La dominació unipolar exigeix una sobreextensió constant i, per tant, un nombre cada vegada més gran de persones ignorants. És el mateix que passa amb les estafes econòmiques piramidals. Estafes que exigeixen la captació permanent de nous incauts, gràcies als quals es puguin continuar pagant els deutes als anteriors… fins que la bombolla esclata!

Existeix un gran paral·lelisme entre les estafes piramidals i l’adoctrinament social massiu. I els qui promouen tal adoctrinament són els mateixos autors de l’estafa piramidal més gran de la història. Aquesta no va ser la que en el seu moment va realitzar Carlo Ponzi. O la més recent de Bernard Madoff. La gran estafa piramidal, incomparable amb qualsevol altra, ha estat i continua sent la del dòlar fiat (terme llatí que significa faci’s… del no-res) de la Reserva Federal. Un dòlar no recolzat en l’or des que el 1971 David Rockefeller i Walter Wriston van pressionar el president Nixon perquè prengués tal decisió.

Però és una estafa piramidal amb un element sobreafegit que la converteix en l’estafa piramidal perfecta: la realitzen aquells que a més creen el dòlar, després de robar a l’Estat aquesta gran prerrogativa seva. Això és el que vaig escriure sobre aquest tema l’any 2011 al llibre L’hora dels grans “filantrops”:

“El 15 d’agost d’aquell any [1971] va acabar, amb l’anomenat Nixon Shock, el sistema de suport del dòlar estatunidenc en l’or i altres metalls preciosos. Decisió presa aparentment pel president Richard Nixon, però que Walter Wriston, president del National City Bank, i David Rockefeller, president del Chase Manhattan Bank, van fomentar activament, com explica Nomi Prins al seu llibre All the Presidents’ Bankers (Tots els banquers dels presidents). Des de llavors, el dòlar, i com a conseqüència la resta de monedes que en major o menor mesura estan lligades a ell, no té altre suport que la promesa de pagament per part de l’Estat. Tot i que el que és realment significatiu és que, servint-se d’uns diners imaginaris, els qui controlen la Reserva Federal han aconseguit de fet un poder absolut i ben real, un poder que en aquest moment està fora de qualsevol control. Per això és per al que veritablement han utilitzat i continuen utilitzant els diners fiat que creen des del no-res. Així que les anàlisis d’Albert Einstein sobre aquesta realitat de la concentració del poder [a la qual Albert Einstein va qualificar com “la veritable font del mal”] van ser tan precises com les seves intuïcions sobre qüestions físiques.”

La del dòlar fiat és una estafa d’una magnitud inimaginable. El dòlar és un simple paperet que ha permès l’especulació i la financerització que han portat a la increïble xifra de 2.000 bilions (trilions als Estats Units) de derivats, com sol recordar el nostre amic Dennis Small. El dòlar actual és pur fum, un ens sense cap suport real més enllà del poder d’atemorir i fins i tot acabar físicament amb els qui pretenguin sortir-se de tal moneda de “confiança” (aquests diners fiat solen anomenar-se també fiduciaris, paraula que ve del terme llatí fides, fe o confiança): Sadam Husein, Moammar al-Gaddafi…

Ja fa uns anys, sorprès per la descomunal xifra de 2.000 bilions, li vaig preguntar a Dennis si no es tractava més aviat de bilions segons les categories dels Estats Units (centenars de milers de milions segons les categories europees). Temia que s’hagués equivocat. Però va resultar que Dennis és considerat el millor coneixedor mundial d’aquestes qüestions per part de personalitats internacionals com Alfredo Jalife. Que al seu torn és considerat un dels tres analistes mundials més importants de geoestratègia per part d’uns altres tan brillants com el coronel Baños.

Què són 2.000 bilions? Segur que a molts dels lectors d’aquest article els resulta summament difícil fer-se càrrec plenament de la magnitud del que estem parlant. Si tan sols els 16 bilions que es van utilitzar fa uns anys per al rescat bancari (segons l’única auditoria que s’ha aconseguit fer a la Reserva Federal) són ja gairebé incalculables… què seran 2.000 bilions? En el seu moment vaig explicar que, si repartíssim aquests 16 bilions en els 365 dies de l’any, i haguéssim dedicat un només d’aquests 365 dies a la lluita contra la fam… s’hagués acabat amb ella! Però per a aquestes elits de la financerització l’objectiu és exactament el contrari: la despoblació.

A més de semblant obscenitat, els 2.000 bilions en derivats són una gegantesca bomba de rellotgeria que no disposa de cap mecanisme d’aturada del seu fatal rellotge. Només queda ja la puntada de peu sobre el tauler per part de les “famílies” de la Reserva Federal. Probablement haurà de ser una puntada nuclear (així ho afirmen personalitats com el coronel Wilkerson, minut 12) ja que Rússia els està derrotant dia rere dia en la guerra convencional.

De fet, aquesta gent es va autoconvencent cada vegada més que ells podrien atacar primer nuclearment, resistir qualsevol represàlia i sobreviure com els amos del món (minut 21), com ho han estat fins ara. La història està plena d’aquestes agressions traïdores sobtades, sense cap declaració de guerra. La darrera ha estat la soferta per l’Iran mentre suposadament estaven encara en negociacions amb Israel i els Estats Units.

L’alternativa a una puntada final a El gran tauler d’escacs (en termes de Zbigniew Brzezinski) podria ser la miraculosa aparició d’un nou lideratge entre nosaltres, capaç de dur a terme una depuració de “les nostres” elits financeres? Una depuració semblant a la dels oligarques russos (que estaven a les ordres de “famílies” occidentals com la Rothschild), depuració que el president Putin ha aconseguit realitzar a Rússia. Una depuració realitzada a Rússia però ben coneguda per “les nostres” elits, el temor de les quals comença a convertir-se ja en pànic.

És lògic que, com sol recordar Adrián Zelaia, en aquest moment de pànic (sobretot pel ja pròxim triomf de Rússia davant de l’OTAN), els més lúcids elements d’aquestes elits estiguin disposats a dur a terme les bogeries més grans, mentre els més maldestres segueixen perduts en la fantasiosa arrogància que van mamar. Bogeries com la d’una guerra nuclear ”preventiva”. O com la de sacrificar “la vella Europa” en un enfrontament que se sobreestengui més enllà d’Ucraïna. Qualsevol cosa abans que es pugui iniciar a Occident un procés semblant al que va començar a Rússia amb l’arribada al poder del cercle de Vladímir Putin.

Si Dietrich Bonhoeffer va qualificar els seus conciutadans com a éssers idiotitzats per la propaganda nazi…com podríem qualificar una societat com l’occidental actual en la qual, com a mitjana, els nostres conciutadans tan sols dediquen 20 minuts setmanals a “informar-se”, ben acomodats al seu sofà? A “informar-se” en uns mitjans que ja des de l’època de Bush pare van començar a ser comprats en massa per “les nostres” elits (minut 34).

Però el que cada vegada em resulta més difícil d’entendre i acceptar és el fet que les persones que es consideren “espirituals”, de qualsevol tipus d’espiritualitat, espiritualitats en les quals l’empatia i la compassió diuen que ocupen sempre un lloc important, no tinguin el necessari interès mínim per a comprendre les causes econòmiques i sociopolítiques d’unes injustícies i uns sofriments tan massius.

En particular, no aconsegueixo assimilar el fet que tants cristians, per als quals l’amor hauria de ser fins i tot el centre de la seva espiritualitat, no arribin a adonar-se que dedicar el temps necessari a comprendre aquestes claus geoestratègiques és avui un ineludible deure de la caritat cristiana. No aconsegueixo assimilar que, per exemple, caiguin tan fàcilment en el parany propagandístic de qualificar com a “nou Hitler” qualsevol líder que hagi de ser eliminat.

Com es pot incloure “al Putin” en un mateix paquet amb un monstre com Hitler? Com es pot ni tan sols equiparar-lo a un titella sanguinari com Zelenski? O com se’l pot qualificar d’autòcrata, amb un 85% d’acceptació per part dels ciutadans russos (sense comptar els molts milions de no russos que considerem que si no ha esclatat encara una guerra nuclear és gràcies a la seva prudència) mentre es qualifica de demòcrata a un Macron amb menys d’un 20% d’acceptació entre els francesos? Amb quins sofismes ens han convertit en éssers tan ignorants i fanàtics?

És que potser els russos volen massivament el seu president perquè estan idiotitzats per la propaganda, a diferència de “nosaltres”, que estem tan ben informats i som tan lliures per a triar els qui ens sembli? Quanta ignorància! Quanta idiotesa per part de persones que ni s’assabenten que aquí és impossible per a una veu alternativa accedir a qualsevol mitjà de comunicació que sigui una mica rellevant!

I no em refereixo només als grans canals de televisió i els altres mitjans corporatius tradicionals. Si qualsevol lector d’aquest article recorre aquesta mateixa web de L’Hora, podrà comprovar la gran quantitat de vídeos que YouTube hi ha eliminat. Les proves del silenciament sistemàtic de qualsevol dissidència en el nostre Occident “informat i lliure” omplirien milers de pàgines com aquestes.

Fa anys vaig patir una gran decepció en constatar els comportaments deslleials, competitius i fins i tot greument deshonestos de massa activistes de la solidaritat o dels drets humans. Quan en el seu despatx, el 1999, Ramsay Clark, attorney general (ministre de Justícia de John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson, i artífex de la llei de Drets Civils dels negres) va intentar treure’m de la meva ingenuïtat sobre el veritable paper que juguen en el sistema atlantista les grans ONGs com HRW o Amnistia Internacional… encara em costava creure-ho.

Tanmateix, segurament ha estat encara més gran la meva més recent decepció: la que m’han provocat les greus contradiccions internes de massa persones “espirituals”. Em resulta molt difícil d’acceptar i assimilar que es refereixin també a ells efectivament els laments de mahatma Gandhi, Albert Einstein o ML King sobre el terrible silenci de la gran massa de les persones bones.

Ja sé que, des de les imperants espiritualitats de la Nova Era i altres de semblants qualificades de “superiors”, aquests “desfogaments” meus mai seran entesos. Però per a mi es tracta més aviat de comunió amb els nostres germans, les víctimes de Gaza, de Rwanda, de la RD del Congo… a les quals el nostre món està traint. No desitjo que, abans que arribi la meva hora, el gall canti per tercera vegada “sense haver fet prou”, com canta León Gieco.

Com hem envoltat Rússia i hem convertit Europa en vassalla - Divideix i guanyaràs (Glenn Diesen, 30.07.2025)