Craig Murray, exdiplomàtic britànic convertit en activista anti-guerra, ha estat acusat de desacatament a la cort per escriure al seu blog. S’enfronta a dos possibles anys de presó, sense jurat i sense permetre la protecció de la llibertat d’expressió.

El famós activista britànic per la pau i exdiplomàtic Craig Murray ha estat acusat de desacatament a la cort per escriure entrades en un blog.

La sospitosa acusació representa un cas molt polititzat i kafkià en què Murray no té pràcticament garantits els seus drets. També sembla formar part de l’agressiva repressió del govern britànic contra el moviment independentista escocès.

En els seus comentaris a The Grayzone, Murray ha descrit el cas contra ell com un atac totalment antidemocràtic a la llibertat d’expressió, i ha advertit que podria ser un càstig pel seu periodisme i activisme dissident que exposa els crims i mentides del Regne Unit.

Murray ha dit que s’enfronta a la possibilitat de “no tenir jurat, no es permet la prova de ‘més enllà del dubte raonable’, no es permet l’aplicació de la defensa de l’interès públic, no es permet aplicar la garantia de la llibertat d’expressió, i se li pot imposar una multa ‘il·limitada’ i fins a dos anys de presó”.

Craig Murray va ser ambaixador de Gran Bretanya a l’Uzbekistan del 2002 al 2004. El Ministeri d’Afers Exteriors del Regne Unit el va acomiadar per la seva exposició de la participació britànica i estatunidenca en les terribles violacions dels drets humans al país. Murray havia denunciat les tortures, advertint que la CIA estava fent servir intel·ligència altament dubtosa obtinguda de detinguts torturats.

Des que va deixar el servei diplomàtic del Regne Unit, Murray s’ha convertit en un prominent activista dels drets humans que manté un blog popular al seu lloc web personal.

En el seu blog i a través dels mitjans de comunicació social, Murray s’ha establert com un franc partidari de WikiLeaks i el seu editor Julian Assange, que està sent turmentat a la presó d’alta seguretat de Belmarsh a Gran Bretanya mentre espera una possible extradició als Estats Units.

Els darrers anys, Murray ha tret a la llum una sèrie de crims dels governs estatunidenc, britànic i israelià. Va fer forat en les acusacions de Gran Bretanya de que Rússia va enverinar l’agent doble Sergei Skripal sota ordres oficials del govern. I els darrers mesos ha denunciat públicament la hipocresia del Regne Unit en un escàndol que involucra Anne Sacoolas, una agent de la CIA que va matar l’adolescent britànic Harry Dunn després que ella xoqués amb ell mentre conduïa pel costat equivocat de la carretera fora d’una central d’espionatge de la Força Aèria dels Estats Units.

Resident a la capital d’Escòcia, Edimburg, Murray ha estat especialment franc en el seu suport a la independència del país del Regne Unit. El seu activisme a favor de la independència sembla ser un factor clau en la seva persecució a mans del govern.

Amb l’amenaça del Brexit i un moviment de base que encara s’està construint per la independència d’Escòcia, Gran Bretanya ha intensificat la seva campanya contra la dissidència.

Una de les cares més conegudes del moviment independentista, Alex Salmond, s’ha convertit en un blanc important de la represàlia. Salmond, que va ser líder del Partit Nacional Escocès (SNP) durant més de dues dècades, va ser obligat a renunciar al partit el 2018 després d’enfrontar-se a denúncies d’agressió sexual per part de diverses dones.

Craig Murray va publicar una sèrie d’entrades al seu blog en què al·legava conflictes d’interessos qüestionables i irregularitats flagrants en el cas de Salmond, cosa que suggeria una politització de les acusacions. També va revelar alguns dels vincles sospitosos dels acusadors amb la policia i els rivals polítics de Salmond.

Finalment, Salmond va ser absolt dels 14 càrrecs. Un jurat de dones el va trobar innocent en 12 dels càrrecs i va declarar el 13è no provat, mentre que la fiscalia va retirar el 14è càrrec. El govern, al seu torn, va admetre haver violat les seves pròpies lleis en el cas, i va acabar pagant centenars de milers de lliures dels honoraris legals de Salmond.

Des que Salmond va ser expulsat, l’SNP s’ha mogut a la dreta. La seva substituta com a nova líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, és una centrista menys compromesa amb la independència escocesa i molt més ambigua políticament. Sturgeon ha expressat la seva admiració per Henry Kissinger i ha elogiat Hillary Clinton, culpant de la derrota de la candidata presidencial estatunidenca no a la seva política neoliberal i la seva deslluïda campanya, sinó a la misogínia.

Murray va assistir als dos dies del judici de Salmond i va publicar llargs articles al seu blog sobre el procés. El tribunal es va negar a concedir-li credencials de premsa, i posteriorment li va prohibir l’entrada al judici en un moviment altament sospitós que va ser iniciat per la fiscalia, no pel jutge, com Murray va descobrir més tard.

El 24 d’abril, Murray va publicar un article que revelava que la policia l’estava intimidant a ell i d’altres periodistes i activistes que van parlar sobre el cas d’Alex Salmond.

Murray va dir que coneixia quatre activistes independentistes que van rebre trucades o van ser visitats per la policia. Alguns van ser amenaçats amb càrrecs de desacatament al tribunal per les seves publicacions als mitjans socials sobre Salmond. Posteriorment, la policia va irrompre a casa d’un periodista escocès i va confiscar els seus ordinadors i telèfons.

Murray va ser la següent víctima, acusat de desacatament al tribunal per les seves publicacions al blog sobre el cas Salmond, fins i tot després que Salmond fos absolt de tots els càrrecs.

“Aquesta és una flagrant persecució política unilateral. Això és completament clar”, va escriure Murray. Va decidir fer pública l’acusació contra ell (enllaç PDF aquí).

“Aquesta acusació és la base sobre la qual intenten ficar-me a la presó, de fet l’acusació especifica fins a dos anys de presó i una multa il·limitada com a càstig que es demana al tribunal”, va declarar Murray.

“L’estat creu que finalment ha descobert una manera de ficar-me a la presó sense l’inconvenient d’un jurat entre iguals”, va continuar. “El desacatament a la Cort és decidit per un jutge. És extraordinari que puguis anar dos anys a la presó sense la protecció d’un jurat i sense la garantia del ”més enllà del dubte raonable”, i pel caprici d’un jutge defensant el que pot considerar com la dignitat del seu propi càrrec. Això és realment l’arquetip de la mala llei. Fer-ho contra la llibertat d’expressió és repugnant”.

Murray també ha lamentat que “la fiscalia està cobrant un terrible preu a [la seva] família”.

Ben Norton és periodista, escriptor i cineasta. És l’assistent d’edició de The Grayzone, i el productor del podcast Moderate Rebels, del qual n’és co-amfitrió amb l’editor Max Blumenthal. El seu lloc web és BenNorton.com i tuiteja a @BenjaminNorton.

Font: The Grayzone