Fins fa uns dies, qualsevol que tingués algun dubte sobre la possibilitat que el SARS-CoV-2 hagués sorgit en un laboratori era relegat, més o menys diplomàticament, a l’exili del conspiracionisme. I això malgrat que fins i tot els científics més políticament correctes reconeixen que no s’ha aconseguit trobar l’animal intermedi portador del virus fins als humans. Però ara, donada la urgència de frenar el creixent poder de la Xina, sembla que són tantes les dades i els experts que ja s’apunta a allò que abans eren només deliris de conspiracionistes, que el president Biden ha donat noranta dies a la CIA perquè investigui aquest molt probable origen en laboratori. Un laboratori xinès, és clar.

El que mai “surt” a la televisió (i si no “surt” a la televisió –diu la gent– no existeix) és que a l’Institut Virològic de Wuhan hi hagués una participació internacional. El 2015, un grup multinacional de 15 científics que treballaven a l’Institut van crear un virus quimera a partir de dos coronavirus diferents. El resultat va ser una versió més perillosa que qualsevol coronavirus anterior, amb el potencial de convertir-se en pandèmia. L’estudi va ser publicat a la revista Nature. Aquest tipus de tècniques d’investigació porta temps preocupant a part de la comunitat científica. Es tracta de l’anomenat guany de funció.

Com va explicar a BBC Mundo Richard H. Ebright, biòleg molecular de la Universitat Rutgers de Nova Jersey, Estats Units, el guany de funció incrementa les habilitats del patogen: la seva transmissibilitat; la seva letalitat; o la seva capacitat per superar les respostes d’immunitat, els vaccins i els medicaments. La investigació de guany de funció crea nous patògens, que no existeixen en la naturalesa, i que presenten un risc de crear noves malalties ja sigui accidentalment o deliberada. En altres treballs semblants al del 2015, els investigadors també van cercar nous virus en coves de zones rurals, els van portar als laboratoris, els van estudiar i els van manipular genèticament. Aquesta existència d’animals portadors de coronavirus a la regió de Wuhan és la que va convertir l’Institut en un laboratori internacional. La qual cosa vol dir que és una fal·làcia responsabilitzar la Xina de tot el que pugui succeir-hi.

Com va seguir explicant el doctor Ebright, entre els finançadors d’aquests projectes hi figuraven els NIH (per les seves sigles en anglès), els Instituts Nacionals de Salut estatunidencs, en els quals hi juga un paper fonamental el poderós Anthony Fauci. Aquest assessor mèdic, cap dels presidents dels Estats Units, director també de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, ha hagut de respondre fa unes setmanes davant el Senat. En una audiència es va abordar la implicació dels NIH en els treballs de camp a Wuhan. Va negar que els fons amb què aquests van ser finançats haguessin estat destinats per a l’anomenat guany de funció. Tanmateix, va admetre que no hi havia garanties que finalment els científics haguessin mentit sobre els seus experiments. “Mai se sap”, va acabar dient.

Però deixem de banda qualsevol conspiracionisme. Deixem-ho per a ells, per als qui cerquen acusar ara la Xina d’unes responsabilitats tan greus, per als qui mai han deixat d’acusar de negacionisme qualsevol que qüestioni la més petita coma de la doctrina atlantista, oficial i intocable sobre la pandèmia. Només ells tenen l’autoritat científica i moral per anar modificant dia a dia, segons convingui, la seva inqüestionable doctrina oficial.

És propi de tot allò políticament correcte a Occident. I més encara en el cas d’aquesta gravíssima qüestió de l’actual pandèmia. La doctrina oficial sobre ella ha de ser defensada amb tots els mitjans disponibles. I ha de ser silenciada qualsevol dissidència encara que sigui amb el més bast control de la informació. Hi ha massa en joc. Per això avui no m’interessa seguir per aquesta escabrosa via que té el senyor Fauci com a fil conductor d’una sorprenent xarxa d’increïbles interessos en què les grans farmacèutiques no són els únics actors. Temps al temps.

Centrem-nos exclusivament en el que, ara sí, és inqüestionable: el projecte del Gran Reinici, que –segons ens diuen– la pandèmia ha fet inevitable, era previ a ella. La pandèmia, indissolublement lligada a la crisi econòmica subsegüent (crisi que està concentrant cada vegada més el poder i aprofundint encara més les desigualtats) ha estat l’esdeveniment catalitzador que certes elits necessitaven per dur a terme el seu projecte previ. Però en realitat no crec que el catalitzador hagi estat la pandèmia en si mateixa, sinó la manera com s’ha gestionat, premeditadament i dosificada, un esdeveniment que en si mateix no era tan apocalíptic. Només cal veure com la Xina ho ha controlat molt eficaçment.

La qual cosa ja és prou greu sense necessitat de tractar una altra qüestió possible: es tracta d’un simple esdeveniment espontani, d’un esdeveniment provocat o fins i tot d’un esdeveniment de falsa bandera (com tants altres que s’han donat en la història recent dels Estats Units) que ara es pretén adjudicar a la Xina? El president Biden, reprenent la retòrica de l'”alliberador” de l’Iraq, el seu predecessor el president Bush, acaba de col·locar l'”autocràtica” Xina al centre de “L’Eix ​​del Mal” del segle XXI. Al costat de la no menys autocràtica Rússia de Putin, és clar. Com, a aquestes alçades, es pot ser tan ridícul? Però deixem el conspiracionisme per a ells, els veritables i ridículs conspiracionistes.

A la recent trobada a Barcelona del Cercle d’Economia, diversos representants de la plana major de l’IBEX 35 (Banc Santander, Inditex, Telefónica) van ser força explícits: la pandèmia serà l’enorme catalitzador que permetrà dur a terme tot allò que ells ja tenien previst dur a terme. El president de Telefónica, José María Álvarez Pallete, semblava referir-se aparentment a la urgent digitalització. Però segur que a res més? Perquè si ell no volia referir-se a un Gran Reinici molt més generalitzat i global, altres sí que ho van fer abans a Davos. Tot i que diuen referir-se només a un nou capitalisme responsable, sostenible i fins i tot inclusiu!!

Però el que ara m’interessa és la qualificació de gran catalitzador. El que podria amagar-se després d’aquest “esperançador” nou capitalisme inclusiu, en la gestació del qual fins i tot el Vaticà hi participarà, és ja en si mateix un tema que mereix tot un article en exclusiva. El que ara m’importa és que la nostra elit domèstica, en un solemne marc oficial que incloïa la presència del rei (i de Pere Aragonés, per cert), hagi utilitzat la setmana passada el qualificatiu de Gran Catalitzador en referir-se a la pandèmia. Una cosa que fins ara només era cosa de conspiracionistes. O cosa de llunyans déus globalistes reunits a l’Olimp de Davos. O cosa, remuntant-nos al veritable origen, del ja desaparegut David Rockefeller, que ja fa gairebé mig segle defensava que calia un gran esdeveniment mundial per reiniciar-ho tot. Passant per Bill Gates i les seves més que precises “profecies”. És evident, doncs, que allò que es decideix en aquests elitistes i “filantròpics” clubs i fòrums acaba executant-se a totes les nostres “sobiranes” nacions occidentals.

Les guerres mundials ja no poden jugar aquesta funció de xoc o catalitzador. Les armes de l’actual Eix del Mal no són com les de Líbia o Síria. Són massa poderoses i tot acabaria segurament en un apocalipsi total. La pandèmia és ara el Gran Catalitzador. Però hi ha un “petit detall”, un “petit problema” que ells, tan savis i poderosos, no han tingut en compte: tant ells, “els qui compten” –com deia Aznar a les Açores per referir-se a Bush i Blair–, com els milions d’éssers humans “descartables” les vides dels quals hauran quedat destrossades després d’aquesta gran crisi, són éssers immortals revestits d’una dignitat que no té preu. Immortalitat i dignitat que aquests grans homes són incapaços de veure però que finalment convertiran les seves “exitoses” vides en el més gran dels desconcerts: “Insensat, aquesta nit et demanaran l’ànima, i el que has acumulat, de qui serà?” (Lluc 12, 20-32).

Així que acabo aquest article de la mateixa manera com, el 10 de març de 2020, començava el primer de tot un seguit d’ells sobre la COVID 19: demanant a Déu que mai em sigui indiferent la guerra (inclosa la biològica), que és un monstre gran que trepitja amb força tota la pobra innocència de la gent.