonaro, que es va treure la vida a només vuit metres de la meva cel·la fent servir una corda rudimentària confeccionada amb els llençols. La seva exquisida veu de tenor ara silenciada per sempre.

Endinseu-vos més en les profunditats de Belmarsh i trobareu el lloc més aïllat entre els seus murs: Healthcare (atenció mèdica), o “Hellcare” (atenció infernal) com els seus habitants l’anomenen afectuosament. Aquí es meravellarà de les sensates normes dissenyades per a la seguretat de tots, com la prohibició dels escacs, mentre es permet el joc de dames, molt menys perillós.

A les profunditats de Hellcare s’hi troba el lloc més gloriosament edificant de tot Belmarsh, és més, de tot el Regne Unit: la sublimament anomenada Belmarsh End of Life Suite (Suite de Belmarsh per al Final de la Vida). Escolteu atentament i podreu sentir els crits dels presos: “Germà, moriré aquí”, un testimoni de la qualitat tant de la vida com de la mort dins de la vostra presó.

Però no tingueu por, perquè hi ha bellesa entre aquests murs. Delecteu-vos amb els pintorescos corbs que nien al filat i amb els centenars de rates famolenques que viuen a Belmarsh. I si veniu a la primavera, podreu veure els aneguets que ponen els ànecs reials al recinte de la presó. Però no us demoreu, perquè les rates voraces s’asseguren que les seves vides siguin efímeres.

Li imploro, rei Carles, que visiti la presó de Sa Majestat, Belmarsh, ja que és un honor digne d’un rei. En embarcar-se en el seu regnat, que sempre recordi les paraules de la Bíblia del Rei Jaume: “Benaurats els misericordiosos, perquè aconseguiran misericòrdia” (Mateu 5,7). I que la misericòrdia sigui la llum que guiï el vostre regne, tant dins com fora dels murs de Belmarsh.

El vostre súbdit més devot,

Julian Assange
A9379AY

Font: Declassified UK