L’anunci que ha fet AENA de l’ampliació de l’Aeroport de Palma ha provocat l’alarma dels sectors que estan preocupats pel creixement descontrolat de la població i dels visitants de les Illes Balears. Que la direcció d’AENA justifiqui les obres perquè l’Aeroport pugui rebre quatre milions de passatgers més d’aquí a 2025 és una greu advertència que Mallorca i el conjunt de les Illes Balears van directes a un caos social, mediambiental i també econòmic. Si els darrers anys ja ens ha envaït una sensació de saturació, imaginem-nos què pot passar amb 34 milions de passatgers, que és el càlcul que ha fet AENA per justificar les noves inversions.

Tot això passa davant la impotència de les institucions illenques, que no tenen la mínima capacitat de decisió, ni tan sols d’influència, sobre la planificació de les grans infraestructures que condicionen el nostre dia a dia. Tant és que l’Estat encara conservi el 51% de les accions d’AENA, perquè per a l’Estat espanyol les Illes Balears són una colònia on s’hi traslladen els excedents de ma d’obra i se n’extreuen els recursos econòmics mitjançant una explotació intensiva del territori. I les inversions que s’hi realitzen, únicament, estan pensades amb aquesta finalitat. El benestar i el futur dels residents és secundari.

Però, ens enganarem si atribuïm exclusivament el creixement demogràfic i de visitants a la construcció de grans infraestructures, les quals no són la causa del creixement, només en són culpables indirectament. És evident que AENA no faria les inversions per ampliar l’Aeroport si les seves projeccions no li donassin un creixement de viatgers tan gran. Un creixement provocat per l’atracció que provoca l’oferta de places turístiques. Aquesta és la clau. I sobre això sí que hi tenen competències les institucions de les Illes: Govern, Consells i Ajuntaments. Uns amb l’ordenació de l’oferta turística, uns altres per la planificació urbanística, i els ajuntaments mitjançant els planejaments municipals. I tots haurien de tenir el mateix objectiu: la continua reducció de places turístiques.

La reducció de l’oferta, a més, tendria la virtut de poder incrementar els preus i la despesa turística, per la relació entre l’oferta i la demanda. És evident que aquesta política pot xocar amb importants interessos econòmics, interns i externs, i tampoc no gaudeix del consens entre totes les forces polítiques. La unanimitat que es va aconseguir l’any 1991 amb la Llei de protecció dels espais naturals, a dia d’avui és impossible.

Tot i així, mai com ara no s’havien donat majories progressistes a les principals institucions de Balears, les quals tenen l’oportunitat i la responsabilitat de posar en pràctica mesures que evitin els creixements suïcides que pronostiquen les grans empreses. Ja s’han aprovat normes proteccionistes importants: l’Impost sobre les estades turístiques, la llei del canvi climàtic, la llei que regula les estades turístiques… Però, a més de combatre decididament decisions foranes com l’ampliació de l’Aeroport, s’haurien d’aprovar noves mesures de reducció de places hoteleres i residencials que complementin les que ja s’han anunciat per millorar la qualitat de l’oferta, com la prohibició del turisme d’alcohol.

Només així és pot revertir l’espiral a què ens han abocat. Disminuir el nombre de turistes, especialment durant l’estiu, faria que ni es plantegessin ampliacions de ports i aeroports ni de carreteres. Cal començar a dir-ho ben clar i actuar en conseqüència.