Anàlisi crítica de la carta del ministre ruandès d’Afers Estrangers, Vincent Biruta, a Moussa Faki Mahamat, president de la Comissió de la Unió Africana

Context

A principis de març de 2024, l’actualitat de la regió africana dels Grans Llacs segueix dominada per la continuació de la guerra de conquesta que el dictador ruandès Paul Kagame lliura a la República Democràtica del Congo (RDC), on el seu exèrcit i els seus partidaris congolesos de l’M23 ocupen vastes zones de la província del Kivu del Nord.

En els seus esforços per trobar aliats que li donin suport per fer front a aquesta agressió i, en el millor dels casos, expulsar l’invasor del seu territori, el govern de la RDC ha recorregut a la Comunitat per al Desenvolupament de l’Àfrica Meridional (SADC), de la qual la RDC n’és membre, i aquesta organització ha començat a desplegar una força militar al Kivu del Nord. També s’ha signat un acord bilateral amb el veí Burundi, que permet a aquest darrer enviar un contingent a la RDC per recolzar les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC).

En aquest context, el 2 de març del 2024 es va celebrar a Goma, capital de la província del Kivu del Nord, una reunió que va reunir els caps d’Estat Major dels Exèrcits dels països que han aportat tropes a la Força de la SADC, és a dir, Sud-àfrica, Tanzània i Malawi, amb els de les FARDC i les Forces de Defensa de Burundi.

Tot i que, com és just en aquestes circumstàncies, els detalls de les seves converses no s’han fet públics, és clar que van definir els detalls de les mesures d’aplicació i coordinació per dur a terme la missió que els van encomanar els caps d’Estat, és a dir, ajudar les FARDC a reconquerir les zones ocupades per l’M23/FDR de Kagame i reassentar els milions de desplaçats amuntegats als voltants de Goma a casa seva, de la qual van ser expulsats pels invasors.

L’endemà, el 3 de març, el règim ruandès, sota la ploma del ministre d’Afers Estrangers, Vincent Biruta, va publicar una incendiària carta de protesta adreçada al president de la Comissió de la Unió Africana (UA), el txadià Moussa Faki Mahamat, amb el pretext que el Consell de Pau i Seguretat de la UA es reuniria el 4 de març per debatre sobre la seguretat a l’est de la RDC, malgrat que Rwanda no havia estat convidada ni havia donat la seva aprovació!

Paul Kagame utilitza la seva arma definitiva i el seu argument imparable: el genocidi contra els tutsis

El genocidi contra els tutsis és l’argument definitiu (regis ultima ratio) que Paul Kagame treu a la llum cada vegada que es veu en dificultats i que, per art de màgia, no només el salva i el treu del cul-de-sac sinó que, sobretot, li assegura immunitat i impunitat per a tots els crims que comet. I això li ha funcionat des del 1990, quan, al capdavant dels elements tutsis de l’exèrcit ugandès, va envair la pacífica Rwanda i, en el procés, va massacrar tota la població (hutus i tutsis igual) al seu pas, només per afirmar que estava “aturant un genocidi contra els tutsis”.

Tot i que va cometre un atemptat terrorista que va desencadenar el genocidi el 6 d’abril del 1994 en abatre un avió civil en què hi viatjaven dos caps d’Estat africans en exercici i els seus seguicis, així com tres cooperants francesos en missió de servei, en va tenir prou de brandar el “genocidi contra els tutsis” perquè l’ONU prohibís tota investigació sobre aquest atemptat, i perquè els fiscals del Tribunal Penal creat per perseguir i jutjar els crims comesos a Rwanda entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 1994, si no són destituïts, arribin a la conclusió que la data del 6 d’abril del 1994 no figura al calendari del 1994. Així doncs, l’atemptat del 6 d’abril no entra dins de les seves competències temporals!

Fins i tot potències com França, que han perdut els seus ciutadans a causa de l’assassinat de Paul Kagame a Rwanda, cauen de genolls davant seu quan esgrimeix el “genocidi contra els tutsis”, afegint que culparà França. Així doncs, no només les famílies dels tripulants del Falcon 50 abatut per Kagame el 6 d’abril del 1994 ja no haurien d’exigir justícia, sinó que tots els membres del govern francès, començant pel president, haurien de reconèixer que França va cometre errors a Rwanda durant la guerra de conquesta de Paul Kagame i, per tant, inclinar-se davant seu.

Pretext amb arguments que no resisteixen cap crítica

Aquesta carta, signada per Vincent Biruta, és un senyal que corren temps difícils per al general Kagame i que, per tant, ja era hora que llancés a la batalla la seva “regis ultima ràtio” d'”aturar el genocidi dels tutsis”. Però, com demostrarem, no només no té sentit, sinó que, sobretot, no resisteix la menor crítica.

En resum:

** El règim de Kagame afirma que la seguretat de Rwanda està amenaçada per la intervenció de la força de la SADC a la RDC. La força de la SADC va arribar a la RDC per ajudar a restablir la pau i la seguretat a les zones on la seguretat està sent pertorbada per les forces sota les ordres de Kagame. Aleshores, com poden l’ordre, la pau i la seguretat a la RDC significar una manca de seguretat a Rwanda? És com dir que Rwanda viu de la inseguretat a la RDC. Per tant, és legítim per a ell anar a sembrar aquesta inseguretat si mai es combatés i prohibís en aquest país.

** Com sempre, el règim dictatorial barreja les FARDC, exèrcit nacional d’un país sobirà; els wazalendos, que són ciutadans decidits a fer tot el que estigui a la seva mà per defensar-se del conqueridor; el contingent burundès, força desplegada en virtut d’un acord bilateral entre dos Estats sobirans; i les Forces Democràtiques d’Alliberament de Rwanda (FDLR), fills de refugiats hutus ruandesos nascuts als boscos de la RDC que lluiten per la seva supervivència i per escapar de la caça a l’home hutu duta a terme des del 1996 per l’exèrcit de Paul Kagame amb el de la RDC mitjançant operacions conjuntes com Kimia I, Kimia II, Umoja Wetu, Sokola I, Sokola II, Amani Leo… Aquestes operacions seguien en curs abans de la nova invasió de  l’M23/FDR.

** En aquesta carta signada per Vincent Biruta, el règim de Kagame afirma poder determinar les causes de la fugida dels tutsis congolesos per refugiar-se a Rwanda. Afirma que n’acull més de 100.000 en campaments. Però no diu quan aquests tutsis congolesos es van veure obligats a fugir a Rwanda. Però fins i tot el més jove d’aquests refugiats tutsis de la RDC a Rwanda sap que va ser després del 1998, quan l’exèrcit de Kagame va aconseguir el control de l’est de la RDC, quan el mateix Kagame va ordenar als tutsis del Kivu Nord (Masisi en particular) i del Kivu Sud (banyamulenges) que es retiressin a la seva Rwanda per poder entrenar els més capaços com a combatents i a la resta com a xantatgistes per a l’ONU i altres organitzacions.

I, efectivament, és entre ells on recluta combatents que posa a les ordres dels oficials (oficials i suboficials) del seu exèrcit perquè vagin a la RDC sota el nom de M23. Es preocupa tant per aquests refugiats que silencia qualsevol veu que demani el retorn a la RDC. Fa tres anys, en va matar a trets una dotzena, que es van atrevir a dir que, si no podien continuar alimentant-se al campament en lloc de morir de gana, calia permetre’ls tornar a la RDC. I ara els obliga a sortir dels mateixos campaments per manifestar-se, cridant que “s’està cometent un genocidi contra els tutsis a la RDC”. Però ningú no s’enganya!

** Un altre disbarat del ministre Vincent Biruta a la seva carta és afirmar que les FDLR cometen un genocidi contra els tutsis des del 1994… i que pretenen continuar! Sense aturar-nos en aquest absurd, ja que, com hem vist, les restes de les FDLR o són vells que s’enfonsen o són joves nascuts a les selves del Congo, convé assenyalar que el “mite de les FDLR” és més útil al règim de Kagame que a la RDC.

Des del 2003, Paul Kagame rep refugiats hutus de la RDC, entre ells suposats membres de les FDLR. Aquells que són identificats com a tals, especialment els antics membres de les Forces Armades de Rwanda (FAR), són àmpliament publicitats als mitjans de comunicació i fins i tot nomenats per a alts rangs o per a càrrecs polítics simbòlics i falsos (generals, ministres, etc.) Això és per mostrar al món que Paul Kagame, el tutsi, és tolerant i que fins i tot pot nomenar hutus derrotats per a alts rangs com a coronels o generals; però en realitat són menys responsables i respectats que un caporal o un soldat tutsi.

En la seva boja conquesta de la RDC, les FDLR li han servit molt millor operativament que mediàticament. De fet, els refugiats repatriats de la RDC, especialment els que pertanyien a les FDLR, són ràpidament presos en mà i tornats a la RDC, on coneixen el terreny perquè hi han nascut i viscut. Serveixen de “guies i carn de canó” per als soldats tutsis de l’M23/FDR, que en són els líders.

De la mateixa manera, el terme i el mite “FDLR” serveixen tan bé a Paul Kagame que mai no podria prescindir-ne. A la mateixa Rwanda, li permeten matar i arrasar turons amb només dir que les FDLR eren allà. O matar o segrestar qualsevol refugiat hutu que consideri problemàtic a qualsevol país africà, simplement acusant-lo de ser de les FDLR.

** La carta signada per Vincent Bitura també pretén donar les suposades raons de la guerra a la RDC. El dictador Kagame sempre diu el mateix. Afirma que aquesta guerra imposada a la RDC és perquè les reivindicacions dels tutsis congolesos no s’han vist satisfetes des que va prendre el poder a Kinshasa el 1997, quan el seu ajudant de camp James Kabarebe es va convertir en cap de l’Estat Major de les Forces Armades congoleses. En aquell moment, les reivindicacions dels tutsis en matèria de defensa i seguretat es reduïen a que els oficials tutsis ocupessin els llocs de comandament més alts de les FARDC. Així es va fer. Però també que els elements tutsis que s’integressin a les FARDC, tant oficials com tropes tutsis, només fossin assignats al Kivu del Nord i del Sud i a cap altre lloc. El sentit comú dicta que en un país amb més de 450 grups ètnics, si cada grup ètnic exigís que només es despleguessin soldats d’aquest grup ètnic al seu lloc d’origen, ja no existiria un exèrcit nacional, ni tan sols un Estat. Tanmateix, això és el que Paul Kagame exigeix a la RDC des del 1998.

La carta signada per Vincent Biruta també expressa la protesta del règim de Kagame perquè la SADC no vagi en ajuda de la RDC, tot i que és membre d’aquesta organització. Hom es pregunta quin dret té Paul Kagame a dictar a un país sobirà a quin aliat o amic ha de demanar ajuda en cas d’agressió, com és el cas de la RDC, que està sent atacada pel mateix Kagame.

** Finalment, la carta revela una mala interpretació per part del règim de Kagame de les resolucions de Nairobi sobre els grups armats. El procés de Nairobi (encara sobre la taula) preveia el diàleg entre el govern de la RDC i tots els grups armats actius a l’est del país. Però la condició sine qua non era que cada grup armat present a la taula de negociacions acceptés per endavant que estava disposat a deposar les armes. Però com que l’M23/FDR de Kagame s’hi va negar i fins i tot va llançar mentrestant una ofensiva, es va excloure automàticament del procés. I ara Paul Kagame acusa la RDC d’haver fet fracassar el procés de Nairobi, i per tant, segons ell, de donar a l’M23/FDR el dret a continuar la guerra de conquesta a la RDC.

Preguntes

Davant d’aquesta maniobra lamentable i escandalosa, però no per això menys assassina, del règim de l’FPR de Paul Kagame, nosaltres, ciutadans corrents i observadors, ens fem preguntes sense fer-nos il·lusions de rebre respostes:

** Per què la comunitat internacional es queda sempre estupefacta quan Kagame utilitza el pretext del “genocidi contra els tutsis”?

** Per què el fa servir ara a la fase de la seva guerra de conquesta de l’est de la RDC?

** Serà capaç el govern legítim de la RDC de respondre i tirar per terra els arguments de Kagame en tot moment?

** Els dirigents polítics de la RDC seran tan actius, emprenedors i volubles a l’hora d’obtenir llocs de poder, ara que estan en joc la sobirania i la unitat del Congo i la supervivència de la seva població, que està patint un genocidi importat?

** Quina hauria de ser l’actitud del poble congolès, llargament ferit a les seves carns i ara acusat de “genocidi” pel veritable genocida?

Font: Echos d’Afrique

Foto: El ministre d’Afers Estrangers de Rwanda, Vincent Biruta

Les terribles veritats del genocidi del Congo: escolteu atentament Patrick Mbeko (Les funérailles des Tabous, 09.03.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics