Les altres claus de l’extraordinari èxit de les grans farmacèutiques

Sense el nostre consentiment submís, totes les causes de l’extraordinari “èxit” de les grans farmacèutiques a les que em vaig referir en l’article anterior haurien estat insuficients per a aquest triomf. Des del místic mahatma Gandhi fins al marxista Antonio Gramsci, molts han sabut analitzar i formular aquesta realitat. Ja no m’estic referint a una anàlisi genèrica d’allò que Noam Chomsky i Edward S. Herman van definir com a fabricació de consensos. Fabricació, gràcies al control dels mitjans, que han estudiat fonamentalment des de disciplines com la sociologia o la politologia. Ara em centraré en l’anomenat factor humà, que és també decisiu i que ha de ser tingut molt en compte. Tot i la seva complexitat i imprevisibilitat, té les seves regles de funcionament. I conèixer-les i controlar-les és fonamental si el que es vol és dominar la gran massa social.

Les grans farmacèutiques ho saben molt bé. Per això a les seves nòmines hi podem trobar també un gran nombre de psicòlegs. Una cosa a la que no se sol fer gaire referència. Sabem que tenen al seu servei una extensa xarxa de lobbistes la principal missió dels quals és aconseguir que, per exemple, la Unió Europea aprovi legislacions a mida, legislacions davant les quals els estats no podran fer res ulteriorment. Sabem també com es van apropiant de la pràctica totalitat dels grans mitjans de comunicació occidentals. Mitjans en els que ja no serà possible una dissidència significativa per part dels professionals que hi treballen. Però també hi ha els psicòlegs. Centenars? Milers? Han de ser molts quan es recorre a un equip només per crear un breu espot publicitari d’un parell de minuts.

No sabem quants són, però la seva “magnífica” feina és cada cop més evident. És un treball enfocat fonamentalment sobre les nostres pròpies febleses com a individus socials. És a aquestes febleses a les que em refereixo quan al títol del meu anterior article hi introdueixo el terme altres per convertir-lo en el subtítol d’aquest. Però abans d’intentar analitzar aquestes febleses actualitzaré les meves reflexions sobre els darrers fets i evidències que van apareixent al voltant de la pandèmia, al voltant de la seva gestió a Occident i, en especial, al voltant de la qüestió de la desconcertant ànsia de vaccinar massivament tothom (fins i tot als qui ja han superat la infecció o als nens) així com a la increïble determinació d’imposar de mica en mica el passaport covid o passaport verd com un poderós instrument de control social. Són fets i evidències tan notoris que fan encara més sorprenent les febleses de la majoria dels individus de les nostres societats. Unes febleses que bloquegen pel que sembla tota capacitat de sentit crític.

Acumulació de fets i evidències sanitàries al llarg dels mesos

Amb el pas dels mesos es van acumulant tants fets i evidències que ja és impossible continuar sostenint fal·làcies que abans van ser doctrina inqüestionable. Com la fal·làcia que els vaccinats ja estan immunitzats. Tan inqüestionable era aquesta mentida, que el terme immunització es va convertir en sinònim del terme vaccinació, substituint-lo amb molta freqüència. Posteriorment van aconseguir imposar durant algun temps la doctrina que els vaccinats, encara que també s’encomanen i encomanen, no acabarien hospitalitzats gràcies a la vaccinació.

Sense el menor reconeixement d’aquests errors, molts i massa greus, s’ha passat directament a un reajustament de la doctrina oficial. Es manté en la seva essència, maquillant-la amb alguns retocs. Durant molts mesos el dogma era aquest: “La vaccinació massiva és l’única manera de parar la pandèmia”. I això malgrat que aquest relat estava en absoluta contradicció amb els fets: països com la Xina van ser precisament els que la van aturar malgrat el seu baix índex de vaccinació. Ara ja només es tracta de que “cal ser previnguts, encara que la vaccinació massiva és important”.

Es manté aquesta tesi fins i tot a costa de mentir i amagar dades. Especialment, és molt revelador que s’amagui sistemàticament el percentatge de vaccinats que ja hi ha entre el total dels infectats hospitalitzats. La veritat és que per als creadors de la “sana doctrina” i els propagandistes que segueixen les seves consignes el que és realment important en aquest moment del procés d’adoctrinament és evitar, sigui com sigui, haver de reconèixer que són cada vegada més els vaccinats els qui estan sent internats en hospitals i UCIs.

Sobre els caps de les elits “filantròpiques”-financeres que són al darrere d’aquest espantós malson, segur que hi planegen molts fantasmes: els advertiments dels millors experts sobre el fracàs en què sempre han acabat els anteriors intents de vaccins per als coronavirus, les seves previsions que serà precisament la vaccinació la que potenciarà la pandèmia, les estadístiques en què cada vegada és més clara la relació directa entre el progrés de la vaccinació i el de les infeccions… Fins i tot són molts els testimonis de que els hospitals i les funeràries van començar realment a saturar-se amb la vaccinació.

Igualment, malgrat la gran magnitud del nombre de morts i efectes adversos greus com a conseqüència de la vaccinació, han aconseguit convèncer la societat que aquest nombre és proporcionalment insignificant respecte al nombre total de vaccinats. Si tenim en compte que les desenes de milers de morts com a conseqüència de la vaccinació comptabilitzats a les estadístiques oficials, així com els centenars de milers que han patit efectes adversos greus, són només la punta de l’iceberg (càlculs molt fiables apunten que només es comuniquen l’1% d’aquests casos), ¿no es podria dir igualment que els 1.004 morts per la Covid a les Balears en el dia d’avui o els 5 milions de morts a tot el món (tot i suposant que tots ells van morir no només amb la infecció sinó per la infecció) és una quantitat insignificant respecte als més de 1.200.000 habitants de les illes o els gairebé 8.000 milions d’éssers humans que habiten el nostre planeta?

Però a aquestes elits ara els serà molt més difícil amagar o almenys minimitzar la gran i creixent quantitat d’hospitalitzacions dels ja vaccinats. Per aquest motiu i per sortir-se una altra vegada amb la seva, estan recorrent de nou a la mentida. O a les mitges veritats. Sense haver reconegut mai que als hospitals ja hi ha vaccinats, i menys encara que són molts, els titulars ara són aquests: “La majoria d’hospitalitzats són no vaccinats”. Excepcionalment, alguns s’atreveixen fins i tot a concretar més, amb dades en el dia d’avui, encara que no confirmades oficialment: “El 60% dels hospitalitzats per la Covid a Espanya no estan vaccinats”. Potser ens creuen tan idiotes per no ser capaços de deduir que, per tant, ja a Espanya, seguint un procés semblant al d’altres països, el 40% dels hospitalitzats són vaccinats?

I quan no els queda més remei que comprovar que a d’altres països, on va començar la vaccinació abans que a Espanya, la majoria d’hospitalitzats ja són vaccinats, es dediquen a proclamar que els no vaccinats són els culpables dels contagis, convertint-los en els bocs expiatoris d’aquest gran drama que cada cop sembla més una tragèdia bíblica o grega. Es dediquen a afirmar-ho sense cap argument ni cap prova que un no vaccinat hagi estat el que ha contagiat algun vaccinat.

Per alliberar-se de tants fanàtics inquisidors, ¿els no vaccinats hauran de seguir l’exemple d’aquella infermera no vaccinada del comtat de Ventura (Califòrnia) que realitzava PCRs amb freqüència i les mostrava a les companyes vaccinades que s’havien infectat per provar que ella no era la responsable? Quan, per matar dos ocells d’un tret, acompanyen les imatges dels manifestants italians contra el passaport verd amb el comentari que el repunt d’infeccions està vinculat a aquestes manifestacions (a l’aire lliure), ja cauen directament en el cinisme.

I després d’aquestes acusacions, els nostres responsables polítics i sanitaris tornen a insistir, de manera obsessiva, en la necessitat i urgència de seguir avançant en la vaccinació massiva, la gran solució: vaccinant els no vaccinats i passant a la tercera dosi en el cas dels ja vaccinats. Si cal recórrer a més i més dosis de manera indefinida, és evident que l’eficàcia dels vaccins deixa molt a desitjar. I sobretot, si els vaccinats estan immunitzats, per què tanta obsessiva insistència en l’“error” que els no vaccinats els poden contagiar?

No sembla que de moment se’ls acudeixi una altra alternativa que recórrer a una tercera dosi per compensar la ineficàcia de la vaccinació. Per la qual cosa em pregunto: És que ni se’ls passa pel cap que potser les explicacions de tals mancances i problemes dels vaccins puguin ser unes altres, com aquelles a les que apunten tants experts prestigiosos i honestos, o és que ens estafen deliberadament? És que senzillament ni llegeixen ni coneixen els posicionaments fundats d’aquests experts o es tracta d’una cosa més inconfessable?

Són excepcionals als grans mitjans, sobretot en horaris de màxima audiència, les intervencions honestes davant dels fets inqüestionables. Com la de l’exministre d’Economia Miguel Sebastián a La Sexta el 10 de novembre passat: “Això que [a Espanya] hi ha un nivell de vaccinació molt alt em deixa tranquil fins a cert punt. A mi em té obsessionat Singapur […]. Ha tingut 100.00 casos fins a l’1 d’octubre en tota la pandèmia i 100 morts. Des de llavors, des de l’1 d’octubre, s’han duplicat els casos i s’han multiplicat per quatre els morts. I Singapur ja té més vaccinats que Espanya: el 86% de la població amb pauta completa. Per tant, aquí passa alguna cosa. No sóc epidemiòleg i no sé què és, però miro les dades i és evident que aquí està passant alguna cosa. Cosa que a mi no em deixa tranquil”.

Si mor un metge no vaccinat, és un esdeveniment mereixedor de tot un titular. Sobre els molts morts ja vaccinats… ni la més mínima notícia. I encara menys sobre les desenes de milers de morts a Occident per causa del vaccí. En realitat, com comentava una altra infermera del comtat de Ventura, són multitud els professionals, tant de la Sanitat com de la Informació, que ni tan sols saben què és el VAERS. Com són multitud els professionals europeus que no saben què són l’EudraVigilance i la MHRA. ¿Com comunicaran els sanitaris i els afectats els incidents amb els vaccins a uns “ens” dels quals no n’han sentit mai a parlar?

Per ara, massa fets i dades incompatibles amb la doctrina oficial es colen als articles, sense que se’n tregui cap conseqüència que la qüestioni. Així, per exemple, mentre s’explica que a Portugal (que va començar aviat la seva campanya de vaccinació i que ja té un percentatge de persones amb pauta completa de ni més ni menys un 86%) hi ha ara un important repunt de la pandèmia, es cola la dada que tres setmanes abans havien començat amb la tercera dosi “de reforç”. Aquí a Mallorca, les residències de gent gran on hi ha hagut més infeccions han estat precisament aquelles en què ja s’havia administrat aquesta tercera dosi. Però cap d’aquests creadors d’opinió fa referència, en cap moment, a que els millors experts ja es temien que això passaria i havien demanat que ningú acceptés aquesta tercera dosi.

És també revelador comparar el cas de Suècia amb el de Lituània. Suècia va ser un dels únics països del món que va rebutjar gairebé tota la histèria i la tirania pandèmica que es va desplegar a partir de principis del 2020. Durant aquest temps, al país li va anar molt millor que a la majoria de països en termes de casos, hospitalitzacions i morts. Lituània, per contra, que actualment compta amb el pla de “passaport vacunal” més estricte del món, està registrant un màxim històric de nous casos per càpita en la seva població. Té una taxa d’infecció per coronavirus 16 vegades superior a la de Suècia.

Només sis setmanes després que es posés en marxa el protocol de vaccinació obligatòria a Lituània, les taxes d’infecció es van disparar com mai abans, superant amb escreix les de Suècia, que està pràcticament lliure de coronavirus en aquest moment. Tanmateix, si es cerca a Internet informació sobre Suècia, tots els primers enllaços confonen el lector: o les estadístiques que ofereixen són del 2020 o es refereixen al descontentament amb el fet que no s’hagin implementat mesures més restrictives, cosa que no té res a veure amb la vaccinació. Només cal veure les gràfiques a 10 de novembre de l’una i de l’altra. És un exemple més de la confusió creada pels qui no només són amos dels grans mitjans sinó que també es dediquen a intentar controlar tota la informació que circula a la Xarxa.

Acumulació de fets i evidències no estrictament sanitàries al llarg dels mesos

El que sentim i llegim als grans mitjans és ben “curiós”, per no dir confús, creador de confusió (per començar a referir-nos ja a alguna de les nostres febleses) o fins i tot embogidor (per començar a referir-nos ja a alguna de les tècniques per anul·lar la nostra capacitat de crítica): d’una banda s’intensifica la campanya contra els “negacionistes no vaccinats” com a responsables del perillós repunt de la pandèmia i per l’altra es diu, també als grans mitjans, ja obertament, que l’exigència de la segona dosi per poder entrar en alguns països “és més una qüestió política que sanitària”.

Això em recorda la sorprenent revelació que mai va existir el comitè d’experts al qual es referien els nostres polítics durant els mesos passats per justificar i imposar les seves mesures davant de la pandèmia. De la mateixa manera que fan pudor a “(mala) política” les exigències de restriccions cada vegada més grans als no vaccinats, ara que està absolutament provat que els vaccinats s’encomanen i encomanen tant o més que els no vaccinats.

A la Xina, per contra, on s’han aconseguit resultats tan espectaculars contra la pandèmia, les restriccions i confinaments mai van fer diferència entre vaccinats i no vaccinats. Ni van cercar unes restriccions i confinaments socials massius. Encara que així pogués semblar, només pretenien aïllar els infectats realment ja detectats. A diferència d’aquí a Occident, on s’ha encunyat i utilitzat espúriament la categoria “contagis per asimptomàtics” amb l’objectiu d’aconseguir, com argumenta el doctor immunòleg Michael Yeadon, el control social tan buscat mitjançant la imposició d’un passaport covid universal, així com posar fre (sigui com sigui) a allò que les elits anomenen la superpoblació.

Altres evidències cada cop més nítides són les que fan referència als comportaments criminals de les grans farmacèutiques: falsejar els criteris d’atribució de morts al virus; falsificar moltes altres dades; no fer seguiment dels efectes adversos; amagar els contractes amb els estats fins i tot als eurodiputats; “negar l’accés dels pacients a tractaments primerencs que salven vides; interrompre la sagrada relació metge-pacient i suprimir el debat científic obert per obtenir beneficis i poder”, com denuncien milers de metges i científics a la Declaració de Roma liderada pel doctor Robert Malone, creador de la tècnica de vacunació ARNm; etc.

Són també cada cop més grans les evidències que es refereixen a l’estreta relació entre la pandèmia i el Gran Reinici, amb tots els corol·laris que ja comencen a aparèixer: allargar el període de càlcul de les pensions a canvi dels fons europeus, la creixent devaluació del paper-moneda en relació amb el cost dels productes, el brutal encariment de l’electricitat, el desproveïment, etc. Durant dècades, les elits d’Occident s’han dedicat a imprimir sense cap control, fonamentalment des de la Reserva Federal, quantitats ingents de paper-moneda, sense cap suport en l’or des del 1971, i a repartir-se desenes de bilions de dòlars entre ells mateixos. S’ha arribat així a un endeutament i una economia insostenibles, sense cap relació amb l’economia real.

Ja fa més de deu anys, Eric Toussaint explicava que “el valor hipotètic dels contractes de derivats al mercat OTC va assolir el 2011 l’astronòmica suma de 650 bilions de dòlars (650,000,000,000,000 $), és a dir unes 10 vegades el PIB mundial”. I fa més anys encara que molts altres experts independents i honestos es refereixen a la insostenibilitat d’aquest estat de coses, a la necessitat d’un reinici des dels fonaments i al temor que les elits esmentades desencadenin un gran conflicte mundial o un altre tipus de gran “esdeveniment” que faci possible aquest reseteig. Un més dels esdeveniments que són tan típics del Govern dels Estats Units, al qual les elits van segrestar ja fa moltes dècades.

Però aquestes són qüestions que no poden ser tractades breument i lleugerament sinó que exigirien cadascuna tot un article en exclusiva. O fins i tot tractaments més extensos, com els que ja vaig fer sobre aquestes mateixes qüestions fa una dècada al voluminós llibre La hora de los grandes “filántropos”. Tot i que que, almenys, ara cal recordar que són aquestes mateixes elits les que han realitzat manifestacions en aquest sentit. La gran preocupació de David Rockefeller pel creixement de la població mundial va quedar filmada per a la posteritat.

I encara que des de fa un temps els entabanadors autoerigits en guardians contra les boles, o fake news dels conspiracionistes, dediquin una gran energia i temps a negar l’evidència, el projecte d’aquestes elits per instaurar un Nou Ordre Mundial està documentat abundantment. Entre moltes altres coses, aquests nous inquisidors desmenteixen amb força que se li pugui adjudicar a David Rockefeller aquella frase que roda per Internet: “Tot el que necessitem és una gran crisi i les nacions acceptaran el Nou Ordre Mundial”. Però cal ser molt ignorant per no saber que tots els grans “renaixements” mundials, dels quals les elits en van ser sovint els artífexs, han estat sempre precedits per uns terribles dolors de part dels pobles. No han llegit La doctrina del xoc de Naomi Klein?

O cal ser molt deshonestos per no reconèixer que, igual que en un iceberg, és més important el que es calla que el que es verbalitza. El que és realment significatiu és que ni David Rockefeller en aquella filmació ni cap dels seus elitistes camarades, no hagi parlat mai d’altres qüestions molt diferents i molt més importants. Qüestions com la d’acabar no amb el creixement de la població mundial sinó amb les desigualtats abismals entre ells, els que imprimeixen els bitllets, i l’enorme massa de pobres del món. Com tan sàviament va dir mahatma Gandhi, a la Terra n’hi ha prou per cobrir les necessitats de tots però mai s’aconsegueix sadollar la cobdícia d’uns quants.

La veritat és que l’obsessió per vaccinar massivament (fins i tot els qui ja han superat la infecció o els nens) és tan exagerada i tan mancada de fonaments i arguments científics, que no sembla que l’enriquiment de les grans farmacèutiques sigui una explicació suficient d’aquesta bogeria. Precisament després d’haver arribat a aquesta important i ferma convicció personal, he conegut les declaracions de transcendència excepcional del doctor Michael Yeadon, excap científic i exvicepresident de la divisió d’investigació sobre al·lèrgies i malalties respiratòries de l’empresa farmacèutica Pfizer.

Crec que aquest gran expert i excepcional ésser humà l’encerta del tot en la veritable clau del que està passant. Clau que explica, especialment, l’obsessió vaccinadora: aconseguir el control social que les elits d’Occident esperen aconseguir mitjançant aquest instrument pervers que serà el passaport verd. Tot apunta i porta des de fa temps a la imposició d’aquest passaport universal. Aquest control, gràcies a la por (especialment la por d’acabar convertits en éssers socialment marginats), serà fonamental per al Gran Reinici. Així que totes les nostres febleses personals que són l’objecte d’aquest article seran precisament decisives en la nostra submissió o rebuig d’aquest passaport.

I així, amb la nostra opció personal, s’estarà jugant ni més ni menys que el futur de la humanitat. No crec que aquesta sigui una exageració grandiloqüent: un cop derrotada aquella que Noam Chomsky va anomenar la segona potència mundial, l’opinió pública, Occident no serà res més que una maquinària de dominació hegemònica mundial en mans d’una reduïdíssima elit de psicòpates criminals.

Derrota que ja sembla que comença a ser una clara constatació… tret que comptem amb El que és Inesperat: Allò indefinible i fins i tot innombrable que està latent en la matèria des del mateix Big Bang. Una matèria-energia que, gràcies a un gran cúmul d’estranyíssimes constants físiques fonamentals i de “providencials” esdeveniments (la formació de la lluna en la posició justa, la desaparició dels dinosaures i un llarguíssim etc.), ha portat a l’aparició de la consciència sobre aquest prodigiós planeta.

Aquestes poderoses elits, malaltes de supèrbia i cobdícia, que, com explicava el pobre Julian Assange ja fa més d’una dècada, tenen [L’Estat Profund] “el seu centre de gravetat als Estats Units, però una xarxa de tutelatge a tots els països occidentals i els connecta”, s’extingiran un dia. Igual que es van extingir els tiranosaures rex que van viure també precisament en el que avui és l’Amèrica del Nord. I que eren tan ferotges com els actuals tiranosaures filantropus.

Les explicacions i prediccions dels grans experts censurats

Recents investigacions realitzades a Suècia i Anglaterra confirmen tant el que ja havien mostrat altres estudis anteriors, com l’exactitud de les prediccions dels millors i més honestos experts: el vaccí no només perd aviat la seva eficàcia sinó que deixa els vaccinats amb una immunitat negativa. És a dir, més indefensos davant de la pandèmia que els no vaccinats. La falsa immunitat que proporcionen les injeccions en realitat deixa el sistema immunitari del receptor pitjor que abans que fos injectat. La càrrega vírica a la sang dels vaccinats és en realitat superior a la que existeix a la dels no vaccinats. A això cal afegir-hi totes les morts i efectes adversos greus com a conseqüència del mateix vaccí. Intentaré fer una breu síntesi del més rellevant de les seves manifestacions:

  • Els vaccinats són, atesa aquesta càrrega vírica més gran, potencialment més capaços de contagiar que els no vaccinats. El vaccí causa que aquest virus es torni més infecciós del que seria en absència de vaccinació.
  • Aquest és el pitjor malson d’un vaccinòleg, ja ha passat amb altres virus. I ha passat pràcticament amb cadascun dels programes de desenvolupament de vaccins contra els coronavirus, tant en animals com en humans. És el que els vaccinòlegs han estat advertint des del principi d’aquesta precipitada campanya de vaccinació.
  • Va passar amb el virus sinticial respiratori. Als anys 60 va causar més morts infantils entre els receptors de vaccins que entre els no vaccinats. Va passar amb Dengvaxia, el vaccí contra el dengue. El vaccí, en el període de pèrdua d’eficàcia, uns mesos després d’haver estat injectat, està causant que el virus es repliqui d’una manera més eficient. És l’anomenada “millora dependent d’anticossos”.
  • Que les variants s’estiguin desenvolupant en els no vaccinats és una mentida més dels nostres responsables politico-sanitaris. Som en els senyals preliminars que adverteixen que entrem en el pitjor dels escenaris.
  • Si aquesta vaccinació està causant que el virus es repliqui de manera més eficient, hem d’aturar la campanya de vaccinació. Hem de fer un gir per accelerar tant com sigui possible els tractaments farmacològics que han estat majoritàriament bloquejats i reprimits.
  • Una publicació a Scientific Reports confirma que el risc més gran que s’estableixi una nova soca de virus resistent als vaccins es produeix quan una gran part de la població ja ha estat vaccinada però la transmissió no està controlada. És l’anomenada “pressió selectiva”, la força que impulsa qualsevol organisme a evolucionar.
  • Aquesta és una de les característiques distintives de les injeccions COVID: no estan dissenyades per bloquejar la infecció. Permeten que es produeixi la infecció i, en el millor dels casos, en disminueixen els símptomes. Tot i que en realitat ho fan només per un temps.
  • La vaccinació podrà disminuir el nombre de casos, hospitalitzacions i morts a curt termini. Però a la llarga conduirà a que les noves variants adquireixin una resistència completa als vaccins.
  • La història demostra que no es pot fer que un virus respiratori desaparegui. Ja s’ha intentat i mai ha funcionat. Per què no ho expliquen? Per què han fet creure la gent que amb el vaccí quedarien immunitzats? Si sabien que això no era possible, per què s’han assumit uns riscos tan enormes? No sembla que hagi estat per la salut. Per contra, han amagat que els infectats romanen ja immunitzats.
  • Els virus respiratoris estacionals circulen tot l’any esperant que el sistema immune s’afebleixi o es torni desequilibrat. Els coronavirus no poden ser previnguts. Igual que els efectes dels vaccins, ens estaran perseguint la resta de les nostres vides. No són comparables amb la verola, per exemple, amb la qual es va poder acabar.
  • Per què un vaccí que suposadament és tan efectiu no està impedint brots fins i tot a l’estiu?
  • Per respondre aquesta pregunta cal conèixer que és el “millorament dependent d’anticossos”. És una situació en què els vaccins empitjoren la condició, com s’ha pogut comprovar amb tots els experiments que s’han fet en coronavirus des de l’aparició del SARS i en altres virus respiratoris, on un vaccí s’ha fet servir incorrectament. Fa que el sistema immunològic lluiti malament i que el virus es torni pitjor. I és per això que s’han vist brots a l’estiu.
  • Tothom sap que també els antibiòtics poden, mal administrats, fer més resistents els virus.
  • A l’estudi del doctor immunòleg Dan Stock, ja el 75% dels contagiats estaven vaccinats. Els contagiats que han estat vaccinats tenen entre 2 i 4 vegades més de possibilitats de patir efectes adversos.
  • La immunitat natural del nostre sistema immunològic és més eficaç i de més ampli espectre que la que els actuals vaccins ens proporcionen específicament contra el SARS-CoV-2. L’efecte dels vaccins va desapareixent i deixa el sistema immunològic desequilibrat. Per contra, la immunitat natural s’organitza i es va reforçant per si mateixa amb el pas dels mesos.
  • El vaccí COVID produeix anticossos contra una sola de les proteïnes virals, la proteïna de l’espiga, mentre que la immunitat natural produeix anticossos contra totes les parts del virus, a més de cèl·lules T amb memòria.
  • Quan el sistema de complement s’activa, acaba funcionant de manera que destrueix en lloc d’ajudar les cèl·lules. Curiosament, el SARS-CoV-2 utilitza aquest mateix sistema en benefici seu, fent que el nostre sistema immunitari segueixi un camí d’autodestrucció. El mateix camí autodestructiu també sembla activat per les injeccions COVID. És part de la raó per la qual podrien ser la major amenaça a què s’ha enfrontat la humanitat.
  • És un deure informar enèrgicament la gent sobre els perills als que s’estan sotmetent a si mateixos i als seus éssers estimats amb aquesta “vaccinació”.
  • Ja estem començant a veure els primers indicis de la potenciació dependent d’anticossos (ADE), cosa que va preocupar molts científics des del principi. L’ADE, o potenciació immunològica paradoxal (PIE), fa referència a una condició en què la vaccinació resulta en tot el contrari del que es busca. En lloc de protegir contra la infecció, el vaccí augmenta i empitjora la infecció. L’ADE es pot produir mitjançant més d’un mecanisme. La potenciació es deu principalment a la hiperreactivitat dels limfòcits assassins i a l’activació secundària del complement, que causen danys greus.
  • Han amagat deliberadament a quines parts del cos va l’ARN missatger després de ser administrat i quant duren els seus efectes. El fet que l’Organització Mundial de la Salut hagi canviat la definició d’immunitat de ramat… és un escàndol. Com poden els col·legues mèdics i científics del món suportar escoltar totes aquestes ximpleries?
  • Estan fent servir la “història” de les variants per justificar la pèrdua d’eficàcia dels vaccins i argumentar la necessitat, almenys semestral, de noves dosis. Amaguen que les anomenades variants són reconegudes, fins i tot després de molts anys, per les cèl·lules T amb memòria, que circulen pel nostre cos. I que fins i tot la variant més allunyada de l’actual virus trobat a Wuhan és en un 99,7 semblant a aquest. Per això no pot ser presentat com un virus diferent que pugui saltar-se la immunitat ja existent.
  • Ens hem d’horroritzar que les farmacèutiques ja estiguin fabricant vaccins de “reforç”, tan semblants als actuals que no necessitaran autorització. Serà molt difícil provar la connexió entre aquests “vaccins” i els seus efectes nocius. No hi ha cap explicació benigna de tal manipulació i del silenci dels reguladors. Tot això se’ns va mostrant com un projecte planificat que tan sols serà possible dur a terme si se’l va executant molt paulatinament, a poc a poc.
  • El SARS-CoV-2, tot i que es propaga més fàcilment que el SARS (la qual cosa ha estat clau per atemorir la societat) és menys letal. Afecta fonamentalment persones grans o malaltes. La gran mortaldat que ha causat no pot ser explicada sense tenir en compte la criminal gestió que, seguint directives de les cúpules internacionals, s’ha realitzat davant d’ell: dificultant i fins i tot impedint, per exemple, els eficaços tractaments primerencs ja existents.
  • Sobre aquests tractaments eficaços existents, prèviament van aconseguir imposar la doctrina que eren ineficaços i fins i tot perillosos. Així, atesa la inexistència de tractaments eficaços, van aconseguir obtenir l’autorització d’emergència per als vaccins. Una autorització legalment impossible en el cas que ja existissin els tractaments esmentats.
  • Amb l’episodi de la Grip A ja hauríem d’haver après que les grans farmacèutiques són capaces de forçar la declaració d’una pandèmia (en realitat inexistent pròpiament com a pandèmia si prèviament no s’hagués modificat la legislació mundial) per tal que els estats estiguessin obligats a adquirir enormes quantitats de vaccins, milions dels quals van ser finalment llençats a les escombraries.
  • Qualsevol medicament té efectes secundaris i no es fa servir en general, sinó per a les persones en risc de contagi. Al Regne Unit, per exemple, no ha mort cap nen sa que s’hagi contagiat amb aquest virus. Tanmateix, hi ha 10 milions de nens que seran vaccinats malgrat el risc que pateixin efectes adversos greus.
  • Els actuals “vaccins” ARN missatger són experimentals i només estan autoritzats per la suposada situació d’emergència. Però aquests 10 milions de nens no corren cap risc. Ni tampoc en corren els seus avis, suposadament immunitzats per uns vaccins suposadament molt eficaços (ja que es posaran totes les dosis de “reforç” que siguin necessàries).
  • Per tant, no hi ha cap emergència que justifiqui legalment la vaccinació de centenars de milions de nens. I tota la vida ja portaran al seu cos un agent experimental que se’ls va administrar sense ser informats i sense el seu consentiment. Això va ser condemnat pels principis de Nuremberg.
  • Pel que fa als efectes secundaris adversos dels vaccins, cal dir que un dels més comuns és la coagulació anormal de la sang, que pot donar lloc a accidents cerebrovasculars i atacs cardíacs. Fins i tot els microcoàguls que no bloquegen completament el vas sanguini poden tenir greus ramificacions.
  • Hi ha una altra cosa igual d’esfereïdora. Una o dues setmanes després de la primera injecció, es comencen a produir anticossos en grans quantitats. Quan s’administra la segona injecció i les proteïnes d’espiga comencen a projectar-se des de les parets dels vasos cap al torrent sanguini, no només es troben amb els limfòcits assassins, sinó que ara els anticossos també hi són i els anticossos activen el sistema de complement .
  • El primer sistema en cascada és el sistema de coagulació. Si s’activa, la sang es coagula. I si s’activa el sistema de complement amb els anticossos que s’uneixen a la paret dels vasos, llavors aquest sistema de complement començarà a crear forats a la paret dels vasos.
  • El que estem presenciant és un dels experiments més fascinants que podria conduir a una malaltia autoimmune massiva. Quan passarà això, Déu ho sap. I a què conduirà això, Déu ho sap.
  • Les injeccions COVID també poden delmar els ganglis limfàtics, ja que aquests estan plens de limfòcits i altres cèl·lules immunitàries. Essencialment es crea una guerra entre unes cèl·lules immunitàries contra altres cèl·lules immunitàries. Com a resultat d’aquest atac, es produeix un problema greu, ja que els limfòcits dels ganglis limfàtics són sentinelles de per vida que mantenen sota control infeccions latents com l’herpes zòster. Quan funcionen malament o es destrueixen, aquests virus latents es poden activar.
  • Per això estem veient informes d’herpes zòster, lupus, herpes, Epstein-Barr, la tuberculosi i altres infeccions que sorgeixen com a efecte secundari de les injeccions. Per descomptat, certs càncers també es poden veure afectats. Com tots sabem, cada dia es formen tumors al nostre cos, però aquestes cèl·lules tumorals són reconegudes pels nostres limfòcits i després són eliminades.
  • Així que és summament preocupant que s’estigui incitant el món a introduir-se al cos una cosa que canviarà tota la cara de la medicina. Veurem malalties i morts massives entre persones que normalment tindrien una vida meravellosa al davant.

Les claus que tenen a veure amb la nostra subjectivitat i les nostres febleses

Però fins i tot enmig d’aquests fets, sembla que unes poderoses inèrcies mentals i emocionals continuen bloquejant la capacitat de raciocini i crítica de milions de conciutadans. Per això, ara ja sí, acabaré intentant analitzar molt breument, més aviat enumerar només, quines poden ser algunes d’aquestes “altres” claus:

  • La por del coronavirus. Por exacerbada pels mitjans amb informacions alarmistes inexactes i fins i tot totalment falses.
  • La ceguesa davant de fets realment eloqüents. Fets referents a l’obstaculització duta a terme contra qualsevol tractament primerenc eficaç, o a la manipulació per exagerar la gravetat de la pandèmia o al boicot a qualsevol possibilitat d’accés a informacions sensibles. Per què van prohibir al personal de les UCIs que continuessin utilitzant tractaments com el diòxid de clor? Per què hi va haver una mortaldat tan excessivament desproporcionada a les residències de persones grans, a les quals es va abandonar totalment d’una manera que amb molta freqüència era injustificable (2.200 llits d’UCI estaven lliures a Espanya mentre 12.000 ancians morien sense atenció a les residències)? Per què es modificaven arbitràriament els cicles en les proves PCR? Com pot ser que no hi hagués ni un sol cas de grip el 2020? D’on sorgien les consignes que (com es fa als partits polítics) van crear la sorprenent homogeneïtat d’anàlisis i criteris? Per què es van prohibir les autòpsies, que tan importants eren per saber el que en realitat estava succeint?
  • La por del rebuig social. A ser rebutjats pel nostre propi entorn, com una mena d’empestats, igual que els antics leprosos. A convertir-nos en uns dels “rars” negacionistes que no es volen vaccinar, estigmatitzats per tots els grans mitjans.
  • La manca de suficient interès en informar-se millor, en mitjans que no siguin propietat de les elits, sobre una cosa que afecta tan seriosament les nostres vides.
  • L’enorme força d’allò que en psicologia s’anomena “procés de negació”: mecanisme de defensa, que impedeix reconèixer i acceptar els efectes adversos de la vaccinació o el fet que els nostres líders ens enganyen. Com tants malalts greus o tants addictes són incapaços de reconèixer la realitat que estan vivint, les persones que han patit els efectes adversos greus dels vaccins, així com les persones del seu entorn o de l’entorn dels morts semblen ser incapaços d’acceptar la connexió entre el vaccí i aquests efectes i defuncions.
  • L’arrogància dels qui sempre creuen saber més del que saben. La deshonestedat amb un mateix i amb els altres en resistir-se a reconèixer que s’ha estat enganyat.
  • El silenci de massa professionals de la Sanitat i investigadors, testimonis de coses com les que denuncien alguns escassos companys seus disposats a afrontar seriosos problemes laborals.
  • La profunda interiorització del missatge omnipresent que la nostra societat està en mans de gent capaç i honesta. Que, en definitiva, “nosaltres som els bons” de la pel·lícula.
El Dr. Michael Yeadon, immunòleg, respon: per què ens menteixen sobre el virus i els vaccins? (abril 2021)