Després de la mare, el que més considerem al món és segurament la seva llengua. La llengua materna. En el meu cas és del tot cert. Encara que ho hauria de matisar: més que la seva llengua, el que ens acompanya tota la vida és el seu llenguatge. El llenguatge abasta alguna cosa més intensa i profunda, més emotiva, que solament la parla específica. En general, encara que hauria de dir en particular, quan ma mare parlava ho feia acompanyada del riure. No és que parlés gaire, però ho feia sempre de bona gana. Reia més que xerrava. És cert que la llengua és l’element principal del llenguatge, però a ma mare, a la nostra família, i al meu poble i en la societat que el conformava, hi havia molts altres elements que formaven part del llenguatge. Els gestos, les carasses, els tics i altres moviments facials formaven part important de tot aquest mitjà essencial de la comunicació popular i inclús aristocràtica. La meva mare tenia una singularitat especial per comunicar-se. La que jo vaig heretar d’ella per anar pel món.

He llegit que a la Índia hi ha 1.200 llengües i dialectes, totes i tots en actiu. Fins i tot, jo diria que al món hi ha set mil milions i mig de llenguatges diferents, tants com homes i dones en el seu conjunt. Doncs, bé, tots aquests llenguatges són legítims, i uns quants d’ells són oficials. El de ma mare, el català, ho és. Però sempre ha estat perseguit i amenaçat d’exterminació, i avui més que mai. Ara, ma mare estaria en perill. Segons en quines circumstàncies no podria fer ús del seu llenguatge. No la deixarien parlar. Ni riure. Que recordi, ella no va parlar mai cap paraula en castellà. Potser és aquesta la raó de que a mi em costi tant parlar-lo. Molt més si m’obliguen a fer-ho, com quan vaig fer la mili i el vaig haver de parlar a la força. Em fugiren les rialles i, encara ara, amb les consignes i els avisos que emanen del Govern central i l’autonòmic, com que no ha canviat res, tinc més ganes de plorar que de riure. Mare, mareta meva, no patiu: potser Espanya ens farà canviar de llengua, però no de llenguatge matern.

Font: Última Hora