En una carta adreçada al Mecanisme pels Tribunals Penals Internacionals de les Nacions Unides (MICT), 8 persones absoltes pel Tribunal Penal Internacional per a Rwanda (TPIR) interpel·len sobre les dificultats trobades des de la seva absolució i demanen poder anar a viure amb les seves famílies.

Els signants, dels quals formen part Jérôme Bicamumpaka, Casimir Bizimungu i Gratien Kabiligi, afirmen que el Tribunal no ha complert la seva responsabilitat d’ajudar les persones absoltes a trobar un habitatge digne i molts d’ells encara viuen a les presons del TPIR malgrat la seva absolució sobre bases substancials de fons ja fa uns quants anys.

“Vam ser detinguts i acusats dels crims més greus. El Tribunal va dir que les nostres detencions es van fer sobre la base d’aparences de prova. Però la realitat és que vam ser detinguts en base a les posicions que havíem ocupat en el govern de Rwanda el 1994 o, simplement, en base a la nostra condició social. Després de llargs processos que van examinar cadascun dels càrrecs presentats pel fiscal, el Tribunal va dictaminar que érem innocents”, es llegeix a la carta dels absolts, enviat al MICT el 21 d’abril del 2016.

Els absolts, la majoria dels quals tenen ara una edat avançada, també van acusar el Tribunal de no fer prou esforços per a la seva rehabilitació i reinserció a la societat. A la majoria d’ells se’ls ha negat el dret a entrar als països occidentals on resideixen  les seves famílies, principalment a Bèlgica, França i Canadà. Insten l’ONU a què prengui les mesures legals necessàries per garantir la reunificació amb les seves famílies.

“(…) El tribunal de l’ONU ens va detenir sobre bases falses. Les Nacions Unides, representades aquí pel MICT, tenen l’obligació de fer tot el necessari per aconseguir que tornem amb les nostres famílies. Quan els països que acullen les famílies dels absolts reaccionen de manera negativa o arrossegant els peus, el Tribunal o les Nacions Unides haurien d’aixecar-se, anar-los a veure i negociar amb força i convicció per fer-los entendre que la persona que sol·licita la reubicació reuneix tots els requisits per entrar al país, i que els instruments jurídics internacionals encoratgen els països a acollir-los”, afegeixen.

Els signants també es neguen a tornar a Rwanda per por de violacions dels drets humans que es donen al país. A més, els seus cònjuges i fills no poden tornar a Rwanda després d’haver obtingut la condició de refugiats o la nacionalitat als països estrangers, a causa de l’amenaça de possibles persecucions en cas de tornar al seu país d’origen.

Tot i la proposta del govern de Rwanda d’acollir-los, els absolts creuen que “el govern de Kigali no és sincer” i no poden tornar mentre “Rwanda segueixi sent un estat autoritari i repressiu”. A més, quatre d’ells, André Ntagerura, Gratien Kabiligi, Protais Zigiranyirazo i Prosper Mugiraneza van sol·licitar protecció internacional de l’ACNUR. Fins ara no han rebut cap resposta, ni de l’ACNUR ni dels països d’acolliment de les seves famílies.

Per tant, els signants insten el MICT a sensibilitzar l’ACNUR perquè els concedeixi protecció internacional, que “facilitarà, sens dubte, la seva acceptació per part dels països que acullen les seves famílies”.

En conclusió, els absolts tornen a demanar les còpies del pla estratègic de reubicació de l’ONU sobre el seu futur, que fins ara se’ls ha negat malgrat les nombroses sol·licituds anteriors, i recorden que l’ONU “se suposa que és un model de transparència i bon govern”.

Jane Nishimwe, Jambonews, 13.05.2016