Els tremolors que ha provocat en el sistema financer d’arreu del món l’estampida contra el Silicon Valley Bank (SVB) als Estats Units, el posterior tancament i la intervenció per les autoritats, són la crida d’alerta perquè tots els governs del món actuïn amb rapidesa per evitar que es repeteixi la crisi del 2008 a una escala més gran –més gran i més mortífera, perquè s’han esgotat totes les anomenades “eines” dels bancs centrals.
Donat el sobreendeutament extrem del sistema financer, unit al risc dels derivats que sumen dos mil bilions de dòlars, la “bombolla de tot” està amenaçada amb el destí del que el guru de Wall Street, Bill Gross, ha comparat amb una supernova, una estrella brillant que de cop i volta s’apaga. Entre l’Escil·la de l’enduriment financer que desencadenaria creixents “crides de marge” i una estampida bancària –com li va passar abans de caure en problemes a l’SVB– i el Caribdis de tornar a l’Emissió Quantitativa (QE) –i deixar que la hiperinflació es mengi el deute– no hi ha solució dins del sistema. En qualsevol cas, ja es tracti d’un col·lapse sobtat de tot el sistema o d’una devaluació hiperinflacionària que destrueixi la feina de tota una vida, el potencial dany per a milers de milions de persones i la probable mort de milions és inacceptable.
No haver abordat les causes profundes de la crisi sistèmica del sistema financer el 2008, i els 15 anys de creació imprudent de liquiditat mitjançant l’Emissió Quantitativa (QE) des d’aleshores –amb taxes d’interès zero i fins i tot negatives en detriment de les capacitats físiques de l’economia– juntament amb la bogeria econòmica amb propòsits geopolítics, com les sancions que colpegen les economies occidentals com un gegantí bumerang, està provocant un esclat del sistema. Ni l’austeritat schachtiana, ni els “rescats” o els “rescats interns” posaran remei a la situació. L’únic que funcionarà és acabar amb l’economia de casino i tornar a les inversions assenyades en l’economia física real, per tal d’augmentar la productivitat de l’economia per mitjà de la inversió intensiva de capital i d’alta densitat de flux energètic.
Si Franklin Roosevelt fos viu, declararia un feriat bancari, implementaria la separació bancària amb la Llei Glass-Steagall, un Nou Tracte i oferiria la participació estatunidenca en un Nou Sistema de Bretton Woods, d’acord amb la intenció original de proporcionar crèdits a gran escala per augmentar el nivell de vida de la població del Sud Global. Malauradament, no cal esperar que l’actual Congrés dels Estats Units tingui la talla o la saviesa necessàries per fer el mateix.
Tot i que els esforços de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEEA), l’Organització de Cooperació de Xangai (OCS) i el BRICS-Plus per crear una nova moneda basada en les primeres matèries i un nou sistema financer no hagin avançat prou, ateses les restriccions de tota mena i els vestigis dels enfocaments anteriors, el dramatisme dels esdeveniments podria obligar a accelerar la materialització de les intencions existents. Atès que la possibilitat molt real d’un col·lapse incontrolat del sistema financer podria accentuar el perill que l’actual guerra per delegació entre l’OTAN i Rússia, amb la Xina en segon pla, s’agreugi per accident o error de càlcul, cal actuar amb urgència.
Hi ha d’haver immediatament una conferència d’emergència, per mitjà de la qual els governs comuniquin al món que actuaran junts amb bona voluntat per avançar cap a una nova arquitectura mundial de seguretat i desenvolupament, que tingui en compte els interessos de totes les nacions del planeta. La primera expressió d’aquesta nova arquitectura podria ser l’aplicació de les Quatre Lleis proposades per Lyndon LaRouche: un sistema global tipus Glass Steagall; un sistema de bancs nacionals i un nou sistema de crèdit; i la cooperació internacional en les inversions científiques i tecnològiques de propera generació, com ara la fusió termonuclear i la ciència de l’espai.
Aquesta conferència d’emergència s’ha de fer ja sigui com una conferència de l’Assemblea General de l’ONU, o com una conferència del G20. Si aquestes institucions no poden respondre, cal cercar altres patrocinadors, com el BRICS-Plus, l’OCS o una combinació d’institucions representatives. Quan hi ha en joc el benestar i possiblement l’existència de l’espècie humana, cal superar tots els obstacles ideològics.
Font: EIR